Buscant pis a Dublin, un altre cop…


Be, despres de Monaco,Israel/Palestina i Catalunya, torno a estar a Irlanda. Ara buscant pis. La veritat es que aixo de cercar pis a Dublin es quelcom horroros. Es el tercer cop que he de buscar pis en un any i mig, val a dir que pel que fa a pisos no he estat massa de sort, a veure si a la tercera va la vençuda. No soc pas exigent, tampoc em comformo amb una barraqueta, pero aixo sembla missio impossible. Busco una habitacio normal i coorent tot compartint pis amb demes gent, poques condicions: No viure amb catalans ni amb els nostres veins espanyols, que estigui si fa no fa decent i que per tornar a casa en sortir de festeta (un tambe s’ho ha de passar be eh) no em calgui transport public o taxi, la distancia amb la feina no m’importa massa.

Des que he tornat, orto 3 dies a casa d’un amic, en Ferran. A la que passi la Ryder Cup, si no he trobat la meva habitacio, anire a un hostel ja que no m’agrada molestar a la gent. La veritat es que trobar habitacio esta mega dificil, per circumstancies vaig haver de deixar el pis on estava (ja explicare el perque) pero no imaginava que la cosa estava tant dificil. Per posar un exemple. Ahir vaig anar a visitar una casa, era bastant una cort de porcs, en anar cap a l’habitacio el nano em diu: Hi ha dos problemes, el tamany (sempre queda be allo de dir que el tamany no es el mes important…) ja que era menuda com una capsa de llumins, i tarari tarari… que entre el mobiliari de l’habitacio hi ha la rentadora de la casa! Alça Manela! Aixo si, diu que els companys de pis nomes fan la bugada quan l’inquili no esta fotut a la ratera.

Aquest migdia he anat a visitar una altra casa, havia quedat a les 2 i seguint la meva mega puntualitat suisso-catalana he arribat 10 minutets tard. A la porta s’esperava un nano jaient al terra, l’he saludat i per l’accent ja he deduit que era italia, tambe anava a fer un cop d’ull a la habitacio. He hagut de tornar a trucar a la mossa perque es presentes a la casa, on han arribat dues noies que tambe volien mirar el pis. La sorpresa ha estat en obrir la porta de la casa, allo era pitjor que el femer del meu avi que era pages juntament amb tota la merda dels porcs que tambe tenia!! Els quatre visitants hem fet una volta de rigor per no fugir corrent, hem dit que ens dones temps per a pensar-nos-ho pero que se’ns dubte dema mateix tots l’hi donariem resposta. La resposta podria ser que es confiti l’habitacio, pero no se pas si la merda es pot confitar…

Sigui com sigui, cal seguir cercant. Sere optimista i espero trobar pis ben aviat. En un dels proxims episodis mirare d’explicar els meus ex-companys de pis de les cases on he viscut, o hauria de dir sobreviscut?

P.S: Odio el web www.daft.ie

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

8 Responses to Buscant pis a Dublin, un altre cop…

  1. The room is gone!!
    Sempre ens quedara l’Odeon…

  2. JosepArnau says:

    No has anat a jugar a golf tu?

    I tant si es gone!

    Ens haurem de refugiar amb la materia prima d’Irlanda, una Guinness siusplau!

  3. No, estic ressacos…estic jo ara per donar-li a la piloteta.

  4. JosepArnau says:

    Es que despres de la nit de Glamour d’ahir no m’estranya… tanmateix ni els saldos eh. Xd

    En baixar per Grafton Street a les 3 i pico anavem parant a tot Deu. Ens veiem despres al fubtol.

  5. Montse C. says:

    N’hi ha d’okupes a Dublin?
    Potser seria una solució.

    Quan tingui notícies del meu amic, per saber si lloga o no el pis, us ho faré saber.

    Ànims, que no sou pas uns “sense sostre”!!

  6. Montse C. says:

    Per cert, Josep no creus que ets una mica exigent?
    Que no sigui català ni espanyol, que l’allotjament estigui al City Centre, etc. etc. etc.

    Potser a les afores és més barat o hi ha més oferta. A més, les distàncies a Irlanda són curtes!!! : )

  7. JosepArnau says:

    No busco pas al centre, sino ara mateix ja on sigui. Nomes que no necessiti transport public per tornar per les nits, pensa que m’he gastat mes cales en taxis a Irlanda en un any i mig que en tota la meva vida!

  8. JosepArnau says:

    Alexandre ja ho pots ben dir ja que es una de les pitjors experiencies a Dublin… no recordava el herald, ho provare, tot i que com a diari es horroros.

    Quina es la estafa que dius? No ho recordo pas jo. Per cert, hem de tornar a quedar amb en Daire eh.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *