La rifa de Nadal

Com cada any la loteria de nadal conviu diàriament entre nosaltres, en la majoria de comerços en tenen i la nostra economia en pateix les conseqüències. L’any passat en no rebre ni un sol reintegrament vaig dir-me "l’any que ve no hi jugarás ni un ral", doncs precisament m’ha succeït tot el contrari, m’he gastat una morterada.Vaja tampoc és tant però vist el que em volia gastar és força la quantitat. Uns 70 Euros, però clar la loteria de Nadal és un parany en el qual hi creiem tots o quasi tots de 4 grapes.

M’explico: resulta que vas amb la intenció de comprar el mínim nombre de números per tal de gastar-m’hi ben poc ja que mai em toca res. Però ara et surt un i et diu, escolta que ens en anem uns dies a Cuenca, portarem loteria, vols que te’n portem? Ja no pots dir que no i l’has d’acceptar, ja que penses: i si toca?? Així continuament amb la gent que te’n vol vendre, t’assalten dient-he I si toca? N’has d’acabar comprant. On vas a fer el cafè, evidentment també en ven i esclar i si toca? Et diuen que se’n van a Sort i evidentment i si toca?

La rifa de Nadal és una greu trampa per part del venedors, ja que t’amenaçen amb les conseqüències negatives que podrien passar en el cas que no els en compris.

Cada any es repeteix la mateixa litúrgia dels dècims i participacions, intercanvi de números…fins que arriba el dia del sorteig de la Grossa i el repartiment de milions, aquest any com diem quan comença una nova temporada amb el Barça, cal pensar: Aquest any si! ja que: i si toca? Aquest any el dia 22 milionari.

[@more@]

3 Comments

Fins quan haurem d’aguantar aquesta vergonya?

El govern espanyol (pagat per nosaltres també) ha aconseguit privar Catalunya de selecció nacional d’hoquei patins (vaja de totes les modalitats de patinatge) de manera bruta, il-legal i traïdora. Han fet tot el que han tingut a l’abast de la mà i més per a que el desig del 80% del Parlament del poble català se’n anés a norris per culpa de la seva fòbia als catalans.

He seguit tot el procés intensament ja que sóc d’una ciutat que és una de les capitals Mundials de l’hoquei. Veient el seguit de manipulacions que han hagut de fer els polítics espanyols PPSOE i IU (PSC inclòs!!!!), la premsa espanyola i part de la catalana amagant informació o amb editorials vergonyosos.

Portem quasi 300 anys empressonats a l’Estat espanyol, que al llarg del temps segueix maltractant-nos, espoliant-nos amb un dèficit fiscal cada cop més inviable que acabarà ofegant del tot la supervivència de Catalunya. Dia rere dia veiem com el govern espanyol ja sigui de dretes o de no tant dretes PPSOE són el mateix i IU darrerament ja no sap ni el que fer i s’enganxa al discurs del PSOE, ens en fa alguna, i nosaltres els catalans DE BRAÇOS CREUATS.

Visc en un Estat que m’odia, que si pogués desitjaria que la meva cultura i llengua ja hagués desaparegut fa anys. PP i PSOE tot i el suposat tarannà són EXACTAMENT el mateix, no hi ha dioferències envers Catalunya i els catalans.

Em fa vergonya a aquestes alçades haver de dur encara un passaport que no és el meu, un DNI imposat, d’un país que em maltracta continuament. Encara me’n fa més veure el pasotisme del poble català. Ja som un poble sense dignitat, només ens queda un pas: la desaparició. Què més ens hauràn de fer per aconseguir la  INDEPENDÈNCIA ?????????????????????????  

Per a més informació www.RADIOCATALUNYA.CA

 

[@more@]

1 Comment

Després de Fresno.

–Aquest article és d’en Josep-Maria Terricabras  el qual és filòsof i sempre en llegeixo els seus escrits, aquest és sobre el que va succeïr a Fresno, crec que val la pena llegir-lo:

Totes les fonts conegudes -no pas catalanes o espanyoles, sinó americanes i europees-, confessen sense embuts que la Federació Catalana d’Hoquei no ha estat reconeguda internacionalment per les fortíssimes pressions que el govern espanyol i els governs amics de l’espanyol han exercit sobre els membres del Comitè que ho havia de votar.

Els que diuen que no s’ha de polititzar l’esport, l’han polititzat de mala manera.

Els que diuen que tot s’ha de fer d’acord amb les lleis i amb els marcs legals establerts, han obligat la Federació Internacional de Patinatge a burlar-se de la seva pròpia normativa, perquè la Federació Catalana reunia totes les condicions exigides per ser membre de ple dret de la Federació Internacional.

Els que diuen que l’esport uneix i agermana, els que parlen de “família” quan es refereixen a l’esport, han provocat un dels episodis més bruts, desagradables i administrativament violents dels darrers anys.

Els que fan veure que possibilitaran la presència internacional de Catalunya a la Unió Europea han boicotejat radicalment la presència, discreta i inofensiva, d’una federació esportiva catalana a l’escena internacional.

Els que donen constants lliçons de democràcia i prediquen un tarannà dialogant i respectuós, han trepitjat la voluntat expressada lliurement per més de mig milió de catalans i avalada gairebé unànimement per l’opinió pública catalana.

I tot això s’ha fet contra una federació esportiva! Ho ha fet el govern espanyol del PSOE. Ho avalen, amb satisfacció i orgull, el PSOE i el PP.

Les reaccions catalanes tampoc no s’han fet esperar. L’única reacció espanyolista ha estat la de Piqué, realment poc agut i poc entrenat en teoria de conjunts: ell continua mantenint -algú li hauria d’explicar alguna cosa- que és evident que “la part” (Catalunya) no es pot enfrontar “al tot” (Espanya), sense advertir que un partit entre Catalunya i Espanya només podria ser un partit entre dues parts de l’Estat (la catalana i la resta) perquè, quan Catalunya jugués contra Espanya no estaria pas jugant contra si mateixa. És potser això el que molesta a Piqué? Com és que no molesta a la gent de cap altre país civilitzat del món? Potser perquè els altres països són precisament civilitzats?

Les altres reaccions han estat de discreta protesta contra la decisió de Fresno i contra la ingerència del govern espanyol. El més fort ha estat Carod Rovira, que ha dit que ara nosaltres no podíem recolzar la candidatura de Madrid per als Jocs Olímpics del 2012. La resposta espanyola ha estat, com de costum, terrible. No perquè PSOE i PP no creguin que, davant una ofensa, un té dret a defensar-se i a tornar-s’hi. Perquè això ho creuen i ho practiquen. Quan -amb raó o sense- Espanya s’ha sentit ofesa, sempre s’hi ha tornat i ha pres mesures. I ho ha fet ben recentment: contra Gibraltar, contra Cuba, contra Panamà, contra el Marroc, contra Guinea, contra Líbia, contra l’Afganistan, contra l’Iraq, i, quan ha calgut, ha participat en represàlies -petites, és clar- contra França o contra els EUA. Amb legislació vella i nova el govern espanyol ha estat contundent també a l’interior de l’Estat, especialment contra els independentistes catalans (no protegits de la tortura pel jutge Garzón, segons condemna del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg) o contra el lehendakari i el govern bascos. Espanya és experta en la defensa del seu honor. S’escandalitzarà ara perquè algú, que se sent ofès, s’hi vulgui tornar ni que sigui una mica? Només una mica, perquè nosaltres tenim poc poder per tornar-nos-hi gaire. Per què s’escandalitza, doncs, si aquesta és llei comuna, practicada i reconeguda? Senzillament, perquè “una part” no ha de plantar mai cara “al tot”, perquè els vassalls no s’han d’alçar contra el senyor.

Però, bé haurem de fer alguna cosa els vassalls, quan l’amo no ens deixa ni triar amb qui volem jugar a hoquei! Haurem de fer alguna cosa… L’haurem de fer!

[@more@]

4 Comments

3 punts de patiment.

Ahir el Barça va disputar un nou partit de lliga en aquest cas contra el Getafe, envoltat de insults i crits racistes, malgrat tot es va poder endur els 3 punts. Cal dir que el Getafe va ser un rival molt més digne que no pas el Mierdid, ja que si no hagués estat per la efectivitat del conjunt blaugrana hagués pogut empatar o fins i tot guanyar el matx.

Va ser un dels pitjors partits del barcelonistes, per sort el Barça a mitjans de la primera part el Barça va poder marcar un parell de gols, el primer de falta en tota la lliga per part de Márquez  amb un gran xut i l’altre per part d’en Deco imatge, el qual a veure si guanya la pilota d’or com a millor jugador. Val a dir que el millor d’ahir va ser el porter del Barça, en Víctor Valdés  i això no és pas una bona notícia.

Espero que el Mierdid segueixi en crisi. Aquest dimarts dia 30 de novembre hi ha un partit CONTRA LA SIDA, on podem posar un gra de sorra per a combatre aquesta malaltia. 

[@more@]

3 Comments

La paraula més bonica

La paraula més bonica en anglès és "mother" (mare), segons unes 40.000 persones que van ser entrevistades en una enquesta feta en més de 120 països no angloparlants. Això és el que indica la BBC, aquesta enquesta va ser feta per part del British Council per celebrar el seu 70è aniversari, un British Council que és una institució que s’encarrega de promoure la cultura i llengua anglesa. 

Pel que es veu, moltes de les paraules les van escollir més per la seva pronunciació o manera de sonar que no pas pel seu significat, mireu el llistat complet al enllaç que he posat de la BBC, aquí en teniu les 12 primeres:  

  • 1. mother (mare)
  • 2. passion (passió)
  • 3. smile (somriure)
  • 4. love (amor)
  • 5. eternity (eternitat)
  • 6. fantastic (fantàstic)
  • 7. destiny (destí)
  • 8. freedom (llibertat) 
  • 9. liberty (llibertat)
  • 10. tranquility (tranquilitat)
  • 11. peace (pau)
  • 12. blosson (florir)
  •  

    Tenim una gran varietat de paraules, moltes d’elles són prou boniques. Recordo un programa de Catalunya Ràdio que els oïents trucaven i deien les paraules que més els agradaven, n’hi havien de fantàstiques. Ara mateix no m’atraveixo a fer-ne una selecció ja que en són tantes, ho provaré amb unes quantes:

    -felicitat, amor, pau, llibertat, sinceritat, justícia, enraonar, estimar,  amistat, esperança, somriure i potser una de les que més: VIURE. (tots elles pel seu significat)

    Pel que fa a la pronunciació: melangia.

    Quina o quines triaríeu vosaltres com a paraula més bonica ja sigui en català o en una altra llengua? 

    [@more@]

    4 Comments

    Taxi siusplau.

    Avui parlaré dels taxis. Vaja a la meva vida n’he hagut d’agafar ben pocs, suposo que es poden comptar amb els dits de les dues mans juntes. No em fa gaire el pes haver-los d’agafar però hi ha vegades que no hi ha altre remei. Si vas acompanyat no passa res perquè entre tots es controla que el conductor faci la ruta correcta i que dugui el taxímetre funcionant amb normalitat.

     

    Vull parlar dels taxis pel fet que en els darrers dies hi ha hagut un parell de notícies relacionades amb aquest món que m’han xocat:

    –         A Barcelona un grup de taxistes es dedica a estafar als turistes: per un costat, apliquen tarifes fixes sense accionar el taxímetre, i quan el posen en funcionament fan voltes molt llargues per conduir l’incaut turista fins al seu hotel.

    –         El taxi més car del món: Un trajecte de 25 quilòmetres des del centre de la ciutat a l’aeroport ha passat a ser considerat com la ruta del taxi més cara del món. La ruta tan enigmàtica és evidentment a l’Iraq entre Bagdad i l’aeroport d’aquesta ciutat val: 5.108 $

    Són petites caravanes de vehícles armats i guardaespatlles occidentals que fan aquest perillós viatge. Perillós perquè s’ha convertit en un lloc on hi sovintejen atacs i segrestos a càrrec de grups d’insurgents

    Segons informa la BBC i el The Times, es pot agafar un taxi portant una arma i arribar a bon port per uns 20 dolars. Tanmateix, no és gaire recomenable, ja que els segrestos succeeixen diàriament i els segrestats occidentals són venuts a grups islàmics per prop de 270.000$

     

    Uns quants milers de dolars permeten usar per a la jornada dos automòbils i quatre ex militars occidentals que treballen com a guardaespatlles. Que normalment són estadounidencs, sudafricans o britànics que porten submetralladores MP5, rifles M16 o rifles d’ asalt AK47.

    El client viatja en un cotxe a velocitats properes als 180 Kph, mentres l’altre vehícle, anomenat “auto armat”, va molt aprop vigilant la possibilitat d’atacs.

    Des del començament de la resistència, aquesta ruta vital ha estat el blanc d’atemptats amb cotxes bomba, atacs suïcides, franctiradors i granades impulsades per coets.

     

    La seguretat a l’Iraq és un gran negoci. Com a mínim el 10% de cada projecte de la reconstrucció ha d’anar destinat a la protecció i nombroses empreses privades  estan fent l’agost i més i tot.

     

     

     

     

    Pel que fa a la meva relació amb el taxi,de les experiències que més recordo anant amb taxi en són dues o tres. Una va ser a Palma de Mallorca amb l’equip de l’esport que jugava, era de nit i anàvem tots un xic mamats. Recordo parar el taxi i com de costum quan vas amb força colla, sempre falta un taxi més. Doncs bé, recordo fer-nos un bon fart de riure de la conductora, pobra dona no en tenia pas la culpa de la nostra felicitat espontània.

     

    [@more@]

    Després recordo també un parell d’experiències internacionals, l’una a Dublin sortint del treball era tard i l’empresa ens pagava el taxi fins a casa. Jo i el meu company de feina vam pujar al taxi i en el transcurs del viatge vàrem fer petar la xerrada amb el conductor el qual coneixia perfectament Catalonia , va ser força emotiu i fins i tot vam quedar amb ell els dies posteriors. L’altre “anècdota” va ser d’aquest estiu a Turquia: Istambul, estava sol i volia anar a l’estació d’autobusos per marxar un parell de dies cap a Bulgària (Sofia). Paro el taxi i xerrant amb anglès vaig aconseguir fer-li entendre que volia anar a l’estació, vaig preguntar per quan em costaria i el preu em va semblar bé, suposo que me’l devia dir amb senyals. Doncs bé, el recorregut va ser d’uns 20 minuts o un quart i durant tot el recorregut no vam poder parlar quasi gens. No comprenia res d’anglès i jo de turc tampoc gens ni mica. L’únic que vam poder parlar va ser sobre futbol, tot i que no vaig acabar sabent si simpatitzava amb el Galatasaray o el Besiktas.
    Vaja que no vam xerrar quasi gens, sort en vaig tenir de fer-li entendre cap on volia anar i d’arrivar a bon port. He de dir que vaig passar força por de no patir un accident, la conducció semblava quasi quasi un ralli.

    Personalment no m’acostuma ha agradar gaire haver d’agafar un taxi, si no és com a últim recurs i que no hi ha altra opció no l’agafo. Manies ves què hi farem…

    1 Comment

    1 – 1 i classificats

    El Barça només ha aconseguit un empat contra el Celtic de Glasgow tot i que ja s’ha classificat per a la següent ronda de la competició europea.

    El partit no ha tingut gaire història, el Barça l’ha dominat de cap a peus però no ha sabut sentenciar davant un rival absolutament tancat al seu terreny de joc i quasibé dins de la seva pròpia àrea. Ha aconseguit marcar un gol mitjançant l’Eto’o  i després de perdonar bastant l’equip rival ha marcat en una jugada de falta tot i que el jugador que ho ha fet estava en fora de joc.

    Cal dir quehastat força aborrit,potser notant el cansament després del partit contra el Mierdid que ahir només va aconseguir empatar contra el Bayern Leverkusen. Sembla que la crisi blanca encara segueix. De moment el Barça ja s’ha classificat.

    El que si que és evident, que després de tantes lesions greus i disposar ja d’inici d’una plantilla tant curta, aquest nadal caldrà demanar que alguns jugadors vinguin a reforçar la plantilla. Caldrà veure què ens porten els reis.

    Els gols

    1-0, Eto’o (24′)
    1-1, Hartson (44′)  

    [@more@]

    3 Comments

    Darrers llibres

    Segurement, si el cel existís en el meu hi hauría un bon bocí en llibres, ja sigui en forma de llibreria o bé com a biblioteca. Ambdues m’encanten i m’hi passaria, vaja m’hi passo, llargues estones tot palpant, fullejant i llegint entre la varietat de llibres per tal d’escollir les que seran les meves pròximes hores de lectura.

    M’encanta llegir, sobretot quan froeixo enormement enganxat a un d’aquests llibres fantàstics que de tant en tant aconsegueixo trobar. Tot i això portava un temps sense llegir gran cosa, ja que em van recomenar Els pilars de la terra, el best seller d’en Ken Follet però tot i anar per la pàgina 800 i pico no m’ha acabat d’enganxar, l’acabaré com pugui. El darrer que si que em va enganxar de valent va ser La pell freda, crec que l’autor és l’Albert Sánchez Pinyol.

    Avui he decidit de compartir amb vosaltres les meves darreres 3 adquisicions , són les següents:

    –Deixa'mDeixa’m. Marcelle Sauvageot

    És l’únic llibre d’aquesta francesa i el va publicar poc abans de la seva mort, tot escrivint-lo en forma de carta com a resposta a la del seu amant, on li anunciava que la deixava per casar-se amb una altra dona tot proposant-li una relació d’amistat.

    És un llibre molt interessant, curt però intens a la vegada tot fent-ne la lectura apassionant.La escriptora tot lluitant contra la tuberculosi, va fer un escrit punyent contra el desamor, la indeferència alhora passant un xic per la mort que l’estava envaïnt.

    En acabar-lo em van agafar ganes de rellegir-lo deseguida.

    Escolta'm. Els contes que em van ensenyar a viure Escolta’m. Els contes que em van ensenyar a viure.Jorge Bucay.

    Són un seguit de contes clàssics, per tal d’ajudar un jove amic a resoldre els seus dubtes a la vida. Contes que cadascún porten un ensenyament en concret, que ens poden ajudar a pensar en la nostra vida diària i a conèixer-nos un xic més. Vaja que amb els seus contes

     Està prou bé, tot i que encara no l’he acabat, però els contes enganxen i n’aprens quelcom de positiu.

    Els primers freds. Poesia 1975-1995 Els primers freds. Poesia 1975 – 1995 Joan Margarit.

    En Joan Margarit és un dels poetes catalans vius més importants i aquest n’és un recull de la seva poesia  o com ell diu, l’obra que vol salvar dels versos escrits entre el 1975 i el 1995. Jo no en sóc pas un expert en poesia i val a dir que m’hi estic aficionant cada cop més, però vaig llegir uns quants poemes d’en Margarit i no vaig dubtar en comprar-lo. Ara cada dia en llegeixo detingudament uns quants, he de dir que majoritàriament la meva passió per la poesia és gràcies a en Martí i Pol, Pessoa, Kavafis i en Lluís Llach per les seves excel-lents versions de poesies magnífiques com la casa que vull de Salvat-Papasseit o tantes d’altres. Ara en Margarit s’ha afegit als demés poetes en el meu viatge per la vida.

     Amb el "permís" de l’autor n’apunto un d’en Margarit, en aquest cas del llibre Joana (2002).

    Súplica

    D’aquest matí d’hivern, amable i tebi,
    per favor, no te’n vagis
    i queda’t submergida en aquest pati,
    com un naufragi, dins la nostra vida.
    Entre el llorer i els testos d’aspidistres
    de fulles verdes, amples i romàntiques,
    per favor, no te’n vagis, no te’n vagis.

    Tot està preparat perquè tu hi siguis,
    doncs, queda’t, per favor, i no te’n vagis.
    Digue’m si te’n recordes: necessito
    unes paraules amb la clara i fonda
    veu de l’absència per preguntar-te
    pel teu fugaç triomf sobre el mai més.
    Però calles, descanses al passat,
    aquest llit de tristesa fulgurant.

    I així has anat tancant-te en la poncella
    de la fosca durant aquests vuit mesos,
    fins que ara, horroritzada per la llum,
    sorgeix aletejant la papallona
    pàl·lida, furiosa, de la mort.

    Però, si estàs morint-te, encara vius,
    i faig esclatar l’última alegria
    del teu rostre cansat
    amb les petites mans entre les meves.
    Morir-se encara és viure, em repeteixo.
    D’aquest matí d’hivern, amable i tebi,
    per favor, no te’n vagis, no te’n vagis.

     

     

     

    Per acabar dir que em vaig quedar amb les ganes de comprar-me aquest: El curiós incident del gos a mitjanit algú l’ha llegit? Què tal?

    Per curiositat,quines són les darreres lectures o adquiscions de llibres que heu fet? valen la pena? Pel que fa als tres darrers meus, els recomano tots 3. Sempre els compro en català sinó és que se’m fa impossible trobar-lo en la meva llengua, ja que el bo i millor l’acaben traduïnt al català i el que no val gaire la pena ja ha passat pel sedàs prèviament, evidentment els que són fets per escriptors catalans ja són escrits en llengua catalana.

    [@more@]

    8 Comments

    Quins invents!

    butterfly phildo

    Mare de Déu senyor!, per mi que ja no saben ni què coi inventar. Si mireu aquest WEB veureu que a partir d’ara la factura del telèfon sortirà força cara o si més no, la bateria s’acabarà ben aviat, caldrà comprar piles alcalines.

    [@more@]

    3 Comments

    Contrasenyes

    La veritat és que n’estic tip de contrasenyes, això que vivim en una vida de contrasenyes. Al mòbil, a la caixa, al correu electrònic (en tinc 3), alarmes, cada cop que et vols enregistrar a un web per usar els seus serveis,… a tot arreu contrasenya al canto. El fet és que no a tot arreu hi tinc el mateix nom d’usuari ni tampoc faig servir la mateixa contrsenya. Per tant m’he d’escarressar a recordar en cada lloc el nom que hi tinc d’usuari i la seva contrasenya pertinent.

    El fet és que fa uns dies en un dels correus electrònics de www.correucatala.com  vaig començar a posar un bon reguitzell de paraules que hi tinc a les meves contrasenyes, vinga provar i provar i res de res no podia obrir el correu electrònic. Llavors vaig observar que em quedava una solució: la pregunta que tu poses en cas d’oblidar la contrasenya. Tot cofoi, la vaig obrir i em deia: futbol? Suposo que quan devia fer la inscripció del correu en voler anar ràpid, vaig posar aquesta pregunta estúpida i per això no n’he trobat pas la resposta.

    Sortosament avui he provat una de les contrasenyes que normalment uso i per això he pogut obrir de nou el correu electrònic, el succés m’ha fet adonar que cal que guardi urgentment les direccions de correu electrònic i del fet que vivim permenentment pitjant tecles per tal d’introduïr còdics que només sabem nosaltres i per a que ens deixin entrar a uns serveis determinats.

    Mind Those Passwords? és un interessant article de MSDN que explica com emmagatzemar de forma segura totes les contrasenyes que habitualment fem servir, de forma que només es calgui recordar una contrasenya mestra (la que fem servir per accedir al magatzem de contrasenyes). Més quan darrerament ens veiem obligats amb la necessitat de combinar majúscules i minúscules, presència de nombres i caràcters especials, obligació en la rotació sense possibilitat de repetir ja que és ben fàcil que t’enxampin la contrasenya com:

    Troià que captura les contrasenyes d’accés a la banca online.

    Ja ho sabeu, ah i per opinar al weblog no cal dir-ho que no necessiteu pas cap contrasenya. 

      

    [@more@]

    1 Comment