Cap al fred

Els propers 3 dies allà on seré la previsió meteorològica indica que les temperatures no pujaràn més enllà dels -5 graus en tots els tres dies . A banda de dissabte i diumenge amb neu, fins i tot de cara al dilluns, tot i estar serè les temperatures previstes aniran des d’una màxima de deu graus negatius fins a una mínima de catorze graus també negatius, espero que les previsions s’equivoquin, sinó de ben segur passaré una mica de fred. (-10 ·C / -14 ·C ) (Les previsions d'ahir indicaven tempretures molt mes baixes encara). Espero que la onada de fred sigui aguantable per Oslo…[@more@]Per si de cas fes fred, ahir ja em vaig anar a comprar un gorret. També vaig anar a copmrar, que quasi em torno boig, xampú i desodorant més petit de 100ml per tal de no haver de facturar la maleta, semblava missió impossible, tot és a l’engròs! A Banda del fred, per la onada de fred que m’espera allà, també m’espanten els preus. Diuen que fan por de debò, en la tornada us ho explico. P.S: A les 8 de la tarda ja tenen -5 graus avui…

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

6 Responses to Cap al fred

  1. Montse C. says:

    Dius que vas anar a comprar-te un altre gorret? Però, Josep, quants en tens ja? Com és que no t’has posat el de comunista rus? Aquell abriga molt!!
    Què tal per Noruega?

  2. Valqui says:

    Però què dius?? De 10 a 14 graus negatius?? Això és inuhmà, segur!! Si jo no puc aguantar ni 5 graus positius, que ja és inhumà per a mi!!
    Sí, compra’t dos, tres o quatre gorrets que si fa tant de fred el cervell es deu congelar!!

  3. Tresinores says:

    Gràcies pel post. Veure que algú, o en una part del mon la gent passa fred m’ajuda a passar aquests tristos moments. Potser és cruel, però per que no dir-ho, m’ajuda.

    M’explico: en aquests moments estic a l’oficina i una psicòpata te la calefacció al màxim – suposo que màxim per que més calor no crec que sigui possible- La veritat, aquí s’hi torren castanyes, tinc la sensació que m’estic escalivant… i no hi ha manera que baixi la temperatura, ja pots posar-la a 20 graus que ella la torna a posar al màxim. Per això puc afirmar que és una psicòpata.

    I la noia per postres no para de suar i fa una oloreta de ceba sofregida que no es pot aguantar. Però fred, no en tenim pas.

  4. Montse C. says:

    Osti, déu n’hi do aguantar al que aguantes, Tresinores. De fet, situacions semblants m’han succeït a mi. No entenc aquesta mania que hi ha a les oficines on a l’estiu has d’anar amb jaqueta al despatx i a l’hivern amb màniga curta. És que no existeix un terme mig?
    Sort que ara estic sola en un despatxet i l’aparell d’aire me’l regulo jo mateixa sense donar explicacions a ningú.
    T’entenc perfectament, Tresinores.

  5. siviky says:

    ejjeejjeee Fred, calor, fred, calor… sempre ens queixem pel temps! jo tb m keixo eeeh! tots suposo… però els extrems són el q ens fa sentir vius!! 😉

    un petó!! =)

  6. Aixo esta molt be nanu, sempre m’han agradat el paisos calids…
    A tu t’agraden els llocs conflictius, no? Sigui politicament o meteorologica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *