Les manipulacions del Periódico

Si un mira la portada d’avui del diari del PPSOE a Catalunya (el Periódico evidentment) podrà veuer la manipulació i la campanya contra Carod que fa molt de temps està seguint aquest diari.

Jo no el compro mai, n’hi han de molt millors, però com que la gran majoria de cafeteries el tenen de tant en tant el llegeixo. Per aquest diari, tot el que fa el PSC és correcte, en canvi tot el que fa CIU està malament. Com que ERC governa arreu amb els socialistes, han de procurar dissimular i miren de fer-lo quedar més o menys bé, no tindria sentit dir que fan les coses malament ja que el seu partit governa conjuntament amb ERC. D’IC-V en prou feines en parlen, per ells és un grupuscle de gent idealista útil pels seus objectius.

Pel que fa al líder d’ERC, el Periódico se situa en la línia de la COPE, La Razón, l’ABC o el Mundo, que porten molts mesos intentant desprestigiar la imatge del polític independentista. Segurement deu ser per la por a la projecció que pot tenir Carod en futures conteses electorals, l’intent de desprestigi es veu cada dos per tres, intentant d’una persona extremista, amb rampells, egòlatra… I ho fa de diverses maneres: degoteig de cartes al director criticant-lo i cap defensant-lo, grans titulars i grans portades per temes d’importància molt relativa.

[@more@]

La portada que he penjat avui n’és un claríssim exemple de manipulació periodística. Amb un titular brutal on diu: La venda de cava va caure el 12,3% a Madrid en la campanya de Nadal afegint-hi en un dels subtítols El boicot al producte català no va afectar el País Basc ni Catalunya, on va créixer el consum. El descens real arreu de l’Estat en la campanya de Nadal va ser només d’un 1% (tenint en compte l’intent frustrat i manipulat de boicot, un 1% és inapraciable). Evidentment el descens no havia d’haver estat ni tant sols a la portada, ja que un 1% és insignificant, a més a més crec jo que l’avançament d’eleccions a Euskadi és molt més important, o el tema de la marxa enrera en el desarmament de l’IRA, hi han molts temes més importants que no pas aquest manipulat que no necessitava pas aquest titular. Un dels altres subtítols és, la Crida no va tenir efecte ni a Catalunya ni a Euskadi, on va augmentar el consum. El cas és que en les dades que ells mateixos posen a l’interior del diari, al Aragó va augmentar un 2% la compra de cava, a Cantabria, Navarra, Euskadi i la Rioja un 5%, i a Castella la Manxa i Extremadura un 5’4% més de vendes. Aquestes dades no les diuen pas als titulars ni a la portada.

A tot l’Estat només va baixar el consum un 1%, ¿no hagués estat més adequat aquest titular? :

La venda de cava NOMÉS va caure un 1% a l’Estat en la campanya de Nadal.

-El diari del PSOE ja pot anar fent campanya contra Carod, a Ibarretxe li van fer el mateix i ja veieu, estàn cada cop més aprop de la independència.    
  

3 Comments

Els llibres i la lectura

Suposo que més o menys sabeu què és la Setmana del llibre en català, des del 26/2 fins al 6/3 del 2004 a les Drasssanes de Barcelona i a la Biblioteca pública de la ciutat de Lleida es podran triar i remenar llibres en català, gaudir d’activitats culturals (no gaires), conèixer alguns escriptors,…

Des de l’any 1999 es va descentralitzar i va començar a celebrar-se també a Girona (Casa de Cultura), Lleida (Biblioteca Pública), Tarragona (envelat situat a la plaça Verdaguer), Palma (recinte de Fires i Congressos) i Madrid (Llibreria Blanquerna). Des del 2001, té una presència testimonial a Nova York, coincidint amb la Setmana de la Cultura Catalana que se celebra en aquella ciutat. L’any passat però ja no es va fer ni a Tarragona ni a Girona, segons es va dir per la retirada del Gremi de Llibreters, salvant-se únicament la de Barcelona,  Lleida i Palma.

Enguany seguim tres quarts del mateix, o potser fins i tot reculant. Ja que només sembla que hi figurin Lleida, Barcelona i qui sap si Palma, potser a última hora algun més, tot i que no consta en els webs. Això sí, allí bé que indiquen: "A l’acte inaugural hi assisteixen les primeres autoritats (Generalitat, Ajuntament, Síndic de Greuges, Parlament, etc.) i una nodrida representació dels mitjans de comunicació (premsa, televisió, ràdio, etc.)". Els de la corbata que no faltin.

Jo hi aniré igualment, m’encanta la munió de llibres que hi han. Ja hi he estat més d’un any i em sembla fantàstic que es faci, una idea boníssima que cal saber aprofitar. Però demanaria una mica de seriositat i a poguer ser que se segueixi fent a la resta de territoris de parla catalana. Si tant interessa potenciar la lectura, cal fer una mica d’esforços. Estem en l’any del llibre i la lectura però en canvi sembla que interessi ben poc potenciar la lectura en català. Almenys és la sensació que donen. Sinó feu un cop d’ull al web   dels organitzadors   i al web de la setmana del llibre en català.Dic seriositat quan segons l’AVUI  s’està apunt de votar la participació de la cultura catalana en la Fira del llibre de Frankfurt (tot i que n’hi ha que fa molt de temps que ja ho havien donat per fet, quan no era pas cert) i si volem vendre bona imatge a fora, potser que sapiguem cuidar primer la d’aquí. Un darrer incís, sí Barcelona és una capital literària pels seus lectors, pel sector editorial que hi treballa i perquè diversos autors l’han convertida en escenari de les seves obres.  per què no es fa un Gran Saló del Lllibre (en majúscules i ben fet) propi, intentant desbancar (no crec que fos tant difícil amb feina ben feta i treball) els altres salons del llibre ? i així no haver d’estar pidolant a veure sí m’accepten a Guadalajara, a Frankfurt,…

[@more@]

Leave a comment

Un Madelman segrestat.

Ahir parlava de la crisi que estàn patint els mitjans de comunicació, sobretot els escrits. Doncs bé, un dels motius que exposava era la pèrdua de credibilitat pel fet de cometre forces errors, alguns d’ells garrafals. Doncs bé, fa poc n’hi ha hagut un de gros. Els principals telenotícies de la nit van emetre les imatges del que semblava ser el darrer segrest d’un soldat nordamericà a l’Iraq. La escena (la del requadre petit de la dreta) –al darrera tenia una bandera reivindicativa amb mots en àrab i un fsil apuntant al cap del protagonista–semblava indicar que es tractava d’un rapte i l’havien agafat d’internet. Els mitjans de comunicació de seguida la van mostrar i publicar els escrits, tot i que l’exèrcit estadounidenc no trobava a faltar cap dels seus homes.

El ninotet segrestat

Resulta que el suposat segrestat -el qual va ser difós per les tres principals agències mundials- era un ninot de joguina, això sí, ben equipat amb armilla i explosius d’una bona marca de joguines.

Un Madelman que ha aconseguit enredar a mig món. Avui ens han colat un ninotet per un soldat segrestat, no vull pas saber el que ens debem haver empassat sense saber-ho. M’agrada això de la confirmació de la informació . Poca credebilitat tindran els mitjans de comunicació si segueixen verificant tant bé les notícies.

[@more@]

4 Comments

Mirant la televisió.

Fa uns dies en una conversa vaig dir que la televisió a casa la miràvem ben poc. Als i a les que ho deia es van quedar de pedra, una amiga em va deixar anar: "i llavors què fas??". Ho va dir tota estranyada, com sí la única opció possible quan una persona està a casa seva sigui engegar la caixa tonta. Pel que es veu a casa de la majoria tenen aquesta capsa engegada des del moment que arriben a casa fins que se’n van, l’excusa: els fa companyia. Jo els vaig dir que procurava llegir algun que altre llibre, el diari, de tant en tant internet o sinó intento buscar-me altres ocupacions alternatives, com ara assistir a alguna xerrada o derivats.

Jo la televisió només la miro quan fan el telenotícies, algun programa de caire cultural o reportatge, segons quina pel·lícula i poca cosa més, vaja sí, ara que no treballo els dissabtes el dia que fan un partit del Barça per TV3 també. He de confessar que sovint quan parlen de no sé quins programes, desconec totalment del que parlen. El que no puc pas fer és empassar-me programes com Gran Hermano, La Selva de los Famosos, El Diario de Patricia o Salsa Rosa  que omplen les graelles televisives a totes hores.

La veritat és que vaig quedar com un pasarell, com l’animalot estrany. Aquell que no mira el reality-show  de torn, el que no està a la última coneixent els personatges de les sèries i culebrots, el que quasi no mira la televisió. Segueixo igual, el que no sé és sí m’he de preocupar, ja que vaig quedar com un rara avis. 

 

[@more@]

5 Comments

Crisi en els mitjans de comunicació

Fa una estona he estat llegint el Le Monde Diplomatique  del mes de gener (segons diuen aviat el faran en català), hi he trobat uns quants articles força interessants. El primer de l’Ignacio Ramonet titolat els Mitjans de comunicació en crisi, al web en podeu llegir un troç i d’aquí uns dies hi haurà la versió completa. Com el títol diu tracta la crisi que estan patint els mitjans de comunicació. A grans trets comenta com s’estàn concentrant en ben poques mans, mans poderoses que controlen els mitjans per a predicar als lectors/oients/espectadors el missatge que els interessa. La pèrdua de credibilitat que han patit segons quina premsa, manipulant i inventant informació que posteriorment ha quedat demostrat que era fals el que havien dit. Pel que fa a la premsa escrita també l’afecta la competència que ha sorgit en els darrers anys: la premsa gratuïta. Però no només ha estat això el que ha provocat la crisi que està patint la premsa (sobretot la escrita) mundial, ja que internet amb les bitàcoles i els noticiaris digitals també hi han ajudat força.

[@more@]Personalment no sé passar el dia sense llegir el diari. Procuro llegir-ne més d’un, dependrà del temps lliure que pugui dedicar-hi,tot i que ja intento tenir-ne per a fer-ho. Com sabeu sóc jove (finalment vaig haver de dir l’edat que feia), cada dia i ja s’ha convertit en ritual, vaig al quiosc i compro l’AVUI o El Punt. Evidentment si defenso la llengua catalana, no compraré diaris en espanyol, ja els puc llegir en totes les cafeteries o bé per internet. He esmentat que sóc jove perquè rarament veig gent de la meva franja d’edat llegint diaris (només a vegades i si són gratuïts), un fet que em preocupa. Els diaris d’arreu del món han vist en els darrers temps com van reduïnt les seves vendes, fa temps que ha saltat la senyal d’alarma, fins i tot molts d’ells ja han hagut de tancar portes. De moment els d’aquí s’han anat salvant regalant o venent cada dos per tres, des de vaixelles, DVD’s, llibres, entrades pel cinema,… a vegades ja no se sap si comprem el diari per la informació o bé comprem mercaderies.   

Leave a comment

Regatejant

Els que hagueu viatjat a algun país àrab, sabreu com funcionen les compres i vendes del regateig. Recentment llegia un article a l’AVUI de la Maria de la Pau Janer lloant l’art de regatejar en els mercats àrabs. Concretament és del dia vint-i-u d’aquest mes i entre d’altres coses diu: " El millor d’aquests mercats és el regateig, a l’hora de la compra". Escric aquestes línies perquè penso tot el contrari, prefereixo els preus marcats i saber que pagues el que paga l’altra gent. No perquè un sigui un pasarell hagi de pagar més, o bé perquè un altre tingui més dots de convicció o sovint moltíssima més paciència, l’hi hagi de sortir molt més barat. Amb això no vull dir pas que no m’encisin aquests mercats, asseure’s a xerrar amb el propietari de la parada que t’ofereix diferents varietats de tès, tot intentant vendre’t els seus productes, les olors de les espècies, les llànties, penjolls, l’ebullició de la gent,…tot això és fantàstic, però una cosa no treu l’altra.

[@more@]

Com a anècdota el que em succeí aquest estiu a Istanbul, una ciutat preciosa per cert. No recordo si era al Gran Bazar, al mercat de les espècies o bé en una parada ambulant d’aprop del Bòsfor. Normalment en aquests mercats el venedor posa un preu molt a l’alça, el client un preu a la baixa i si ets bon regatejador et queda un preu entremig o fins i tot el teu preu. El problema de Turquia és que la moneda d’allí es compta per milions,  deu milions de lires turques (si no m’erro) eren unes mil pessetes. Doncs bé, el venedor per un jersei que m’agradava força em demenà 10 milions, jo entre que les matemàtiques mai han estat el meu fort i que allò de pagar amb milions em va xocar, vaig oferir-n’hi 1 milio. (de 1000 pts a 100 pts, tota una barbaritat). L’empleat, pobre home, es va quedar de pedra, per mi que es creia que l’hi prenia el pèl. Fins i tot va cridar al venedor veí de parada i va córrer a explicar-li, tot cridant i gesticulant de mala manera amb els braços. Jo que me n’adono del "error" de desproporció, li vaig dir enrogit i ple de vergonya que volia dir 5 milions, finalment en vaig acabar pagant uns 8 milions. M’agraden molt aquest tipus de mercats, però això de regatejar tot i que a na Maria de la Pau Janer li encanti, a mi em desagrada força.  

spice market

4 Comments

NO a AQUESTA Constitució europea.

Fa uns dies que volia parlar de la Constitució europea però fins avui no m’hi he posat, sobretot ha estat motivat en veure el web dels sociates on mostren que el lema de la campanya electoral serà: “Sí perquè som Europa”. Segurament deuen pensar que els que votarem NO a AQUESTA Constitució som Amèrica o Àsia, o qui sap si l’Àfrica. Com de costum en el seu web intenten titllar d’antieuropeista a tot el que no voti si, haurien de saber que el que som és crítics amb aquesta Europa que ens volen imposar. Si volem una Europa democràtica, necessitem ciutadans crítics, no súbdits domesticats, com pretenen que diguem Sí a tot tant si sabem el que és com si no. Per això aquest NO a AQUESTA Constitució, serà un NO europeista, exigint una millor Constitució europea.

 L’any 78 els catalans ja vam aprovar una Constitució espanyola creient que després es milloraria, han passat quasi tres dècades i segueix intocable. (Una Constitució que entre d’altres barbaritats legitima els cop d’Estat de l’exèrcit). En aquella ocasió quasi no teníem altre remei, o caixa o faixa, ara hauríem d’intentar no cometre el mateix error. Per a modificar aquesta s’exigeix la unanimitat dels 25 estats membres, per tant poca cosa es canviarà si s’aprova i cal dir-ho n’hi ha moltes a canviar. 

  

 

[@more@]

Jo no vull donar el vist-i-plau a AQUESTA Constitució que consagra la Europa dels Estats i no la dels ciutadans i els pobles, una Europa ue com a catalans no hi pintem res, ni el nostre país ni la nostra llengua hi són reconeguts (l’única opció és tenir Estat). A AQUESTA Constitució que no assegura la igualtat de sexes, que consagra la militarització d’Europa (imposant la submissió a la OTAN i imposant augmentar la despesa militar estatal, això que fa quatre dies tot Europa estava en contra de la guerra!), que nega els drets polítics i socials dels immigrants, que nega el dret a l’autodeterminació de les nacions sense Estat. Una Constitució on s’hi adopten polítiques que fomenten la privatització de serveis públics com el de la seguretat social, l’educaicó i els transports, entre altres serveis i empreses públiques (art. III-122, art. III-166),…hi ha moltíssimes raons per dir NO a AQUESTA Constitució, encara hi soma temps.

És aquesta l’Europa que volem? Una altra Europa és possible. Perquè en un futur volem una Europa que respeci els pobles i els seus ciutadans que l’integren ara diem, NO A AQUESTA CONSTITUCIÓ, per en un futur poder dir "sí" a una millor Europa. 

 Publicitat

 

5 Comments

Un Barça triumfador

Si hi havia algun dubte que el Barça va a per totes en aquesta lliga, ahir va quedar altre cop ben demostrat. Després d’una primera part molt igualada, amb bones oportunitats tant pel Barça com pel Sevilla, la segona meitat va ser clarament a favor del Barça. Amb quatre gols marcats en ben poc temps, el primer de l’Eto’oimatge , el segon d’en Baptista en pròpia porta, el tercer d’en Ronaldhinoimatge i el darrer d’en Giulyimatge.

Tot un cop d’efecte, ara només cal esperar que avui perdi el Madrid.

 

[@more@]

3 Comments

Analfabetisme

Cercant al diccionari la paraula analfabet, he trobat aquesta definició:

Que no sap d’escriure o de llegir amb comprensió ni tan sols explicacions simples referents a la vida quotidiana.

Jo en certs moments em considero un analfabet, ja que per molt que provi d’entendre segons quin text, no hi ha manera. Em refereixo per exemple als textos de les instruccions que et venen quan et compres un aparell electrònic. Fa poc anava tot cofoi perquè m’havia comprat un MP3, no sabia com funcionava però creia que no tindria gaires problemes. Doncs fins al cap d’una setmana no he aconseguit ficar-hi música, ara em falta aprendre com funciona per a passar del CD a MP3, potser serà una setmana més. Mira que normalment aquest tipus d’instruccions, siguin per a l’aparell que siguin, solen venir amb imatges esquemàtiques que t’ensenyen com fer anar els aparells, però a vegades no hi ha manera. Tot un analfabet tecnològic.

La paraula analfabet conté una altra paraula, alfabet, que és el conjunt de lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge. En aprendre anglès sempre havia pensat, ¿per què coi et fan aprendre l’abecedari? La veritat és que mai me l’havia après massa bé (em refereixo a la pronunciació de les lletres). Fa temps em vaig adonar d’un dels motius del perquè és important. Encara vivia a Dublin i em truquen per telèfon d’un supermercat, el qual els havia encomanat una tarja seva amb la qual dispondria de descomptes. Al trucar-me una de les preguntes que em vàren fer fou, nom i cognom, adreça,… En dir el cognom, com que no era irlandès sinó català, em demanà si l’hi podia deletrejar, com que la meva coneixença de la pronunciació de cada lletra de l’abecedari solta, no era molt bona, en arribar-me la targeta del súper a casa, duia un cognom (no és Arnau) que més aviat semblava rus. Ja ho sabeu, a alfabetitzar-vos, tant tecnològicament com abecedàriament. Tot i que per a fer-ho tecnològicament, els que escriuen els llibrets d’instruccions, ens ho posen ben difícil.

 

[@more@]

3 Comments

No oblidem.

Tot el que necessita el mal per a triomfar és que els homes de bé no facin res. Aquesta frase és del filòsof anglès Edmund Burke, de tant en tant convindria recordar-la. Sobretot ara que fa 60 anys de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz.

Només a Auschwitz van morir-hi més d’un milió de persones. Cal recordar el que succeí per no oblidar-ho i sobretot perquè no es torni a repetir mai més. Però cal preguntar-nos sinó s’ha tornat a repetir, si Guantànamo, Cambodja, Ruanda, Bosnia, el dia a dia a Palestina, el que succeix a Darfur (al Sudan), entre tants d’altres llocs, no són o han estat un altre Auschwitz. Malgrat les diferències, els morts dia a dia segueixen sumant.

Velas encendidas en Auschwitz 

 Per altra banda en l’Estat que vivim, és l’únic Estat europeu que va col·laborar amb Hitler que no ha jutjat ningú, a banda de no haver concedit cap indemnització als deportats, que n’han rebut d’Alemanya, Àustria, França i Suïssa. Un Estat on gent que va fer els seus estralls (per dir-ho suaument), en Fraga mateix, campen tan amples fins i tot ocupant càrrecs de gran importància en els governs. Un Estat on cada cop veiem més en els seus carrers símbols enaltint la figura de l’home que va liderar la atroçitat.  Em preocupa l’ascens que està assolint de nou la extrema dreta, la xenofòbia, la intolerància, tot això sovint amb la nostra complicitat.

Acabo amb una frase d’aquest interessantísim (com TOTS els que escriu al diari AVUI, per mi és tot un plaer llegir cada dia el que escriu) article (no us el perdeu) de la Isabel Clara-Simó: A tot Europa l’extrema dreta reneix amb una força que fa feredat, però a l’Estat espanyol s’hi ha de sumar l’handicap que han guanyat una guerra. Tenen diners, influències i projectes. Ja són aquí, en el primer esglaó: fan por.
    

[@more@]

4 Comments