Taxi siusplau.

Avui parlaré dels taxis. Vaja a la meva vida n’he hagut d’agafar ben pocs, suposo que es poden comptar amb els dits de les dues mans juntes. No em fa gaire el pes haver-los d’agafar però hi ha vegades que no hi ha altre remei. Si vas acompanyat no passa res perquè entre tots es controla que el conductor faci la ruta correcta i que dugui el taxímetre funcionant amb normalitat.

 

Vull parlar dels taxis pel fet que en els darrers dies hi ha hagut un parell de notícies relacionades amb aquest món que m’han xocat:

         A Barcelona un grup de taxistes es dedica a estafar als turistes: per un costat, apliquen tarifes fixes sense accionar el taxímetre, i quan el posen en funcionament fan voltes molt llargues per conduir l’incaut turista fins al seu hotel.

         El taxi més car del món: Un trajecte de 25 quilòmetres des del centre de la ciutat a l’aeroport ha passat a ser considerat com la ruta del taxi més cara del món. La ruta tan enigmàtica és evidentment a l’Iraq entre Bagdad i l’aeroport d’aquesta ciutat val: 5.108 $

Són petites caravanes de vehícles armats i guardaespatlles occidentals que fan aquest perillós viatge. Perillós perquè s’ha convertit en un lloc on hi sovintejen atacs i segrestos a càrrec de grups d’insurgents

Segons informa la BBC i el The Times, es pot agafar un taxi portant una arma i arribar a bon port per uns 20 dolars. Tanmateix, no és gaire recomenable, ja que els segrestos succeeixen diàriament i els segrestats occidentals són venuts a grups islàmics per prop de 270.000$

 

Uns quants milers de dolars permeten usar per a la jornada dos automòbils i quatre ex militars occidentals que treballen com a guardaespatlles. Que normalment són estadounidencs, sudafricans o britànics que porten submetralladores MP5, rifles M16 o rifles d’ asalt AK47.

El client viatja en un cotxe a velocitats properes als 180 Kph, mentres l’altre vehícle, anomenat “auto armat”, va molt aprop vigilant la possibilitat d’atacs.

Des del començament de la resistència, aquesta ruta vital ha estat el blanc d’atemptats amb cotxes bomba, atacs suïcides, franctiradors i granades impulsades per coets.

 

La seguretat a l’Iraq és un gran negoci. Com a mínim el 10% de cada projecte de la reconstrucció ha d’anar destinat a la protecció i nombroses empreses privades  estan fent l’agost i més i tot.

 

 

 

 

Pel que fa a la meva relació amb el taxi,de les experiències que més recordo anant amb taxi en són dues o tres. Una va ser a Palma de Mallorca amb l’equip de l’esport que jugava, era de nit i anàvem tots un xic mamats. Recordo parar el taxi i com de costum quan vas amb força colla, sempre falta un taxi més. Doncs bé, recordo fer-nos un bon fart de riure de la conductora, pobra dona no en tenia pas la culpa de la nostra felicitat espontània.

 

[@more@]

Després recordo també un parell d’experiències internacionals, l’una a Dublin sortint del treball era tard i l’empresa ens pagava el taxi fins a casa. Jo i el meu company de feina vam pujar al taxi i en el transcurs del viatge vàrem fer petar la xerrada amb el conductor el qual coneixia perfectament Catalonia , va ser força emotiu i fins i tot vam quedar amb ell els dies posteriors. L’altre “anècdota” va ser d’aquest estiu a Turquia: Istambul, estava sol i volia anar a l’estació d’autobusos per marxar un parell de dies cap a Bulgària (Sofia). Paro el taxi i xerrant amb anglès vaig aconseguir fer-li entendre que volia anar a l’estació, vaig preguntar per quan em costaria i el preu em va semblar bé, suposo que me’l devia dir amb senyals. Doncs bé, el recorregut va ser d’uns 20 minuts o un quart i durant tot el recorregut no vam poder parlar quasi gens. No comprenia res d’anglès i jo de turc tampoc gens ni mica. L’únic que vam poder parlar va ser sobre futbol, tot i que no vaig acabar sabent si simpatitzava amb el Galatasaray o el Besiktas.
Vaja que no vam xerrar quasi gens, sort en vaig tenir de fer-li entendre cap on volia anar i d’arrivar a bon port. He de dir que vaig passar força por de no patir un accident, la conducció semblava quasi quasi un ralli.

Personalment no m’acostuma ha agradar gaire haver d’agafar un taxi, si no és com a últim recurs i que no hi ha altra opció no l’agafo. Manies ves què hi farem…

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *