Els propers 3 dies allà on seré la previsió meteorològica indica que les temperatures no pujaràn més enllà dels -5 graus en tots els tres dies . A banda de dissabte i diumenge amb neu, fins i tot de cara al dilluns, tot i estar serè les temperatures previstes aniran des d’una màxima de deu graus negatius fins a una mínima de catorze graus també negatius, espero que les previsions s’equivoquin, sinó de ben segur passaré una mica de fred. (-10 ·C / -14 ·C ) (Les previsions d'ahir indicaven tempretures molt mes baixes encara). Espero que la onada de fred sigui aguantable per Oslo…[@more@]Per si de cas fes fred, ahir ja em vaig anar a comprar un gorret. També vaig anar a copmrar, que quasi em torno boig, xampú i desodorant més petit de 100ml per tal de no haver de facturar la maleta, semblava missió impossible, tot és a l’engròs! A Banda del fred, per la onada de fred que m’espera allà, també m’espanten els preus. Diuen que fan por de debò, en la tornada us ho explico. P.S: A les 8 de la tarda ja tenen -5 graus avui…
Cap al fred
This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.
Dius que vas anar a comprar-te un altre gorret? Però, Josep, quants en tens ja? Com és que no t’has posat el de comunista rus? Aquell abriga molt!!
Què tal per Noruega?
Però què dius?? De 10 a 14 graus negatius?? Això és inuhmà, segur!! Si jo no puc aguantar ni 5 graus positius, que ja és inhumà per a mi!!
Sí, compra’t dos, tres o quatre gorrets que si fa tant de fred el cervell es deu congelar!!
Gràcies pel post. Veure que algú, o en una part del mon la gent passa fred m’ajuda a passar aquests tristos moments. Potser és cruel, però per que no dir-ho, m’ajuda.
M’explico: en aquests moments estic a l’oficina i una psicòpata te la calefacció al màxim – suposo que màxim per que més calor no crec que sigui possible- La veritat, aquí s’hi torren castanyes, tinc la sensació que m’estic escalivant… i no hi ha manera que baixi la temperatura, ja pots posar-la a 20 graus que ella la torna a posar al màxim. Per això puc afirmar que és una psicòpata.
I la noia per postres no para de suar i fa una oloreta de ceba sofregida que no es pot aguantar. Però fred, no en tenim pas.
Osti, déu n’hi do aguantar al que aguantes, Tresinores. De fet, situacions semblants m’han succeït a mi. No entenc aquesta mania que hi ha a les oficines on a l’estiu has d’anar amb jaqueta al despatx i a l’hivern amb màniga curta. És que no existeix un terme mig?
Sort que ara estic sola en un despatxet i l’aparell d’aire me’l regulo jo mateixa sense donar explicacions a ningú.
T’entenc perfectament, Tresinores.
ejjeejjeee Fred, calor, fred, calor… sempre ens queixem pel temps! jo tb m keixo eeeh! tots suposo… però els extrems són el q ens fa sentir vius!! 😉
un petó!! =)
Aixo esta molt be nanu, sempre m’han agradat el paisos calids…
A tu t’agraden els llocs conflictius, no? Sigui politicament o meteorologica.