Tanmateix, evidentment m’ha arribat que en Pep Guardiola deixa el Barca. Des d’aquestes breus linies desitjar-li el millor i agrair-li de debo tot el que ha fet pel nostre club i per Catalunya. Ens calen mes Peps i menys romancos.

Tweet

Fa uns dies cercant informacio vaig anar a parar a aquest article del diari El Mundo sobre el bilinguisme i encara que sembli mentida, no era un article que en parlava de forma negativa. L’article basicament explica l’impacte del bilinguisme en el nostre cervell i es basa en la recerca de cientifics catalans i bascos.

Llegint-lo em va venir a la memoria ja no tant sols l’impacte de les llengues en mi com a persona, sino tambe i especialment al meu fill Marcel. Comencare per mi. La meva llengua materna es la catalana, a l’escola vaig aprendre espanyol i angles, les quals parlo fluidament. Tambe parlo italia i estic apranent polones, aquesta ultima de moment nomes em defenso en converses de carrer i jo parlant com un indi a l’estil: “Jo menjar pasta agradar”. Estic segur que en questio de temps podre parlar-la bastant mes fluidament (llegir i escriure ja sera una altra cosa). En el dia a dia, la meva llengua principal es l’angles, seguida del catala (la qual parlo als meus fills i pares), de tant en tant durant al dia miro de xapurrejar en polones i ocsaionalment tambe parlo en italia i en espanyol a la feina. Un cacau de llengues pero que encara m’espavilo com puc. L’unic punt negatiu es que tinc un vocabulari menys extens en tots els idiomes que no pas la demes gent (incloent-hi el catala).

El post d’avui el volia centrar en el meu fill Marcel. Ara mateix te 3 anys i 4 mesos, des dels 2 anys (o potser abans, no ho recordo exactament), que parla i parla molt. El fet de parlar pels desocits ho atribueixo (aixo es teoria meva) a una minyona que vam tenir durant 2 estius quan ell era petit i que ella parlava molt, moltissim. Des dels 2 anys que ja parla 3 idiomes: Catala, polones i angles. Des que va neixer que amb la meva esposa vam decidir que cadascu l’hi parlaria en la seva llengua. Sembla que ho vam encertar ja que enten les 3 llengues i les sap parlar totes 3. Ara mateix la seva llengua principal es l’angles, degut a la televisio (gran mestre d’idiomes), l’entorn (amb altra quitxalla i pel fet de viure a Irlanda) i que entre la meva esposa i jo parlem en angles. El polones el sap parlar fluidament (amb el vocabulari que un nen de 3 anys te) i l’ha apres amb la meva esposa i la sogra a casa, la llengua catalana es la que coixeija mes. Degut a que jo no passo tant estona amb ell i que soc el principal i quasi unic “professor” de llengua catalana.

El que em sembla fantastic es amb la facilitat que apren els idiomes. El fet de tenir 3 idiomes des que va neixer no ha estat cap problema, ans al contrari, jo crec que l’ha beneficiat i molt en el seu desenvolupament. Evidentment el seu cas no es pot pas extrapolar en tots els demes casos (ja que he vist que en questio de parla es molt mes avancat que no pas altres crios de la seva edat).

Tant sols amb aquestes linies, encoratjar a tots els pares i mares a parlar als seus fills en la seva llengua materna i a introudir als crios llengues adicionals des que son menuts. Especialment veient que amb el Marcel, sense qausi contacte amb la llengua  a part de amb mi, l’ha apres sense problemes.  Quan els crios son menuts son com esponges, aprenent sense ni tant sols adonar-se’n.

Tweet

Be, tal i com vaig anunciar en el darrer post, com a maxim llegiria 2 webs de noticia al dia i un noticiari de radio.

Doncs, despres de quasi 4 setmanes la veritat es que he notat un canvi brutal. Sobretot per la negativitat total que predomina en les noticies. Molts dels dies no visito cap web de noticies, pero quan entro en una de les webs de noticies (max 2 al dia i hi passo 2 mins maxim), la veritat es que m’esgarrifo. Ahir mateix vaig entrar a la web de Vilaweb i en vaig sortir astorat. Que sila Primaveravalenciana, que tornen els grisos, estudiants apallisats, Siria en alerta,… Em vaig alegrar moltissim de no entrar a visitor les webs de noticies constantment tal i com feia abans.

Noticies esviaxades dependingdelmitja que visites, o be programades pel marketing o el que es pretengui vendre. Pero el que es pitjor, una perdua de temps impresisonant. Seriosament estic pensant de deixar totalment les noticies. No news, good news. 

Tweet

Algunes d’elles han estat simplement per questio de millora de salut (quina ruquesa fumar quan es una droga que et mata!), d’altres simplement per enfortir el meu auto-control i l’autodisciplina.

Segurament el més dificil de tots ha estat l’alcohol, car vivint a Irlanda, el pub i la beguda son l’atraccio numero 1. Tanmateix ja fa més d’un any que no he tocat ni una gota d’alcohol.

Cada any, m’he proposat agafar un nou habit i deixar alguna cosa, tot substituint-ho per costums positius en compta de coses negatives. Aquest any un de mes curiós, pero que m’he adonat que és bastant perjudicial. Analitzant l’any, em vaig adonar que perdia, molt, moltissim temps llegint pagines webs de noticies, comencava per una i me les recorria totes. En tants idiomes com podia i malgrat que les noticies es repetissin en cada una de leswebs, seguia llegint noticies perdent moltissim temps.

Siuna cosa he apres en tenir el meu segon fill es a valorar moltissim mes el temps. Cada minut es or (Cal tenir en compte que estic treballant full time i treient-me la carrera d’empreserials a mitja jornada). I es clar, si llegir les webs de noticies em feia malgastar tant el temps, a banda de tot l’estres que em comportava ja que les noticies son 80% negatives.

De moment he comencat permetent-me nomes 2 webs de noticies al dia i un noticiari de de radio al dia. No he volgut deixar-ho del tot (malgrat és una opcio bastant viable que estic considerant) ja que per questions personals encara em conve saber que passa al dia a dia i perque si s’acaba el mon m’agradaria saber-ho abans. Des que ha comencat l’any que nomes he escoltat un noticiari de radio en tot el mes i dedico un maxim de 5 minuts al dia als webs de noticies. Una gran diferencia amb abans i he notat que es viu moolt millor, sense estres ja que tota la negativitat no m’afecta. Evidentment la televisio tambe fa molt de temps que no la miro (de fet nomes l’uso per veure algun documental interessant o pel-licula que valgui la pena). Quelcom que tambe he deixat pel que fa a les noticies, es usar Tweeter per a seguir les noticies, aixo era encara pitjor ja que els updates eren cada segon!

Al cap i a la fi, si en passa alguna de grossa de ben segur que m’enterare a traves de la gent al meu voltant. Potser si que hauria de deixar de seguir les noticies totalment… Pels que els interessi el tema, acabo de trobar un article molt interessant en angles sobre. Ah se’m oblidava, una altra cosa que he deixat i n’estic totalment satisfet: EL Barca (FC Barcelona – no tinc la c trencada ni accents aqui). Encara soc del Barca i independentista pero ja no segeuixo cap de les noticies esportives, ni cap dels partits, evidentment tampoc ja no segueixo cap altre esport ni les seves noticies. Crec que aquesta ha estat una de les millors “deixalles” i us ho diu un que fa poc era vice-president i creador de la Penya Blaugrana de Dublin a Irlanda.

Jo segueixo deixant coses, al cap i a la fi, menys és mes. Alguna idea per seguir deixant coses?

Tweet

Tweet

Fa mesos que volia penjar-ho al blog pero no trobava el moment.

Un film que tothom, qui no l’hagi vist i tingui cert interes en la crisi actual, ha de veure.

ISIDE JOB

Click here to view the embedded video.

OVERDOSE

Click here to view the embedded video.

Si no les heu vistes i us interessa l’economia, cal veure-les!

Vinga salut i peles (vull dir Euros…).

Tweet

Els que més o menys aneu llegint el blog, haureu vist que escric en compta gotes, un cop al mes i ja és molt. Si la raó per no poder escriure és la manca de temps disponible, ara encara en tinc menys.

Aprofito l’avinentesa per demanar disculpes per  no haver enviat més sms a amics i coneguts, reconec que no és excusa pero darrerament vaig molt, molt de cul. A veure si de mica en mica em poso al dia…

Us en deixo una foto:

Bé per avui us deixo que l’Alex tot just s’ha adormit i em toca descansar una mica. Bona nit i fins la propera. Salutacions des de Dublin!

Tweet

Aquí a Irlanda, degut als bancs, vam hipotecar el futur de moltes generacions i ningú ha anat a la presó. Encara avui s’omplen portades a Irlanda amb algun d’aquells lladregots banquers. A l’estat espanyol tot just van sortint les coses, aquella que era la millor banca del món, ha hagut de rescatar-ne una bona pila. Ai l’as i el que queda per veure! Moltes similituds, que em porten a una conclusió, la banca sempre guanya i qui hi perd sempre és el contribuent.

Tweet

Els que em coneixen en persona i fa temps que no parlen amb mi no s’ho creuran. Resulta que era un apassionat al futbol. Era com un modus vivendi, com el joc de l’oca: D’oca a oca i tiro perquè em toca. Doncs jo feia, de dimecres a dissabte i de partit del Barça a partit del Barça. No és que m’agradés el futbol, sinó que m’agradava el Barça. M’apassionava vaja. Fins i tot vaig crear la Penya Blaugrana d’Irlanda a Dublín i n’era el vice-president, vaig parlar amb el president Rossell i tot.

Doncs bé, l’any passat, tot i ser un dels millors Barça de tota la historia, tot i disposar de tots els partits a casa a la TV, només vaig veure els partits Barça – Madrid i a partir de les semifinals de la Champions, a banda d’algun de reüll de la lliga ja que havia quedat amb algú al pub. Es a dir, comptats amb els dits de les dues mans. Aquest any, vaig decidir des-fer-me dels canals de televisió esportius (Sky Sports, el Canal + d’aquí), i la idea és no veure ni un partit, a no ser que sigui algun de molt especial del tipus Barça – Madrid.

Seguiré sent del Barça de per vida pel símbol que representa per Catalunya però la veritat és que el futbol no m’interessa gens, ho trobo una pèrdua de temps brutal. Veure 22 homes amb calces curtes fent puntades de peu a una pilota durant dues hores. No cal dir res més.

El curiós del cas es que la gent em ve preguntant-me pel Barça, pels resultats, fitxatges, i jo no en tinc ni idea! No tinc res en contra del que són tant seguidors del futbol però tot això m’ha fet adonar que hi ha molta gent, que l’únic que poden parlar és sobre el Mourinho o de si era fora de joc el gol del diumenge. Vaja, ben poca cosa més. No és que ho consideri una “lliga de merda”, és que ja no m’agrada el futbol.

Tweet

A banda que em sobta el poc ressò que estic veient als mitjans de comunicació de casa nostra, és també molt xocant la quantitat de diners  desorbitada destinada a Grècia i que moltíssims menys dinerssón els que es necessitarien per a aturar la fam en aquell país. Sincerament, una vergonya. Quanta hipocresia.

Tweet