Aeroports.

D’aquí a finals d’any superaré la cinquantena de vols agafats, els darrers 37 són des de fa tot just un any i mig.Val a dir però, que no treballo de pilot d’avió ni en una companyia aèria, tots han estat per plaer i sobretot gràcies a l’oncle Ryanair amb el qual hi he volat el 60% de les vegades, bona part de la resta són amb qui l’oncle es vol aperellar, una mossa irlandesa que es diu Aer.

Avui faré 5 cèntims d’algunes cosetes que m’han passat als aeroports. Com ja vaig dir la pitjor experiència en un aeroport va ser a Tel Aviv fa cosa d’un mes, de debò que pensava que no sortia del país. Tot i no ser-ho em vaig sentir un terrorista o qualsevol cosa semblant. Encara no he estat als EEUU però dubto bastant que el nivell de seguretat sigui superior al de Tel Aviv, almenys el que em van dispensar en a mi.

[@more@]

Com que acostumo a volar amb companyies de baix cost i aquestes solen volar a aeroports més aviat allunyats no m’he trobat amb gaires personalitats. Només en els dos darrers viatges. Tornant de Niça cap a Dublín venia de veure el Barça perdre la final de la Supercopa de futbol contra el Sevilla. Com que havia d’empalmar l’endemà amb el viatge a Israel i Palestina vaig agafar un vol cap a Cork (Sud d’Irlanda) i els companys de viatge volaven l’endemà directe cap a Dublín però des de Marsella i no Niça. A l’aeroport de Niça, fent cua per la màquina de metalls, veig un home amb ulleres de sol i amb tratge. Em sonava molt però no hi havia manera de recordar qui era. Un polític, sí però qui era? L’acompanyaven uns quants més del seu grup, finalment hi vaig caure: en Chàvez ( No pas el de sud Amèrica sinó el del sud de la península ibèrica). Com que el Barça havia perdut no em vaig atrevir a dir-li res, més que res per evitar qualsevol burla, el que si que va poder veure l’homenet va ser la meva samarreta on hi deia “Independència”, marcat al mapa d’Europa i rodejat per totes les nacions encara sense Estat d’aquest continent.

L’altre persona famosa que m’he trobat en un aeroport ha estat en Gerry Adams i el seu segon en Mc Guinness a l’aeroport de Tel Aviv i sobretot a París. Dic sobretot, perquè a Tel Aviv no vaig poder parlar amb ells, els vaig veure mentre a mi m’escorcollaven i qüestionaven, en canvi a ell (tot i sí que havia estat un terrorista i que el número ú del Sinn Fein tradicionalment s’estipula que és el número dos de l’ IRA) a ells res de res. Els van obrir la maleta i retenir davant meu quinze minuts i prou. Quin món de mones!

Posteriorment els vaig poder saludar i xerrar-hi durant una estona a l’aeroport de Paris mentre feien compres fins a enllaçar amb el següent vol. Venien de Ramallah, havíem estat al mateix lloc però ells convidats pel govern de Hammas per a parlar de pau, jo hi havia estat sense pròpia voluntat i per parlar de mi, de la meva càmera de fotos i de sí era un espia o jueu…

 

Com veieu no res de l’altre món. L’únic, que em resta és que quasi perdo un vol fa vora un any. Era el desembre de l’any passat tot just abans de Nadal i vaig volar de Dublín a Berlín, allí vaig passar-hi uns dies tot fent via cap a Hamburgh també. De Berlín havia d’agafar un altre avió fins a Cracòvia a Polònia on m’havia de trobar amb coneguts d’aquell país. Mals càlculs d’horaris i que els transports públics no eren tant sovint com un es pensava, van fer que arribes a l’aeroport just quan ja havien tancat el check in del meu vol. Vaig arribar esbufegant pel fart de córrer i pel fred que feia, la mossa em digué: Saps que el check in del teu vol ja fa estona que ha tancat? Jo l’hi vaig comentar el que m’havia succeït i estranyament em va deixar passar i facturar. Després em quedava passar tota una cua de gent i els detectors. Afortunadament una veu digué, “hi ha algú que voli cap a Cracòvia?”, Jo mateix! Em vaig poder colar de tothom i en una hora i escaig ja estava enmig de la neu a Polònia, en aquest cas la Polònia polonesa i no la catalana.

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

11 Responses to Aeroports.

  1. Montse C. says:

    Déu n’hi do i encara el que et queda per descobrir i anècdotes per explicar.
    El viatjar comporta això: aventures i desventures que sempre són agradables d’explicar-les novament.
    Les desventures, quan ja ha passat un temps, es converteixen amb aventures divertides.
    Felicitats i a seguir viatjant!!

  2. JosepArnau says:

    Aixi ho procurare, a mirar de seguir viatjant.

  3. Jo ultimament he arribat als aeroports una mica estressat, 10 minuts abans que tanquessin el vol. Mai no m’he trobat cap conegut.
    L’oncle Ryan sempre s’enrolla; clar que ara ha establert una nova base a Madrid. Pero be, mentres aposti per Girona l’oncle tindra la meva simpatia.

  4. JosepArnau says:

    Crec que compartim oncle eh Marc? Bon home aquest en Ryan. Girona segueix sent la tercera base mes important a Europa pel Ryan, crec que despres de Stansted i Dublin.
    A volar s’ha dit…

  5. Damma says:

    No m’havia parat mai a comptar els vols que agafo! Esgarrifós, d’aqui a cap d’any agafaré 16 vols, de moment!

  6. JosepArnau says:

    Damma, justament quan feia aquest post em vaig enrecordar de tu per la de vols que arribes a a agafar. Enhorabona pel nou bloc eh!

  7. Montse C. says:

    A diferència de molta gent, viatjar en avió em relaxa. Si no fós perquè estàs moltes hores a l’aeroport…
    A mi, m’agrada molt viatjar i sobretot en avió.

  8. deric says:

    doncs Ryanair s’ha lluit aquesta setmana a Girona!!! Quin espectacle més lamentable!

  9. Damma says:

    El tema de les hores d’espera a l’aeroport malauradament l’he solventat comprant. Tinc el lavabo ple de pontingues!

  10. Marc Corbera says:

    No estan malament les teves anècdotes. Res malament. No és la classe d’estil literari que a mi m’agrada, però crec que tens talent.

    Has pensat d’escriure un llibre??

  11. JosepArnau says:

    Em sembla que la vaga a Girona encara durara fins Nadal. Les condicions laborals no se pas si son les millors per a2questa gent.

    Ostres damma, et deus deixar mig salari comprant a l’aeroport!

    Gracies pel compliment Marc, es fa el que es pot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *