Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

Darrerament sembla que per part del PP i dels mitjans de comunicació afins (COPE i companyia, vaja no cal ni nombrar-los que ja són prou coneguts) s’ha posat de moda dir que ERC fa xantatge al PSOE, tot aprofitant com sempre per atacar a la vegada als catalans i a Catalunya. Ja se sap, atacar Catalunya sense escrúpols sempre ha donat vots, molts vots. El dia que aconseguim la independència no sé pas de què parlarant, en comptes de solucionar els problemes dels ciutadans que viuen en el seu Estat es dediquen a atacar-los dia rere dia.

En aquesta legislatura, tal i com ja havia succeït en la darrera del PSOE i en la primera de AP, el govern espanyol per sort en no comptar amb majoria absoluta depèn d’altres grups polítics per aprovar les lleis que desitji i els pressupostos. Sembla que els del PP, no recordin que ells també van haver de fer-ho, negociar amb els altres grups. Si, si, negociar i no pas imposar com els agradaria.

Resulta que només podem influir i aconseguir coses per Catalunya (per tots i cada un dels ciutadans) quan a Madrid no hi ha cap govern totalitarista, ja sigui de dretes o d’esquerres, amb majoria absoluta. Llavors els partits catalans que pels vots dels seus ciutadans es decideixen a negociar, des del PP i els seus mitjans de comunicació se’ls titlla de xantatgistes i aprofiten a la que poden per atacar els catalans.

Mirant-ho fredament aquest fet és vergonyós. Ja que els drets de Catalunya no poden estar sempre pendents de la feblesa o la debilitat del Govern de Madrid. Els drets col·lectius dels catalans, o els drets que estan inscrits a l’Estatut, no són una mercaderia per bescanviar. Quan hom té un dret el té per ell tot sol, i no a canvi de que et posis al seu servei. Això és degradar les lleis, es menystenir els drets, i humiliar al nostre poble.

La fortalesa del Govern de Madrid (majoria absoluta), no hauria de servir per fastiguejar-nos a tots nosaltres. Això és una discriminació absolutament injusta. ¿Quina és la democràcia que permeti participar en les accions del Govern només quan aquest govern està en una situació de debilitat?. Els nostres drets nacionals només seran possibles quan no tenen majoria absoluta?. Això és l’Espanya de sempre. Fa tres segles que ens estan sotmetent políticament, i només donen respiració quan ens necessiten. Això vol dir que la Constitució no serveix de res.

És trist, ben trist, veure com això segueix així. Havent d’estar a l’ampara d’uns resultats electorals, en els quals, si hi ha majoria aboluta a Madrid, els d’aquí ja hem begut oli i només ens restarà esperar als propers 4 anys tot cruant els dits per a què ni PP, ni PSOE tregui majoria absoluta ja que si és així, ni les engrunes ens donen. Haurem d’esperar 300 anys més per deixar de ser cornuts i pagar el beure? Tant ens costa voler la normalitat, com són Portugal o Irlanda, decidint el nostre propi futur no pas des de Madrid?

[@more@]

Tweet

No vull ni imaginar-me què passarà quan el Barça guanyi un títol. Potser és el temps que portem de sequera i el munt de desil-lusions que hem anat acumulant al llarg dels darrers.

Si la victòria al camp del Madrid l’any passat ja va despertar una gran expectació entre els aficionats culers, la d’ahir no es va quedar pas curta i el 3 a 0 va fer enbogir a més d’un barcelonista.

A la meva ciutat feia molt de temps que no veia tanta gent en una celebració, això que només eren 3 punts,…cotxes que els anaven fent la barca, balancejant-se de cantó a cantó, càntics, banderes,…una gran festa per només 3 punts.

Pel que fa al partit el Barça va dominar de cap a peus tot l’encontre, mostrant un autèntic espectacle davant de tot el món amb tota una lliçó de futbol. No cal destacar cap jugador ja que TOTS van fer-ho excel-lentment. La única cosa negativa va ser una altra lesió, en aquest cas la del suec Larsson.

Els gols els van fer, en primer lloc l’Eto’o avançant-se hàbilment als contraris i podent marcar a porta buida. Després en una de les moltes jugades col-lectives fantàstiques Gio Van Bronckorst va marcar el segon gol. I el tercer va ser per part de Ronaldhino marcant de penalti comès sobre l’Eto’o en una jugada de velocitat.

Si que va succeïr quelcom vergonyós: La polícia espanyola va incautar la pancarta "CATALONIA IS NOT SPAIN" segons informa l’SPORT.

Jo vaig acabar brindant amb cava i ja m’esperava un 5 a 0. Espero que la crisi del Mierdid segueixi, ja que ara no és blanca ni la pilota.

Els gols

1-0, Eto’o (29′)
2-0, Gio (43′)
3-0, Ronaldinho (p.)(76′)

[@more@]

Tweet

Algèria, Chiapas, Colòmbia , Haití, Grans Llacs, Iraq, Kosovo, Palestina, Sàhara Occidental, Serra Lleona, Libèria, Somàlia, Angola, Timor Oriental, Sri Lanka, Sudan, el Txad, Xtextenia,  el Congo, Rwanda, … són unes quantes – ben poques- de les regions del món sovint oblidades però que dia rere dia sobreviure-hi és tota una proesa. Existeixen un fotimer de conflictes, tot i molts d’ells estan emmudits, encara que algun dels llocs sigui mediàtic (Iraq), afecten constantment les vides dels humans que allí proven de sobreviure-hi. Sense oblidar-nos, esclar, dels greus problemes de pobresa que pateix una gran quantitat de població al primer món.

Cada dia veiem notícies que a ulls d’un extraterrestre serien al-lucinants, però als ulls de la majoria dels humans del primer món ja ni tant sols ens afecten, simplement estem deshumanitzats.

Notícies com aquesta:

L’ONU considera que Darfur viu la pitjor crisi humanitària del món en els últims anys. Més de 10.000 morts, gairebé un milió de desplaçats i prop de 180.000 refugiats al Txad, el país veí. Entre 6.000 i 10.000 desplaçats sudanesos moren al mes a Darfur.

Passen totalment desapercebudes als ulls de la gent. Mentrestant aquí llegim al diari el que succeeix i l’únic que fem és restar de braços creuats, com a molt fent el comentari: Pobre gent, quina llàstima oi? És com si davant nostre matessin a alguna persona i la cosa no ens afectés, vaja , fem com si no hagués passat res.  

Com deia fa uns dies, sovint m’avergonyeixo de ser humà, humà del primer món. El tema de la solidaritat pertany a tothom, no és una qüestió d’especialistes, és una qüestió de tots. Ningú no pot ser solidari tot sol. La solidaritat és un fet social i si tothom ho fos no hi hauria ni guerres, ni misèria, ni desigualtats, ni dominació, ni segregacions, ni violències, ni exclusions. Cal convertir la solidaritat en actes concrets : compartir, ajudar, acompanyar, donar suport, acceptar, integrar, protegir, cuidar, preocupar-se, etc.

[@more@]

-Per a més informació llegiu aquest interessant article  d’en Philippe Perrenoud  Faculté de psychologie et des sciences de l’éducation Université de Genève 2003, del qual he agafat un parell de paràgrafs interessants.

Tweet

La veritat és que darrerament em preocupa el paper de les religions al món. Vaja no em preocupen les religions en si, sinó les persones que estan posades en aquestes religions. En primer lloc vull deixar clar que no sóc pas anticatòlic ni antireligions, de fet vaig estudiar en un col-legi catòl-lic, però últimament m’espanta el tarannà que està agafant l’Església i les religions arreu del món. Sobretot la catòlica, ja que és la més propera, en la qual sembla que les branques més radicals controlen del tot l’Església Catòlica. Aquest divendres vaig veure casualment a TNT de Tele 5 com un bon grapat dels polítics del PP eren d’un grup fundamentalista anomenat Los legionarios de Cristo i una altra part de l’Opus.

Pel que es veu els legionaris de Crist o l’exèrcit de Crist a la terra, son una congregació que avui està present en una desena de països i compta amb centenars de col-legis i una amplia gamma d’organitzacions que influeixen de manera determinant en el desenvolupament cultural de les societats. A l’estat espanyol i sobretot a bona part de sudamèrica, han aconseguit quotes de poder molt elevades dintre de la jererquia eclesiàstica, tot despleçant l’hegemonia que tenia l’Opus en els darrers anys.

La seva prioritat per arrivar a les èlits del poder econòmic i polític avui, no només li aporten dividends per continuar la seva obra sinó que asseguren la profundització de la seva injerència social i un nivell de contactes per ser escoltats dins i fora de l’Església.

Fundamentalistes per molts, veritables cristians per d’altres, grups catòlics ultra conservadors estan expandint la seva doctrina i guanyant-se els cors d’un selecte món empreserial i sobretot polític. La seva feina no ha parat i creix cada día, als seus centres educactius avui s’hi sumen les seves fundacions i treballs socials que influeixen en la discusió i tractament de temes com: el divorci, la píldora del día després, la educació sexual i l’ abortament.

Mèxic, Estats Units, Irlanda i Espanya són els quatre països on els Legionaris compten amb més poder.A l’estat espanyol tenen una àmplia presencia , siguent el seu "vaixell insignia" la Universitat Francisco de Vitoria. Vinculats a aquesta institució o alguna de les fundacions i ONGs hi ha un gran nombre de polítics i intelectuals espanyols ,tot i que potser no tots són militants de Regnum Christi. Cayetana de Alba, Ana Botella, Alfonso Ussía, Jon Juaristi, Emilio Aragón, Alex Rosal, Alicia Koplowitz, Eduardo Sotillos, Antonio García Trevijano, José Borrel, Manuel Toharía, Joaquín Araujo, Gustavo Villapalos, i els exministres Angel Acebes, José María Michavila, Frederico Trillo, Tocino, Palacio,….

Així doncs, dia rere dia, veiem com l’Esglesia és notícia, com actualment que repartiran més de 7.500.000 fulletons entre els parroquians per adoctrinar-los, així sabran quin és el camí i sobretot que no s’equivoquin el pròxim cop que vagin a les urnes. És força preocupant aquesta radicalització que existeix en la religió catòlica ultra conservadora i sobretot l’efecte que provoca als ciutadans, que com ovelles obeeixen sense dir res al que els diu el "pastor". Espero que la cosa no succeeixi com als Estats Units, ja que la influència de la religió envers les persones és brutal.

Per si de cas, que Déu ens atrapi confesats, AMÉN.

-Si voleu cercar més informació feu un cop d’ull a:

El totalitarismo católico en el poder de España y de la Iglesia (molt interessant)

 document 1   interviu   document 2  interviu 2

O bé en aquest llibre, força polèmic: Los legionarios de Cristo, el nuevo ejercito del Papa. José Martínez de Velazco, la esfera de los libros.

[@more@] 

Tweet

Les noves torres bessones, en un món perfecte.XD.

[@more@]

Tweet

A  la vida hi ha moments en els quals has de prendre decisions i avui ha estat un d’aquests, tot i que ja feia temps que em rondava pel cap. Avui he comunicat a l’amo (quina paraula més lletja, ni que jo fos el seu servent personal) que a finals d’any deixo la feina. Plego, per un cúmul de circumstàncies, segurement hagués pogut estar-hi molt més temps, anys i fins i tot jubilar-m’hi, però crec que he fet bé.

Estic en una època de canvi, tot just fa 3 setmanes deixava de fumar i avui dic adéu a la feina. El futur proper m’espera incert, però calia fer aquest pas. De moment no em preocupa la feina, sinó altres motius que d’aquí un temps es presentaran. Prefereixo deixar-ho en incògnita, ja veure’m si quan s’apropi ho dic. Any nou, vida nova. Encara que ho pugui semblar sembli no estic trastocat, normalment acostumo a pensar únicament en el present però aquest present l’he ampliat a un present un xic més ampli.

El temps dirà, si les paraules volen brollar. 

[@more@]

Tweet

Mal dia per a la primera derrota en el campionat de lliga. Tot i que el Barça va dominar plenament el partit, finalment va acabar perdent, amb un parell de gols del Betis a la segona part que el Barça no va saber igualar o superar. Només va poder marcar un gol d’en gerard.

Dic mal dia, ja que justament és el partit previ al derbi contra el Mierdid i justament ahir el Mierdid va guanyar per 6 a 1. A veure si li fotem un 5 a 0 al Mierdid, per tornar-los la derrota de l’any passat.

Com veieu vosaltres el partit del dissabte: Barça – Madrid? 5 a 0? Tant de bó.

[@more@]

Tweet

De vegades m’avergonyeixo en pensar que sóc humà, humà i habitant del primer món. Un món on hi regna la hipocresia i l’egoisme, tanmateix, això no succeeix en la seva àmplia majoria d’habitants i la solidaritat no és tan sols un mot per algunss sinó un fet real. la realitat segueix sent una: moltes persones d’arreu del món, continuen sent víctimes de reiterades agressions als seus drets fonamentals.

Ja fa més de 50 anys de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans i un dels elements que enterboleixen greument l’ésser humà, és l’ús de la violència i més concretament, les matances en massa contra éssers de la mateixa espècie, altrament anomenades guerres.

Tot i que ens els darrers temps només s’ha parlat d’un conflicte armat, el de l’Iraq, les armes també porten la veu cantant en un munt de països del món. Actualment hi ha almenys 24 guerres en marxa. Quasi la meitat tenen lloc al continent africà, que s’emporta la palma. La majoria d’aquests conflictes, però, estan silenciats i no arriben a la primera plana de l’actualitat, deutora dels interessos occidentals.

Tota guerra només comporta estralls irreversibles tant materials- amb pèrdua de moltíssimes vides , que en els conflictes actuals acostumen a ser en un 90%, població civil- com psicològics en la població que les pateix. Pel que es veu, des del 1990, s’han produït més de 90 guerres a 70 països. Aquestes guerres han posat fi a la vida de gairebé 6 milions de persones.

Un altre aspecte terrible dels conflictes actuals és la participació de nens i nenes com a soldats. Es calcula que hi ha uns 200.000 nens soldats participant en els conflictes actuals. La infància també és la que més durament pateix les conseqüències dels conflictes.

Les causes dels conflictes solen ser complexes i variades. N’assenyalem aquí algunes que s’acostumen a trobar a la base dels conflictes. La majoria de les vegades en cada conflicte se n’hi troben moltes.

Tweet

Pel que he vist per internet, hi ha un nou escaner de seguretat que ha aixecat una certa polseguera. Es tracta d’un escaner nou de l’aeroport de Heathrow Terminal 4, que permet veure la imatge de les persones que el travessen absolutament despullades i amb prou claredat. Aquests escaners s’estan utilitzant també en museus, l’eurotunel i altres edificis, cosa que podría suposar una violació del dret a la intimitat, sobretot en els menors.

Aquest aparell anomenat "backscatter" és com una màquina de raigs X de baixa intensitat, que produeix unes radiacions similars a les del sol i atravessa els teixits però rebota en la pell humana i materials més densos. Això produeix una imatge bastant nítida del que hi ha sota la roba i es clar revela objectes sòlids no metàlics que podrien suposar una amenaça pels los avions o els edificis vigilats.

Observeu-ne les imatges i ja ho sabeu el pròxim cop que voleu a Londres, compte amb els escaners que surtireu ben nus:

[@more@]

Tweet

Fa un parell de setmanes vaig comprar el darrer disc d’en Leonard Cohen, l’últim disc que ens ha regalat el gran poeta canadenc per a celebrar el seu 70 aniversari. En primer lloc he de dir que en Cohen m’encanta i que el seus discos són una meravella.El darrer es titula Dear Heather i és un disc esplèndit, com la majoria dels pocs que ha fet des del 1967 que va iniciar la seva carrera com a músic, amb un disc que va reunir temes com Suzanne, Sisters of Mercy o So long Marianne, entre tantes de bones.

El primer poemari de Cohen data del 1965 i també té novel-les escrites per ell, com és el cas de Bells Perdedors (traduït al català fa un any per l’editorial Angle). Després de deu discos en quasi 40 anys de carrera tot seguint amb el seu estil literari, intimista i suposadament minoritari, encara que ja ha venut més de 15 milions de discos i també ha publicat 13 llibres.

Escoltant les cançons dels primers discs, tot comparant-les amb les del darrer, es pot veure com la veu ja no es la meteixa però les cançons i la veu segueixen encisant cada vegada que s’escolten.

Qui no el tingui, que l’escolti i ha gaudir de les seves obres.

[@more@]

Tweet