Des de Jerusalem.

 

 

Torno a escriure des de Jerusalem, com vaig dir el faig servir com a quarter general, tot i que no pas com el d'ahir a Ramallah. Be, avui he anat a Jerico, segons sembla es la ciutat mes antiga que ha estat continuament habitada en tot el mon, a banda de ser la ciutat situada a menys latitud del mon, situat a 260 metres sota el nivell del mar, a banda de ser la primera ciutat Palestina en aconseguir la independencia. La veritat es que avui ja no ha estat la cosa tant aventurosa (val a dir que ja em convenia…). Avui ha estat mes aviat questio de transports, pero res de l'altre mon.[@more@]

Des de Jerusalem, depen d'on vagis, si es Israel o terres palestines, has d'anar a un canto de la ciutat o un altre. Com que des d'aqui sempre he anat a terres palestines sempre he anat a la part est de Jerusalem, just davant de la porta de Damascus, on hi ha els busos arabs cap a Palestina. Normalment hi ha bus directe, per tant, cap problema. Avui per anar a Jerico he agafat, primer el bus public (son molt barats) i sempre sol anar directe a on vas, menys el d'avui que em deixa a un cert punt i d'alli havia d'agafar un taxi compartit fins a Jerico, pero com que m'havia passat la parada, entremig he hagut d'agafar un altre especie de taxi xungo. Jerico l'he vist una ciutat molt calmada, en diferencia a la viva Ramallah d'ahir per exemple, amb forc.a pobresa tot i estar rodejada d'una zona (el desert de Judea i el mar mort) que es viu prou del turisme. Com a Ramallah, m'ha sobtat veure en alguns edificis la quantitat d'armament que hi havia impactat en el passat. No he anat al mont i monasteri de la temptacio, on Jesus va ser temptat pel diable, prou temptacions tenim com perveure els llocs on les tenien els demes. En tornar, estava negociant un dels taxis compartits (amb els arabs tot es negocia, l'estira i arronsa per aquestes terres es constant), esperant a que sortis, pero com que s'ha d'omplir doncs hagues hagut d'esperar bastant. Xerravem de futbol, del Ronaldhino, de Palestina i del futur. Fins que hem acabat negociant amb un altre que anava cap a Jerusalem amb el seu cotxe propi. He acabat marxant amb el palesti i de cami m'anava mirant d'explicar (amb el pobre angles que podia), les aventures i desventures d'aquella terra envoltada de desert.

Seguretat. Al primer post des d'aquest pais, explicava que fins i tot el porter del Mc Donald's va amb pistola, el seu carregament, detector de metalls, a mes a mes l'escorcoll no te'l treu ningu. Aqui a Jerusalem es el mateix, entres a un mercat i t'escorcollen, cafeteries i demes tambe, no cal dir de llocs publics i governementals. M'ha vingut a la memoria que en veure l'embaixada americana a Tel Aviv em vaig quedar de pedra, fortificacio total (per altra banda es normal), nomes cal veure qualsevol altre embaixada del yankees al mon. No ho deu estar tant la britanica ja que ahir va passar aixo (llegiu-ho, val la pena). Pel que fa a la seguretat, per mi, a banda de ser xocant i engorros al principi, t'hi acostumes i ho agraeixes, al cap i a la fi es tambe pel teu be. Ara, aixo de veure mes soldats en deu dies, que no pas en tota la meva vida plegats, xoca bastant. No fa pas massa, sopant en una terrassa a la part nova de Jerusalem, un dels carrers on hi ha marxeta (no us penseu pas que aqui nomes hi ha religions, encara que sembli mentida), estava tant tranquil (despres del previ xequeig) i veig que passa una aparella, l'home empenyia un carret amb un bebe dins, pero tenia problemes per caminar, no era pas pel pes del cotxet, a l'esquena duia una ametrelledora de cal ample, juntament amb una pistola a la cintura i els respectius cargaments. Resulta que si estan de servei, encara que estiguin amb la parella enjoiant la vesprada, han de dur les armes, sino penitencia!

Religions. Se que hi dono moltes voltes pero aqui es el pa de cada dia. Segurament sabreu que pel judaisme del divendres a la posta de sol, fins al dissabte a la posta de sol (7/8 hr. de la tarda) es el dia sagrat, el sabbath (el que seria el diumenge pels cristians, pero amb mooolt mes bestia). A banda de resar a les sinagogues, el seu punt clau es el mur de les lamentacions. No em vull allargar amb explicacions sobre religions. El divendres els creients es guarneixen amb totes les robes precises per a la pregaria. Si dia a dia ja es quelcom impactant, en Sabbath es alucinant. Dissabte, amb 35 o 40 graus de temperatura i veus a gent amb uns barrets com els de siberia, amb unes vestimentes que el minim que fan es una calor terrible. No em posare amb les vetimentes i ecuses previes si algu s'ha sentit ofes, amb criticar les religions en si ja en tinc prou. Ahir per exemple, estava assegut fent una esborrada de fotos (per cert, la camera a petat!!, ahir l'estava carregant i vaig sentir un espetec, ara no carrega la bateria i no puc tirar fotos!) per a tenir mes espai a la camera, un em crida i em diu, deus ser en Josep oi? Jo que tinc ben mala memoria, vaig comenc.ar a pensar que en terra santa els miracles si que existeixen. Era un conegut del hostel pero que hi havia xerrat tot just 2 minuts. Vam estar parlant bastantes hores, fins i tot reconeixent-me que pertanyia a una secta (en aquesta cas de no se quin coi d'evangelica), que feien una concentracio durant 3 setmanes, tot pagant una morterada de calers… Ja explicare mes gent que he anat coneixent, n'hi ha de tot, gent molt centrada i gent que les respectives religions els ha tornat miseria.

Acabo, ja que ja tinc planning pels propers dies, m'ho he muntat d'aquesta manera:

– Dema visita pel desert de Judea, unes restes arqueologiques de la zona, una submergida al mar mort i tot seguit cap a un SPA de la zona.

– Dema passat cap a Haifa (coneguda hsitoricament per la pluja de missils durant l'agost i juliol), Caesarea, Akko, i la frontera amb el Liban a Rosh Hanikra, acabant fent nit a Tel Aviv, el fotut del cas es que he quedat a les 6 del mati!

– Dimecres de relax a la platja a Tel Aviv i dijous retorn cap a la ciutat de la pluja, Dublin.

Vinga fins la proxima!

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

4 Responses to Des de Jerusalem.

  1. Aqui a Israel i Palestina es on es troben totes les excepcions de les paraules que comencen en GE. En catala totes comencen en GE excepte els noms biblics: Jerico, Jerusalem, Jesus, Jeremies, jerarca/jerarquia…jet-set.

  2. itacat says:

    És un viatge que no oblidaras mai!!! Veig que l’estàs aprofitant moltíssim…aprens i ens fas aprendre amb el teu bloc…gràcies!

    Una abraçada.

    P.d: Sento no haver avisat que venia a Irlanda…el Sir william tb em va fer crits…demano disculpes…però tenia el programa molt apretat! Prometo tornar i avisar.

  3. Son petits detalls que se li queden grabats a un de l’escola…
    Alla a Estrasburg que hi ha molts jueus el dissabte les seves botigues estaven tancades i sortia tota la familia a passejar.

  4. deric says:

    has de tenir de tot en aquest viatge: aventures, turistades i relax! No pot ser que et detinguin cada dia, pararies boig!
    Anims i a disfrutar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *