Després de Fresno.

Aquest article és d’en Josep-Maria Terricabras  el qual és filòsof i sempre en llegeixo els seus escrits, aquest és sobre el que va succeïr a Fresno, crec que val la pena llegir-lo:

Totes les fonts conegudes -no pas catalanes o espanyoles, sinó americanes i europees-, confessen sense embuts que la Federació Catalana d’Hoquei no ha estat reconeguda internacionalment per les fortíssimes pressions que el govern espanyol i els governs amics de l’espanyol han exercit sobre els membres del Comitè que ho havia de votar.

Els que diuen que no s’ha de polititzar l’esport, l’han polititzat de mala manera.

Els que diuen que tot s’ha de fer d’acord amb les lleis i amb els marcs legals establerts, han obligat la Federació Internacional de Patinatge a burlar-se de la seva pròpia normativa, perquè la Federació Catalana reunia totes les condicions exigides per ser membre de ple dret de la Federació Internacional.

Els que diuen que l’esport uneix i agermana, els que parlen de “família” quan es refereixen a l’esport, han provocat un dels episodis més bruts, desagradables i administrativament violents dels darrers anys.

Els que fan veure que possibilitaran la presència internacional de Catalunya a la Unió Europea han boicotejat radicalment la presència, discreta i inofensiva, d’una federació esportiva catalana a l’escena internacional.

Els que donen constants lliçons de democràcia i prediquen un tarannà dialogant i respectuós, han trepitjat la voluntat expressada lliurement per més de mig milió de catalans i avalada gairebé unànimement per l’opinió pública catalana.

I tot això s’ha fet contra una federació esportiva! Ho ha fet el govern espanyol del PSOE. Ho avalen, amb satisfacció i orgull, el PSOE i el PP.

Les reaccions catalanes tampoc no s’han fet esperar. L’única reacció espanyolista ha estat la de Piqué, realment poc agut i poc entrenat en teoria de conjunts: ell continua mantenint -algú li hauria d’explicar alguna cosa- que és evident que “la part” (Catalunya) no es pot enfrontar “al tot” (Espanya), sense advertir que un partit entre Catalunya i Espanya només podria ser un partit entre dues parts de l’Estat (la catalana i la resta) perquè, quan Catalunya jugués contra Espanya no estaria pas jugant contra si mateixa. És potser això el que molesta a Piqué? Com és que no molesta a la gent de cap altre país civilitzat del món? Potser perquè els altres països són precisament civilitzats?

Les altres reaccions han estat de discreta protesta contra la decisió de Fresno i contra la ingerència del govern espanyol. El més fort ha estat Carod Rovira, que ha dit que ara nosaltres no podíem recolzar la candidatura de Madrid per als Jocs Olímpics del 2012. La resposta espanyola ha estat, com de costum, terrible. No perquè PSOE i PP no creguin que, davant una ofensa, un té dret a defensar-se i a tornar-s’hi. Perquè això ho creuen i ho practiquen. Quan -amb raó o sense- Espanya s’ha sentit ofesa, sempre s’hi ha tornat i ha pres mesures. I ho ha fet ben recentment: contra Gibraltar, contra Cuba, contra Panamà, contra el Marroc, contra Guinea, contra Líbia, contra l’Afganistan, contra l’Iraq, i, quan ha calgut, ha participat en represàlies -petites, és clar- contra França o contra els EUA. Amb legislació vella i nova el govern espanyol ha estat contundent també a l’interior de l’Estat, especialment contra els independentistes catalans (no protegits de la tortura pel jutge Garzón, segons condemna del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg) o contra el lehendakari i el govern bascos. Espanya és experta en la defensa del seu honor. S’escandalitzarà ara perquè algú, que se sent ofès, s’hi vulgui tornar ni que sigui una mica? Només una mica, perquè nosaltres tenim poc poder per tornar-nos-hi gaire. Per què s’escandalitza, doncs, si aquesta és llei comuna, practicada i reconeguda? Senzillament, perquè “una part” no ha de plantar mai cara “al tot”, perquè els vassalls no s’han d’alçar contra el senyor.

Però, bé haurem de fer alguna cosa els vassalls, quan l’amo no ens deixa ni triar amb qui volem jugar a hoquei! Haurem de fer alguna cosa… L’haurem de fer!

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

4 Responses to Després de Fresno.

  1. AB says:

    Una pallassada d’article, com tot el que escriu aquest filosapastre, Terri per als amics. Pensament innocu, light, cata-ruc, espongiforme.

  2. JosepArnau says:

    Veig que prefereixes en Savater eh.
    Dubto que l’hagis llegit ja que diu veritats com un temple.

  3. ” Pensament innocu, light, cata-ruc, espongiforme. “.

    I perquè? Perquè no està ple de llenguatge malsonant?

    Tu mateix, dissolutori, perla dels radicals.

  4. Frik says:

    Si alguna cosa haurem de fer…si realment esquerra té tant poder sobre el PSOE com el PP diu…aquest era el moment de que es notés…de moment hem d’anar tots els dia 12 a defensra l’esport català…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *