Jerusalem-Betlem-Ramallah, ai les fotos….

Avui escric des de Jerusalem, segueixen les aventures. No se pas per on començar si pel principi o pel final. Be ho fare com podre, tingueu paciencia que potser sera un altre text dels llargs. Ja aviso en antelacio que si a Carod i Maragall la foto al mur de les lamentacions els va causar certs problemes, a mi unes altres fotos m'han estat apunt de costar problemes forc,a mes greus. La veritat es que estic enjoiant de valent, tot i que hi ha hagut algun moment de patiment… prometo que el final del text val la pena, afortunadament tot ha anat be.

[@more@]

Be, començo pel principi, Vaig arribar a Jerusalem tot venint de Tel Aviv-Jaffa just fa 4 dies, de debo que de totes les ciutats on he estat es absolutament i de lluny, la mes fascinant, recomano 100% venir cap a la zona. Personalment m'encanten els contrastos i aquesta ciutat n'es un dels mes clars exemples arreu, per be i per mal. Jueus, cristians i musulmans miren de viure o conviure com bonament poden.

M'oblidava de l'ultima experiencia a l'estacio d'autobusos a Tel Aviv (Aquesta es l'anecdota divertida). Amb la meva merdeta de camera miro de fer fotos on puc, l'estacio de busos de Tel Aviv es bastant caotica, era plena de militars i controls, com que no estic massa abessat a la presencia de militars en el meu dia dia, doncs de tant en tant els faig alguna foto per recordar-ho, les faig dissimulant amb la camara a l'alçada de la cintura, si la foto em queda be la guardo i sino la borro. En vaig fer una alla, pero no vaig recordar de treure el flaix, de sobte una noia em ve tota esbalotada tot dient-me quatre crits. Com que encara (no se si ho fare pas mai) no entenc hebreu, podia haver fins i tot ser que volgues lligar, ara que amb aquells crits… Ella no parlava cap altra llengua que no fos hebreu i jo no parlava hebreu, va decidir tibar un dels militarsper tal de xerrar en angles i explicar-li la siuacio. Els vaig haver de fer entendre el motiu de la foto (fins i tot no havia quedat be!!) i el malentes es va solucionar. Cap problema.

 

Despres del break de l'estacio segueixo amb Jerusalem, com he dit es una ciutat fascinant, especial. Pels que hi hagueu estat sabreu que la Jerusalem antiga (la zona mes espectacular) es una zona forc,a gran emmurallada i dividida en 4 zones, musulmans, cristians, armenis i jueus, tots tenen la seva part, malgrat que sovint es dificil veure on comença una i on acaba l'altra, es tot un laberint. A la part musulmana tafalaguen amb els seus productes, son grans venedors i mes savis encara, se les saben totes. Les altres zones son mes tranquiles tot i que no pas menys interessants. M'he caminat amunt i avall l'area tant com he pogut, es una ciutat marcada per les religions, jo no soc creient ni practicant i per aixo potser m'alleugereix mes el viatge, en el meu cas es pur plaer, tot i aixo molta de la gent que he conegut les religions (les 3) els marca moltissim, massa diria jo. Parlis amb el que parlis dels tres grups, tot el que succeeix ho atribueixen a Deu, mai m'hagues pensat a mi mateix en terra suposadament santa per totes aquestes religions, tenint tantes i tantes converses per fer adonar a la gent, que el que per mi compta son les persones i no pas els Deus. Deixo els Deus per un altre dia i seguire amb el viatge.

 

Durant el viatge he conegut mooolta gent, mes aviat diria que vaig fent el viatge acompanyat de la gent que vaig coneixent. Majoritament la gent forania d'aqui son americans, n'hi ha moooolts, quasibe tots jueus i gent jove que venen a estudiar mes sobre la seva religio a Jerusalem. Cal dir que m'ha xocat bastant, xerrant amb aquesta gent els entens un xic mes. L'accent america se sent i molt per la zona antiga de Jerusalem.

Segons m'han comentat els locals, la guerra no tant sols ha afectat on han caigut les maleides bombes, sino que aqui el turisme esta al 90% menys del que hauria en plena temporada forta. Si normalment la situacio a Palestina ja es refotudament complicada, nomes cal que hi afegeixin mes llenya al foc. Ahir per exemple vaig estar a Betlem (si, si, alla on tothom cantem que volem anar per Nadal, hehehehe), es un dels llocs puntals pel cristianisme ja que es on Jesus fou nat, deixant a banda l'esglesia de la nativitat on si que hi havia alguna altra persona no local (els podriem comptar amb els dits de les 2 mans), vaig estar voltant per Betlem i no vaig veure cap altre turista, penseu que fins i tot havien d'obrir les botigues per mi, no estic pas bromejant… Betlem es a la part del West Bank (Excuses, no em surt la traduccio en catala, territori Palesti potser?), va ser la meva primera incursio real (a banda de la zona east de Jerusalem, a veure si recordo des d'Irlanda a explicar una anecdota amb unes noies palestines tot anant cap al mont dels olivers, es correcte la traduccio?). A l'anada al checkpoint nomes em demanaren el pasaport, amb un mini bus public hi arribes, alla et deixa i llavors has de negociar un taxi per acabar d'arribar a Betlem, a la tornada vaig haver de fer el mateix proces que els palestins que volen anar a Jerusalem, fer cua sota el sol, veure l'arrogancia dels soldats israelians sobre les families palestines (no tinc temps per explicar-ho tot avui, excuses),… en el meu cas soc europeu i no tinc massa apuros, per ells es tot un calvari, dia si, dia tambe, no anem pas be amb murs al segle XXI.

 

Avui, avui he estat a Ramallah. Ramallah esta al nord de Jerusalem, no pas massa lluny (les distancies per la zona son prou curtes) juntament amb Al-Bireh. Actualment es de les zones de palestines on la cultura i l'art tenen mes floriment. L'he notat una ciutat viva, la gent amb ganes de tirar endavant, un lloc amb iniciativa, malgrat els peros d'uns i altres.

Be, explicare l'anecdota que finalment ha acabat be pero realment estava acollonit, poques vegades m'he vist aixi. Una de les atraccions de la ciutat es la tomba de Yasser Arafat. Com que els carrers estan tots escrits en arab, un no sap ben be on para, tot i preguntar, la gran majoria de gent la unica llengua que saben es l'arab (almenys els que m'he anat trobant, no els cal cap altra llengua en la vida quotidiana i poc pas poden viatjar), dir tambe que soc l'unic occidental que he vist a la ciutat, se que n'hi ha mes en ONG's col-laborant en causes locals pero no n'he vist i mitjans de comunicacio internacionals. Be, teoricament anava en la direccio correcte pero no n'estava del tot segur.

Una de les coses que tambe es (malauradament) famos es pels segrests, suposadament a Gaza, pero tambe al West Bank, a Ramallah hi ha hagut certs incidents similars recentment. Doncs be, justament ahir n'estava parlant amb un periodista conegut del Hostel on m'allotjo que treballa pel Jerusalem Post, ell esta investigant la mort d'un jove italia fa unes 3 setmanes al Old Jerusalem, el van confondre per un jueu

Segueixo amb Ramallah. En el mapa que tenia de la ciutat, mapa de http://www.thisweekinpalestine.com/index.php , no tenia massa clar si estava en un carrer o en un de paralel on a la mateixa alc,ada hi havia un camp de refugiats, si era el que buscava hi havia d'haver la tomba d'Arafat juntament amb el quarter general de l'autoritat Palestina. En veure en un turo no massa alt tot vallat, una serie d'edificis mig destruits he cregut que era el camp de refugiats, he comencat a fer fotos i de cop i volta a comencat el calvari. Un home s'he m'ha apropat i m'ha fet un comentari sobre les fotos, tot seguit m'ha indicat que entres a la zona, no tenia pas cap altra opcio, en cas de no fer-ho no se pas que hagues pogut passar… Be soc mes aviat partidari de parlamentar per tant he seguit, la zona era plena de militars palestins, creia que entrariem a la zona, faria un xequeig de les fotos i prou… No ben be. Hem entrat en un dels edificis principals, en el qual despres d'esperar una estona hem entrat en una de les sales internes. Alli ja m'he acollonit mes ja que just entrar i en la sala del costat he vist unes lliteres, buff… Be, evidentment m'han xequejat quasi totes les fotos de la camara (en tinc vora 800!!), tambe m'han estat preguntant de tot i forc,a: D'on era, que feia a Ramallah, a qui coneixia, on m'estava, i un llarg, llarg, etern, etcetera de preguntes. Val a dir que en tot moment m'he fet passar pel que soc, catala, probablement aixo m'hagi salvat de quelcom mes. El fet de ser catala i no espanyol l'han entes prou be, el que no els ha fet tanta gracia son certes fotos de la camera: Creien que era jueu. El motiu? Tinc moltes fotos de Tel Aviv i Jerusalem, en moltes hi surten jueus, sobretot del mur de les lamentacions i des del mont dels olivers (no em surt la traduccio correcta!) just amb imatges del cementiri jueu, amb tombes jueves, i algunes meves al mur de les lamentacions amb el barretet jueu al cap (es obligatori). Com he pogut els he fet entendre que de jueu no n'era (un altre dia ja entrare a fons al conflicte, no tinc prou temps avui) i que de religions jo no hi creia pas, cosa que tambe els ha sobtat. Be, a banda del xequeix del pasaport i de preguntes variopintes, tot ha acabat be, un ensurt, una encaixada de mans, una petita xerrada sobre Palestina de despedida i he pogut sortir de l'edifici sense mes. He acabat fent-me unes fotos amb alguns soldats i visitant la tomba de l'Arafat sense cap mes problema i amb les portes obertes. Potser pensareu que en faig un gra massa, pero realment no les tenia pas totes. Estava al quarter de l'Autoritat Nacional Palestina (tot i que a dins no n'era conscient, sino que imaginava quelcom diferent), suposo que controlat per Hamas (el qual per la gran majoria de paisos del mon es una organitzacio terrorista, no entrare en detalls), el West Bank i Gaza estan vivint una situacio terrible (els treballadors publics, degut al bloqueig d'occident al fons publics, fa 6 mesos que no cobren, precisament avui han fet una jornada de vaga) la qual provoca les situacions mes inesperades ( la impotencia fa fer qualsevol cosa, mes encara si es per sobreviure), darrerament pels occidentals a la zona palestina la cosa no esta sent pas senzilla (avui sortia aquesta noticia). He de dir tambe que per la tarda al centre he estat una bona estona xerrant amb un grup d e palestins que del comite de solidaritat de presos (bona part del govern Palesti esta detingut) i em fet una petita volta per un dels camp de refugiats (no podre ensenyar-vos fotos del camp ja que la bateria de la camera ha dit prou).Sigui com sigui, tot ha anat be i d'ara en endavant fare mes bondat per no ficar-me en aquests embolics. No se ben be els plans que fare els propers dies, tinc varies opcions en ment pero encara no se quina sera. En principi havia de fer una ruta pel mar mort, Masada i Jerico, pero els ultims dies no ha estat possible per manca de turistes. Aixo seria dimarts. Per la resta, potser vaig cap a Haifa o per la zona de Galilea (molt menys problematiques les 2). Us mantindre informats abans de tornar el dia 7 cap a Dublin. A banda de a la que pugui mirare d'explicar mes a fons, l'experiencia en el sentit de la vida diaria dels palestins, checkpoints, murs, controls, camps de refugiats… un queda prou marcat en veure-ho. Salut i excuses per la parrafada.

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

5 Responses to Jerusalem-Betlem-Ramallah, ai les fotos….

  1. JosepArnau says:

    Si, per aquestes terres estic. Mirare aviat.

    P.S: Noemi, m’han dit que estas preocupada, excuses per no respondre abans!!
    Segueixo al Old Jaffa Gate Hostel almenys fins dilluns nit, dimarts segurament torni cap a Jaffa, dependra de les circustamncies.

  2. Amb lo be que s’esta a Dublin anant al pub i tu et fots en aquests camps d’esberginies!!!
    West Bank = Banc de l’Oest; em sembla que se li diu Cisjordania.
    I l’altre nom em sembla que es la muntanya de les oliveres.
    Vinga, ves a la frontera amb el Liban si tens collons!!! hahaha!!

  3. JosepArnau says:

    Aqui el perill no son les noies Montse, aquesta leccio ja va quedar apresa en un altre viatge.

    Noemi, tambe estic content d’haver-te llegit, el 7 arribo a Dublin de nou, les incursions a Cisjordania ja s’han acabat fins a un proper viatge. Vaja dema hi circulare pero nomes per carretera, alla on vaig no hi pertany. Excuses de nou per no escriure abans, el mobil (els 2!!!) no em funcionen.

    Tens rao Marc, Cisjordania es diu crec i la muntanya de les oliveres (la segona em sonava molt malament). Pel que fa a la frontera amb el Liban… dimarts ja he arranjat per anar-hi, fare tota la costa mediterrania tot anar parant als llocs importants, fins a arribar a la frontera amb el Liban (pel que es veu es precios).

    Alexandre per l’unic que no passo es per islamic, malgrat la morenor de pell que tinc en aquests darrers dies, hehehehe. Pel demes, cap problema.

    S’acabara de disfrutar al maxim.

  4. aina says:

    osti nen…

    és fantàstic veure com a cada lloc que vas coneixes un munt de gent que et fa veure tot allò que et preguntes 🙂

    i a mi m’has espantat amb la retenció en aquell edifici, mare meva… sort que tot ha acabat bé!

    segueix gaudint del viatge, i segueix explicant-nos-ho! abraçades!

  5. deric says:

    Quin ensurt! S’ha d’anar amb molt de compte a fer fotos en paisos com aquest si no vols ficar-te en problemes, sort vas tenir de sortir-te bé amb el teu tarannà i de parlar bé l’anglès. A mi m’hauria costat molt més poder-me explicar.
    Continua disfrutant i explicant que et llegim tot i les parrafades! és molt interessant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *