Regatejant

Els que hagueu viatjat a algun país àrab, sabreu com funcionen les compres i vendes del regateig. Recentment llegia un article a l’AVUI de la Maria de la Pau Janer lloant l’art de regatejar en els mercats àrabs. Concretament és del dia vint-i-u d’aquest mes i entre d’altres coses diu: " El millor d’aquests mercats és el regateig, a l’hora de la compra". Escric aquestes línies perquè penso tot el contrari, prefereixo els preus marcats i saber que pagues el que paga l’altra gent. No perquè un sigui un pasarell hagi de pagar més, o bé perquè un altre tingui més dots de convicció o sovint moltíssima més paciència, l’hi hagi de sortir molt més barat. Amb això no vull dir pas que no m’encisin aquests mercats, asseure’s a xerrar amb el propietari de la parada que t’ofereix diferents varietats de tès, tot intentant vendre’t els seus productes, les olors de les espècies, les llànties, penjolls, l’ebullició de la gent,…tot això és fantàstic, però una cosa no treu l’altra.

[@more@]

Com a anècdota el que em succeí aquest estiu a Istanbul, una ciutat preciosa per cert. No recordo si era al Gran Bazar, al mercat de les espècies o bé en una parada ambulant d’aprop del Bòsfor. Normalment en aquests mercats el venedor posa un preu molt a l’alça, el client un preu a la baixa i si ets bon regatejador et queda un preu entremig o fins i tot el teu preu. El problema de Turquia és que la moneda d’allí es compta per milions,  deu milions de lires turques (si no m’erro) eren unes mil pessetes. Doncs bé, el venedor per un jersei que m’agradava força em demenà 10 milions, jo entre que les matemàtiques mai han estat el meu fort i que allò de pagar amb milions em va xocar, vaig oferir-n’hi 1 milio. (de 1000 pts a 100 pts, tota una barbaritat). L’empleat, pobre home, es va quedar de pedra, per mi que es creia que l’hi prenia el pèl. Fins i tot va cridar al venedor veí de parada i va córrer a explicar-li, tot cridant i gesticulant de mala manera amb els braços. Jo que me n’adono del "error" de desproporció, li vaig dir enrogit i ple de vergonya que volia dir 5 milions, finalment en vaig acabar pagant uns 8 milions. M’agraden molt aquest tipus de mercats, però això de regatejar tot i que a na Maria de la Pau Janer li encanti, a mi em desagrada força.  

spice market

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

4 Responses to Regatejant

  1. isnel says:

    Jo no ho havia fet mai i sempre havia dit que no ho faria mai. Però fa poc em vaig estrenar a Guatemala, perquè, si no ho feia, em miraven malament. I no costa gens acostumar-t’hi. Com ho diuen aquells…? “Donde fueres, haz lo que vieres…”. 🙂

  2. JosepArnau says:

    No si de fer-ho a aquests llocs estàs obligat a fer-ho, si no vols pagar una barbaritat, però personalment no m’agrada. No m’agrada aquest joc. Tot i que quan algun dia hi torni, caldrà tornar-ho a fer.

  3. Frik says:

    Fa de poc seriós això de regatejar, no?

  4. JosepArnau says:

    Sí, però si no ho fas has de pagar un preu tres o quatre vegades més alt del que realment hauries de pagar, ¿què hi farem?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *