Cap de setmana a Oslo, genial.

Us imagineu que el vostre vol en comptes d’aterrar a la capital del país on anàveu, aterra a la capital del país veí? Això m’ha passat aquest cap de setmana, el vol que anava havia d’aterrar a Torp (a 1 hora i mitja d’Oslo), en canvi vam aterrar a l’aeroport de Ryanair d’Estocolm, En comptes de la capital de Noruega estàvem  a la capital del país veí: Suècia!

[@more@]

El motiu? Suposo que esteu al tanto de l’onada d’aire fred que ha afectat Europa la setmana passada i tot seguint el cap de setmana. Portàvem estona dins els núvols amb tempesta (no de llampecs) de neu i vent. De cop i volta s’apaguen durant un segon els llums de dins l’avió, es veu com una enorme xispa i un espetec prou fort, fins i tot es va notar la tremolor. Al cap d’una estona, un altre cop. El pilot ens digué que era quelcom normal i que tot estava sota control. El temps seguia ben dolent i ens van comunicar que degut a les inclemències climatològiques (havien de netejar la pista d’aterratge de neu,…), calia estar donant voltes per veure si la situació millorava. Just quan havíem d’aterrar sobre Torp el nucli de precipitació de la borrasca estava situat a la zona. Vam fer un intent d’aterratge; per evitar turbulències i més problemes, havíem de fer una acceleració en plan bèstia i entrar de cop tot intentant aterrar, el procediment normal es acostament de mica en mica. Com que la situació seguia malament, ens va comunicar que no hi havia altra opció que aterrar a Estocolm. La raó? Era la única base de la zona on hi havia enginyers per comprovar l’estat del nostre avió per sí realment estava operatiu….  Tot i que el pilot ens hagués dit que allò era del tot normal, resulta que no ho és pas (després vam parlar amb ell i ho digué per controlar els passatgers). Pel que ens va dir d’allò se’n diu “lightning” (llampegueig) , és degut a l’acumulació d’electricitat (estàtica) de l’avió, aquesta electricitat entra per un punt i el punt de sortida és on fa la descàrrega, no en sóc pas un expert sinó que això és el que ens van dir a posteriori. Teòricament no ha de passar res quan passa (acostuma a passar molt , molt rarament), però al ser dues descàrregues… calia comprovar l’estat de l’avió.

Tot i que a l’aeroport d’Estocolm (no recordo el nom exacte) també estava nevant a sac, no vam tenir problemes en aterrar i els aplaudiments van ser sonors (jo mai aplaudeixo, però dissabte…). Allí havien de comprovar l’estat de l’avió (estava correcte) i tornar cap a Torp, on la tempesta havia calmat. Vam tenir un altre problema, l’aeroport que va haver de ser clausurat va ser el nostre degut a la neu i la nula visibilitat (el temporal anava de West a East i ens va enxampar de nou). Solució? 8 hores en bus des d’Estocolm (després de passar-hi unes hores) fins a Oslo city, arribava a les 7 del matí, dues hores per fer nones i a sac a fer de turista (avui ja estic rebentat). Val a dir que tota l’estona hi va haver molt bon rotllo, ben bé semblava que tinguéssim el síndrome d’
Estocolm. El bo va ser el bon rotllo i el tarannà de la gent (eren Irish…), tot va quedar com una anècdota i a gaudir d’Oslo.

 

I pel que fa al viatge en sí??? Ha estat FANTÀSTIC!!! He passat un cap de setmana absolutament genial, realment feia temps que no gaudia tant. Jo sóc de secà i veure aquest bé de Déu de natura embolcallada de neu per tot arreu…mmm, semblava un xiquet menut del que xalava!

Oslo m’ha sorprès molt i molt gratament. Val a dir que he estat molt de sort, els locals em digueren que el dia que vaig arribar va ser el primer dia d’hivern, fins aquell dia no hi havia neu i estaven a uns 10 graus i tot! (Ens estem carregant el món i el canvi climàtic ens ho diu ben clar)

 Els que em coneixen viatjant saben que faig el que els altres fan en 2 o 3 dies, jo en 1 i encara em sobra temps. Ahir xerrant amb dues irlandeses (mare i filla que havien anat i tornat el mateix dia) es quedaven bocabadades del que havia vist jo en comparació amb elles. Elles shopping, jo: 2 Museus, el Centre Nobel per la pau, un parell de parcs ben bonics (sobretot amb la neu) el Vigeland park, fins i tot vaig anar al Holmenkollen a mitja hora d’Oslo i és un dels punts principals d’esquiada (no vaig esquiar però), fins i tot ahir al matí em va donar temps per prendre el sol a costat de la mar rodejada de calma i de neu. 

Ha estat com complir un dels meus somnis, passejar de turista en una ciutat absolutament carregada de neu (i encara nevant diumenge), tot un plaer us ho aconsello (malgrat l’aterratge a Estocolm…).

 

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

9 Responses to Cap de setmana a Oslo, genial.

  1. Mikel says:

    Veus que be , no hay mal que por bien no venga o algo aixi que no se molt be que vol dir pero es diu sempre en aquets casos jejeje

  2. Montse C. says:

    La veritat, quan viatges a països amb aquestes característiques és quan te n’adones que estàs en un altre país ben diferent al teu.
    Pel que fa a l’avió, tothom n’ha tingut algun. En el meu viatge a Egipte, vaig veure com queia una peça de l’avió i no va passar res.

  3. Montse C. says:

    La veritat, quan viatges a països amb aquestes característiques és quan te n’adones que estàs en un altre país ben diferent al teu.
    Pel que fa a l’avió, tothom n’ha tingut algun. En el meu viatge a Egipte, vaig veure com queia una peça de l’avió i no va passar res.

  4. sergi says:

    Ja veus la historieta de l’avió… 🙁 …jo després del primer aterratge hagues llogat un cotxe i me n’hagués tornat cap a casa…
    Vinga! Salutacions!

  5. uruviel says:

    Ostres! quin viatge més accidentat! jo després dels problemes amb l’avió no sé si hagués estat capaç de tornar-hi a pujar! De totes maneres veig que al final el viatge ha estat molt profitós oi? jeje

  6. uruviel says:

    Ostres! quin viatge més accidentat! jo després dels problemes amb l’avió no sé si hagués estat capaç de tornar-hi a pujar! De totes maneres veig que al final el viatge ha estat molt profitós oi? jeje

  7. Valqui says:

    Jo a mig viatge m’hauria posat a plorar, tinc pànic als avions, i això que mai m’ha passat res, evidentment no hi hauria tornar a pujar!! i hauria tornat a peu!!
    Però per altra banda, em moro de ganes d’anar de viatge a algun país nòrdic i veure nevar sense parar.

  8. JosepArnau says:

    Mikel, la veritat es que tot i començar malament va acabar prou be la cosa.

    Montse, jo em començo a preocupar perque darrerament a cada viatge en passa alguna…

    Sergi, el que tenia ganes era de sortir d’aquell avio, pero no ens deixaven pas.

  9. JosepArnau says:

    Uruviel, aixo es l’important que al final el viatge va ser ben profitos.

    Valgui, no home no, que plorant no s’arregla res. Cal seguir endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *