Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

Fa temps que no parlo de cinema oi? Des de divendres hi he anat 3 cops i recomano les 3 pel·lícules:

Letters from Iwo Jima En V.O.S, japonès tot i que conté alguns diàlegs en anglès. Em va encantar. Dirigida magistralment pel Clint Eastwood, ens mostra fantàsticament la famosa batalla de Iwo Jima entre els EEUU i Japó vist des del punt de vista dels japonesos i narrat mercès a tota una sèrie de cartes. Per mi la pel·lícula és pur art i com a film bèlic és del millor que he vist (val a dir que la llista de pel·lícules de guerra que he vist no és massa gran). Absolutament recomanable! 

The Good Shepherd

Una pel·lícula del tot recomenable sobre el món dels espies. Principalment es base en el món de la CIA durant la II Guerra Mundial i sobretot la Guerra Freda, malgrat pugui semblar un xic llarga (167 min.), el film passa prou bé. Dirigida pel Robert de Niro, cosa que ja fa intuir qualitat, protagonitzada pel Matt Damon i també compta amb la participació de l' Angelina Jolie i alguna aparició també del Robert De Niro, veiem el món de l'espionatge i els inicis de la CIA. Val la pena.

Freedom Writers Malgrat que a simple pugui semblar la típica pel·lícula Made in Hollywood, encara és de les que salvaria. Deixant de banda que costa de creure que està basada en fets reals, sobretot per la de retocs que s'hi deuen haver fet, però la història del film és ben bonica. El món de l'educació i com canviar la vida a un grup d'adolescents embarcats en disputes, violència i demés. No és una gran pel·lícula però encara és passable, més en una tarda de diumenge amb pluja a Dublín comva siguer ahir.  

Advertència: He vist que aquesta setmana als cinemes catalans han estrenat Epic Movie, fa un mes i escaig que la vaig veure però NO l'aneu a veure. És un autèntica merda.
La que si que encara no he pogut anar a veure és Blood diamod, tot i que m'han dit que és totalment recomanable. 

[@more@]

Com que estava a Nova York, no vaig poder fer la porra particular pels òscars. En dues línies en faré la meva crítica. L'estatueta al millor actor per a Forest Whitaker em sembla prou assenyada, la pel·lícula "The last King of Scotland" no passarà pas a la història però ell fa un gran paper. M'alegro que "Little Miss Sunshine" hagi guanyat una estatueta, encara que fos per a l'actor secundari, és una pel·lícula que realment val la pena. També me'n alegro pel millor documental, desconec els altres que hi potaven, però "An inconvenient Truth", és imprescindible (Malgrat llegia aquesta setmana que l'Al Gore ha gastat a casa seva 20 vegades més electricitat que una casa normal). Pel que fa a millor actriu no en puc opinar ja que no vaig veure "The Queen". Ja vaig comentar en un altre post que Departed m'havia encantat, tot i que potser s'endugué pocs oscars, així com Babel que se'n hagués pogut endur algun de més valuós. Sigui com sigui, el 2006 va ser un any prou bó pel cinema. 

Tweet

Avui 10 de març, fa 2 anys que vaig aterrar a Irlanda. Dos anys fantàstics. Han estat dos anys de coneixences, tant de moltísimes persones, com de moltísims llocs. Dos anys d’alegries, d’amistats, d’emocions, dos anys gairebé inexplicables, dos anys plens de records. Estic orgullós d’haver conegut tanta gent i tant bona gent.

Vaig marxar fa dos anys de la estimada Igualada, calia marxar, calia canviar, massa rutina. Vaig fer-ho no pas massa convençut, a l’aventura, a veure que passava. Mirant enrere m’adono que no tot ha estat pas fàcil i que bona part del que he aconseguit (i que no ho hagués imaginat mai) ha estat per la feina feta.

En el llistat de viatges, en aquests dos anys he agafat 41 avions i si els comptes no em fallen, he estat en 22 països diferents. Precisament a finals de mes me’n aniré al que fa 23, Croàcia per un cap de setmana. Han estat 2 anys de viatges tant de països com viatges del dia a dia amb la bona gent que he anat fent amistat aquí a Irlanda.

[@more@]

Fa dos anys a Irlanda els catalans no existien com a comunitat, vam crear www.catalansadublin.com i ara som la comunitat catalana del món més activa. De moment el meu present és aquesta illa, illa de pluja que ho neteja tot.

Des d’aquestes línies, simplement agraïr a tothom qui he anat fent camí durant els dos anys a Irlanda, ja sigui els que encara hi viuen, els que han marxat o els que aneu fent companyia al bloc.  

Tweet

Do not enter!

A la Penya Blaugrana de NYC.

Penya Blaugrana de NYC 2.

En vaixell amb l'estauta de la llibertat de fons.

[@more@]

Per Chinatown.

Al Rockefeller Centre.

Trucant la bofia al Central Park… 

Alla, alla, alla!

Tweet

[@more@]

Dema mes fotos. 

Tweet

Son les vuit i cinc minuts del mati a Dublin, estic a la feina, a les dotze plego direccio a l'aeroport per anar cap a Nova York i Washington. Si tot va be, estare per terres americanes del 23 F al 3 M.

Si puc escriure des d'alli, sino, ens veiem a la tornada.

Salut!

VACANCES!! 

[@more@]

Tweet

Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?

L’única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.

En mi no busquis seguretat,
sóc qui defuig cops i combats.

[@more@]

Quan veig heretges em poso a córrer
damunt del poltre, les brides fixades
al llom i la cua. Com és l’arnès?
Com és l’escut? Com són els sabres?

  Sols em preocupo quan fan la guerra
per quina banda fugir és més fàcil.
Si fos la festa, beure vi pur,
dormir amb les verges, em trobaríeu
sent cavaller de tots els àrabs.

Fotografies: World press photo award 2006

Text: Abu-Nuwàs (Khamriyyat. Poesia bàquica. Barcelona, Proa, 2002. Traducció de Jaume Ferrer i Anna Gil)

El muntatge fet per un servidor. 

Tweet

Quan s’acosta la part de la temporada en que el Barça s’ho juga tot(Valencia, Liverpool, Atlètic, Zaragoza, Sevilla, Liverpool i Madrid) i el tòtil de l’Eto’o vol ser el protagonista. Aquestes són les claus per mi:

1er. Error: Un jugador que cobra la calerada que fa l’Eto’o mai es pot negar a jugar (ja siguin 5 minuts o 40), és una manca de respecte enorme als socis, simpatitzans i aficionats, a banda dels seus propis companys de pis.

2on. Error: Per molt que sigui cert que es negués a jugar, senyor Rikjard la roba bruta es renta a casa.

3er. Error: Un pic s’enceta un incident d’aquest calibre, el president ha de fer mans i mànigues per a que s’aturi. En Laporta no va saber fer-ho. Sembla que està més per a prohibir que els seus jugadors tinguin llibertat d’expressió (Oleguer).

4rt. Error (i pitjor de tots): De cap de les maneres un jugador pot fer el que va fer ahir l’Eto’o. Llençar una bomba de rellotgeria contra en Ronaldinho, Rijkard, Rossell i els seus companys de vestidor. Denota una manca de maduresa increíble, impropia d’un jugador del Barça. Totalment imperdonable i fora de lloc. Sort que tenim en Rijkard d’entrenador, si hagués estat un altre, avui ja no seria jugador del Barça.[@more@]

Pel que fa a l’Eto’o crec que ve degut al seu ego de superioritat que porta a sobre. M’imagino que no paeix massa bé que a Can Barça no sigui el millor, el crack, per mi ni tant sols és el segon sinó que ho és en Deco sobradament.

D’errors n’hi ha més, tot i que sembla que el foc s’ha mig calmat pel bé de tots. Sóc del parer que a finals de temporada veurem força canvis al primer equip de futbol. Des d’en Rijkard que considera que ja ha acabat el seu cicle a can Barça (caldria agriar-li la feina feta), passant per una posible fuga d’en Ronaldinho i/o Deco entre d’altres jugadors.

Cal que guanyem la Lliga i/o la Champions, sinó el sidral culé pot ser perillós.

Tweet

Hi ha una cosa que mai entendre. Tot el que te poder public (actors, esportistes, cantants,… ) hauria d’estar absolutament obligat a obrir la boca en cas que veies quelcom que no hi esta d’acord. Sabreu que acostumo a dir que, el que veu un problema i s’esta de braços creuats, per mi, forma part del problema.

Per aixo considero importantissim que tot aquell que te davant un microfon (ja m’enteneu) denuncii sens embuts tot el que no l’hi agrada. Hauria de ser quasi obligatori. Aixo be al cas perque en el mon dels esports normalment ben pocs esportistes es mullen. Trobem casos (ja se que no val a generalitzar) que ni tant sols poden dir dues paraules seguides sense fer-se mal.

Personalment em trec el barret quan veig esportistes, actors, cantants i demes personalitats compromeses amb les causes que consideren injutses, repeteixo, em trec el barret.

[@more@]

Un exemple n’es l’Oleguer. Tant de bo hi haguessin mes futbolistes amb la seva capacitat de reflexio i critica a la societat, tant de bo. Pel que es veu, la marca Kelme reflotada a base de subvencions pel PP, l’hi ha tret el patrocini arran d’un escrit on el futbolista blaugrana posa en dubte (aixo es el minim que es pot fer) l’Estat d edret dels nostres veins espanyols.

Que l’estat espanyol es absolutament ridicul i de nula confiança pel que fa a justicia, es quelcom innegable. El que tambe em treu de polleguera es que la gent que pot no faci res. Neessitem mes Oleguers i menys ximplets.

P.S: Evidentment a partir d'ara MAI comprare Kelme. No vull financiar una empresa que esta en contra de la llibertat d'expressio. No pas. 

Tweet

Venint cap a casa, des de Dorset Street fins al meu carrer, Russell Avenue, he comptat 32 càmares de vigilància. 32 càmares de seguretat en un recorregut de 5 minuts. Unes càmares les quals he anat comptant sense parar 100% atenció ja que era ja fosc. Unes càmares que anaven des de les públiques per a controlar el trànsit i la població, passant per les privades instal·lades en pubs, supermercats de barri, bancs i d’altres botigues.

 La veritat és que m’he quedat esparverat amb la quantitat de càmares que m’envolten, les quals moltes si no t’hi fixes atentament, moltes ni les veus. M’ha fet pensar el controlats que arribem a estar. Val a dir que és un carrer bastant transitat però 32 càmares m’ha semblat una barbaritat en tant poc tros. [@more@]

Segons on, sembla que estiguem massa controlats, tothom és sospitós i amb l’excusa de la lluita contra el terrorisme fan i desfan el que volen. Quin control!

Fixeu-vos en la notícia següent. En questió de 2 setmanes me’n vaig a Nova York i Washington, doncs bé, és veu que a NY hauré d’anar en compte de no escoltar l’MP3, parlar pel mòbil o  fer ús d’una Blackberry. Pel que sembla en els darrers temps han mort atropellats 2 vianants, anaven escoltant l’iPod i tot i ser avisats del perill, no ho van sentir i els van atropellar. Ara potser faran pagar 100$ per a qui en faci us.

No sé pas on anirem a parar amb tant de control.

http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/6343353.stm

Tweet

Llegint el web de la BBC he trobat quelcom ben interessant. He vist que a Alemanya i a Àustria, en diferents zones, pots viure perfectament sense fer l’ús de l’euro, tot i que la moneda oficial del país sigui l’euro. El per què? Pel que sembla almenys en 16 zones d’Alemanya tenen en cada una d’elles una moneda pròpia, com per exemple el Urstromtaler. La raó que argumenten per a fer ús de la moneda en cada zona és per a beneficiar l'economia local ja que els diners que es gasten només són acceptats en la zona i per tant són destinats a l'economia local. El canvi amb l'euro és 1:1 però així s'asseguren que els diners es destinen en l'economia regional ja que només hi participen (en la zona de Magdeburg -Saxony-Anhalt- per exemple) 200 negocis locals, no pas grans magatzems ni empreses importadores. El fet és anomenat "Moneda social" i pretén recuperar la mermada economia local de cada una de les zones tot reduint l'alt índex d'atur de segons quina zona alemanya. 

[@more@]

Els pagaments es poden efectuar en les dues monedes i aquestes monedes locals estan acceptades pel Bundesbank, malgrat la seva legalitat sigui discutida per la única oficialitat de l'euro. En cap dels casos consideren la moneda com un fet antiquat, sinó que fins i tot tenen una banca online per aquesta moneda.

Segons llegeixo al diari Britànic Telegraph ben aviat hi haurà 65 monedes a la U.E. Algunes d'elles controlades o dutes a terme per a activistes, pagesos, ecologistes, anti-globalitzadors, i comitès de ciutadans. És cert que existeix un cert risc d’anarquia monetària, però m’agrada que la població s’organitzi en benefici propi, és senyal que la població està ben viva.

Crec que és un fenòmen ben curiós, a estudiar i a tenir en compte. Personalment sóc absolutament pro-Europa i em sento 100% europeu, però l’esceptisisme contra l’euro no cal negar que és enorme i si aquesta proposta d’una moneda pròpia compartida en paritat amb l’euro, servís per a revifar la dèbil economia catalana, doncs per què no una moneda pròpia conjuntament amb l’Euro? Una moneda pròpia, una moneda social? Per què no?

Tweet