Que farieu vosaltres? Torno o no?

Estic en un moment de prendre una decisio important, soc un cagadubtes i encara no se del tot segur que fer. M’explico, fa vora un any i mig que visc a Irlanda, concretament a Dublin, i puc assegurar que ha estat fins ara el millor any i mig de la meva vida. Practicament la meva vida, a banda de la familia i d’altres amics, la tinc aqui. He fet molt bones coneixençes, aquesta diria que es una de les meravelles de viure a Irlanda, la gent, tant l’autoctona com els que som estrangers. De les coneixençes que he fet han estat en gran part gent collonuda, gent que de debo, sigui com sigui, m’agradaria poder seguir en contacte i conservar l’amistat.

Be, com he dit, estic en un punt de prendre una decisio important. Es tracta de tornar definitivament a Catalunya o no. Si finalment ho fes seria a principis de setembre, tot just tornant del viatge per terres palestines. En aquest cas seria per estudiar, vaig aplicar per estudiar el que volia fer i tinc la oportunitat de començar al setembre. La veritat es que en tinc ganes, estudiaria el que m’agrada i se que si finalment no ho fes m’he n’acabaria empenedint. Han estat ja massa vegades que m’he repetit a mi mateix les oportunitats perdudes, coses que canviaria si pogues tornar al passat. Abanda dels estudis i la familia, tambe tinc ganes de tornar pel nostre pais, veig com de mica en mica el que quedava de Catalunya va desapareixent, em considero un rebel i estimo la nostra patria, la nostra cultura i la nostra bona gent, malauradament em dol veure com un terros de sucre es va esmicolant i no poder fer gran cosa. Catalans, actuarem abans no sigui massa tard?

No vull parlar de patriotismes i futur pel nostre pais, sino del futur personal meu. Per una banda tinc la opcio de tornar a casa i en cas que no anes be, tornar a corre cuita o anar a viure a un altre pais, estic segur que trobaria a faltar Irlanda. Per altre banda tinc l’opcio de seguir aqui. Com he dit estic enjoiant l’estada al pais fantasticament, a banda de sentir-me’l com a meu. Estem apunt d’aconseguir l’oficialitat del Casal Catala de Dublin, fa vora un any que el nostre web www.catalansadublin.com funciona genialment (ja som quasi 200 membres!!), em sento com a casa, com he dit tinc bona part de la meva vida aqui, tinc una feina en la qual no faig absolutament res i em paguen prou be, a mes pel que fa als estudis segurament esperant un any els podria fer aqui,…

Els que em coneixeu personalment sabreu que en casos aixi soc un cagadubtes, em costa molt decidir-me, triar. No es pas facil. Totes dues opcions tenen coses bones i dolentes, tot i que de moment em decanto mes per una que per l’altra. No se pas, que farieu vosaltres?

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

15 Responses to Que farieu vosaltres? Torno o no?

  1. aina says:

    hi ha decisions difícils de prendre i, malauradament, només les pots prendre tot sol… has d’escoltar-te bé i saber en claredat quines són les teves prioritats i la resposta vindrà sola, encara que sembli que ja la tinguis pensada 😉

    ànims
    i, facis el que facis,
    que tinguis sort
    🙂

  2. itacat says:

    Entenc molt bé com et sents…has de decidir quelcom que saps que afectarà a la teva vida de manera directe…i això fa respecte! Pel que expliques sembla que et lliguen moltes coses a Irlanda… i malgrat tot dius que d’aquí a un any podràs estudiar-hi allò que desitges…jo potser em quedaria un xic més! Sempre ets a temps de retornar als orígens…

    Vinga…pensa-t’ho bé i decideixo amb la consciència clara.

    Una abraçada!

  3. sergi says:

    Esta ben clar….. queda’t 😀

    Seriosament, jo no podria ser imparcial, i et trobariam molt a faltar… pero naturalment has de fer el que sigui millor per a tu.

    Deixa que pensi en veu alta.

    La gent que ve a “viure” a Dublin (i no a pasar una temporada) tard o d’hora es troba devant d’aquest interrogant. Que faig aqui? hauria de tornar? que estic fent amb la meva vida? PERQUE CULLONS PLOU TANT en aquest pais???

    Nomes et puc dir que repasis les raons que et van dur fins aqui. Els objectius que tenies.
    Si creus que els has complert, o que no aniras mes enlla per mes que et quedis, doncs endevant, comenca un nou capitol.
    Si per altre banda aquest es dels millors anys de la teva vida, t’aconsello que intentis estirar-lo una mica mes. Qui sap quan tornara a sortir el sol.

  4. JosepArnau says:

    Ahir vaig escriure el post tot i que no vaig poder escriure tot el que hagues volgut, ja sigui per questio d’espai i de temps.

    El fet es que a banda dels factors que em va donar temps d’escriure, tambe n’hi ha d’altres, com son el clima (viure en un pais que el sol en prou feines no es veu fot bastant), economic (per a sobreviure a Catalunya -que consti que no he dit viure, sino sobreviure- es refotudament complicat, mes quan parlem d’habitatge, estudiants, els sous miserables,…), etc,…

    Per tant la cosa encara es complica mes, normalment el que faig es posar els factors a ambdos costats i veure quin es el millor cami. Ben sovint m’he equivocat, en aquest cas no em vull equivocar, no vull tornar dir: i si hagues…, que en vaig ser de ruc….No em vull empenedir de la decisio que prengui.

    Pel que fa als estudis, com vaig dir, es cert que segurament podria fer-ho aqui, tot i que pel tipus d’estudis, no es pas el mateix fer-ho en un lloc o a l’altre.

    Com a cagadubtes que soc, se que em sera complicat triar, sigui com sigui agraeixo les vostres aportacions a la causa. Moltes gracies a tots tres, Aina, Itacat i Sergi.

  5. Collons! Veig que no soc l’unic que no fot ni brot i cobra a final de mes!
    Tema decisions: doncs t’ho vas pensant tranquil.lament, aixo no es com anar al Tesco i decidir si el iogurt te’l compres de maduixa o d’avellanes (malgrat que els dos costin 69 centims).

  6. el7 says:

    Doncs no és una desició fàcil. Jo vaig estudiar a Glasgow 2 anys i mig, i no sé com ni perquè vaig decidir tornar. No em a ser gens fàcil, però al cap de poc (1 any i mig), vaig decidir a tonar a treballar, i vaig passar casi 3 anys a Edinburgh. Allà em pasava com tu, una feina genial -la de la meva vida-, ben pagat, amb amics (i amigues), molt d’esport, i a un indret on el nacionalisme era una manera de viure -i a més ho podia aplicar a la meva feina-. Jo, si et puc donar un consell, es que aprofitis al màxim, i si et pots quedar una mica més, ni que sigui un any o dos, tindràs una experiència única. Mou-te per allà, viatja, coneix gent, fins i tot canvia de feina (encara que sigui dins la mateixa empresa), fes-te una novieta irlandesa, gaudeix dels pubs i la música,… A casa SEMPRE hi ets a temps a tornar, i tant pares com família sempe t’estaran esperant. A lo millor alguns amics hauran fet una altre via, i tu t’adonaràs que has evolucionat diferent, però és igual, o t’adaptaràs, o s’adaptaran o en trobaràs d’altres. Però de ben segur, que aquesta experiència no te la treurà ningú i t’enriquirà més que un master o un títol universitari (i t’ho dic per experiència!).
    Apa sort,…. i si necessites qualsevol cosa, ja ho saps on trobar-me.

  7. frederic says:

    és dificil de dir què fariem nosaltres perquè cadascu donarà la seva visió des del punt de vista alié a la teva realitat quotidiana. De totes maneres, jo personalment penso, que deixar enrera tot l’aconseguix a Irlanda, a la llarga, et pesarà massa i acabaras tornant però ja res serà igual. No sé, jo crec que m’hi quedaria a Dublin.

  8. sergi says:

    hummmm l’amic el7 ha dit un parell de coses claus, crec jo. Una novieta irlandesa crec que decantaria definitivament la balanca….

    i tambe em quedo amb la frase “aquesta experiència t’enriquirà més que un master o un títol universitari”. No puc estar mes d’acord

    Pensa-hi

  9. JosepArnau says:

    Ostres moltes merces a tothom pel vostre ajut!!

    La veritat es que fa un temps ho tenia bastant clar, en aquell cas era tornar, ara, de mica en mica estic començant a dubtar mes. Tot te coses positives i coses negatives, se que al triar estare pensant i si…hagues fet l’altra opcio?

    Be, sigui com sigui, repetir que us agraeixo les vostres opinions, un pic em decideixi ho fare saber al bloc mateix.

    Salut a tothom.

  10. JosepArnau says:

    Merci Carles, encara que torni les pintes estan assegurades i l’amistat tambe.

    Salut!!

  11. Home, tingues en compte que pots fer catalanisme a distància a través d’Internet…

    Et donaria el consell de fer el millor per a tu. Segur que vagis on vagis podràs fer Catalunya.

    Jo de tu no em perjudicaria el futur econòmic. Faràs Catalunya a distància, n’estic segur.

    Ara, si ens has d’enyorar molt, potser que tornis… Les emocions també poden ser un favor per decidir-te a tornar.

    Bé, de moment aquí tens algunes bases per decidir-te.

  12. curiositat says:

    un any i mig! deus saber irlandès perfectament.

    prou voldries que un irlandès aprengués en un any i mig perfectament el català si hi vivia, a Catalònia.

  13. JosepArnau says:

    Crom cada cop dubto mes que fer,….

    Curiositat, no fa pas molt que vaig començar un intercanvi catala-irlandes, ara ho tenim aturat ja que l’altra part esta de vacances a Catalunya.

    Ja et puc confirmar el meu irlandes es baixissim, poquissim vaja. Pensa que aqui la primera llengua mes parlada es l’anglesa, en segon lloc el polones i en segon lloc el xines. No se pas si l’irlandes esta entre les deu mes parlades. Tot i aixo, no et preocupis perque no crec que neguin pas la integracio al pais, fins i tot m’han dit que en cert sentit era mes irlandes que molts d’aqui, no es creuen pas la identitat catalana (a banda de l’aparença i l’accent).

    Salut.

  14. Noemi says:

    Bones Josep!!!

    Suposo que em podrem parlar quan torni de vacances (el dimarts ja hi soc a Dublin), pero ja saps que jo estic en una situacio similar…

    De totes maneres… me´n recordo que un dissabte de fa no gaire vam comentar el tema amb el Ferran…

    Aviam, l’unica rao que tens per tornar a Catalunya (rao de pes s’enten) son els estudis…
    Es una rao important, la veritat, pero que no s’esfuma aquest any. Es a dir que no es un ultimatum en plan si no estudies ara no podras estudiar mai mes…

    Si no recordo malament, el Ferran tambe et deia que la mateixa carrera la fas al Trinity i t’aporta el doble d’esperiencia… i prestigi… O sigui que aixo tambe aniria en la linia de seguir disfrutant la vida que portes aqui (que coincidim en que es meravellosa i una de les millors etapes de la nostra vida), i de cara al curs vinent barrejar les 2 opcions: o be estudiar algo “xulo” a Dublin, o be ja tornar per estudiar a Barna…

    Jo realment es a la conclusio que he arribat… em deixo el dubte per l’estiu que ve!!! 😉

    Be… tot i que el que jo et digui, recorda que nomes son opinions i que tu sempre tens la ultima paraula…

    SORT!!! i… ens veiem molt aviat!!! 😉

  15. JosepArnau says:

    Perdoneu que tardes tant a respondre, finalment, i despres de moooolt donar-hi voltes, em quedo un any mes, l’any que ve me’n torno.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *