Shalom! Be, finalment escric des d’Israel. Fa un mes vaig haver d’aplaçar el viatge I ahir arribava en aquest pais de Deus. Val a dir que fa uns dies que volto, començare des del principi fins a arribar avui:

Dijous passat m’enlairava direccio a Niça, alli vaig passer-hi tot el dia tot visitant la ciutat I fen tuna mica de relax a la platja. L’endema arribaven en Ferran i l’Enric, agafavem un tren direccio Monaco i alli a cantar, cridar I animar el Barça en la final de la Supercopa d’Europa. Malauradament el Barça va perdre, tristesa I tren de tornado cap a Niça (resulta que a Monaco no hi ha hostels o be no els vam saber trobar, no estavem pas per pagar una calerada en hotel). Molta riquesa per aquella zona, de ben segur que sino hagues estat pel Barça no hi hagues anat. L’endema a primera hora feia via cap a l’aeroport de nou, en aquest cas direccio a Cork (al sud d’Irlanda), alli (pura casualitat) em vaig trobar la Montse, una amiga catalana que havia passat 3 setmanes a Cork I se’n tornava cap a Catalunya. En comptes d’entornar-me’n en bus (4 hores + anar a la ciutat), vaig preferir fer-ho en avio (ja no venia d’un) I al voltant de les 5 de la tarda l’agafava direccio a Dublin, en 40 minuts estava a la capital de l’illa Esmeralda. Tot just temps per sopar, desfer i tornar a fer les maletes. L’endema tocava agafar un alter vol, vaja, dos mes…

Al voltant de les 12 del mati estava a la capital francesa, com que ja havia facturat la maleta I el chek in ja el tenia fet tambe, vaig aproiftar per fer una visita per Paris. Buff…I quin fart de caminar! Encara no havia estat mai a aquesta ciutat I vaig aprofitar per fer una ruta mirant de veure el amxim possible (Torre Eiffel, Arc de Triomf , Camps Elisis,…). Al voltant de les 12 de la nit tenia l’altre vol, aquest cop direccio Tel Aviv, aixo si, com que la tripulacio no volia anar a Israel pels motius de la Guerra (o aixo es el que ens van dir), vam haver de fer una parada a Xipre per canviar la tripulacio. Total, que ahir a les 7 del mati arribava a Israel.

La veritat es que temia una mica l’entada al pais, fins I tot no se quantes excuses m’havia empescat amb antelacio per tal d’entrar-hi. Que si venia per motius religiosos, que si era mig jueu, hehehehe No pas! M’havien dit que no era pas facil entrar al pais. Mes encara si eres un noi viatjant sol I sense cap motiu aparent, mes encara tal I com esta l’ambient de caldejat amb els veins d’Israel. Finalment vaig tirar per la via recta I vaig dir la veritat: Vinc de vacances. Una mossa (no pas d’esquadra sino jueva) em va fer una serie de preguntes: Quin es el motiu del teu viatge, tens familia aqui, tens amistats aqui,… En un tres I no res va estar enllestit, via for a I a recollir l’equiptage. Cap problema.

Amb tot l’equipatge al damunt vaig agafar un tren I posteriorment un bus per arribar a Jaffa (Yafo), un port costaner que te vora uns 4000 anys d’antiguetat i que per la zona de Tel Aviv es de les poques coses que valen la pena visitar (Tel Aviv en te poc mes de 100!!!!! d’anys). Vaig estar tot el dia voltant per Jaffa, una zona ben encantadora I evidentment que cal anar-hi en visitar Tel Aviv. Per la tarda vaig anar cap a la platja, necessitava reposar i alli ho vaig fer. Ajegut al sol damunt de sorra blanca, banyant-me en una aigua clarissima i descansant. L’unic pero? El sol! Si hi ha dues coses que estic ara mateix son: cremat (el fet de viure a Irlanda comporta no veure quasi mai el sol I ser palid com la llet, ja podeu imaginar com estic, vermell com una gamba ja que les temperatures aqui son molt altes, mes encara estant acostumat a una maxima a l’estiu de 21 graus a Dublin) I cansat (com heu pogut veure porto uns dies que no paro quiet, els que em coneixeu sabeu que en viatjar no sembla pas que vagi devacances sino que sembla que vagi a cansar-me, ja que provo de veure I fer el maxim possible. Haure de pendre-m’ho amb mes calma. El fotut es que no puc anar a la platja a descansar ja que del cremate que tinc el cos, no puce star ni un segon al sol (ahir ja vaig comprar after sun I avui ja he agafat la crema pel sol, pero el mal ja esta fet…)

, a mes a mes les excpectatives son encara de cansar-me mes: Dema marxo cap a Jerusalem on de moment tinc reservades 3 nits, tot I que probablement hi estare mes ja que potser fare servir la ciutat de quarter general, per anar visitant d’altres zones del voltant per Palestina, el mar mort, Betlem,… encara no he pensat ben be cap on anire.

Una de les coses bones que hi ha per la zona, es que no hi ha turistes, es horrors nomes trobar-se turistes quan vistes un lloc nou. Per tant fins I tot a mi em confonen per jueu, vaja, fins que obro la boca… Pels carrers no hi ha turistes o ben pocs I al hostel on m’allotjo, la gent que hi ha son, o be residents (Americans I d’altres nacionalitats, de familia jueva que porten aqui mesos o fins I tot anys!!) o tambe israelians o arabs que viuen I treballen a Tel Aviv I tambe gent exiliada de Haiffa degut als bombardejos passats. La veritat pero, es que no he parlat amb massa gent per aqui (es estrany en mi), els israelians son bastant reservats (tot I que si he necesitat qualsevol informacio m’han ajudat). Anit amb un del hostel va ser la primera conversa sobre politica. En dir-me d’on era primer em va comentar que era de Haiffa, despres que tenia pasaport israelia, despres que era arabo-israelia, tot seguit l’hi vaig fer entendre que devia ser palesti, tot I tenir pasaport israelia, com jo que soc catala pero el meu pasaport diu que soc ejjpanyol. Als arabs d’Israel (paraules textuals) els tracten com a ciutadans de segona, amb molts menys drets que els jueus. Vam parlar de politica I d’altres temes, espero haver-lo fet acabar amb un ale d’esperança I sense vergonya de ser el que es. Penseu que fins I tot s’ha canviat el nom, es deia Halil (no se ben be com s’escriu) I ara es diu Marco!!! Si ets arab a Israel tens totes les de perdre, em quedara veure com viuen a Palestina.

Acabo que avui ja m’estic passant I de ben segur que no em llegira ningu amb tanta parrafada (portava força temps sense esriure al bloc I no se pas quan sera el proper cop). Dir que avui he estat tot el dia per Tel Aviv (be , ahir per la tarda tambe) I que hi ha certes coses que em sorprenen. La seguretat. A Irlanda la Gardai (policia) no duen nit ant sols pistola, aqui fins I tot en porta el porter del Mc Donald’s (NO es broma!!!), a banda d’escorcollar-te la motxilla per on vagis tambe. Si entres al Mc Donald’s (jo no hi he entrat pero ho he vist I es per posar un exemple d’altres llocs –cafeteries, bars,museus,..- que si que m’ha passat) un home de seguretat et passa la barra de detector de metals pel cos, t’escorcollen la motxilla que duguis I ja tens el vist-i-plau per fer un Mc Felafel…

Be, dir que tantes faltes no son propies de mi, sino que l’oridnador em canvia certes lletres sol o be m’enafegeix I la I me la fot majuscule sola, apart la confusio de tants simbols en cada lletra.

Be, espero que s’entengui el text I mirare d’escriure aviat.

Salut!!

Estic en un moment de prendre una decisio important, soc un cagadubtes i encara no se del tot segur que fer. M’explico, fa vora un any i mig que visc a Irlanda, concretament a Dublin, i puc assegurar que ha estat fins ara el millor any i mig de la meva vida. Practicament la meva vida, a banda de la familia i d’altres amics, la tinc aqui. He fet molt bones coneixençes, aquesta diria que es una de les meravelles de viure a Irlanda, la gent, tant l’autoctona com els que som estrangers. De les coneixençes que he fet han estat en gran part gent collonuda, gent que de debo, sigui com sigui, m’agradaria poder seguir en contacte i conservar l’amistat.

Be, com he dit, estic en un punt de prendre una decisio important. Es tracta de tornar definitivament a Catalunya o no. Si finalment ho fes seria a principis de setembre, tot just tornant del viatge per terres palestines. En aquest cas seria per estudiar, vaig aplicar per estudiar el que volia fer i tinc la oportunitat de començar al setembre. La veritat es que en tinc ganes, estudiaria el que m’agrada i se que si finalment no ho fes m’he n’acabaria empenedint. Han estat ja massa vegades que m’he repetit a mi mateix les oportunitats perdudes, coses que canviaria si pogues tornar al passat. Abanda dels estudis i la familia, tambe tinc ganes de tornar pel nostre pais, veig com de mica en mica el que quedava de Catalunya va desapareixent, em considero un rebel i estimo la nostra patria, la nostra cultura i la nostra bona gent, malauradament em dol veure com un terros de sucre es va esmicolant i no poder fer gran cosa. Catalans, actuarem abans no sigui massa tard?

No vull parlar de patriotismes i futur pel nostre pais, sino del futur personal meu. Per una banda tinc la opcio de tornar a casa i en cas que no anes be, tornar a corre cuita o anar a viure a un altre pais, estic segur que trobaria a faltar Irlanda. Per altre banda tinc l’opcio de seguir aqui. Com he dit estic enjoiant l’estada al pais fantasticament, a banda de sentir-me’l com a meu. Estem apunt d’aconseguir l’oficialitat del Casal Catala de Dublin, fa vora un any que el nostre web www.catalansadublin.com funciona genialment (ja som quasi 200 membres!!), em sento com a casa, com he dit tinc bona part de la meva vida aqui, tinc una feina en la qual no faig absolutament res i em paguen prou be, a mes pel que fa als estudis segurament esperant un any els podria fer aqui,…

Els que em coneixeu personalment sabreu que en casos aixi soc un cagadubtes, em costa molt decidir-me, triar. No es pas facil. Totes dues opcions tenen coses bones i dolentes, tot i que de moment em decanto mes per una que per l’altra. No se pas, que farieu vosaltres?

Justament avui fa 2 anys que iniciava aquest bloc. Fent repas a aquests darrers dos anys, crec que han estat els dos millors anys de la meva vida, sobretot des que vaig emprendre el viatge cap a Dublin fa vora un any i mig. Dos anys genials, que m'han permes coneixer gent i llocs encara mes genials. He conegut en persona alguns blocaires com la Unmei, en Sir Temple bar, en Giorgio Grappa, en Sergi i l'Eva… tambe he anat fent viatge a costat de molts d'altres blocs tot fent-nos visites i companyia mutuament (no us anomeno un per un perque no em vull deixar a ningu, tanmateix petonets i una forta abraçada a tots i totes). Pel que fa a la vida a Dublin de fa quasi un any i mig, ho definiria com una experiencia fantastica coneixent gent collonuda, diuen que una imatge val mes que mil paraules, ho faig amb una foto (Sergi ets collonut, ja saps que sense tu no hagues estat possible, i no em refereixo pas a la fotografia, tot i que tambe) :