Fa uns dies en una conversa vaig dir que la televisió a casa la miràvem ben poc. Als i a les que ho deia es van quedar de pedra, una amiga em va deixar anar: "i llavors què fas??". Ho va dir tota estranyada, com sí la única opció possible quan una persona està a casa seva sigui engegar la caixa tonta. Pel que es veu a casa de la majoria tenen aquesta capsa engegada des del moment que arriben a casa fins que se’n van, l’excusa: els fa companyia. Jo els vaig dir que procurava llegir algun que altre llibre, el diari, de tant en tant internet o sinó intento buscar-me altres ocupacions alternatives, com ara assistir a alguna xerrada o derivats.
Jo la televisió només la miro quan fan el telenotícies, algun programa de caire cultural o reportatge, segons quina pel·lícula i poca cosa més, vaja sí, ara que no treballo els dissabtes el dia que fan un partit del Barça per TV3 també. He de confessar que sovint quan parlen de no sé quins programes, desconec totalment del que parlen. El que no puc pas fer és empassar-me programes com Gran Hermano, La Selva de los Famosos, El Diario de Patricia o Salsa Rosa que omplen les graelles televisives a totes hores.
La veritat és que vaig quedar com un pasarell, com l’animalot estrany. Aquell que no mira el reality-show de torn, el que no està a la última coneixent els personatges de les sèries i culebrots, el que quasi no mira la televisió. Segueixo igual, el que no sé és sí m’he de preocupar, ja que vaig quedar com un rara avis.
[@more@]
Doncs jo tinc una mena de sisè sentit que fa que m’enteri de tots els merders televisius sense haver de posar la televisió. És totalment vert que jo no miro la tele, bàsicament perquè no tinc temps. El que passa és que sóc com els investigadors privats, que tenen contactes fins i tot sota les pedres.
no t’avergonyeixis de no saber res del que passa en aquesta mena de programes brossa; potser ets dels privilegiats que no entren en el moviment borrego de la societat i sempre va bé que hi hagi algú amb dos dits de front 🙂
Ja som dos, que no mirem la tele. El telenotíces sí, que m’agrada mirar-me’l. Avui he vist la peli (Mi vida sin mi), al post t’he fet un petit comentari. Gràcies per la recomanació
no t’has de preocupar no… 😉
Em sembla que a aquest bona gent els hi ahuries de regalar una bona ràdio i un llibre, fàcil dellegir amb dibuixos i lletres grans, per a que comencin a assaborir els grans plaers d’estar a casa, o recomana’ls blogs, també és una opciò.
Jo tampoc crec que t’hagis de preocupar gaire.
Per cert jo tampoc miro la Tele, en sí, si que miro moltes películes però…tinc una debilitat cap al setè art que fa fredat!
No entenc perquè ens sentim estranys de comentar en segons quins contextos que no mirem la televisió, i en canvi aquells que miren Gran Hermano no s’estan mai de comentar-ho.