Enyorança

Ahir va morir l'avia  d'una molt bona amiga, estic segur que sigui on sigui, estara orgullosa de la seva neta, jo n'estic de ser el seu amic.

Tota perdua es dolorosa, mes encara quan es tracta d'una persona estimada. Cap dels meus avis o avies es encara viu. Recordo epsecialment la perdua de l'avia Carmeta, encara l'enyoro.

[@more@]

Era com la meva segona mare, havia passat moltes hores al seu costat. Cuidant les gallines, donant menjar als conills, esperant l'avi Pepitu a la vora del foc mentre m'explicava histories genials, anant plegats amb l'avi a l'hort per cuidar les plantes que despres ella tant deliciosament cuinaria,…

Fins i tot recordo que la primera bufanda del Barça me la van regalar ells dos, l'avi i l'avia. Quins records, i com t'enyoro iaia.

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

9 Responses to Enyorança

  1. Itf says:

    Ho sento molt. Sempre és difícil afrontar la pèrdua d’algú que estimes. Fa temps, algú em va dir un dia; els records que avui et fan plorar algun dia et faran somriure. Suposo que aquest és el millor consell que puc donar, encara que jo no sóc ningú per aconsellar. Els meus sincers condols.

  2. JosepArnau says:

    Itf, quan parlo de la meva avia es perque fa temps que va morir, no recentment.

  3. Itf says:

    Ho he entés, el meu comentari anava dirigit a la teva amiga. Potser no he estat gaire clar.

  4. Montse C. says:

    Jo ja no tinc avis i la veritat se’ls troba molt a faltar perquè són persones que ens han estimat com a fills i s’han sacrificat molt per nosaltres. Donem les gràcies d’haver-los tingut i disfrutat durant tota una vida.

  5. siviky says:

    Sempre és dur afrontar una pèrdua… i més si estimem de debó la persona. Hi ha gent que no les arriba a superar mai. Jo ho intento, tot i que de vegades és mlt difícil, però pensa que ell/a no voldria que patissis per res del món, et voldria feliç.

    Jo sempre penso en una mena de lema en aquestes situacions i m’ajuda a tirar endavant:

    Recordar no es viure altra vegada però oblidar tmpc et farà ser més lliure.

    jejejeje una mika incongruent potser, xò el k vindria a dir s q cal ser fort i mirar d tirar endavant!!!

    un blog mlt bonik!!! =)

  6. mikelcamps says:

    Jo se que sona a topic , pero lo anormal es que un avi hagi d´enterrar al seu net.
    Que un net enterri al seu avi no deixa de ser llei de vida , dolorosa como la vida misma , pero llei de vida.

  7. JosepArnau says:

    Tens rao Itf, era per si de cas jo havia mal escrit el post.

    Montse, a mi especialment la gent gran em fascinen, es ben cert que cal agrair-los la vida.

    Siviky, aixo es molt important, sempre ednavant.

    Tens rao Mikel es llei de vida, malgrat tot dolen les perdues estimades.

  8. Aixo de la mort de familiars es molt trist pero es aixi; aixi es la vida, uns marxen i els altres arriben.

  9. Unmei says:

    Gracies Josep!!

    La veritat es que ha estat dur, pero gracies als vostres anims ho he superat molt facilment.

    M’alegro de tenir amics com tu!

    Merci

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *