Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

 La pobresa, les guerres i la sida amenacen més de la meitat dels nens del món

Més de la meitat dels 2.200 milions de nens del món pateixen grans carències a causa de la pobresa, la guerra i la sida, tres problemes que posen en perill les seves vides i el futur de tots, segons l’informe anual d’Unicef.

Les estadístiques que recull l’Informe Mundial de la Infància mostren que 640 milions de nens i nenes no tenen una vivenda adequada, 500 milions no tenen accés a serveis de sanejament, 400 milions no disposen d’aigua potable i 270 milions no poden disposar de serveis de salut.

Unicef, el Fons de Nacions Unides per a la Infància, recorda que 140 milions de nens no ha anat mai a l’escola i 90 milions pateixen greus privacions d’aliments. També subratlla que 10,6 milions van morir el 2003 a tot el món abans de complir cinc anys d’edat, i que la majoria d’aquestes morts s’haurien pogut evitar.

SEGUEIX AQUÍ o l’ informe de WWW.UNICEF.ORG

En quina puta merda hem convertit el món? 

[@more@]

Tweet

Fa una setmana vaig llegir aquesta notícia: ‘Blog’, la paraula de l’any, segons el diccionari Meriam-Webster

Sembla ser que el fenòmen Blog o diari digital personal des d’un temps ençà que està arrelant bastant i cada cop amb més força.

Cens de weblogs (informació del mes de Juliol, extret de madTeleco)

 NO US PERDEU aquest ENLLAÇ veureu de ben segur com us sentiu identificats i quasi també s’us treuen les ganes de seguir amb el weblog. I per acabar mercès al weblog d’una gallega que evidentment escriu en el seu idioma i que visito quasi diàriament, A Dorfunteca (noia els catalans també ens passa això de –To post or not to post, sense permís t’agafo la vinyeta ja que és molt bona).

Quanta raó té la vinyeta eh?

[@more@]

Tweet

Fa uns dies em vaig quedar amb aquesta frase en un llibre que estava llegint: Mentre les parets parlin, mentre la gent s’esclami, vol dir que aguantem!. Es referia a una visita que havia fet l’autor del llibre a Catalunya Nord i en un paratge encara va poder llegir-hi encara: Sem catalans.

La veritat és que no acostumen a agradar-me gaire la gran majoria de pintades que hi ha pels carrers ja que moltes l’acostumen a embrutar, però s’ha de dir que de tant en tant es poden llegir autèntiques perles. Fins i tot crec recordar un llibre on hi havien bastantes pintades curioses a les parets de Barcelona. La majoria de grafitis no m’agraden gens, però de tant en tant et trobes amb certes pintades que de debò valen la pena.

En un viatge a Belfast (Irlanda del Nord, Irlanda) que vam fer jo i un amic fa uns 4 anys després de visitar el més típic de la vila, vam endinsar-nos enmig dels barris catòlic i protestant i després de conversar amb la gent, vam fer una ruta seguint els murals. Com que algunes zones estaven allunyades i fins i tot podien ser perilloses vam fer-ho algun troç amb taxi, el qual ens duia per les fantàstiques pintades mural que allí tenen. Va ser una experiència fantàstica i sorprenent alhora pel fet de trobar-ne de meravelloses i fins i tot de properes com aquesta:

N’he estat cercant algunes de bones i he trobat aquest WEB , AQUEST o AQUEST amb alguns murals de Derry i Belfast, un dels llocs més conflictius. De debò us aconsello si mai esteu per Irlanda, fer una escapada cap a Irlanda del Nord i observar alguns dels fantàstics murals com aquest que allí s’hi poden veure i fer un tast en algun dels seus pubs. Tota una experiència que us deixarà bocabadats i mentrestant aquí veiem que les parets cada cop parlen menys.

Aquest dedicat a Bobby Sands que fou líder dels presoners republicans.

[@more@]

Una de les cançons més precioses que s’han fet sobre el conflicte i més concretament del Bloody Sunday.  SUNDAY BLOODY SUNDAY U2 (War)

Tweet

El ciclista Lance Amstrong va posar de moda la pulsera groga o Live Strong per a la lluita contra el càncer. Actors, cantants, esportistes i gent del carrer la duen orgullosos amb el lema Live Strong que podria traduir-se per "viu dur" o "viu amb força". Els que la porten a més a més d’estar a la moda, contribueixen a recaudar fons per a l’ajuda contra el càncer.

Tot va començar des del passat mes de juliol, durant el Tour de França. El ciclista sis vegades campió del món el qual va patir un càncer, la va crear amb la intenció de recaudar fons per la fundació que porta el seu nom. L’objectiu era recaudar 5.000.000 $ (cosa que ja ha quatriplicat) n’ha venut més de 20 milions a 1 Euro cada una. Aquí hi teniu unes línies del seu WEB: 

Lance knows that yellow is more than just the color of the leader’s jersey in the Tour de France. It’s a symbol of hope, courage and perseverance—whether you’re on the bike or in the oncology ward.

Show your support by wearing a yellow Live Strong™ wristband and share one with your friends and family. To purchase a wristband visit the LAF Store.

–Sembla que part de la societat no es mou si no és per mimetisme i més si fan gestos prèviament famosos, ja que aquesta acció ha tingut un èxit brutal , cal aprofitar-la tot i que crec que les pulseres s’han quasi acabat. Crec que els Clubs de fitness DIR han iniciat una campanya a nivell local amb el mateix propòsit però amb una pulsera blava, tot i que no n’he trobat informació.

Cal involucrar els famosos per a que facin moltes més accions solidàries com aquesta i les que fa normalment en Bono d’U2. Se que fa bastant temps que la pulsera solidària té èxit però cal seguir-hi batallant i donant suport a totes les accions que facin falta. Si la voleu comprar feu click AQUÍ. www.laf.org

Ah, qui sàpiga si la venen en alguna botiga de Catalunya o dels Països Catalans que ho digui. 

[@more@]

Tweet

Pel que es veu portaran a les pantalles del cinema una adaptació del gran èxit de vendes dels darrers temps, El Codi Da Vinci. Sembla ser que el protagonitzarà en Tom Hanks i el dirigirà Ron Howard. Està previst que la producció comenci el proper any i arribi als cinemes l’any 2006.

Aquest és un llibre que quasi tothom s’ha llegit ja que és ràpid i enganxa, n’ha venut uns vuit milions. Se centra en una conspiració global que envolta la mitologia del Sant Greal i posa èmfasi en els símbols i la criptografia. El seu protagonista és un professor de Harvard comparat amb un contemporani Indiana Jones, que també apareixia en el primer llibre de Dan Brown, Àngels i Dimonis. A França però sembla que ja començen a estar una mica farts de turistes que cerquen els passos per on trancorre l’obra.

L’enigma del quatre (La Roca editorial) i La derrota de l’àngel. Vicenç Villatoro.

  [@more@]

Tweet

Avui parlaré d’un web que porta un amic de Tarragona, el qual m’ha demanat si l’hi podia fer aquesta espècie de crítica. Es tracta d’un web en el qual col-laboro ja sigui publicant alguns articles de tant en tant amb el sobrenom d’Arnau, com amb l’administrador principal amb el que faci falta. Un web que de mica en mica va tenint més èxit ja que en el rànking Alexa està classificat en la posició 233.092, tot i tenir poc més d’un any.

Es diu La Stoa, portal de filosofia, catalanisme i actualitat i és membre del wiccac però s’hi entra per la direcció www.cromelnordic.org . Ja vaig comentar-li al administrador que el nom de l’adreça no m’agrada ja que queda massa com a personalitzat i alhora no és fàcil de recordar. Per mi amb el nom de www.stoa.org o amb algun altre nom més precís seria més senzill de recordar, però el nom no és cosa meva.

[@more@]

Normalment s’hi publica un article cada dos dies, trobo que és poc ja que això fa que els que visitin el web no l’hagin de visitar tant sovint. Per mi aniria molt millor un cada dia, tanmateix s’ha d’entendre ja que conduir aquest web no aporta cap benefici econòmic tot i perdre-hi força temps, cal dir però que satisfà molt veure la participació dels visitants.

Aquest és un punt encara fluix que caldria potenciar, la poca participació dels que visiten el web, ja que tenen a la seva disposició fòrums, poder fer comentaris als articles, enquestes i fins i tot la possibilitat d’enviar articles propis tot opinant de tot el que hom vulgui, que seran publicats. He de dir per això que el nombre d’usuaris està augmentant molt darrerament, i la mitjana de registrats és de una per dia, cosa que fa pensar positivament que la participació augmentarà també.

Pel que fa a imatge o estètica, el web és força bo estant bastant ben organitzat i a simple vista trobes els principals punts del web, fent-ne la cerca més fàcil. Tenim la part principal del web al mig, on podem llegir-hi els 10 articles més recents. Personalment trobo que deu són pocs i que a la portada si fos possible n’hi haurien d’haver més, potser uns 15. Parlant d’articles personalment crec que al tractar-se entre d’altres d’un portal de filosofia hauria d’haver-n’hi més d’articles d’aquest tipus, però no em refereixo a articles de filòsofs, sinó a la filosofia aplicada al dia a dia. A afrontar els problemes diàris, guerres, …, és a dir aplicar la filosofia al dia a dia no parlar dels filosofs que això és bastant farragós per la majoria d’inexperts en filosofia.

Sé que ha patit alguns petits problemes de funcionament amb el web que sortosament ha pogut solucionar amb èxit. De mica en mica està deixant de ser un weblog o web personal per anar arribant a la majoria d’edat, tot i que encara li sobren alguns tics que la fan menys seriosa. Per la resta dir que està fent una bona feina, construint un web cada cop més atractiu que de mica en mica s’anirà fent un lloc entre els grans webs malgrat quedi un llarg camí a recórrer.

Tweet

Una victòria més  i ja en van unes quantes amb espectacle aquesta temporada. Qui ho havia de dir fa un temps enrere que tornaríem a gaudir tant amb aquest Barça. A costat molt de temps però sembla que finalment em acabat de sortir del pou, amb una segona volta de la temporada passada magistral i aquesta que malgrat les greus lesions  està sent excel-lent.

   Ahir el Barça va tornar a esborrar el seu rival del camp, amb un gol d’Eto’o  que obria el marcador, després un d’en Deco amb un molt bon xut de lluny, el jove Iniesta va  anotar el següent i l’Eto’o va acabar rematant la feina amb un darrer gol que el consagra com a pitxitxi amb 12 dianes.                                                                                                                                                                                                                                                                  

Batistuta, Anelka, Tachinardi, Carew, Saviola,… rumors i més rumors, però a qui fitxaríeu vosaltres?                                                                                                                         

Necessitem urgentment com a mínim un davanter i un migcampista ja que amb 13 jugadors no es va enlloc.

Els gols 1-0, Eto’o (25′) 2-0, Deco (28′) 3-0, Iniesta (71′) 4-0, Eto’o (90′)

[@more@]

Tweet

Llegeixo a la BBC que els Britànics van escollir les 7 meravelles del Regne Unit, a partir d’una convocatòria de l’empresa que publica el directori de les Pàgines Grogues. Es tractava d’escollir llocs memorables, o inspiradors; llocs que formin part de la història, la cultura o la identitat de las illes Britàniques o, simplement, que estiguéssin en el centre de la atenció, dels residents i dels visitants amb la mateixa mesura. 

Les set meravelles seleccionades van ser: el Big Ben, el Parlament,    London Eye,  Stonehenge, el mur de Adrià, el castell de Windsor i el Projecte Edén.

Crec que encara no havia confessat la meva passió per la cultura Britànica i Irlandesa. He estat vivint a Dublin durant una època i també he estat a Belfast (Irlanda del Nord), Edimburgh i Glasgow (Escòcia) a Cardiff (País de Gales) i també bastant a Londres, a part de recórrer força la resta de les dues illes passejant per alguns dels seus encantadors indrets.

Ambdues em fascinen, com també la meva terra, Catalunya i els Països Catalans. De la qual crec que sovint potser per tenir-ho a l’abast la menyspreem massa. Per exemple de museus en tenim una bona pila però no els visitem, en canvi quan anem a qualsevol altre país, ho visitem tot pam a pam.

Si hagués d’escollir les 7 meravelles de Catalunya o dels Països Catalans, no ho sé pas ja que en tenim tantes de meravelles, n’exposo tres de les que ho són per a mi.

 la Sagrada Família (tot i que per dins espanta) i la resta de l’herència que en Gaudí ha deixat a Barcelona.

 Qualsevol de les fantàstiques platges dels Països Catalans, malgrat estar absolutament saturades.

 Les Rambles, tot i haver d’anar amb compte que no et fotin la bitlletera, per mi encara té un encant força especial passejar amunt i avall observant el pas de la gent.

Quines són per vosaltres les 7 meravelles o algunes d’elles de Catalunya o dels Països Catalans?

[@more@]

Tweet

Llegeixo aquesta notícia al diari del Psoe a Catalunya (El Periódico). Resulta que una família barcelonina va rebre una multa a nom de la seva filla de 12 anys per "dipositar les escombraries a la via pública" i resulta que a l′hora de la suposada infracció, la nena era al col.legi, molt lluny del pis familiar al cor de l′Eixample.

Resulta que l’Ajuntament de Barcelona des de fa un temps va començar una iniciativa municipal de furgar a les bosses d′escombraries per trobar dades sobre la identitat dels ciutadans incívics que les treuen a deshores al carrer o les dipositen en llocs no adequats. En trobar les dades a l’interior de les escombraries es produeix a la sanció del dipositari de la bossa d’escombraries.

Pel que es veu un veí de la Rambla denunciat per un motiu similar que va haver d′aportar 50 testimonis per demostrar que estava treballant a l′hora en què es va cometre la suposada infracció.

Trobo bé que s’impulsin mesures per a millorar el servei de neteja, implicant als ciutadans a  llençar correctament  la seva brossa i que s’intenti inculcar al màxim la idea de reciclar al màxim les nostres deixalles, però arrivar a aquest punt de persecució i furga a l’interior de les deixalles de cada ciutadà, crec que és fer-ne un gra massa. Per no dir que podrien tenir una mica més de mirament abans de posar una multa d’aquests tipus per 120 Euros a una noia de 12 anys pel fet que a l’interior de la bossa de les escombraries hi apareguès el nom de la noia escrit. 

[@more@]

Tweet

Avui no estic molt inspirat, veig que no sóc pas l’únic ja que en Shema-tell li passa el mateix .En el meu cas i suposo que algú se’n haurà adonat, quan les muses no volen aparèixer o bé la única que aparèix és la mandra, adjunto al article diari una imatge amb humor o algun derivat.

Avui però posaré una curiositat que he trobat, en un web molt interessant  sobre la majoria de modalitats de la cultura. Dins de la literatura hi tenen la classificació per Països (n’apunto uns quants): 

DINAMARCA
ECUADOR
EGIPTO
EL SALVADOR
ESLOVENIA
ESPAÑA
Asturies
Euskadi
Galicia
Paisos Catalans
ESTADOS UNIDOS

Com podeu veure almenys han fet menció de la literatura catalana, a més a més la tenen a part i amb el terme Països Catalans. Aquí hi teniu la selecció que han fet dels autors dels Països Catalans (clicant-hi damunt apareix un comentari de cada autor i una part de la seva obra)

Josep Palau i Fabre (Paisos Catalans, 1917)
Comiat, de Poemas de l’Alquimista – catalán 
" Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes…
He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se’m moren a dins
i jo visc en les coses. "

Ramón Llull 1235-1315 Ausiàs March 1397-1459 Joanot Martorell 1415-1468 Angel Guimerá 1845-1924 Jacint Verdaguer 1845-1902 Narcís Oller 1846-1930 Miquel Costa i Llobera 1854-1922 Joan Maragall 1860-1911 Victor Catalá 1869-1966 Josep Carner 1884-1970 Josep Vicenç Foix 1893-1987 Ventura Gassol 1893-1980 Carles Riba 1893-1959 Josep María de Sagarra 1894-1961 Joan Salvat Papasseit 1894-1924 Josep Plá 1897-1981 Llorenç Villalonga 1897-1980 Marià Manent 1898-1988 Pere Quart 1899-1986 Merçé Rodoreda 1908-1983 Enric Valor 1911-2000 Pere Calders 1912-1994 Salvador Espriu 1913-1985 Bartomeu Rosselló-Pòrcel 1913-1938 Joan Vinyoli 1914-1984 Josep Palau i Fabre 1917 María Aurélia Capmany 1918-1991 Manuel de Pedrolo 1918-1990 Joan Perucho 1920-2003 Gabriel Ferrater 1922-1972 Joan Fuster 1922-1992 Vicent Andrés Estellés 1924-1993 Jordi Sarsanedas 1924 Josep María Espinás 1927 Miquel Martí Pol 1929-2003 Olga Xirinacs 1936 Baltasar Porcel 1937 Joan Margarit 1938 Xavier Rubert de Ventós 1939 Narcís Comadira 1942 Isabel-Clara Simó 1943 Francesc Parcerisas 1944 Pere Gimferrer 1945 Montserrat Roig 1946-1991 Carme Riera 1948 Maria Mercè Marçal 1952-1998 Quim Monzó 1952 María de la Pau Janer 1966

[@more@]-

Tweet