Quina meravella les olors oi? Si deixem de banda les males olors (prou que

molesten), les bones són genials. Què us sembla la olor que fan els perfums,

 o bé una cafeteria sense fum a primera hora amb aquella oloreta de

croissants recentment fets,… Recordo el forn de la cantonada amb aquella

oloreta de pa just acabat de fer. Catalunya, deia en Jordi Basté del

programa “No ho diguis a ningú” de Catalunya Ràdio, fa olor a benzina, per la passió de la

 seva gent al motor. La veritat és que la olor de benzina m’agrada. Una de

diferent que també m’agrada és la olor a terra mullada que passa a casa

nostra quan fa temps que no plou i fa un bon xàfec. Aquí a Dublín plou

sempre i ja he oblidat aquesta olor tant bonica

[@more@]

Què me’n dieu de la olor de bosc, a la tardor per exemple. Recordo anant

a buscar bolets (de tota la vida s’han buscat i no pas caçat) amb l’avi i el

pare, acompanyant-nos aquella olor de bosc tant bonica.

I de l’aroma del cafè, què me’n dieu (per cert, un bon llibre de l’Alfred

Bosch en porta eel mateix títol) ? I les flors a la primavera? I la mar? Quina

 bona olor la mar.

 I les persones, cadascú fa la seva olor. Com els llocs. Recordo de petit

anant a jugar a casa del meu millor amic i veí algunes tardes d’estiu, encara

 en recordo la olor que feia casa seva. Sembla mentida que no fem servir

més l’olfacte. Personalment des que no fumo que ho noto molt més. Abans

 d’ahir però vaig errar. Anava caminant per Xina Town de Dublín, (Parnell

Street), i de sobte (potser era la imaginació), vaig olorar a fuet o llangonissa. De seguida vaig entrar al local que tenia devant tot ensumant. Vaig caminar tota la

botiga i res de res, vaig haver de comprar mandarines de València passades.

Tanmateix recomano fer servir l’olfacte, a pesar de certes males olors,

generalment és un plaer fer servir aquest altre dels nostres sentits.

Tweet