Sembla que la censura franquista ha tornat. No ens aturarem devant del feixisme. Una nacio, una seleccio:
Per a veure el video censurat, PITGEU AQUI.
Cada cop mes fart dels nostres veins! Cada cop mes.
[@more@]Flatmates.
Avui escriure sobre tota la gent que he viscut en diferentes cases i pisos a Irlanda. En total han estat quatre llocs diferents. Vaig venir a Irlanda per primer cop fa quatre anys i escaig, era per un estiu pero el tastet va ser profitos. Vaig viure a Clondalkin, Dublin 22. Abans d’anar-hi creia que estaria al rovell de l’ou de Dublin ciutat, ja que desconeixia totalment que era Clondalkin. En posar al Mr. Google la paraula Clondalkin sort que estava assegut en una cadira que sino caic de cul a terra. Em va apareixer una noticia a la pantalla del meu ordinador que deia: Manifestacio a Clondalkin en contra de la violencia i les drogues… Podeu imaginar el neguit abans d’arribar a Irlanda.
[@more@]
Com que nomes era per passar un estiu em vaig allotjar a casa de la Louise i en Gary, una parella d’irlandesos sobre la trentena d’edat. Eren bona gent, tot i que un xic especials. En alli em vaig començar a adonar d’unes quantes de les coses que caracteritzen mes als irlandesos. Una d’elles fou la vagueria. La casa on viviem era bastant nova, crec que em digueren que tenia vora un parell d’anys, era una casa si fa no fa gran amb jardi i estava situada en una urbanitzacio. Alli vaig fer les meves primeres peripecies com a persona independent; intentar provar de cuinar, rentar els plats, posar per primer cop la rentadora, posar la roba a assecar, planxar la roba, plegar-la i mil histories mes de caire domestic que se’t fan eternes… Deia que la casa era nova, imagineu-vos fins a quin punt que fins i tot la cuina estava intocada, no era pas per que la neteja de la casa fos com una patena, sino que encara no havien cuinat! Es passaven cada dia comprant als Take Aways, als centre comercials comprant precuinats o be trucant als serveis d’entrega de menjar a domicili. Es van quedar parats en veure que jo cuinava…
Un altre fet curios va ser la parla. A banda de la meva, prou desastrosa per cert, la d’en Gary. Va ser el meu primer contacte amb la llengua anglesa i ja vaig adonar-me que era ben peculiar la parla d’aquella terra de rebels. En Gary era d’Armagh al Nord d’Irlanda, segons qui ho anomena Irlanda del Nord, jo uso la primera. Durant el primer mes amb penes i treballs el podia entendre, creia que devia tenir problemes dentals o bucals i que per aixo pronunciava tan malament, resulta que no, que allo era accent original i ben genui de les terres del Nord. Tanmateix, a la Louise l’entenia perfectament, era nata a Dublin pero tenia accent xava no pas nackeria o dubliner. Em feia gracia com pronunciava certes paraules fins que vaig adonar-me que allo era l’accent de Dublin. Un dia l’hi vaig dir a la Louise els meus problemes de comprensio al Gary, sorprenentment em va dir: No et preocupis pas, quan anem a Dublin (Clondalkin esta a quasi una hora en l’excel-lent cadena de transports d’autobusos de Dublin -pura ironia-) tenim bastantes dificultats en que la gent l’entengui.
Pel que fa a problemes durant l’estiu a Clondalkin, malgrat la fama, cap ni un. Una bona experiencia i probablement la culpa de que tornes al pais de la pluja i la Guinness. Fa vora un any vaig tornar al poblet per visitar-los, els vaig enxampar de poc. Sabien casat i se’n anaven a viure en una altra casa mes aprop de les seves feines. Una tassa de te calent i una tarda de conversa, la Guinness va venir mes tard.
Dema vindra el segon episodi: Lower Gradiner Street.
Irlanda-França-Monaco (fotos)
Despres d'un mes de viatges i ja havent tornat a la normalitat dublinenca, duanrt els proxims dies penjo unes quantes fotos dels viatges (proxim capitol Israel-Palestina) :
Un dels ports dels poblets que vorejen l'anell de Kerry (Sud Oest d'Irlanda).
On va neixer en Michael Collins
10 avions en 3 setmanes, almenys havia de sortir una foto des de l'avio.
A Monaco amb el Barça, final Supercopa d'Europa. Mes fotos de Monaco AQUI.
[@more@]
Des de Niça
Bangales i animacio al matx.
Oh, Europa.
Avui parlare d’Europa. Primer dir que em sento catala i en segon lloc europeu. Ultimament he detectat (potser nomes es una percepcio personal), un cert antieuropeisme en certes actituds. Fa uns mesos viatjant per Austria vam parar en un petit poblet que havia d’estar be segons la guia turistica que duia, en una de les places centrals em vaig quedat parat en veure com es feia una recollida de signatures en contra d’Europa, amb el company de viatge vam comentar que precisament sino fos per Europa, segurament no estariem en aquell poblet gastant els nostres euros…[@more@]
Fa un temps tambe, en una festa que es feia a un pis a Dublin, estavem parlant d’Europa amb un grup de gent jove. Jo com a catala, un parell de gent d’Holanda, una polonesa i alguna gent mes d’altres paisos europeus. La gran majoria de gent no tenia massa bona opinio d’Europa i els feia mes nosa que servei, quasibe era l’unic defensor del nostre continent. A posteriori em va passar el mateix amb una parella de Suecia, xerravem i no n’estevn pas contents d’europa, ans al contrari, si fos per ells no en formarien pas part. El mateix xerrant en un pub a Dinamarca amb gent d’alli, aixo d’Europa nomes pel que els va be. Per no parlar dels francesos que nomes adoren la France, els alemanys que paguen massa i remuguen i per anomanar-ne algun mes, els del Renge Unit que aixo del continent no els fa massa el pes.
Suposo que cadascu s’ho mira pels seus propis interessos, com a ciutada d’un dels paisos pobres d’Europa evidentment que quasi tot es positiu, tot deixant de banda la retallada en quant a legislacio (es un dels punts que mes es queixa la gent a banda de l’economia), pel demes a nivell personal em sembla genial. Llibertat de moviments amb les portes oberts arreu: Aixo es un paler enorme i tant de bo que fos arreu del mon. Una mateixa moneda a quasi tots els paisos europeus, una diversitat impressionant que enriqueix el grup, defensar el local es defensar l’universal. Poder viure on em plagui d’Europa sense necessitat de massa entrebancs burocratics, poder coneixer la riquesa dels paisos que la conformen ja sigui a traves de la seva gent i dels diferents paisos i regions. Seguiria llargament pero no vull aborrir qui llegeixi aquestes linies.
Catalunya i els catalans hem estat al llarg de la historia bons defensors d’Europa, evidentment que no tenim l’Europa que volem ja que podria ser molt millor, per exemple el menyspreu dels politics a la llengua catalana al no fer-la oficial o be la no representacio catalana. Aquest cap de setmana jugava Europa contra els Estats Units de golf en la Ryder Cup, era aqui a Irlanda, un pais on el golf es un esport a l’acces de tothom i gens elitista. Doncs be, he seguit els partits atentament i l’alegria en batre America 18 i 1/2 a 9 i 1/2 va ser fantastica. Com veieu a mi Europa m’agrada, amunt Europa.
Buscant pis a Dublin, un altre cop…
Be, despres de Monaco,Israel/Palestina i Catalunya, torno a estar a Irlanda. Ara buscant pis. La veritat es que aixo de cercar pis a Dublin es quelcom horroros. Es el tercer cop que he de buscar pis en un any i mig, val a dir que pel que fa a pisos no he estat massa de sort, a veure si a la tercera va la vençuda. No soc pas exigent, tampoc em comformo amb una barraqueta, pero aixo sembla missio impossible. Busco una habitacio normal i coorent tot compartint pis amb demes gent, poques condicions: No viure amb catalans ni amb els nostres veins espanyols, que estigui si fa no fa decent i que per tornar a casa en sortir de festeta (un tambe s’ho ha de passar be eh) no em calgui transport public o taxi, la distancia amb la feina no m’importa massa.
Des que he tornat, orto 3 dies a casa d’un amic, en Ferran. A la que passi la Ryder Cup, si no he trobat la meva habitacio, anire a un hostel ja que no m’agrada molestar a la gent. La veritat es que trobar habitacio esta mega dificil, per circumstancies vaig haver de deixar el pis on estava (ja explicare el perque) pero no imaginava que la cosa estava tant dificil. Per posar un exemple. Ahir vaig anar a visitar una casa, era bastant una cort de porcs, en anar cap a l’habitacio el nano em diu: Hi ha dos problemes, el tamany (sempre queda be allo de dir que el tamany no es el mes important…) ja que era menuda com una capsa de llumins, i tarari tarari… que entre el mobiliari de l’habitacio hi ha la rentadora de la casa! Alça Manela! Aixo si, diu que els companys de pis nomes fan la bugada quan l’inquili no esta fotut a la ratera.
Aquest migdia he anat a visitar una altra casa, havia quedat a les 2 i seguint la meva mega puntualitat suisso-catalana he arribat 10 minutets tard. A la porta s’esperava un nano jaient al terra, l’he saludat i per l’accent ja he deduit que era italia, tambe anava a fer un cop d’ull a la habitacio. He hagut de tornar a trucar a la mossa perque es presentes a la casa, on han arribat dues noies que tambe volien mirar el pis. La sorpresa ha estat en obrir la porta de la casa, allo era pitjor que el femer del meu avi que era pages juntament amb tota la merda dels porcs que tambe tenia!! Els quatre visitants hem fet una volta de rigor per no fugir corrent, hem dit que ens dones temps per a pensar-nos-ho pero que se’ns dubte dema mateix tots l’hi donariem resposta. La resposta podria ser que es confiti l’habitacio, pero no se pas si la merda es pot confitar…
Sigui com sigui, cal seguir cercant. Sere optimista i espero trobar pis ben aviat. En un dels proxims episodis mirare d’explicar els meus ex-companys de pis de les cases on he viscut, o hauria de dir sobreviscut?
P.S: Odio el web www.daft.ie
[@more@]
Problemes a l’aeroport de Tel Aviv
(Escrit fa 4 dies però va ser impossible de publicar)
Be, si em vaig acollonir el dia de Ramallah, ahir al mati encara les vaig passar mes canutes. El meu vol direccio Paris-Dublin era a les 8 del mati pero hi has de ser 3 hores en antelacio ja que les mesures de seguretat son força besties, n'anava avisat, pero quines mesures! Si com a europeu em tracten aixi, no vull ni imaginar-me la vergonya en que deuen tractar als palestins o demes arabs.
No havia dormit ja que en agafava un tren direccio l'aeroport Ben Gurion a les 2 i escaig de la matinada. Tot fent temps a l'aeroport vaig anar a fer un cafe i a fer una lectura del diari Jerusalem Post i d'un llibre que vaig comprar alli mateix, fins a les 5 tenia temps de sobres. Abans de les 5 ja estava fent cua per fer el check in, de males maneres em van dir que havia d'esperar 10 minuts mes. Despres de 15, vaig fer via. hi havia diferentes cues, abans ja t'havien seleccionat en quina: estrangers, israelians,… questio de pasaports i destins.
Un pic a la cua a cada pasatger l'hi otorguen un psicoleg, el qual et fa unes quantes preguntes: Quin ha estat el motiu del teu viatge, coneixençes al pais, que i on has visitat… aquest s'encarrega de classificar-te, depenent del perfil de cadascu passes cap a una fila o una altra. Un nano jove que viatja sol amb poc equipatje, no els devia fer gaire gracia. Deseguida se'm van passar d'una mossa, a un altre noi, tot seguit a un dels peixos grossos. A aquesta gentusa no els deu quadrar que la gent viatji pel seu pais per plaer.
A partir d'aqui ja es va començar a complicar la cosa, total: dues hores i quart de preguntes, preguntes i mes preguntes. Classifiquen els passatgers per diferents graus o colors, si no hi ha risc passes directament al escaneig i en 20 minutets ho tens tot enllestit. En el meu cas, primer em van posar al equipatge uns adhesius, grocs, tot seguit rosa, i mes enlla un vermell fluoerescent. Desconec si hi ha altres colors, pero si n'hi ha, ja piadejo a la gent que hi hagi hagut de passar. L'interrogatori va ser en plan bestial: Explicar tot el que havia visitat d'Israel, el maxim de la meva vida privada,… em vaig quedar de pedra en veure tantes i tantes preguntes.
Normalment no xequegen l'equipatge, el passen pels mega escaners que tenen i prou. En el meu cas, me les van fer obrir les dues maletes que portava i van enregistrar-m'ho tot, de dalt baix. Evidentment no tenia res a amagar, pero l'"interrogatoiri" era totalment sobrant, mes tantissim llarg i bona part absurd. En una de les maletes duia una samarreta que diua: " PEACE, SHALOM,…" En hebreu, angles i arab, la paraula pau (tot i que shalom l'utilitzen per moltes mes coses tambe). Quan estava amb un altre dels peixos grossos, de sobte va veure la samarreta i tot esglaiat em va dir: Que coi fas amb aquesta samarreta, que collons es aixo?? Us imagineu si hi hagues posat GUERRA? Em va deixar de pedra! Al cap d'una estona, em van veure una polsera amb la bandera de Palestina i amb l'inscripcio de Palestine. Evidentment tambe em va demanar perque collons tenia la polsera, l'hi vaig dir que un amic m'havia demanat que l'hi compres, va voler saber tots els detalls d'aquest amic (inventat).
Per sort (sino encara estaria retingut a Israel probablement) pero, malgrat tot l'enorme escorcoll no van trobar:
– Una bandera de Palestina que vaig poder comprar d'amagatotis a Jerusalem (pel que em deien a les parades no en tenien ja que no els es permes vendre-la).
– Una samarreta que diu en angles i arab: Palestina Lliure. Tambe comte la bandera de Palestina.
De ben segur que si m'ho arriben a trobar tot encara estaria a l'aeroport de Tel Aviv siguent interrogat, per no dir que no els vaig comentar la meva estada a Ramallah a la seu de la autoritat nacional Palestina amb Hammas… Al cap de dues hores i quart, devien adonar-se de l'error (ni porto bombes, ni so terrorista ni molt menys cap cosa semblant), per mirar d'arreglar l'assumpte em van dir que els carregadors del mobil i de la camera NO podien viatjar en el mateix vol que jo (aixo que a l'anada aixo ho havien fet), de fet els duia a la maleta que facturava, me'ls van empaquetar amb un paquet enorme i encara els espero a Dublin.
La mare que els va parir!! Se'm van treure totes les ganes de tornar a aquell pais, si l'experiencia fins aquell moment havia estat absolutament fantastica, l'ultim record quedara el de l'aeroport i el mal trangol que em van fer passar.
Per no parlar de fer-me tornar paranoic i tot creient-me jo mateix que un regal que m'havia fet un venedor (una estrella de fusta d'olivera per a posar espelmes menudes) a Betlem, em vaig arribar a imaginar que m'hi havia fotut una bomba, no hi havia res de res! No van trobar res, estan ben bojos aquesta gent.
Ara mateix escric des de l'aeroport de Dublin, en 30 minutets o menys ho he tingut tot enllestit, quina diferencia. Portava mes de 8 kilos de sobrepes i no m'han dit res de res.
Evidentment que tornare a Israel i Palestina pero no sera pas per aire.
Salut i ens veiem ben aviat (en unes hores) a Catalunya!
P.S: Aquest post l'he intentat publicar 3 vegades, avui dia 12 de setembre, l'endemà de la Diada nacional de Catalunya, el puc publicar (o això espero) finalment des d'Igualada. Demà me'n torno a Irlanda i escriure més des d'allà, això si elw eb m'ho permet.
[@more@]
Des de Tel Aviv de nou.
Des de Tel Aviv altre cop. Fare repas dels darrers ultims dies. Ahir per exemple vaig anar de balneari, si si, he hagut d'esperar a anar a Israel I al mar mort per anar a un baleari, be un Spa, per ser mes concrets. Vaig anar a Masada, unes runes impressionants a la vora del mar mort, tot seguit cap al Spa no recordo el nom de la zona. Tenia de tot, que si piscines, masatges, una especie de fangs que te'ls posaves per tot el cos I resulta que et tornes no se quants anys jove (hehehehe), I el bany al mar mort, es ben veritat que flotes I quina flotacio a l'aigua…
[@more@]
Avui he fet una ruta amb una colla que vaig coneixer pel Nord d'Israel tot anar seguint la mediterrania. Hem anat a Caesarea, Haifa (la famosa dels coets fa poc I tercera ciutat d'Israel) I un parell de zones mes, fins a la frontera amb el Liban (mes enlla ja no hem pogut passar). Si el dia de Ramallah les fotos van acabar sent amb "l'exercit palesti" (on em pensava que em segrestaven), avui han estat amb l'israeli a la frontera amb el Liban. Ara mateix torno a estar a Tel Aviv, ciutat plenament europea I molt pero molt different de la capital Jerusalem. Es una ciutat com qualsevol altra europea amb un nivell de festa a l'alc.ada de les grans ciutats de marxa mundial, la llastima es que esta ben buit de gent, no hi ha turistes. Fins I tot a Jerusalem llegia abans d'ahir un retol a l'entrada d'una botiga: "Grans descomptes per a turistes valents", pots comptar… Dema sera dia plenament de relax, es a dir 100% platja, com be sabeu a Dublin no es veu massa el sol I aqui he d'aprofitar, a Dublin tenim 2 dies importanitissims: St. Patrick's day (el patro I Diada nacional) I l'estiu.
Be, el viatge de tornada s'acosta, buff quin pal! La veritat es que ha estat un viatge genial, el recomano a tothom, de debo. Hem quedo amb moltes coses. El fet de ser un dels pocs turistes en molts dels llocs on he anat, a Betlem per exemple m'obrien les botigues davant meu. La vivesa que vaig veure a Ramallah en l'esperit malgrat l'enorme ensurt que em vaig endur. El fet d'haver visitat la ciutat mes facsinant que he estat fins al moment: Jerusalem. Haver estat en la ciutat mes antiga del mon que sempre ha estat habitada, Jerico, a banda de ser la que esta en el punt mes vaig del . mon (260 metres sota el nivell del mar). L'experiencia flotant I del spa al mar mort, situate a 400 I escaig metres sota el nivell del mar real. Veure com al checkpoint venint de Betlem, la gran majoria de pintades eren de gent catalana (em vaig quedar alucinat, unarere l'altra dient: Aturem el mur de la vergonya, signat per Xxx Badalona), tot I que aixo em referma el fet que malauradament els Catalans som capac.os de fer qualsevol cosa per totes les causes del mon pero no pas per la nostra (no vull pas gerenelitzar ja que conec gent que treballa I molt pel pais). Em quedo tambe amb la riquesa que m'emporto en aquest viatge, pocs han estat els viatges que m'han servit tant de profit.
Aquestes son algunes de les positives pero tambe n'hi ha de negatives. Veure com la situacio a la zona en comptes de millorar va a pitjor, la flama de l'esperanc;a es tan feble que ni es perceb. Venint de Jerico (a Cisjordania) llegia en un magazine palesti la reflexio d'un nen palesti que preguntava al pare: Pare, dema hem d'anar a l'escola, com ho farem per comprar els llibres?. Els palestins que treballen al sector public fa mes de 6 mesos que no han vist el sou, la UE, EEUU I d'altres paisos han bloquejat les ajudes a Palestina per tenir a Hamas al govern, aquest no pot pagar els journals. De moment no pot comprar els llibres, el menjar ja veurem… El mateix dia, tornant a Jerusalem vaig estar passejant per la part nova, ja era quasi fosc I en un carrero vaig veure una agernacio, estaven just davant d'una llibreria. Atemorit per si els ciutadans jeruselencs s'hevien tornat bojos per la cultura vaig preguntar a un home el perque d'aquella agernacio: Fa 1 dia que els nanos han comenc,at l'escola I els pares hem badat tant que encara no els haviem comprat els llibres, en aquest cas no era pas question economica,…Be, podria estar parlant bastanta estona de coses que no m'han agradat, sobretot de caire social I politic I pel que fa a la relacio palestino-israeliana. Tant de bo les coses vagin a millor, tot I que no hi apostaria pas un ral,…
Be, espero seguir parlant del viatge, sobretot m'agradaria aprofundir mes en quant a seguretat, religions I relacions geopolitiques de la zona. Espero poder-ho fer tot I que, dijous torno a Dublin (mirare de tornar a fer una visita a Paris entremig tot I que sera mes dificil aquest cop), divendres treballo a la feina (sino m'han despedit, ja explicare el perque, ehem , ehem), dissabte un altre vol cap a Barcelona I el dia 13 me'n torno a la vida quotidiana a Dublin. Total: 10 vols en menys de 3 setmanes, em sembla que parare boig! Per cert, no em vaig enrecordar de comentar on sera el proper viatge, d'aqui a un mes, cap a Letonia, Lituania I Estonia (torno per les eleccions nacionals de Catalunya), els vols els vaig comprar fa cosa d'un mes.
Salut I llibertat!
Des de Jerusalem.
Torno a escriure des de Jerusalem, com vaig dir el faig servir com a quarter general, tot i que no pas com el d'ahir a Ramallah. Be, avui he anat a Jerico, segons sembla es la ciutat mes antiga que ha estat continuament habitada en tot el mon, a banda de ser la ciutat situada a menys latitud del mon, situat a 260 metres sota el nivell del mar, a banda de ser la primera ciutat Palestina en aconseguir la independencia. La veritat es que avui ja no ha estat la cosa tant aventurosa (val a dir que ja em convenia…). Avui ha estat mes aviat questio de transports, pero res de l'altre mon.[@more@]
Des de Jerusalem, depen d'on vagis, si es Israel o terres palestines, has d'anar a un canto de la ciutat o un altre. Com que des d'aqui sempre he anat a terres palestines sempre he anat a la part est de Jerusalem, just davant de la porta de Damascus, on hi ha els busos arabs cap a Palestina. Normalment hi ha bus directe, per tant, cap problema. Avui per anar a Jerico he agafat, primer el bus public (son molt barats) i sempre sol anar directe a on vas, menys el d'avui que em deixa a un cert punt i d'alli havia d'agafar un taxi compartit fins a Jerico, pero com que m'havia passat la parada, entremig he hagut d'agafar un altre especie de taxi xungo. Jerico l'he vist una ciutat molt calmada, en diferencia a la viva Ramallah d'ahir per exemple, amb forc.a pobresa tot i estar rodejada d'una zona (el desert de Judea i el mar mort) que es viu prou del turisme. Com a Ramallah, m'ha sobtat veure en alguns edificis la quantitat d'armament que hi havia impactat en el passat. No he anat al mont i monasteri de la temptacio, on Jesus va ser temptat pel diable, prou temptacions tenim com perveure els llocs on les tenien els demes. En tornar, estava negociant un dels taxis compartits (amb els arabs tot es negocia, l'estira i arronsa per aquestes terres es constant), esperant a que sortis, pero com que s'ha d'omplir doncs hagues hagut d'esperar bastant. Xerravem de futbol, del Ronaldhino, de Palestina i del futur. Fins que hem acabat negociant amb un altre que anava cap a Jerusalem amb el seu cotxe propi. He acabat marxant amb el palesti i de cami m'anava mirant d'explicar (amb el pobre angles que podia), les aventures i desventures d'aquella terra envoltada de desert.
Seguretat. Al primer post des d'aquest pais, explicava que fins i tot el porter del Mc Donald's va amb pistola, el seu carregament, detector de metalls, a mes a mes l'escorcoll no te'l treu ningu. Aqui a Jerusalem es el mateix, entres a un mercat i t'escorcollen, cafeteries i demes tambe, no cal dir de llocs publics i governementals. M'ha vingut a la memoria que en veure l'embaixada americana a Tel Aviv em vaig quedar de pedra, fortificacio total (per altra banda es normal), nomes cal veure qualsevol altre embaixada del yankees al mon. No ho deu estar tant la britanica ja que ahir va passar aixo (llegiu-ho, val la pena). Pel que fa a la seguretat, per mi, a banda de ser xocant i engorros al principi, t'hi acostumes i ho agraeixes, al cap i a la fi es tambe pel teu be. Ara, aixo de veure mes soldats en deu dies, que no pas en tota la meva vida plegats, xoca bastant. No fa pas massa, sopant en una terrassa a la part nova de Jerusalem, un dels carrers on hi ha marxeta (no us penseu pas que aqui nomes hi ha religions, encara que sembli mentida), estava tant tranquil (despres del previ xequeig) i veig que passa una aparella, l'home empenyia un carret amb un bebe dins, pero tenia problemes per caminar, no era pas pel pes del cotxet, a l'esquena duia una ametrelledora de cal ample, juntament amb una pistola a la cintura i els respectius cargaments. Resulta que si estan de servei, encara que estiguin amb la parella enjoiant la vesprada, han de dur les armes, sino penitencia!
Religions. Se que hi dono moltes voltes pero aqui es el pa de cada dia. Segurament sabreu que pel judaisme del divendres a la posta de sol, fins al dissabte a la posta de sol (7/8 hr. de la tarda) es el dia sagrat, el sabbath (el que seria el diumenge pels cristians, pero amb mooolt mes bestia). A banda de resar a les sinagogues, el seu punt clau es el mur de les lamentacions. No em vull allargar amb explicacions sobre religions. El divendres els creients es guarneixen amb totes les robes precises per a la pregaria. Si dia a dia ja es quelcom impactant, en Sabbath es alucinant. Dissabte, amb 35 o 40 graus de temperatura i veus a gent amb uns barrets com els de siberia, amb unes vestimentes que el minim que fan es una calor terrible. No em posare amb les vetimentes i ecuses previes si algu s'ha sentit ofes, amb criticar les religions en si ja en tinc prou. Ahir per exemple, estava assegut fent una esborrada de fotos (per cert, la camera a petat!!, ahir l'estava carregant i vaig sentir un espetec, ara no carrega la bateria i no puc tirar fotos!) per a tenir mes espai a la camera, un em crida i em diu, deus ser en Josep oi? Jo que tinc ben mala memoria, vaig comenc.ar a pensar que en terra santa els miracles si que existeixen. Era un conegut del hostel pero que hi havia xerrat tot just 2 minuts. Vam estar parlant bastantes hores, fins i tot reconeixent-me que pertanyia a una secta (en aquesta cas de no se quin coi d'evangelica), que feien una concentracio durant 3 setmanes, tot pagant una morterada de calers… Ja explicare mes gent que he anat coneixent, n'hi ha de tot, gent molt centrada i gent que les respectives religions els ha tornat miseria.
Acabo, ja que ja tinc planning pels propers dies, m'ho he muntat d'aquesta manera:
– Dema visita pel desert de Judea, unes restes arqueologiques de la zona, una submergida al mar mort i tot seguit cap a un SPA de la zona.
– Dema passat cap a Haifa (coneguda hsitoricament per la pluja de missils durant l'agost i juliol), Caesarea, Akko, i la frontera amb el Liban a Rosh Hanikra, acabant fent nit a Tel Aviv, el fotut del cas es que he quedat a les 6 del mati!
– Dimecres de relax a la platja a Tel Aviv i dijous retorn cap a la ciutat de la pluja, Dublin.
Vinga fins la proxima!
Jerusalem-Betlem-Ramallah, ai les fotos….
Avui escric des de Jerusalem, segueixen les aventures. No se pas per on començar si pel principi o pel final. Be ho fare com podre, tingueu paciencia que potser sera un altre text dels llargs. Ja aviso en antelacio que si a Carod i Maragall la foto al mur de les lamentacions els va causar certs problemes, a mi unes altres fotos m'han estat apunt de costar problemes forc,a mes greus. La veritat es que estic enjoiant de valent, tot i que hi ha hagut algun moment de patiment… prometo que el final del text val la pena, afortunadament tot ha anat be.
[@more@]
Be, començo pel principi, Vaig arribar a Jerusalem tot venint de Tel Aviv-Jaffa just fa 4 dies, de debo que de totes les ciutats on he estat es absolutament i de lluny, la mes fascinant, recomano 100% venir cap a la zona. Personalment m'encanten els contrastos i aquesta ciutat n'es un dels mes clars exemples arreu, per be i per mal. Jueus, cristians i musulmans miren de viure o conviure com bonament poden.
M'oblidava de l'ultima experiencia a l'estacio d'autobusos a Tel Aviv (Aquesta es l'anecdota divertida). Amb la meva merdeta de camera miro de fer fotos on puc, l'estacio de busos de Tel Aviv es bastant caotica, era plena de militars i controls, com que no estic massa abessat a la presencia de militars en el meu dia dia, doncs de tant en tant els faig alguna foto per recordar-ho, les faig dissimulant amb la camara a l'alçada de la cintura, si la foto em queda be la guardo i sino la borro. En vaig fer una alla, pero no vaig recordar de treure el flaix, de sobte una noia em ve tota esbalotada tot dient-me quatre crits. Com que encara (no se si ho fare pas mai) no entenc hebreu, podia haver fins i tot ser que volgues lligar, ara que amb aquells crits… Ella no parlava cap altra llengua que no fos hebreu i jo no parlava hebreu, va decidir tibar un dels militarsper tal de xerrar en angles i explicar-li la siuacio. Els vaig haver de fer entendre el motiu de la foto (fins i tot no havia quedat be!!) i el malentes es va solucionar. Cap problema.
Despres del break de l'estacio segueixo amb Jerusalem, com he dit es una ciutat fascinant, especial. Pels que hi hagueu estat sabreu que la Jerusalem antiga (la zona mes espectacular) es una zona forc,a gran emmurallada i dividida en 4 zones, musulmans, cristians, armenis i jueus, tots tenen la seva part, malgrat que sovint es dificil veure on comença una i on acaba l'altra, es tot un laberint. A la part musulmana tafalaguen amb els seus productes, son grans venedors i mes savis encara, se les saben totes. Les altres zones son mes tranquiles tot i que no pas menys interessants. M'he caminat amunt i avall l'area tant com he pogut, es una ciutat marcada per les religions, jo no soc creient ni practicant i per aixo potser m'alleugereix mes el viatge, en el meu cas es pur plaer, tot i aixo molta de la gent que he conegut les religions (les 3) els marca moltissim, massa diria jo. Parlis amb el que parlis dels tres grups, tot el que succeeix ho atribueixen a Deu, mai m'hagues pensat a mi mateix en terra suposadament santa per totes aquestes religions, tenint tantes i tantes converses per fer adonar a la gent, que el que per mi compta son les persones i no pas els Deus. Deixo els Deus per un altre dia i seguire amb el viatge.
Durant el viatge he conegut mooolta gent, mes aviat diria que vaig fent el viatge acompanyat de la gent que vaig coneixent. Majoritament la gent forania d'aqui son americans, n'hi ha moooolts, quasibe tots jueus i gent jove que venen a estudiar mes sobre la seva religio a Jerusalem. Cal dir que m'ha xocat bastant, xerrant amb aquesta gent els entens un xic mes. L'accent america se sent i molt per la zona antiga de Jerusalem.
Segons m'han comentat els locals, la guerra no tant sols ha afectat on han caigut les maleides bombes, sino que aqui el turisme esta al 90% menys del que hauria en plena temporada forta. Si normalment la situacio a Palestina ja es refotudament complicada, nomes cal que hi afegeixin mes llenya al foc. Ahir per exemple vaig estar a Betlem (si, si, alla on tothom cantem que volem anar per Nadal, hehehehe), es un dels llocs puntals pel cristianisme ja que es on Jesus fou nat, deixant a banda l'esglesia de la nativitat on si que hi havia alguna altra persona no local (els podriem comptar amb els dits de les 2 mans), vaig estar voltant per Betlem i no vaig veure cap altre turista, penseu que fins i tot havien d'obrir les botigues per mi, no estic pas bromejant… Betlem es a la part del West Bank (Excuses, no em surt la traduccio en catala, territori Palesti potser?), va ser la meva primera incursio real (a banda de la zona east de Jerusalem, a veure si recordo des d'Irlanda a explicar una anecdota amb unes noies palestines tot anant cap al mont dels olivers, es correcte la traduccio?). A l'anada al checkpoint nomes em demanaren el pasaport, amb un mini bus public hi arribes, alla et deixa i llavors has de negociar un taxi per acabar d'arribar a Betlem, a la tornada vaig haver de fer el mateix proces que els palestins que volen anar a Jerusalem, fer cua sota el sol, veure l'arrogancia dels soldats israelians sobre les families palestines (no tinc temps per explicar-ho tot avui, excuses),… en el meu cas soc europeu i no tinc massa apuros, per ells es tot un calvari, dia si, dia tambe, no anem pas be amb murs al segle XXI.
Avui, avui he estat a Ramallah. Ramallah esta al nord de Jerusalem, no pas massa lluny (les distancies per la zona son prou curtes) juntament amb Al-Bireh. Actualment es de les zones de palestines on la cultura i l'art tenen mes floriment. L'he notat una ciutat viva, la gent amb ganes de tirar endavant, un lloc amb iniciativa, malgrat els peros d'uns i altres.
Be, explicare l'anecdota que finalment ha acabat be pero realment estava acollonit, poques vegades m'he vist aixi. Una de les atraccions de la ciutat es la tomba de Yasser Arafat. Com que els carrers estan tots escrits en arab, un no sap ben be on para, tot i preguntar, la gran majoria de gent la unica llengua que saben es l'arab (almenys els que m'he anat trobant, no els cal cap altra llengua en la vida quotidiana i poc pas poden viatjar), dir tambe que soc l'unic occidental que he vist a la ciutat, se que n'hi ha mes en ONG's col-laborant en causes locals pero no n'he vist i mitjans de comunicacio internacionals. Be, teoricament anava en la direccio correcte pero no n'estava del tot segur.
Una de les coses que tambe es (malauradament) famos es pels segrests, suposadament a Gaza, pero tambe al West Bank, a Ramallah hi ha hagut certs incidents similars recentment. Doncs be, justament ahir n'estava parlant amb un periodista conegut del Hostel on m'allotjo que treballa pel Jerusalem Post, ell esta investigant la mort d'un jove italia fa unes 3 setmanes al Old Jerusalem, el van confondre per un jueu
Segueixo amb Ramallah. En el mapa que tenia de la ciutat, mapa de http://www.thisweekinpalestine.com/index.php , no tenia massa clar si estava en un carrer o en un de paralel on a la mateixa alc,ada hi havia un camp de refugiats, si era el que buscava hi havia d'haver la tomba d'Arafat juntament amb el quarter general de l'autoritat Palestina. En veure en un turo no massa alt tot vallat, una serie d'edificis mig destruits he cregut que era el camp de refugiats, he comencat a fer fotos i de cop i volta a comencat el calvari. Un home s'he m'ha apropat i m'ha fet un comentari sobre les fotos, tot seguit m'ha indicat que entres a la zona, no tenia pas cap altra opcio, en cas de no fer-ho no se pas que hagues pogut passar… Be soc mes aviat partidari de parlamentar per tant he seguit, la zona era plena de militars palestins, creia que entrariem a la zona, faria un xequeig de les fotos i prou… No ben be. Hem entrat en un dels edificis principals, en el qual despres d'esperar una estona hem entrat en una de les sales internes. Alli ja m'he acollonit mes ja que just entrar i en la sala del costat he vist unes lliteres, buff… Be, evidentment m'han xequejat quasi totes les fotos de la camara (en tinc vora 800!!), tambe m'han estat preguntant de tot i forc,a: D'on era, que feia a Ramallah, a qui coneixia, on m'estava, i un llarg, llarg, etern, etcetera de preguntes. Val a dir que en tot moment m'he fet passar pel que soc, catala, probablement aixo m'hagi salvat de quelcom mes. El fet de ser catala i no espanyol l'han entes prou be, el que no els ha fet tanta gracia son certes fotos de la camera: Creien que era jueu. El motiu? Tinc moltes fotos de Tel Aviv i Jerusalem, en moltes hi surten jueus, sobretot del mur de les lamentacions i des del mont dels olivers (no em surt la traduccio correcta!) just amb imatges del cementiri jueu, amb tombes jueves, i algunes meves al mur de les lamentacions amb el barretet jueu al cap (es obligatori). Com he pogut els he fet entendre que de jueu no n'era (un altre dia ja entrare a fons al conflicte, no tinc prou temps avui) i que de religions jo no hi creia pas, cosa que tambe els ha sobtat. Be, a banda del xequeix del pasaport i de preguntes variopintes, tot ha acabat be, un ensurt, una encaixada de mans, una petita xerrada sobre Palestina de despedida i he pogut sortir de l'edifici sense mes. He acabat fent-me unes fotos amb alguns soldats i visitant la tomba de l'Arafat sense cap mes problema i amb les portes obertes. Potser pensareu que en faig un gra massa, pero realment no les tenia pas totes. Estava al quarter de l'Autoritat Nacional Palestina (tot i que a dins no n'era conscient, sino que imaginava quelcom diferent), suposo que controlat per Hamas (el qual per la gran majoria de paisos del mon es una organitzacio terrorista, no entrare en detalls), el West Bank i Gaza estan vivint una situacio terrible (els treballadors publics, degut al bloqueig d'occident al fons publics, fa 6 mesos que no cobren, precisament avui han fet una jornada de vaga) la qual provoca les situacions mes inesperades ( la impotencia fa fer qualsevol cosa, mes encara si es per sobreviure), darrerament pels occidentals a la zona palestina la cosa no esta sent pas senzilla (avui sortia aquesta noticia). He de dir tambe que per la tarda al centre he estat una bona estona xerrant amb un grup d e palestins que del comite de solidaritat de presos (bona part del govern Palesti esta detingut) i em fet una petita volta per un dels camp de refugiats (no podre ensenyar-vos fotos del camp ja que la bateria de la camera ha dit prou).Sigui com sigui, tot ha anat be i d'ara en endavant fare mes bondat per no ficar-me en aquests embolics. No se ben be els plans que fare els propers dies, tinc varies opcions en ment pero encara no se quina sera. En principi havia de fer una ruta pel mar mort, Masada i Jerico, pero els ultims dies no ha estat possible per manca de turistes. Aixo seria dimarts. Per la resta, potser vaig cap a Haifa o per la zona de Galilea (molt menys problematiques les 2). Us mantindre informats abans de tornar el dia 7 cap a Dublin. A banda de a la que pugui mirare d'explicar mes a fons, l'experiencia en el sentit de la vida diaria dels palestins, checkpoints, murs, controls, camps de refugiats… un queda prou marcat en veure-ho. Salut i excuses per la parrafada.
Des d’Israel
Shalom! Be, finalment escric des d’Israel. Fa un mes vaig haver d’aplaçar el viatge I ahir arribava en aquest pais de Deus. Val a dir que fa uns dies que volto, començare des del principi fins a arribar avui:
Dijous passat m’enlairava direccio a Niça, alli vaig passer-hi tot el dia tot visitant la ciutat I fen tuna mica de relax a la platja. L’endema arribaven en Ferran i l’Enric, agafavem un tren direccio Monaco i alli a cantar, cridar I animar el Barça en la final de la Supercopa d’Europa. Malauradament el Barça va perdre, tristesa I tren de tornado cap a Niça (resulta que a Monaco no hi ha hostels o be no els vam saber trobar, no estavem pas per pagar una calerada en hotel). Molta riquesa per aquella zona, de ben segur que sino hagues estat pel Barça no hi hagues anat. L’endema a primera hora feia via cap a l’aeroport de nou, en aquest cas direccio a Cork (al sud d’Irlanda), alli (pura casualitat) em vaig trobar la Montse, una amiga catalana que havia passat 3 setmanes a Cork I se’n tornava cap a Catalunya. En comptes d’entornar-me’n en bus (4 hores + anar a la ciutat), vaig preferir fer-ho en avio (ja no venia d’un) I al voltant de les 5 de la tarda l’agafava direccio a Dublin, en 40 minuts estava a la capital de l’illa Esmeralda. Tot just temps per sopar, desfer i tornar a fer les maletes. L’endema tocava agafar un alter vol, vaja, dos mes…
Al voltant de les 12 del mati estava a la capital francesa, com que ja havia facturat la maleta I el chek in ja el tenia fet tambe, vaig aproiftar per fer una visita per Paris. Buff…I quin fart de caminar! Encara no havia estat mai a aquesta ciutat I vaig aprofitar per fer una ruta mirant de veure el amxim possible (Torre Eiffel, Arc de Triomf , Camps Elisis,…). Al voltant de les 12 de la nit tenia l’altre vol, aquest cop direccio Tel Aviv, aixo si, com que la tripulacio no volia anar a Israel pels motius de la Guerra (o aixo es el que ens van dir), vam haver de fer una parada a Xipre per canviar la tripulacio. Total, que ahir a les 7 del mati arribava a Israel.
La veritat es que temia una mica l’entada al pais, fins I tot no se quantes excuses m’havia empescat amb antelacio per tal d’entrar-hi. Que si venia per motius religiosos, que si era mig jueu, hehehehe No pas! M’havien dit que no era pas facil entrar al pais. Mes encara si eres un noi viatjant sol I sense cap motiu aparent, mes encara tal I com esta l’ambient de caldejat amb els veins d’Israel. Finalment vaig tirar per la via recta I vaig dir la veritat: Vinc de vacances. Una mossa (no pas d’esquadra sino jueva) em va fer una serie de preguntes: Quin es el motiu del teu viatge, tens familia aqui, tens amistats aqui,… En un tres I no res va estar enllestit, via for a I a recollir l’equiptage. Cap problema.
Amb tot l’equipatge al damunt vaig agafar un tren I posteriorment un bus per arribar a Jaffa (Yafo), un port costaner que te vora uns 4000 anys d’antiguetat i que per la zona de Tel Aviv es de les poques coses que valen la pena visitar (Tel Aviv en te poc mes de 100!!!!! d’anys). Vaig estar tot el dia voltant per Jaffa, una zona ben encantadora I evidentment que cal anar-hi en visitar Tel Aviv. Per la tarda vaig anar cap a la platja, necessitava reposar i alli ho vaig fer. Ajegut al sol damunt de sorra blanca, banyant-me en una aigua clarissima i descansant. L’unic pero? El sol! Si hi ha dues coses que estic ara mateix son: cremat (el fet de viure a Irlanda comporta no veure quasi mai el sol I ser palid com la llet, ja podeu imaginar com estic, vermell com una gamba ja que les temperatures aqui son molt altes, mes encara estant acostumat a una maxima a l’estiu de 21 graus a Dublin) I cansat (com heu pogut veure porto uns dies que no paro quiet, els que em coneixeu sabeu que en viatjar no sembla pas que vagi devacances sino que sembla que vagi a cansar-me, ja que provo de veure I fer el maxim possible. Haure de pendre-m’ho amb mes calma. El fotut es que no puc anar a la platja a descansar ja que del cremate que tinc el cos, no puce star ni un segon al sol (ahir ja vaig comprar after sun I avui ja he agafat la crema pel sol, pero el mal ja esta fet…), a mes a mes les excpectatives son encara de cansar-me mes: Dema marxo cap a Jerusalem on de moment tinc reservades 3 nits, tot I que probablement hi estare mes ja que potser fare servir la ciutat de quarter general, per anar visitant d’altres zones del voltant per Palestina, el mar mort, Betlem,… encara no he pensat ben be cap on anire.
(jaffa)
Una de les coses bones que hi ha per la zona, es que no hi ha turistes, es horrors nomes trobar-se turistes quan vistes un lloc nou. Per tant fins I tot a mi em confonen per jueu, vaja, fins que obro la boca… Pels carrers no hi ha turistes o ben pocs I al hostel on m’allotjo, la gent que hi ha son, o be residents (Americans I d’altres nacionalitats, de familia jueva que porten aqui mesos o fins I tot anys!!) o tambe israelians o arabs que viuen I treballen a Tel Aviv I tambe gent exiliada de Haiffa degut als bombardejos passats. La veritat pero, es que no he parlat amb massa gent per aqui (es estrany en mi), els israelians son bastant reservats (tot I que si he necesitat qualsevol informacio m’han ajudat). Anit amb un del hostel va ser la primera conversa sobre politica. En dir-me d’on era primer em va comentar que era de Haiffa, despres que tenia pasaport israelia, despres que era arabo-israelia, tot seguit l’hi vaig fer entendre que devia ser palesti, tot I tenir pasaport israelia, com jo que soc catala pero el meu pasaport diu que soc ejjpanyol. Als arabs d’Israel (paraules textuals) els tracten com a ciutadans de segona, amb molts menys drets que els jueus. Vam parlar de politica I d’altres temes, espero haver-lo fet acabar amb un ale d’esperança I sense vergonya de ser el que es. Penseu que fins I tot s’ha canviat el nom, es deia Halil (no se ben be com s’escriu) I ara es diu Marco!!! Si ets arab a Israel tens totes les de perdre, em quedara veure com viuen a Palestina.
Acabo que avui ja m’estic passant I de ben segur que no em llegira ningu amb tanta parrafada (portava força temps sense esriure al bloc I no se pas quan sera el proper cop). Dir que avui he estat tot el dia per Tel Aviv (be , ahir per la tarda tambe) I que hi ha certes coses que em sorprenen. La seguretat. A Irlanda la Gardai (policia) no duen nit ant sols pistola, aqui fins I tot en porta el porter del Mc Donald’s (NO es broma!!!), a banda d’escorcollar-te la motxilla per on vagis tambe. Si entres al Mc Donald’s (jo no hi he entrat pero ho he vist I es per posar un exemple d’altres llocs –cafeteries, bars,museus,..- que si que m’ha passat) un home de seguretat et passa la barra de detector de metals pel cos, t’escorcollen la motxilla que duguis I ja tens el vist-i-plau per fer un Mc Felafel…
Be, dir que tantes faltes no son propies de mi, sino que l’oridnador em canvia certes lletres sol o be m’enafegeix I la I me la fot majuscule sola, apart la confusio de tants simbols en cada lletra.
Be, espero que s’entengui el text I mirare d’escriure aviat.
Salut!!
[@more@]
