Flatmates.

Avui escriure sobre tota la gent que he viscut en diferentes cases i pisos a Irlanda. En total han estat quatre llocs diferents. Vaig venir a Irlanda per primer cop fa quatre anys i escaig, era per un estiu pero el tastet va ser profitos. Vaig viure a Clondalkin, Dublin 22. Abans d’anar-hi creia que estaria al rovell de l’ou de Dublin ciutat, ja que desconeixia totalment que era Clondalkin. En posar al Mr. Google la paraula Clondalkin sort que estava assegut en una cadira que sino caic de cul a terra. Em va apareixer una noticia a la pantalla del meu ordinador que deia: Manifestacio a Clondalkin en contra de la violencia i les drogues… Podeu imaginar el neguit abans d’arribar a Irlanda.

[@more@]

Com que nomes era per passar un estiu em vaig allotjar a casa de la Louise i en Gary, una parella d’irlandesos sobre la trentena d’edat. Eren bona gent, tot i que un xic especials. En alli em vaig començar a adonar d’unes quantes de les coses que caracteritzen mes als irlandesos. Una d’elles fou la vagueria. La casa on viviem era bastant nova, crec que em digueren que tenia vora un parell d’anys, era una casa si fa no fa gran amb jardi i estava situada en una urbanitzacio. Alli vaig fer les meves primeres peripecies com a persona independent; intentar provar de cuinar, rentar els plats, posar per primer cop la rentadora, posar la roba a assecar, planxar la roba, plegar-la i mil histories mes de caire domestic que se’t fan eternes… Deia que la casa era nova, imagineu-vos fins a quin punt que fins i tot la cuina estava intocada, no era pas per que la neteja de la casa fos com una patena, sino que encara no havien cuinat! Es passaven cada dia comprant als Take Aways, als centre comercials comprant precuinats o be trucant als serveis d’entrega de menjar a domicili. Es van quedar parats en veure que jo cuinava…

Un altre fet curios va ser la parla. A banda de la meva, prou desastrosa per cert, la d’en Gary. Va ser el meu primer contacte amb la llengua anglesa i ja vaig adonar-me que era ben peculiar la parla d’aquella terra de rebels. En Gary era d’Armagh al Nord d’Irlanda, segons qui ho anomena Irlanda del Nord, jo uso la primera. Durant el primer mes amb penes i treballs el podia entendre, creia que devia tenir problemes dentals o bucals i que per aixo pronunciava tan malament, resulta que no, que allo era accent original i ben genui de les terres del Nord. Tanmateix, a la Louise l’entenia perfectament, era nata a Dublin pero tenia accent xava no pas nackeria o dubliner. Em feia gracia com pronunciava certes paraules fins que vaig adonar-me que allo era l’accent de Dublin. Un dia l’hi vaig dir a la Louise els meus problemes de comprensio al Gary, sorprenentment em va dir: No et preocupis pas, quan anem a Dublin (Clondalkin esta a quasi una hora en l’excel-lent cadena de transports d’autobusos de Dublin -pura ironia-) tenim bastantes dificultats en que la gent l’entengui.

Pel que fa a problemes durant l’estiu a Clondalkin, malgrat la fama, cap ni un. Una bona experiencia i probablement la culpa de que tornes al pais de la pluja i la Guinness. Fa vora un any vaig tornar al poblet per visitar-los, els vaig enxampar de poc. Sabien casat i se’n anaven a viure en una altra casa mes aprop de les seves feines. Una tassa de te calent i una tarda de conversa, la Guinness va venir mes tard.

Dema vindra el segon episodi: Lower Gradiner Street.

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

5 Responses to Flatmates.

  1. Dessmond says:

    Ostres tenir casa i no tocar la cuina té delicte, no? Cal ser una mica -massa- dropo per només viure dels Take Aways… a menys que tinguis el paladar enrajolat.

  2. JosepArnau says:

    Doncs si, es ben cert, nomes la feien servir per a preparar-se els seus tes i la nevera per les cervesetes.

  3. Montse C. says:

    Clondalkin?? Dublin 22?? Per on cau, aproximadament. És anant cap el comtat de Lough? No coneixia aquesta localitat.
    Pel que fa al menjar, ben poca gent irlandesa, prop de Dublin he conegut que inverteixi temps en cuinar. Crec que no entre en els seus plans.

  4. JosepArnau says:

    Esta al Co. Dublin pero com el numero indica cau llunyet, per entendre’ns a l’alçada de Tallaght mes o menys.

  5. El senyor says:

    Espero la segona part de la “quadralogia” amb ganes!! Per cert, avui he conegut al madrileny del meu primer pis a irlanda! Un noi sembla que prou maco, amb cert caracter madrileny (saberut, porque yo, porque yo se mucho…) pero que sembla que ens podrem entendre malgrat les diferencies. De totes maneres mes em val, perque d’un cop de puny em pot enviar de nou al hostel (i sense pillar la bici ni el luas)

    Visca la terra!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *