Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

Sóc independentista català, però en les pròximes eleccions dels nostres veïns espanyols, si no canvien les coses, votaria el PP. En Rajoy, o fins i tot si pogués, encara molt millor l’Aznar. No, encara no m’he begut l’enteniment.El per què els votaria?

[@more@]

Mirant el poble català, sembla un poble absolutament sense cap mena de dignitat, talment com si estès prenent morfina per atontar-lo com a poble. Sabeu què? No vull que els meus nets s’hagin d’avergonyir perquè la generació del seu avi va fer que Catalunya i la seva llengua desapareixés. No ho vull pas!

Els catalans som tant rucs (no oblidem que tenim la merda de polítics que ens mereixem), que ens convé de nou un bon xarop de bastó per a despertar de l’adormida que ens està fent desaparèixer. Per això, sinó canvien les coses a les eleccions dels nostres veïns espanyols votaré el PP d’Ansar i companyia, fins i tot afegeixo que frisaria si el president fos l’Acebes. He dit.

Tweet

Quina meravella les olors oi? Si deixem de banda les males olors (prou que

molesten), les bones són genials. Què us sembla la olor que fan els perfums,

 o bé una cafeteria sense fum a primera hora amb aquella oloreta de

croissants recentment fets,… Recordo el forn de la cantonada amb aquella

oloreta de pa just acabat de fer. Catalunya, deia en Jordi Basté del

programa “No ho diguis a ningú” de Catalunya Ràdio, fa olor a benzina, per la passió de la

 seva gent al motor. La veritat és que la olor de benzina m’agrada. Una de

diferent que també m’agrada és la olor a terra mullada que passa a casa

nostra quan fa temps que no plou i fa un bon xàfec. Aquí a Dublín plou

sempre i ja he oblidat aquesta olor tant bonica

[@more@]

Què me’n dieu de la olor de bosc, a la tardor per exemple. Recordo anant

a buscar bolets (de tota la vida s’han buscat i no pas caçat) amb l’avi i el

pare, acompanyant-nos aquella olor de bosc tant bonica.

I de l’aroma del cafè, què me’n dieu (per cert, un bon llibre de l’Alfred

Bosch en porta eel mateix títol) ? I les flors a la primavera? I la mar? Quina

 bona olor la mar.

 I les persones, cadascú fa la seva olor. Com els llocs. Recordo de petit

anant a jugar a casa del meu millor amic i veí algunes tardes d’estiu, encara

 en recordo la olor que feia casa seva. Sembla mentida que no fem servir

més l’olfacte. Personalment des que no fumo que ho noto molt més. Abans

 d’ahir però vaig errar. Anava caminant per Xina Town de Dublín, (Parnell

Street), i de sobte (potser era la imaginació), vaig olorar a fuet o llangonissa. De seguida vaig entrar al local que tenia devant tot ensumant. Vaig caminar tota la

botiga i res de res, vaig haver de comprar mandarines de València passades.

Tanmateix recomano fer servir l’olfacte, a pesar de certes males olors,

generalment és un plaer fer servir aquest altre dels nostres sentits.

Tweet

[@more@]

Tweet

Dijous passat dia 25 va ser el meu aniversari (no he pogut escriure fins avui), 26 anys ja. Va ser un dia molt bonic, el qual no me l’esperava pas. Reben felicitacions i regals dels amics i familia, a mes de gent que no m’esperava pas. Agraeixo a tothom que fes que el 25 fos tant especial.

Un any mes, el qual en mirarar enrere em mareja la de coses que he fet i com ha passat de volant. Ara cal mirar endavanat, cap al futur, un futur no massa clar. Be, ja veurem.

 [@more@]

Acabo amb una poesia d’en Narcis Comadira. PRIMAVERA ANGLESA

No és que un sol massa feble
filtrant-se entre aquests oms de fulla tendra
pugui fer-me enyorar primaveres més clares:
aquí l'herba esplendent i el vellut de la molsa
tenen llum permanent
i bé poden
recolzar passions amb perfum de jacint
o amb els pètals alats dels narcisos.
Lent, el canal discorre, quasi immòbil,
com si volgués quedar-se
la imatge pacient del pescador,
la trèmula frisança del bedoll,
o el núvol.
Res del món no existeix fora d'això,
fora d'aquesta
lentitud aparent
amb què se'n van les coses.
(Que punyent ens semblarà el dolor
amb aire nou i ocells entre els lilàs.)
Però el món va seguint el seu camí.
L'estudiant
ha tancat el seu llibre i es distreu
sembla que amb un bri d'herba.
Però és tot el món que el distreu,
la transparent cortina de sofriments i afectes
que li priva
de llançar-se al somriure esplendorós
d'uns instants que sap breus i que, amb tot,
són els únics feliços.

Tweet

Us imagineu que el vostre vol en comptes d’aterrar a la capital del país on anàveu, aterra a la capital del país veí? Això m’ha passat aquest cap de setmana, el vol que anava havia d’aterrar a Torp (a 1 hora i mitja d’Oslo), en canvi vam aterrar a l’aeroport de Ryanair d’Estocolm, En comptes de la capital de Noruega estàvem  a la capital del país veí: Suècia!

[@more@]

El motiu? Suposo que esteu al tanto de l’onada d’aire fred que ha afectat Europa la setmana passada i tot seguint el cap de setmana. Portàvem estona dins els núvols amb tempesta (no de llampecs) de neu i vent. De cop i volta s’apaguen durant un segon els llums de dins l’avió, es veu com una enorme xispa i un espetec prou fort, fins i tot es va notar la tremolor. Al cap d’una estona, un altre cop. El pilot ens digué que era quelcom normal i que tot estava sota control. El temps seguia ben dolent i ens van comunicar que degut a les inclemències climatològiques (havien de netejar la pista d’aterratge de neu,…), calia estar donant voltes per veure si la situació millorava. Just quan havíem d’aterrar sobre Torp el nucli de precipitació de la borrasca estava situat a la zona. Vam fer un intent d’aterratge; per evitar turbulències i més problemes, havíem de fer una acceleració en plan bèstia i entrar de cop tot intentant aterrar, el procediment normal es acostament de mica en mica. Com que la situació seguia malament, ens va comunicar que no hi havia altra opció que aterrar a Estocolm. La raó? Era la única base de la zona on hi havia enginyers per comprovar l’estat del nostre avió per sí realment estava operatiu….  Tot i que el pilot ens hagués dit que allò era del tot normal, resulta que no ho és pas (després vam parlar amb ell i ho digué per controlar els passatgers). Pel que ens va dir d’allò se’n diu “lightning” (llampegueig) , és degut a l’acumulació d’electricitat (estàtica) de l’avió, aquesta electricitat entra per un punt i el punt de sortida és on fa la descàrrega, no en sóc pas un expert sinó que això és el que ens van dir a posteriori. Teòricament no ha de passar res quan passa (acostuma a passar molt , molt rarament), però al ser dues descàrregues… calia comprovar l’estat de l’avió.

Tot i que a l’aeroport d’Estocolm (no recordo el nom exacte) també estava nevant a sac, no vam tenir problemes en aterrar i els aplaudiments van ser sonors (jo mai aplaudeixo, però dissabte…). Allí havien de comprovar l’estat de l’avió (estava correcte) i tornar cap a Torp, on la tempesta havia calmat. Vam tenir un altre problema, l’aeroport que va haver de ser clausurat va ser el nostre degut a la neu i la nula visibilitat (el temporal anava de West a East i ens va enxampar de nou). Solució? 8 hores en bus des d’Estocolm (després de passar-hi unes hores) fins a Oslo city, arribava a les 7 del matí, dues hores per fer nones i a sac a fer de turista (avui ja estic rebentat). Val a dir que tota l’estona hi va haver molt bon rotllo, ben bé semblava que tinguéssim el síndrome d’
Estocolm. El bo va ser el bon rotllo i el tarannà de la gent (eren Irish…), tot va quedar com una anècdota i a gaudir d’Oslo.

I pel que fa al viatge en sí??? Ha estat FANTÀSTIC!!! He passat un cap de setmana absolutament genial, realment feia temps que no gaudia tant. Jo sóc de secà i veure aquest bé de Déu de natura embolcallada de neu per tot arreu…mmm, semblava un xiquet menut del que xalava!

Oslo m’ha sorprès molt i molt gratament. Val a dir que he estat molt de sort, els locals em digueren que el dia que vaig arribar va ser el primer dia d’hivern, fins aquell dia no hi havia neu i estaven a uns 10 graus i tot! (Ens estem carregant el món i el canvi climàtic ens ho diu ben clar)

 Els que em coneixen viatjant saben que faig el que els altres fan en 2 o 3 dies, jo en 1 i encara em sobra temps. Ahir xerrant amb dues irlandeses (mare i filla que havien anat i tornat el mateix dia) es quedaven bocabadades del que havia vist jo en comparació amb elles. Elles shopping, jo: 2 Museus, el Centre Nobel per la pau, un parell de parcs ben bonics (sobretot amb la neu) el Vigeland park, fins i tot vaig anar al Holmenkollen a mitja hora d’Oslo i és un dels punts principals d’esquiada (no vaig esquiar però), fins i tot ahir al matí em va donar temps per prendre el sol a costat de la mar rodejada de calma i de neu. 

Ha estat com complir un dels meus somnis, passejar de turista en una ciutat absolutament carregada de neu (i encara nevant diumenge), tot un plaer us ho aconsello (malgrat l’aterratge a Estocolm…).

Tweet

Els propers 3 dies allà on seré la previsió meteorològica indica que les temperatures no pujaràn més enllà dels -5 graus en tots els tres dies . A banda de dissabte i diumenge amb neu, fins i tot de cara al dilluns, tot i estar serè les temperatures previstes aniran des d’una màxima de deu graus negatius fins a una mínima de catorze graus també negatius, espero que les previsions s’equivoquin, sinó de ben segur passaré una mica de fred. (-10 ·C / -14 ·C ) (Les previsions d'ahir indicaven tempretures molt mes baixes encara). Espero que la onada de fred sigui aguantable per Oslo…[@more@]Per si de cas fes fred, ahir ja em vaig anar a comprar un gorret. També vaig anar a copmrar, que quasi em torno boig, xampú i desodorant més petit de 100ml per tal de no haver de facturar la maleta, semblava missió impossible, tot és a l’engròs! A Banda del fred, per la onada de fred que m’espera allà, també m’espanten els preus. Diuen que fan por de debò, en la tornada us ho explico. P.S: A les 8 de la tarda ja tenen -5 graus avui…

Tweet

[@more@]

http://www.jones.tc/barna/scams.html (no us la perdeu)

"I was aware of the crime situation before I went to Barcelona this week…..but it still happened.

I was sitting at the tourist bus stop with my wife, at Port Olympic, 3pm. no-one around. man comes up to bus stop, speaks to us in Spanish, something about the hospital. We both ignored him, muttered 'only speak english' and that was it. 30 seconds later, a bus stops. the man asks the driver something, driver gestures to bus stop further along the road. The bus doors closed, then opened gain. a lady and the driver shouted to us 'your bag, your bag'. during a few seconds looking at the guy speak to the bus driver, someone (who we never, ever, saw) put their arm under the back of the bus shelter and took my wifes bag. camera, phone, purse etc gone.

I got up to chase them, but couldn't eevn see who to chase. probably just as well. I shouted at the guy at the bus stop ' you're involved', he turned and disappeared. I couldn't comfront or go after him, and leave my shocked wife alone. we had to let it go.

I was amazed it had happened. We limited the cash we'd been carrying, kept the bag with us on the bus etc. One lapse and that was it. When we went to the police, they said come back later, 9 people here already! If they used decoys, they could do something about this. I had the impression they weren't interested, and as long as they issued a police report, it was a case of go see your insurance company. We went back in the evening, and saw 7 other couples in the time we were there. All tourists, and bags snatched.

Worse still, having got our police report, walikng home up La Ramblas, a prostitute 'flashed' a breast at me. I was with my wife(!) and completely ignored her, but another ran up behind me, grabbing at my groin. It was all made out to be light hearted fun, but I know that as she distracted me by trying to rub my groin, her other hand was on my back pocket. Fortunately, I had learned, and my money was in my top shirt pocket. Almost twice in a day!

I'd say, beautiful city, but until the police show an interest, take your tourist money elsewhere. "

Contributed by Andy Keates on 11 May 2006

Tweet

Ahir va morir l'avia  d'una molt bona amiga, estic segur que sigui on sigui, estara orgullosa de la seva neta, jo n'estic de ser el seu amic.

Tota perdua es dolorosa, mes encara quan es tracta d'una persona estimada. Cap dels meus avis o avies es encara viu. Recordo epsecialment la perdua de l'avia Carmeta, encara l'enyoro.

[@more@]

Era com la meva segona mare, havia passat moltes hores al seu costat. Cuidant les gallines, donant menjar als conills, esperant l'avi Pepitu a la vora del foc mentre m'explicava histories genials, anant plegats amb l'avi a l'hort per cuidar les plantes que despres ella tant deliciosament cuinaria,…

Fins i tot recordo que la primera bufanda del Barça me la van regalar ells dos, l'avi i l'avia. Quins records, i com t'enyoro iaia.

Tweet

Quan hi ha algú donant propaganda pel carrer sempre la recolleixi, encara que sigui per llençar-la més enllà, però penso que podria ser jo mateix qui la reparteix i per tant voldria que tothom me'n recollís. Aquest cap de setmana me'n van donar un parell de curiosos:[@more@]

El primer en recollir-lo creia que era propaganda d'una discoteca . Era diumenge al matí i me'l van donar davant de l'oficina de correus. Dic que creia que era d'una disco ja que tenia el format tipus que et donen a Salou a l'estiu entre discoteca i discoteca i amb el qual t'intenten convidar a una beguda de franc i en pagues set o buit. Era de paper plastificat amb molta coloraina, a la primera part que vaig hi posa DUNOMIS " On every Saturday night at 7:30 pm. Check out the website for more information. dunamisonline.com " . Hi apareix una foto d'unes noies cantant amb un micro, una gentada de por que sembla la foto de la pista de ball d'una discoteca i exactament el mateix tipus de colors i lletra que fan servir les discos a casa nostra. A banda també hi surt un mapa d'on està situat Dunamis, pel que es veu esta al nord de l'illa.

Ja em va semblar estrany perquè al recollir-ho, l'home que m'ho va donar em digué: "Que Déu et beneeixi". No en vaig fer massa cas… Avui en mirar-me el pamflet a casa, m'he quedat ben sorprès. Si abans explicava el que apareix a la part del darrera, a la portada hi ha un foto muntatge amb unes ampolles d'alcohol, unes pintes de cervesa, pastilles, una botiga de bambes i un ordinador, amb un missatge que diu el següent: "Is there more to life?". Com que avui en dia les publicitats que es fan són ben estranyes, he pensat que devia ser una disco ben curiosa, amb publicitat impactant vaja…

Doncs be, a l'interior, hi diu: " Go on and accept this gift, break from routine and discover life" . Dic òstia quina disco més bona que deu ser…Segueixo llegin i diu: "Jesus said that if you repent (confess), be sorry for your sins and have faith (total beleif) in Him and His teachings you can have the free gift of salvation from your sins and start your life as new and can fulfil your true purpose…"(sic) Resulta que són una espècie d'Església-Secta que ja no saben ni que fer per atreure la gent, com una d'EEUU que l'altre dia deien per la ràdio, es veu que s'ha acabat allò de posar música celestial i corals, ara el mossèn, per atreure la clientela, els posa els àlbums del grup irlandès U2.

El segon en rebre'l vaig pensar, caram altre cop te n'han entabanat 4 o 5 de cop en comptes d'un de sol. Doncs bé, no pas, era un de sol pero que contenia 5 fulles grapades. Va adreçat a la gent que viu a Irlanda ja que per usar el servei que anuncien (telefonia a baix cost) cal tenir un mòbil irlandès. De les 5 pàgines les 2 primeres són en anglès, la primera dirigit a tothom i la segona especial per a la gent que hagi de trucar a Nigèria. Les altres 3 em direu si són en irlandès, em temo que no. La tercera és en Xinès, la quarta en rus i la cinquena en pol-lonès. Les empreses en fer la seva publicitat fan estudis de mercat per dirigir-la i que impacti als possibles clients potencials, qualsevol diria que vaig recollir-ho al carrer principal d'una capital Europea oi?

Tweet

Tot just fa un any que entrava la llei anomenada anti-tabac, vist des d’Irlanda, aquesta llei fot pena. M’explico, les vegades que he estat per Catalunya durant el darrer any, trobar un lloc públic sense fums ha estat tota una odisea. Restaurants, bars, això sembla Can Xauxa. Sí realment és fa una llei antitabac (cal tenir en compte l’enorme pressupost en sanitat pública que s’ha de destinar degut a causes derivades dels efectes del tabac), es fa ben feta, és a dir a tot arreu sense fums. Qui vulgui fumar, a casa seva o a fora el carrer. La llei que hi ha actualment és absolutament patètica i sembla molt més feta per a retallar els llocs on s’ha de vendre el tabac (així només podent-se vendre en on el govern mani) que no pas a reduir els problemes derivats del tabac.

[@more@]

Deixar ben clar que no tinc absolutament res contra els fumadors, jo ho vaig ser fins fa un parell d’anys i escaig. Per mi cadascú té el dret de fumar tant com l’hi plagui, les meves queixes són en quant als governants que tenim, per fer lleis de catxondeig més val no fer res.

Als restaurants és quasi impossible trobar un racó sense fum, exactament igual o pitjor succeeix als bars i pubs, per no parlar de les discoteques i night clubs. Cada cop que baixo a Catalunya, a banda de quedar ben empudegat pel fum del tabac dels demés, els ulls sembla que hi arrossegui cebes al davant. A Irlanda no hi ha ni un local amb fum, a enlloc està permès fumar i en canvi es viu la mar de bé. En posar la llei, no es va acabar el món, la gent va tant o més als pubs i a fumar, se surt a fora a fer una cigarreta que a la vegada s’aprofita per fer relacions socials amb els demés fumadors/es.

 Si el nostre govern encara tingués una mica de decència i d’independència (una cosa acostuma a anar lligada a l’altra, coses que fa segles que hem perdut) i llegissin aquest post, els demano que fessin una llei “Sense Fums” com realment cal per col·locar-nos al nivell d’Europa, Catalunya sense fums siusplau. No deixem que Europa encara comenci als Pirineus i procurem fer que sigui un xic més avall, vora l’Ebre a poder ser.

Tweet