Fotos: Del Baltic i d’Israel i Palestina.

Be, penjo unes quantes fotos mes, ara del darrer viatge, la setmana passada pel Baltic (no en tinc mes perque se'm va trencar la camara i en vam haver de comprar una d'usar i llençar encara per revelar, i d'Israel i Palestina). Bon viatge.

Amb el barret rus i simbol comunista.

Jo mateix a Vilnius.

Una de les places dentrals de Vilnius.

La mateixa Plaça

ISRAEL I PALESTINA

En una associacio de presos politics.

Aquesta es un pic sortint del quarter general de l'Autoritat Nacional Palestina (Hammas), on creia que m'anaven a segrestar, encara amb cara de pomes agres pero ja a la sortida…

Foto al mur de les lamentacions tot deixant el paperet.

Jugant a la guerra a la frontera amb el Liban.

[@more@]

Jo al mur, per aquesta foto em van prednre per jueu a Ramallah.

Frontera amb el Liban

Cartell en un barri jueu de Jerusalem.

Paradeta a Betlem.

Soldats a fora el mur de les lamentacions.

Plaça central de Ramallah.

Soldat.

Vista de Jerusalem des del mon dels olivers, amb un cementiri jueu sota i Jerusalem al fons.

8 Comments

Tornat dels paisos baltics

Be, ahir ja vaig arribar dels paisos Baltics, Lituania, Letonia, Estonia d'una tongada. La veritat es que ja no se ni on parava, porto un cacau de paisos, ciutats, monedes, ciutadans, idiomes, temperatures, carrers, carreteres, avions, autobusos, cotxes, canvis d'hores i tot, que es massa. Hi havia dies que no sabia ni tant sols on parava… tanmateix, ha estat una setmana ben aprofitada.

Vam començar el viatge per Kaunas (Lituania), confirmo 100% la passio pel basquet en aquest pais. Aquell mateix dia jugava el Zalguiris en l'euroleague i tothom n'estava pendent. Vam anar a fer un tomb pel centre, a fer un mos, cap a una disco local i tot seguit cap a fer nones. Per quatre rals vam llogar un apartament que era massa, la llastima es que alli nomes hi estavem una nit. L'endema vam acabar de visitar un xic mes la ciutat i al voltant del migdia enfilavem amb bus cap a Vilnius.

Dels tres paisos ens va sorprendre el fet de trobar bastanta gent que no parlava gens d'angles, darrerament es quelcom que em passa sovint en certs viatges que he fet. La veritat es que es una sensacio curiosa, recordo estant a Palestina en un poblet ara al setembre, vaig entrar en un edifici on hi havia una associacio de presos politics palestins. Les ganes de xerrar eren enormes, tenia mil preguntes per a fer, del grup de palestins que hi havien (tot gent jove) nomes un xerrava angles, els demes noimes arab. Vam haver de xerrar usant les mans i dient coses com: Ronaldinho! Futbol! hehehhehe pero l'experiencia es fantastica.

M'en vaig del tema. dels tres paisos, el que ens va semblar menys desenvolupat fou Lituania, malgrat aixo, la capital Vilnius esta a l'alçada de moltes ciutats europees, i fins i tot les supera de ben troç a mes d'una altra europea que he estat (no dire noms…). Els paisatges dels tres paisos tambe han estat prou sorprenents i atraients a la vegada, mes encara havent vist les primeres neus de la zona. A Vilnius tambe vam llogar un apartament per quatre rals, estavem ben be al centre i era enorme. Una bona ciutat per anar, a la que pugui penjo unes quantes fotos. D'alli vam fer via cap a Riga, tambe en autobus, bona part del cami va estar nevant, si mal no recordo eren vora 5 hores de cami. Riga (Letonia) es una ciutat gran, força gran i bonica a la vegada. Es una ciutat amb ambient, amb moviment, una ciutat per gaudir i prou que ho vam fer… Ens vam allotjar en un hostel ben aprop de l'estacio de tren i d'autobus, tambe força economic i a la vegada ben situat. Com a curiositat un pub que vam trobar, el qual es diu FC Barcelona i evidentment esta plegat de coses del Barça. D'aqui vam enllaçar cap a Tallin (Estonia), aquest trajecte ja el vam fer en cotxe i la tornada tambe. Tallin de les 3 ciutats es la que m'ha agradat mes, te una quantitat enorme d'edificis fascinants, a banda de semblar una ciutat 100% europea, cosa que els altres 2 paisos encara estan bastant mes russianitstats. Tot i que una altissima poblacio estona te com a llengua mare el rus. Si podeu feu-hi via, que es una ciutat que de debo val la pena anar-hi.

[@more@]

L'unica nota negativa del viatge ha estat que em vaig carregar la camera de fotos. Anant de Vilnius a Riga el bus va parar 20 minuts per a que la gent fes les seves necessitats. On estavem estava nevat i vaig començar a tirar fotos. Una patinada inoportuna amb la camara engegada a la ma em va fer tirar la camara a terra (jo no vaig caure pero), l'objectiu es va quedar enfora i la camara no funciona. Per sort a Dublin en tinc una altra d'un amic que m'havia donat la seva (per casualitat teniem la mateixa camara) per a que n'agafes la bateria i altres peces ja que a ell l'hi havia passat exactament el mateix. Vaig aconseguir arreglar la seva camara i ara en tenia dues, vaja la meva trencada (he pogut rescatar les fotos de Lituania pero als altres dos paisos vam haver de comprar una camera d'usar i llençar).

Si alguna cosa he apres en aquest viatge, es que la unica manera d'existir com a poble per a Catalunya es tenir un Estat propi. Els tres paisos de principis dels 90 que son paisos lliures, existeixen, estan ben vius i cada cop van a mes. Si haguessin seguit com estaven no estarien pas com estan. Nosaltres, o fem el pas cap a la llibertat o desapareixem com a poble.

3 Comments

Des de Vilnius (Lituania)

Un post rapid des de Vilnius. Be, confirmar que tot esta anant sobre la marxa. Vam arribar dijous a Kaunas, vam fer una visita per la ciutat, alguna copa i cap a fer nones. L'endema vam acabar de visitar la ciutat i vora el migdia feiem via cap a Vilnius. D'aqui es on escric, una ciutat bastant mes abanc,ada que no pas Kaunas la qual poca renovacio ha fet.

El paisatge m'ha sopres agradablement, potser es per la tardor que ho pinta tot amb multitud de colors. Com de costum pocs turistes i m'ha sorpres el poc coneixement d'angles de bastants dels llocs on hem anat, no deuen ser pas zones massa turistiques.

Ja hem comprat el bitllet del bus per anar dema a primera hora cap a Riga, son 4 hores i escaig de bus, menys mal que alla lloguem un cotxe i fins dimecres farem Riga, Tallin i el que poguem d'entremig.

Be, salutacions i us penjo una foto extreta d'internet des de la vora d'om som. Fins la propera, si puc ja des de Letonia o Estonia.

P.S: No vaig enrecordar-me de dir que ja tinc el proper viatge preparat, en quinze dies me'n vaig cap a Portugal (del 11 al 14 de novembre) arribant a Lisboa i tornant des de Porto. Qui vulgui venir ja ho sap.

[@more@]

7 Comments

Cap a LITUANIA – LETONIA – ESTONIA.

Sincerament, crec que estic permanentment de vacances i entre viatge i viatge vaig a treballar. Ara mateix son les 11 del mati, dues hores mes de treball (en total n'hauran estat 4 avui) i cap a l'aeroport de nou. Viatge cap als paisos Baltics, en aquest cas Lituania , Letonia i Estonia. Aquest vespre aterrem amb un amic de la feina a Kaunas (Lituania), alli hi fem una nit i dema enfilem cap a Vilnius capital del mateix pais. De moment nomes tenim reservada la primera nit en aquesta ciutat pero segurament n'hi passarem una altra, dependra del panorama.

D'alli, tambe en transport public, farem via cap a Riga (Letonia) on tenim reservat un cotxe, ens patajerem la ciutat i el que podrem del pais. Un pic podem agafarem direccio a Tallin (Estonia), mirant de seguir la ruta pel mar Baltic i anant fent paradetes. Una setmana intensa i que es mirara d'aprofitar al maxim, en tornar ja se sabran els resultats de les eleccions nacionals del pais, tant de bo sigui un pas mes cap a la llibertat. Recordeu que cal anar a votar, jo no podre pero espanyolistes i demes purria no es quedaran pas a casa.

Be, duarnt els proxims dies em trobareu per aqui (no crec que pugui escriure cap post fins la tornada).

[@more@]

4 Comments

Compte amb les eleccions i a votar.

S’ acosten les eleccions i no puc votar, en aquest cas ha estat per canvi de domicili i no haver dit res als nostres veins egjpanyols. I mira que en son d’importants aquestes eleccions… Em comentava aquest cap de setmana un amic amb bons contactes a dins d’un dels partits catalans que l’endema de les eleccions, es a dir el dia 2, ja esta tot dat i beneit: Tindrem socioverguenza (Sociates + cYu) amb ERC de cap de l’oposicio.

Personalment i ho he dit moltes, em fan molta mes por els sociates que el PP, el resultat es el mateix, tot i que uns et diuen les coses clares i els altres ho fan d’amagat.

Per altra banda, el Partido Popular ho ha dit varies vegades, com que ells no tenen res a pelar, el seu candidat a les eleccions nacionals catalanes es l’Arturo (sic). Que son ben afins i tenen interessos comuns, ho diuen les xifres que ens ha mostrat l’escriptor Victor Alexandre:

"Les afinitats entre Convergència i Unió i el Partit Popular són moltes, com ho demostra la coincidència de vot d’ambdós partits en el Congrés espanyol i en el Parlament de Catalunya. Al Congrés espanyol, en el període 1996-2000, CiU i PP van votar junts el 94’7% de les lleis, i en el període 2000-2004 un 83’4%. Pel que fa al Parlament de Catalunya, en el període 2000-2003, la coincidència va arribar al 97’22%."

No podre votar pero encoratjo a tothom a que voti, ens hi juguem molt en aquest pais com per anar jugant amb foc. COMPTE amb les eleccions i a votar.

[@more@]

5 Comments

Va de cinema.

Fa temps que no xerro de cinema, aixo que hi vaig dia si dia tambe. Avui recomenare alguna de les darreres pel-licules que he vist per Dublin darrerament. Abans pero dir que la targeta il-limitada del Cine World de Dublin es la millor inversio que he fet des que estic a Dublin i amb molta diferencia.

Be, començo amb les pel-licules:

En primer lloc, tot i que fa quasi un mes que la vaig anar a veure, un documental, la veritat es que es el meu genere favorit i des que estic a Dublin ja n’he vist uns quants amb els que he gaudit prou. Aquest darrer que m’ha agradat es sobre el medi ambient i el presenta l’ex aspirant a president als Estats Units Al Gore. Es diu An inconvenienth Truth (Una veritat inconvenient) i just a ma dreta d’aquest bloc des de fa uns dies en podeu veure el trailer. Bona part del que veiem ho sabem, pero realment esta molt ben explicat, amb humor i bons exemples, a banda de veure com certs politics no tant sols serveixen per fer de politics sino que se’ls pot treure bastant de profit. Un bon exemple a seguir l’Al Gore, tant de bo els nostres politics i d’altres politics amercians fessin el mateix.

En segon lloc una que la vaig veure ahir pero feia dies que volia anar-hi ja que me’n havien parlat prou be. Es titula The departed i es de les poques darreres made in Hollywood que valen la pena de veure. Es el darrer film d’en Martin Scorsese el qual compta amb un bon arsenal de bons i bones actors. En Jack Nicolson amb un paper excel-lent que sembla que com mes anys millor sigui, en Di Caprio i en Matt Damon repertint-se els papers centrals juntament amb en Nicoloson amb una molt bona actuacio i la Vera Farmiga radiant, junatment amb una bona pila d’altres actors que deixent la pel-licula a una molt bona alçada. Un film de policies que definitivament agradara.

[@more@]

La darrera per avui, no es una pel-licula excel-lent i segurament no passara a la historia del cinema pero no esta pas malament veure-la. Es diu Little miss sunshine i l’he triat perque no es pas la tipica pel-licula americana, tot i que si en reflexa prou be el taranna de certa part de la poblacio. Al film, amb bons tocs d’humor i sopreses, veiem perfectament retratat fins a quin punt de cinisme pot arribar la capacitat humana ens certs aspectes. Familia, ambicio i poder reflexats amb bona ironia per part del director.

En una hora me’n vaig a veure una altra que ha d’estar prou be, The History boys. Ja us explicare que tal.

5 Comments

DIMECRES: LONDRES, AHIR: a la tele!

A la casa que visc ara no tinc televisió, en canvi ahir vaig sortir en un programa de la televisió irlandesa, la TV3 d’aquí (el canal s’anomena així). El programa es diu “The Box” i vaig sortir-hi de públic. Vam sortir del cinema amb la Unmei i pel carrer ens van comentar si volíem anar de públic en aquell programa. Val a dir que estàvem de públic a l’estil “Big brother” tot i que el programa és tipus preguntes i respostes a un parell de concursants. Era en directe i durava mitja hora, de la qual per mi que van ser 25 minuts de publicitat i 5 de programa real. Em va xocar que entre el públic la gent no parava de demanar autògrafs, com que jo i la Unmei no coneixíem a la gent famosa, vam decidir de treure un bolígraf Bic i demanar-nos un autògraf l’un a l’altre per veure si la gent ens demanava signatures també a nosaltres, finalment però no ho vam fer. Les preguntes del programa no eren pas fàcils, tot i que, imagineu el nivell en que està la llengua gaèlica, van preguntar: Com es diu el número cinc en gaèlic? Per sort a comptar encara en saben.

 

Londres l’escapada i Chelsea.

 

Dimecres vaig estar a Londres però tant sols per unes hores, vaig anar al partit Chelsea-Barça. En comptes de treballar com normalment de 9 a 17:30 vaig fer-ho de 8 a 12, mitja hora per dinar i taxi cap a l’aeroport. Em va costar més car el taxi de l’aeroport de a feina l’endemà al matí, així com el tren Gatwick aeroport fins a l’estació de Vicòria a Londres que no els vols Dublín-Londres-Dublín. Realment per reflexionar…

[@more@]

Feia temps que no em passava de despertar-me i no saber on sóc. La nit del dimecres al dijous, concretament a les 5 i quart del matí em va passar. Recordo haver pujat a un autobús a les 3 i escaig de la nit, el conductor era negre, en canvi a les 5 i quart ens despertava un home escridassant: “Voleu estar aquí tota la nit o què? Desperteu!”, l’home ja no era negre. Per sort estàvem a l’aeroport. El nostre vol sortia al cap d’una hora i quart.

Havíem anat a veure el partit Chelsea-Barça a l’estadi Stamford Bridge, vam perdre però igualment va ser una molt bona experiència. Després del partit vam anar de marxa amb un amic de irlandès que també havia vingut, com sempre vam tancar uns quants pubs, fins a les tres i escaig que ens feien fora del darrer. El perill d’anar de marxa amb un irlandès és l’estat etílic en el qual pots acabar, així mateix ens va passar. Ens deia que quan anava a demanar 7 up l’hi portaven xupitos, buff. A banda de les bestieses que vam fer. Vam aconseguir arribar com vam poder a l’aeroport. Quan estàvem tot just quasi davant del mostrador de Ryanair, en Raül (el company de Castelló que vam anar junts al camp) va notar que havia perdut la cartera. Se l’havia deixat al bus!! Per sort tenia el passaport, com que anàvem tant torrats encara, vaig dir-li: No diem ni un mot a l’hostessa, en cas que ens faci alguna pregunta diem que SI a tot, sinó diem: “I’m not from this country”. Era més que res per si el nostre estat de torrament no ens deixava entrar al avió. No va dir ni piu. Tanmateix, quan l’hostessa ens va preguntar si al equipatge dúiem alguna substància perillosa, explosius o quelcom semblant, per sort vam dir que NO.

Vam anar a reportar la pèrdua de la cartera ja que el bus ja havia marxat. En acabar ens quedava els controls de seguretat. Anàvem moolt malament de temps. No ens havíem adonat que la cua pels controls era enorme i no avançava. Teoricament havíem d’embarcar a les 5:50 i quan estàvem a l’inici de la cua faltaven tot just 10 minuts. Vam fer tota la cua fins als controls, el bo de la qüestió va ser que a l’amic Raül l’hi van apartar la bossa de mà que portava per registrar-la. Vinga esperar de nou. Davant nostre hi havia una dona amb una criatura que també perdia el vol, l’hi estaven requisant uns batuts i productes i anava bramant: Tot això ho necessitem per a alimentar la nena!

Va arribar el nostre torn, el problema era que en Raül duia un desodorant a la maleta, se’l van haver de confitar.

Tot seguit un altre control i el temps volava, faltaven 10 minuts per a la sortida del vol. En aquell control ens tocava treure’ns les sabates i posar-les en una altra màquina, ens vam colar i vam passar-lo ràpidament. Amb les sabates encara a les mans i l’alcohol que ens sortia per tot arreu, vam anar corrent cap al centre de la sala de les botigues duty free que teníem davant per tal de fer un cop d’ull a les pantalles pels vols. Havíem d’arribar a la sala 40 com fos, el vol estava apunt de sortir. Ja calçats ens vam fotre a corre com si ens perseguís un boig tot dient: “Perdoneu, anem absolutament tard!!!!” (en anglès) i de tant en tant un “Visca el Barça!!!” (quan ens trobàvem gent amb la samarra del club blaugrana. Escales amunt i avall, passadísos a través, esbufegant esmaperduts vam aconseguir arribar a temps al vol, dues hores més tard tocava treballar.

 

P.S: No aniré a veure cap partit del Barça mai més fora del Camp Nou. Dos que hi he anat, dos que hem perdut!

5 Comments

Aeroports.

D’aquí a finals d’any superaré la cinquantena de vols agafats, els darrers 37 són des de fa tot just un any i mig.Val a dir però, que no treballo de pilot d’avió ni en una companyia aèria, tots han estat per plaer i sobretot gràcies a l’oncle Ryanair amb el qual hi he volat el 60% de les vegades, bona part de la resta són amb qui l’oncle es vol aperellar, una mossa irlandesa que es diu Aer.

Avui faré 5 cèntims d’algunes cosetes que m’han passat als aeroports. Com ja vaig dir la pitjor experiència en un aeroport va ser a Tel Aviv fa cosa d’un mes, de debò que pensava que no sortia del país. Tot i no ser-ho em vaig sentir un terrorista o qualsevol cosa semblant. Encara no he estat als EEUU però dubto bastant que el nivell de seguretat sigui superior al de Tel Aviv, almenys el que em van dispensar en a mi.

[@more@]

Com que acostumo a volar amb companyies de baix cost i aquestes solen volar a aeroports més aviat allunyats no m’he trobat amb gaires personalitats. Només en els dos darrers viatges. Tornant de Niça cap a Dublín venia de veure el Barça perdre la final de la Supercopa de futbol contra el Sevilla. Com que havia d’empalmar l’endemà amb el viatge a Israel i Palestina vaig agafar un vol cap a Cork (Sud d’Irlanda) i els companys de viatge volaven l’endemà directe cap a Dublín però des de Marsella i no Niça. A l’aeroport de Niça, fent cua per la màquina de metalls, veig un home amb ulleres de sol i amb tratge. Em sonava molt però no hi havia manera de recordar qui era. Un polític, sí però qui era? L’acompanyaven uns quants més del seu grup, finalment hi vaig caure: en Chàvez ( No pas el de sud Amèrica sinó el del sud de la península ibèrica). Com que el Barça havia perdut no em vaig atrevir a dir-li res, més que res per evitar qualsevol burla, el que si que va poder veure l’homenet va ser la meva samarreta on hi deia “Independència”, marcat al mapa d’Europa i rodejat per totes les nacions encara sense Estat d’aquest continent.

L’altre persona famosa que m’he trobat en un aeroport ha estat en Gerry Adams i el seu segon en Mc Guinness a l’aeroport de Tel Aviv i sobretot a París. Dic sobretot, perquè a Tel Aviv no vaig poder parlar amb ells, els vaig veure mentre a mi m’escorcollaven i qüestionaven, en canvi a ell (tot i sí que havia estat un terrorista i que el número ú del Sinn Fein tradicionalment s’estipula que és el número dos de l’ IRA) a ells res de res. Els van obrir la maleta i retenir davant meu quinze minuts i prou. Quin món de mones!

Posteriorment els vaig poder saludar i xerrar-hi durant una estona a l’aeroport de Paris mentre feien compres fins a enllaçar amb el següent vol. Venien de Ramallah, havíem estat al mateix lloc però ells convidats pel govern de Hammas per a parlar de pau, jo hi havia estat sense pròpia voluntat i per parlar de mi, de la meva càmera de fotos i de sí era un espia o jueu…

 

Com veieu no res de l’altre món. L’únic, que em resta és que quasi perdo un vol fa vora un any. Era el desembre de l’any passat tot just abans de Nadal i vaig volar de Dublín a Berlín, allí vaig passar-hi uns dies tot fent via cap a Hamburgh també. De Berlín havia d’agafar un altre avió fins a Cracòvia a Polònia on m’havia de trobar amb coneguts d’aquell país. Mals càlculs d’horaris i que els transports públics no eren tant sovint com un es pensava, van fer que arribes a l’aeroport just quan ja havien tancat el check in del meu vol. Vaig arribar esbufegant pel fart de córrer i pel fred que feia, la mossa em digué: Saps que el check in del teu vol ja fa estona que ha tancat? Jo l’hi vaig comentar el que m’havia succeït i estranyament em va deixar passar i facturar. Després em quedava passar tota una cua de gent i els detectors. Afortunadament una veu digué, “hi ha algú que voli cap a Cracòvia?”, Jo mateix! Em vaig poder colar de tothom i en una hora i escaig ja estava enmig de la neu a Polònia, en aquest cas la Polònia polonesa i no la catalana.

11 Comments

Fotos d’Israel i Palestina

Fa uns dies vaig prometre fotos del viatge a Israel i Palestina, aqui en venen unes quantes (totes son meves), n'haure de publicar unes quantes mes el proxim cop:

Un dels controls al checkpoint tornant de Bethlem, vaig passar per tres d'ells pero no vaig poder treure mes fotos per diferents circumstancies amb la camara, tampoc en tinc del mur. La veritat es que pel que fa a checkpoints i mur amb la camera vaig estar de molt mala sort. El primer cop em vaig deixar la camera i les altres dues anava sense bateria, vaig tardar 3 dies a trobar un adaptador irlandes-israelia pel carregador de la bateria de la camera.

Aqui es on hem van fer entrar cap dins per fer les seves instagacions, aquesta va ser una de les fotos que causaren el que us vaig explicar AQUI.

Aquesta foto m'agrada especialment. Es en un barri jueu ultraortodox on procuren viure completament aillats de la societat, a Jerusalem. La seguent tambe es del mateix barri, fixeu-vos en el cartell.

La de dalt es la meva foto favorita de les que vaig tirar.

La tumba d'Arafat, on hi estant construint el parteno. Tot just despres de l'aventureta al quarter de la ANP.

[@more@]

Cementiri jueu des del Mont dels Olivers. Per aquesta foto i d'altres on hi surto jo, a Ramallah els de Hammas van creure que era un jueu.

Una de les fotos que vaig fer a Ramallah en anar a xerrar amb una associacio de presos politics.

El proxim cop en penjo mes que la meitat de les bones les tinc penjades al portatil i no a la targeta USB que he dut al ciber cafe.

6 Comments

Una nacio, una seleccio.

Com que n’estic fins als collons de ser d’una nacio de segona per culpa de la nostra poruguesa i botiflerisme avui em desfogare en quant al partit d’ahir:

-Frase del poca-solta del PPscoE Jose Montillas:

"El reconocimiento internacional de las selecciones no depende de actos gubernativos, sino de las federaciones deportivas"

MENTIDER Montilla, qui esta presionant la FIFA per a que Gibraltar no puguis competir internacionalment tot i haver estat acceptada per la FIFA? El seu puto partit sociata.

– La purria pepera treu foc pels queixals, senyal que no anem pas tan malament.

El portavoz de Deportes del PP en el Congreso, Francisco Antonio González, anunció hoy que pedirá la comparecencia en la Cámara Baja del secretario de Estado para el Deporte, Jaime Lissavetzky, para que ofrezca explicaciones por el "acto político separatista y de apoyo a terroristas" en que, a su juicio, se convirtió ayer el partido de fútbol Catalunya-Euskadi celebrado en el Camp Nou de Barcelona.

– El seleccionador basc comentava previament al partit amistos internacional jugat ahir al camp nou que l’hi era molt facil trobar jugadors compromesos amb l’oficialitzacio de la seleccio i amb Euskal Herria, en el nostre cas deu ser ben al contrari. Nomes dos jugadors van cantar l’himne, a banda de certes declaracions patetiques d’alguns dels nostres. Oleguer y Gerard, los dos que cantaron ‘Els Segadors’
En este ocasión fueron dos –Oleguer y Gerard– los jugadores titulares de la selecció catalana que cantaron ‘Els Segadors’. En el palco, fue seguido mayoritariamente. Lo cantaron Benach, Artur Mas, Laporta… Maragall se lo perdió por llegar tarde y Montilla ni vino

Quin pais senyor… No anem pas be per anar a Roma.

– El tema pancartes i serietat, no cal ni parlar-ne…

-El Catalunya -Euskadi, tot i ser amistos i la gent estar-ne farta de no avançar, va tenir la 3a milllor entrada de public en tot el ca de setmana de partits oficials de la FIFA. El poble catala ha tornat a donar una lliço i parlar ben clar: N’ESTEM FINS ALS COLLONS DE TANTA PRESSA DE PEL.

[@more@]

2 Comments