+ recomenacions

En aquest post faré un recull de les recomenacions que he anat fent al llarg de la història del blog, tot afegint-n’hi algunes de noves. Ho faré en varis apartats: Cinema, teatre, música i literatura.

-De cinema pel que veig he fet ben poques recomenacions, suposo perquè no acostumo a anar-hi gaire sovint, més aviat em dedico a mirar alguns dvd’s, tot i això de pel·lícules n’he recomenat molt poques. Han estat: Mar adentro, Los chicos del coro i mi vida sin mi. N’afegiré una, tot i que fa força temps que va sortir, l’he vist unes quantes vegades i sempre la trobo fantàstica: La vita è bella, de Roberto Benigni.

-Pel que fa a teatre tampoc no he recomenat gaires obres. La primera que vaig recomenar va ser «La Plaça del Diamant«, (crec que segueixen fent gira per Catalunya, no us la perdeu si encara hi sou a temps) després va ser «Ets aquí?» (al teatre Romea fins al 20 de febrer). Evidentment no totes les que he anat a veure les recomano. Això si, ho faré amb les dues darreres: El príncep, d’Albert Vidal (fins al 27 de febrer al Capitol de Bcn), és una bona oportunitat per veure una obra d’aquest actor, la qual no us deixarà indiferents. L’altra que he estat darrerament és Les tres germanes   (fins al 20 de març al TNC), tot i que no acostumen a fer-me massa il·lusió les obres de Txékhov, en aquesta els actors i actrius la claven amb la seva actuació, si a més a més hi afegim que el text és traduït per en Comadira, és tota una joia.Les tres germanes

-De música només acostumo a recomenar-ne (al blog) de la nostra, en català. Per un motiu molt senzill, d’anglesa i espanyola posant la trobem posant l’emisora de ràdio que sigui, en canvi en català -incomplint la llei- la podem escoltar ben poc. Vaig fer una excepció hi vaig recomenar el darrer disc d’en Leonard Cohen (Dear Heather) ,no me’n podia estar, en Cohen segueix sent fantàstic. En català n’he aconsellat alguns i molt bons, l’últim d’en Lluís Llach, Poetes, Poetes (CD + DVD)és una autèntica perla, com també el darrer de na Maria del Mar Bonet, Amic Amat , ambdós són fenomenals, escolteu-los. N’afegeixo alguns més, els dos últims que ha tret en Joan Isaac també són genials  Només han passat cinquanta anys ,on fa un repàs de les seves cançons al llarg de la seva carrera, molt ben acompanyat  i Joies Robades., versions de cançons d’autor de grans cantautors. 

-Acabo amb llibres que ja m’estic allargant massa. De llibres n’he recomenat bastants, Deixa'm Deixa’m. Marcelle Sauvageot, El fill de l’acordionista, d’en Bernardo Atxaga, l’escoltam d’en Bucay, carta al meu nét sobre el nacionalisme de l’Isabel-Clara Simó. N’afegiré alguns més a la llista: La meitat de l’ànima,  una escriptora de les millors que tenim en llengua catalana en la actualitat juntament amb Maria Mercè Roca. De la qual ja tinc el seu darrer llibreEls dies difícils, tot i que encara no l’he acabat. Un dels escriptors catalans que també val la pena llegir és en Ramon Solsona ,el darrer llibre que he llegit seu és Línia blava Línia blavai també m’ha agradat força, sobretot la manera d’escriure. No em vull deixar Les veus del Pamano les veus de Pamano d’en Jaume Cabre, un altre llibre que val la pena llegir. N’hi han hagut d’altres autors i llibres que no m’han agradat pas, prefereixo no dir-los, i dels últims que he llegit me’n deixo alguns que també m’han agradat força però no em queda gaire espai.

-Per acabar fer-ho recomenant alguns llibres de poesia, vaig fer-ho ja amb el recull d’en Joan Margarit,Els primers freds. Poesia 1975-1995 Els primers freds (tot i que no és ni de bon troç el poeta que prefereixo llegir), també vaig fer-ho amb Agonia de llum. Coberta d'«Agonia de llum», Angle EditorialLa poesia secreta de Mercè Rodoreda. A cura d’Abraham Mohino i Balet de l’editorial Angle. El llibre que darrerament repasso més de poesia, és un llibre que realment val la pena tenir entre mans. És el llibre De tots els vents  d’en Miquel Desclot, un gran poeta  que en aquest llibre ens ofereix unes traduccions genials de poemes de tots els temps i de bastants poetes d’arreu.

-Bé ja paro que m’estic allargant massa, sé que no he explicat gran cosa del que he anat recomenant, sobretot per manca d’espai però si us queda algun dubte pregunteu-ho. Agafeu alguna de les recomenacions que encara no conegueu del tot i proveu-la, ja me’n direu el què. Espero que us agradi. També podeu deixar les vostres recomenacions aquí, estaré encantat de fer-ne un tast.

[@more@]

Posted in Recomanacions | 1 Comment

Noms i Cognoms

Des de fa un temps ençà he iniciat la recerca de l’arbre geneològic de la meva família. Vaig començar ja fa uns anys preguntant a casa el màxim d’informació que poguéssin recordar referida a la família, noms, cognoms, relació parentesca, localitat natal,… fins els darrers dies que he anat al registre civil a demanar partides de naixement per tal de poder anar seguint l’evolució de l’arbre cap a les diverses branques. Recordo quan vivia a Irlanda que hi havia una gran quantitat de nord-americans que anaven cap allí per cercar els seus origens irlandesos, fins i tot vaig acompanyar al de la casa on jo vivia per a que fes la seva recerca, evidentment jo també vull saber els meus origens familiars. 

La onomàstica he vist que és un món bastant fascinant. Observar l’evolució de certs cognoms, veuren el possible origen i tantes altres vessants que abasten aquest món. De moment no és que hagi avançat gaire, ja que tot just arribo fins als rebesavis (encara estic en els inicis de la recerca), les ganes hi són per a seguir buscant. Segurement d’ara endavant caldrà fer feina d’arxius i recórrer pobles i arxius de parròquies, ja ho veurem. 

He trobat per internet alguns webs interessants per a qui vulgui iniciar la seva particular recerca. Una és aquesta de la Societat Catalana de Geneologia , on hi ha força informació i prou interessant. Aquesta del SANTORAL CATALÀ i també n’apunto una altra de curiosa: Behind the name. Conté un munt d’apartats amb moltíssima informació onomàstica (no us en perdeu cap de les tres). En aquesta darrera hi ha coses ben curioses, com els noms que més es posaren als nadons als EEUU l’any 2003: Jacob, Michael, Joshua/ Emily, Emma, Madison les noies. Els d’Anglaterra i Gal·les l’any 2004: Jack, Joshua, Thomas/ Emily, Ellie, Jessica, .Dades ben curioses com els noms més comuns a Florència l’any 1427: Giovanni, Antonio, Piero, Francesco, Iacopo… també hi surten les dades de Catalunya l’any 2003 (les podeu trobar més ampliament al web www.idescat.net ) a banda de tot això, també hi he pocut trobar la traducció del meu nom a uns quants idiomes, no està gens malament:

Translations for JOSEP:

BEPPE   m   Italian
FIFI   f   French
GIOSETTA   f   Italian
GIUSEPPE   m   Italian
GIUSEPPINA   f   Italian
HOHEPA   m   Maori
HOVSEP   m   Armenian
IOSIF   m   Russian, Bulgarian
JEF   m   Dutch
JO   m & f   English
JOBETH   f   English
JOCHJO   m   Esperanto
JOE   m   English
JOEP   m   Dutch
JOETTA   f   English
JOEY   m   English
JOJO   m & f   English
JOOP   m   Dutch
JOOS   m   Dutch
JOOSEPPI   m   Finnish
JOS   m   Dutch
JOSÉ   m   Spanish, Portuguese
JOSEBA   m   Basque
JOSÉE   f   French
JOSEF   m   German, Scandinavian, Czech
JOSEFA   f   Spanish, Portuguese, Czech
JOSEFIINA   f   Finnish
JOSEFINA   f   Spanish
JOSEPE   m   Basque
JOSEPH   m   English, French, Biblical
JOSEPHA   f   English, German
JOSÈPHE   f   French
JOSEPHINA   f   English
JOSÉPHINE   f   French
JOSEPHINE   f   English
JOSES   m   Biblical
JOSETTE   f   French
JOSIANE   f   French
JOSIE   f   English
JOSIF   m   Serbian
JOSIP   m   Croatian, Slovene
JÓSKA   m   Hungarian
JOZE   m   Slovene
JOZEF   m   Slovak, Slovene, Polish, Dutch
JOZEFA   f   Hungarian, Polish, Slovene
JOZEFO   m   Esperanto
JOZO   m   Croatian
JÓZSEF   m   Hungarian
JÓZSI   m   Hungarian
JUOZAPAS   m   Lithuanian
JUOZAS   m   Lithuanian
JUUSO   m   Finnish
OSIP   m   Russian
PEPCA   f   Slovene
PEPE   m   Spanish
PEPITA   f   Spanish
PEPITO   m   Spanish
POSIE   f   English
POSY   f   English
SEÒSAIDH   m   Scottish
SEOSAMH   m   Irish
SEPP   m   German
SEPPEL   m   German
XOSÉ   m   Galician
YOSEF   m   Jewish
YOUSEF   m   Arabic
YOUSSEF   m   Arabic
YUSEF   m   Arabic
YUSSEL   m   Jewish
YUSUF   m   Arabic, Turkish
ZÉ   m   Portuguese
ZEF   m   Dutch

Acabo el llarg post d’avui amb unes línies prou interessants del primer web que he citat, alhora tot animant-vos a fer la recerca dels vostres orígens. 

És molt estesa la creença que tothom que porta un mateix cognom pertany a una mateixa família o llinatge.  Aquesta opinió generalitzada no té, però, cap fonament.

És del segle XI i fins al XII quan es formen a Catalunya i arreu d’Europa els cognoms.   La gent adoptà aquells apel·latius que permeteren distingir-los d’altres persones que portaven un mateix nom.  Així, per exemple, de quatre Peres que vivien a una mateixa localitat, l’un tingué el cognom Pineda, perquè vivia a una pineda o prop d’ella, l’altre el de Puig, perquè vivia a una casa situada a un puig o turó, el tercer el de Fuster, perquè la seva feina era treballar la fusta, i al quart li digueren Pere Fort perquè tenia molta força.  Quan aquests sobrenoms passaren als respectius fills i descendents es convertiren en autèntics cognoms.  Aquest exemple va poder succeir, alhora, a distintes localitats del Principat ja que, de segur, a gran part d’elles, si no a totes, hi havia pins, fusters, puigs i homes forçuts.  Per tant, no hi havia cap parentiu entre un Fuster de Tortosa i un Fuster de la Vall d’Aran, o entre un Puig de Mataró i un de Palafrugell, o entre un  Fort de Cervera i un Fort de Reus.   Afirmar, per exemple, que el cognom Puig és d’origen gironí, és, per tant una inexactitud.


 

 

 

[@more@]

2 Comments

Cap de setmana

Aquest cap de setmana ha estat força complet. Va començar el dissabte amb una visita cap a Montserrat, feia temps que no hi havia estat i, ja se sap, de tant en tant cal fer-hi una visita. Massa ple de gent, molts turistes i la Vegre segueix ben moreneta. Després cotxe cap a Barcelona, estada una estona a la Manifestació pel NO a la Constitució i tot seguit a fer una visita a la llibreria Catalònia, fnac i altres botiguetes, tot i això vaig comprar ben poca cosa. Com que el Barça jugava a les 20:00, vam acabar veient el partit a un pub irlandès, va ser fantàstic, tant pel partit com pel lloc. El partit es va encarrilar d’hora amb un gol en pròpia porta, després un gol d’en Giuly imatge, un altre de l’Eto’o i un darrer d’en Màrquez, per acabar amb 4 a 1.

El diumenge ha estat més mogudet, a les 6 del matí sortia l’autocar cap a Andorra, un dia de neu tot mirant de millorar en l’esquí. Ai Andorra, Andorra, quina enveja cada cop que hi vaig poder tenir un Estat Català i que n’arribem a ser de rucs els catalans. Feia molt de temps que no hi anava i ha estat prou bé. Sobretot pel que hem arribat a riure amb la colla. Un cap de setmana ben aprofitat, llàstima que el Madrid no hagi perdut.

[@more@]

2 Comments

La bellesa/vellesa també mor.

Un dels sers vius que fa més temps que viu, s’està morint…

No es tracta d’un esser humà ni tampoc cap animal, sinó que es tracta del Whasington tree, el segon arbre més alt i més vell del món. Després de més de 3000 anys, l’arbre agonitza víctima del fred i dels estralls per l’edat. Segons els cuidadors del Parc Nacional de Sequoia a California, ben poca cosa es pot fer per a salvar-lo.

En aquest cas la mà dels humans no hi han tingut gran cosa a veure per aquest trist desenllaç, més aviat les condicions climatològiques. Però en molts dels paratges, tant d’aquí com d’arreu, veiem com s’està destroçant de mala manera la natura. En molts casos és inevitable pel progrés, però en la majoria es podria fer molt més la naturalesa. 

Dia sí, dia no, veiem com diferents espècies van desapareixent. Plantes, animals,… són tantes i tantes coses en perill de desaparició. Tant de bó algun dia, que no sigui massa tard, els humans ens n’adonem que aquest és el nostre planeta, l’únic que tenim, en el qual la natura forma part d’ell i hem de cuidar-la. No costa pas tant, tant els governs com cadascú de nosaltres a posar el nostre gra de sorra, dia rere dia. + INFO AQUÍ

      

[@more@]

2 Comments

Monuments.

Els que hagueu estat al mercat de Portobello Road a Nothing Hill,  Londres, sabreu que és un mercat especial, força encisador, que t’hi perdries bastant temps, passejant al llarg del seu recorregut. A partir d’ara, segons he llegit a la BBC, encara ho serà més. Els carrers del barri londinenc de Nothing Hill, serviran d’homenatge als escriptors que resideixen a l’àrea. De moment, els milers de turistes i locals que caminen diàriament per aquesta zona, podran llegir prosa i poesia de set literats britànics que resideixen en aquest barri. Seran plaques de ferro fos col·locades a les voreres, que faran que la passejada per aquest lloc sigui més poètica.

Feia temps que hi pensava en el fet de com m’agrada veure poesia o prosa escrites pels carrers. És fantàstic anar caminant i poder llegir uns versos de Maragall, de l’Espriu o un text qualsevol. Si fos per mi les nostres viles anirien força més carregades de literatura, en petits indrets faria en homenatge als nostres poetes i escriptors, petits monuments amb troços dels seus escrits. Irlanda per exemple, és un país que una de les coses que els seus habitants tenen amb més orgull, són els seus escriptors. Per ells són un valor important de la seva pàtria i la millor manera de ser reconeguts a fora és siguer respectats pels de casa. Caldria prendre’n exemple, tot mirant de tenir més autoestima com a poble, per tal de què la cultura en la nostra llengua pugui ser realment imparable. L’autoestima d’un país i el respecte i record que mostra envers la seva història es reflecteix sempre en els seus monuments. Quan hom viatja pot contemplar en qualsevol ciutat els monuments i la mida d’aquests que s’hi escampen en senyal de record a la seva història.

A Catalunya recordem el nostre President assassinat pels espanyols amb un trosset de pedra al Tarròs. A bcn ens estimem més conservar el monòlit franquista del passeig de Gràcia (el llapis) que no pas treure’l i posar-hi, per exemple, un monument a Jaume Ir, rei a qui ja tocaria dedicar-li un monument com cal a la capital catalana, dic jo. El President Macià ha passat a la història amb forma d’uns graons al revés i un petit bust als peus en un racó degradat de la Plaça de Catalunya. Poetes com en Salvat-Papasseït han quedat reduïts a un bloc de pedra gairebé anònim al moll de la Fusta. 
 

 Quants monuments tenen els nostres escriptors arreu de les terres de parla catalana? Ja no tant sols monuments als ecriptors, ¿quants monuments, que siguin una mica decent, té la Història de Catalunya a les seves ciutats? ¿Qui coneix la història de les 4 columnes de Puig i Cadafalch? (no us perdeu l’enllaç)

Un dels poemes que posaria en algun dels nostres pobles i viles, és aquest d’en Miquel Martí i Pol. Espero que tant la nostra cultura com la nostra Història tinguin el respecte, per part de les autoritats, que es mereixen, no la misèria que estan rebent actualment.   

LES 4 COLUMNES OBRA DE L’ARQUITECTE JOSEP PUIG I CADAFALCH, (1919) EMPLAÇADES A MONTJUÏC ON ARA HI HA LA FONT LLUMINOSA DE CARLES BUIGAS QUE FOREN ENDERROCADES L’ANY 1928 PER ORDRE DEL GENERAL MIGUEL PRIMO DE RIVERA PEL FET DE CONSTITUIR UN SIGNE DE CATALANITAT.
(La Vanguardia, juny de 1994)

   

 

 

[@more@]

5 Comments

Les dues cares de la immigració

És realment xocant el contrast que es pot veure observant diferents casos d’immigració. Fullejant diferents diàris en el dia després de l’inici de la regularització de l’immigració m’he quedat força sobtat. Els exposo, vosaltres mateixos/mateixes opineu (tot és extret dels diaris d’avui):

1–La regularització d’estrangers comença amb confusió

• El Govern només va acceptar 1.500 sol.licituds i en va tornar moltes per un paper no exigit a l’inici.

Sempre falta un paper

• Els immigrants lamenten les exigències de documents.

"Els de l’ajuntament m’han fet un certificat d’empadronament i ara em diuen que no val perquè ha de portar el segell oficial", va comentar irritada. Només pensava en les cues que haurà de tornar a fer. "Demà, ves-hi i aguanta hores dreta perquè falta un maleït segell. Sort que almenys aquí no hi ha cues".
"Ara no hi ha cues, però n’hi haurà", va dir el seu nòvio perquè no es confiés. Ella va contestar: "És de Pereira localitat de Colòmbia i allà són més tranquils".
Gloria treballa com a dona de fer feines a dues cases del barri barceloní de Vallcarca, molt a prop d’on viu. "Sóc psicòloga infantil, però aquí no tracto amb nens", va dir amb sorna.

2-Ronaldinho cumplirá, a mediados del próximo mes de julio, dos años de residencia laboral acreditada en España. Este requisito, al ser nacido en Brasil, basta para que pueda solicitar la nacionalidad española sin tener que renunciar a la suya propia. Es decir, podría de gozar de pasaporte español y brasileño. Según ha podido saber SPORT, Ronaldinho, y los miembros de su familia que viven con él en Castelldefels, tiene la intención de iniciar los trámites de nacionalización en cuanto se cumpla la fecha legal. Esta medida, entre otras muchas ventajas, le permitiría poder entrar y salir de la mayor parte de países del mundo sin tener que solicitar con antelación el consabido y siempre engorroso visado. (…)

De todos modos la nacionalización exige un tiempo que se llama de ‘procedimiento’ que suele durar entre 18 y 24 meses, aunque hay casos especiales en los que se acorta de forma sustancial. Ronaldinho, teniendo en cuenta que la solicitud no podría iniciarse hasta el próximo mes de julio, no gozaría de su nuevo pasaporte español hasta el final de la temporada 2005-2006, una vez cumplido su tercer año en España. (…)

–Mentres per uns és qüestió de necessitat, per tal de poder  sobreviure, on un visat els pot salvar la vida; per d’altres és un pur "divertimento", que els serveix per "permetre’ls entrar i sortir de la major part de països del món sense haver de solicitar amb anteleció el visat". Per no dir el que els costa a uns i el que els costa als altres. Cal dir quelcom més? 

[@more@]

4 Comments

A quatre punts del Madrid

Sembla que la derrota del diumenge contra l’Atlètic de Madrid ha apropat bastant el Madrid en la classificació. Espero que serveixi al Barça per no badar. Cal dir-ho però que van jugar força malament, sembla que ens agrada patir als culers.[@more@]

1 Comment

Una bitàcola curiosa

Ara que està tant de moda això de les bitàcoles, a banda d’escriure el que puc en la meva, de tant en tant tafanejo les altres. Sobretot les escrites en català, una de les coses que m’agrada a banda de visitar les que sóc més fidel (ja que totes no es poden pas visitar, si no disposes de molt temps), és al web catapings pitjar el botó on diu: blog a l’atzar. Fent-ho a vegades se’n descobreixen de nous i desconeguts que estan prou bé.

Fa poc però he fet l’altra modalitat de zapping en bitàcoles, en obrir-ne una de blogspot a dalt de tot a mà dreta de cada blog hi ha un petit requadre on hi diu: Next blog. Llavors vas passant bitàcoles veient-ne d’arreu i se’n troben de ben curioses. Com aquesta (m’he l’he trobat per sorpresa i m’he quedat de pedra):

Russian Woman

Includes over 28,000 beautiful Russian women in our ever growing Photo Album. Our album is growing even as you read this, so come back regularly to see the lovely Russian and Ukrainian women we have added. All of these loving Russian ladies are seriously seeking a man for marriage. You could be the man she is looking for!

 La bitàcola en qüestió és: http://russiantruelove.blogspot.com/ 

Si algú busca mossa que provi en aquesta "bitàcola", tot i que prepari bé la butxaca. Fora bromes, he estat en alguns Estats de l’Europa de l’Est, tinc bones amistats amb gent d’aquests països, sobretot amb gent de Lituània i més o menys en conec la pobresa que pateixen aquestes zones. Però veure que tantíssima gent hagi d’acabar així, en aquestes agències de l’amor, suposadament cercant marit estranger a la desesperada (amb aquest negoci patètic) i segurement bona part d’elles acabant en el món de la prostitució, personalment m’ha semblat denigrant (no tinc paraules ni de com classificar-ho). Sinó vegeu-ne el seu web o el cas d’aquesta noieta de 18 anys.

Russian True Love’s 1-year membership ONLY $180.00 allows you to retrieve 120 addresses of our women and to send them 5 standard letters by our email forwarding service (it’s a $30 value but FREE with your membership). Yes! – for our members addresses are barely $1 each. Still you don’t need to be a member to purchase individual addresses of Russian True Love’s women from our photo album or to use our mail forwarding service.

Instead of using snail mail, which can be delayed for months, we offer you our mail forwarding service. Please give it a try, and you will start receiving replies from our women within a few weeks or less.

 Realment una bitàcola que no hagués volgut pas trobar, espero que la pròxima vegada que faci zapping de blogs no trobar-me amb aquests tant curiosos.

 

[@more@]

Leave a comment

Un quadre polèmic.

Pel que sembla fer retocs en el quadre del Sant Sopar de Da Vinci ha aixecat una mica de polseguera. Vam veure el cas del cartell del carnestoltes de Valls, el qual va haver de ser retirat. Pel que sembla el carnaval de Valls ha estat un dels anys amb més èxit.

Doncs ara ha succeït tres quarts del mateix a Milà. Una casa de roba francesa ha fet una nova reinterpretació de la pintura del segle XV, on tots els apostols estan representats per dones, fins i tot Jesús. Excepte un home que apareix a la seva dreta, on en el quadre de Da Vinci i segons la interpretació que ha fet famosa en Dan Brown, hi apareixia una dona. Aquesta publicitat ha portat polèmica tant a París com a Nova York, però ha estat a Milà on s’ha prohibit la seva exhibició. Segons indica l’empresa, gràcies a aquesta polèmica han aconseguit molta més publicitat que sense.

Pel que sembla, l’Església encara és intocable, fins i tot per Carnaval.

Campaña publicitaria. La obra de Leonardo Da Vinci,

[@more@]

2 Comments

El Papa no està gaire catòlic.

Ara que un dels socis més il·lustres del Barça, el Papa, sembla que darrerament no està massa catòlic, XD vull dir que no es troba gaire bé, almenys estarà un temps calladet. No és que estigui massa en contra del crack mediàtic dels catòlics, més aviat ni fu ni fa, el que passa és que amb la de barbaritats que l’hi hem sentit dir darrerament, és preferible que no digui gran cosa. Jo tenia entés que els afers que s’ocupava aquest home de Déu, eren morals i ètics, vaja que com a cap de l’Església es preocupava pel bé de les persones. Pel que va demostrant amb els seus fets, "per les seves obres el coneixereu", tant el Papa com qui l’hi dicta els discursos, la Conferència Espanyola Episcopal (no m’he equivocat pas d’ordre, ells mateixos l’estableixen així, Una Grande y Libre) sembla que les persones els preocupen ben poc i els seus interessos es mouen més aviat en la ppolítica i el nacionalisme espanyol. La culpa no la té l’homenet, sinó els que l’envolten, però ja se sap, sempre acaben pagant justos per pecadors.

Pel que sembla es recupera satisfactòriament i probablement ja el tindrem ben aviat sarmonejant a tort i a dret altra vegada. Llegia fa poc que un grup de capellans catalans estaven recollint signatures per tal de desvincular-se de la Conferencia Española Episcopal, ja que fa bastant temps que no hi comulguen gens, ni s’hi senten representats amb les seves declaracions altisonants. Espero que se’n surtin. En tot cas els clergues espanyols farien bé de modificar el seu discurs i deixar la política, més que res perquè les esglésies cada dia estan més buides, en canvi en els països nòrdics, amb una església adequada i moderna són ben plenes. Malauradament la Conferencia Española Episcopal ha quedat absolutament anacrònica, amb pensaments pròpis del segle XVIII (potser que hi m’he passat posant palets) i d’altres clavats a l’època franquista. Malauradament des de fa molt de temps ni el Papa ni els bisbes, no estan molt catòlics.      

[@more@]

Leave a comment