Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

No em refereixo al poble català, ja que evidentment la resposta és no, ja que vivim en un Estat que no és el nostre, ja sigui l’espanyol o el francès. Espero que ben aviat aconseguim la independència.

Em vinc a referir a la llibertat individual. És a dir, si ens pregunten a cadascú de nosaltres: Ets lliure? Crec que quasi tothom respondria que sí, però…

Si ens parem a pensar en el nostre dia a dia, ens n’adonarem que potser la resposta ja no és tant clara.
Done’m un cop d’ull al que diu el Gran diccionari de la llengua catalana. en la seva primera definició:

Lliure
[s. XIV; del ll. liber, -era, -erum, íd.]

adj 1 No subjecte al domini d’altri. S’oposa a serf i a esclau.

Potser no és la definició que hagués pogut trobar més adequada però va de conya per al tema de l’article: "No subjecte al domini d’altri".

Si observem què fem durant el dia, veurem que NO som lliures, us en poso uns quants exemples: Si jo fos lliure podria fer absolutament el que em plagui en qualsevol moment del dia, però evidentment no puc. Si volgués anar ara mateix a la Xina probablement em seria impossible, ja sigui perquè demà sinó vaig a treballar em podria caure el pèl o bé per mil altres raons: no disponibilitat de vols, econòmiques, passaport, i tantes d’altres com es vulgui.

Crec que part de la filosofia s’ha plantejat també aquest tema, si l’home és lliure o no, he estat cercant-ho però no he trobat quins filòsofs ni quan ho feren.

Per tant m’he limitat a narrar la meva opinió, que per molt que creiem que l’ésser humà és lliure, segons la meva opinió no ho som pas.

Aquest article el vaig escriure per al web de filososfia La Stoa
                                                                                                                           Portal de filosofia
                                                                                                                                   i cultura

Què en penseu, som lliures o no?

[@more@]

Tweet

Potser la gent pensarà que estic sonat, ates que si l’únic dia de la setmana que el tinc com a festiu i el qualifico com a "maleït", no quadra molt oi?

L’altra gent que treballa amb mi està molt i molt contenta de poder tenir festa del treball el diumenge, però jo trobo que per a mi és el pitjor dia per a fer festa. M’explico, si el dia anterior has sortit de marxa per la nit, cosa que ja no acostumo a fer et trobes llevant-he a les dues o quarts de 3. Encara que no surtíssis l’hora de matinar sol ser la mateixa, car s’ha de recuperar les hores de son acumulades durant la setmana.

T’aixeques i ja has perdut TOT el matí, fas l’esforç després de molt mandrejar de dutxar-te, vestir-te més o menys decentment, sortir al carrer i anar a comprar el diari AVUI, després prepares quelcom per a menjar, dines i tot fullejant el diari ja ha arrivat mitja tarda. Temps de connectar-te una mica a internet, mirar un xic més la televisió i quasi quasi ja s’acaba el dia: Un dia absolutament perdut.

Així succecivament cada diumenge, a no ser que quedis per la tarda per anar a prendre alguna cosa o bé que també aprofito que cada primer diumenge de més per anar a Barcelona, ja que els museus públics estan oberts.

Per això em queixo que tenir festa en diumenge, em suposa perdre un dia, car no faig absolutament res durant el dia. En canvi si fos un altre dels sis dies de la setmana quan surts al carrer no ho trobes tot tancat. 

[@more@]

Tweet

Com que darrerament i malauradament semla que s’estan posant de moda els segrestos tant a l’Iraq com a forçes llocs del món, avui en parlaré, abans de tot vull deixar clar que estic absolutament en contra de tot tipus de violència.

Però degut als darrers segrestos de dos periodistes francesos la veritat és que la hipocresia que existeix en aquest món apart de fotrem ràbia ja em fot gràcia i tot.

Em refereixo al fet que pels dos segrestats periodistes francesos s’ha mogut cel i terra per tal que els alliberéssin, en canvi anteriorment també a l’Iraq varen segrestar a quinze nepalesos, els quals per quantitat noombrosa els superaven en escreix 15 a 2, doncs bé ni piu s’en va  dir. Els periodistes, almenys els d’aquí no en van dir res, en canvi pels dos francesos tots a posar el crit al cel.

Hipòcrites, què hem de pensar, que per anar a l’Iraq i que et facin cas per a poder salvar la vida has de ser periodista i a més a més d’un país occidental? Si no ja has begut oli i segurement si ets segrestat correràs la mateixa "sort" que els quinze del Nepal, que varen morir tots a mans dels segrestadors, ara un pic morts ja si que van sortir als diaris.

Anem apanyats. 

[@more@]

Tweet

He vist al web (molt recomanable per cert) www.radiocatalunya.ca  que per als actes de la Diada fan falta alguns voluntaris per a diversos actes i organitx¡zacions, us en faig uns resums:

Notícia del 2/8/2004
-Plataforma per la llengua:
Persones voluntàries a diverses hores del dia:
 Matí de 7 a 10h persones per a ajudar a muntar la Mostra d’entitats que se celebrerà al Passeig Lluís Companys.
De 14 a 21h voluntaris per a estar a la parada del Passeig Lluís Companys
De 20 a 24h voluntaris per a la comissió 11 de setembre.

Així com socis i col-laboradors econòmics.

Contacte: Reunió: el proper 9 de setembre a les 20h a la seu de la Plataforma per la llengua, Rocafort  242bis, 08029 Barcelona per a parlar de l’11, campanyes diverses i actes.
—————————————————-
Notícia del 31/8/2004

-Comissió de la Dignitat:
Gent per a estar a la parada a l’Av. Lluís Companys on s’hi vendrà el llibre "Volem els papers". (Cal estar el dia 11 a les 9 del matí a l’Arc de Triomf)
Gent per a acompanyar al Secreteriat de la Comissió per a la Dignitat a la ofrena floral de l’estàtua de Rafael de Casanova, a les 11 del matí del dia 11.
Per repartir adhesius (gratuïts) pel carrer sobretot abans de la manifestació de les 5 de la tarda i a l’àrea del Fossar i de Rafael Casnova. Els adhesius es podran recollir a la parada.

Contacte: mmm.@euskal.net    -Enviar-hi missatge i es rebrà més informació el dia 10 de setembre. També posar-s’hi en contacte tots els que puguin col-laborar a Girona, Palamós o Sallent.
———————————————————
Notícia del 3/8/2004
-Comissió 11 de Setembre:
Voluntaris per a l’organització d’actes i enganxar cartells.
Contacte: jordimail@yahoo.com

-Col-lectiu Gent de la Terra:
Per a tothom qui vulgui participar a la Mostra d’Entitats a l’Arc del Triomf de Barcelona.
Contacte: gentdelaterra@correu.vilaweb.com i demanar butlleta de subscripció.

-La Xarxa www.laxarxa.com:
Voluntaris per a muntar carpa de 7 a 9 matí i d’altres tasques durant el dia.
Contacte: assemblea@assemblea.org o 93 419 47 47
gentdelaterra@correu.vilaweb.com  o 93 488 28 35 (Jordi Domènech) www.geocities.com/gentdelaterra
+ informació: [URL=http://www.assemblea.org]www.assemblea.org [/URL]  

——————————————————

Ja ho sabeu!

Hi canviaria que en la Diada no celebrem sinó que commemorem:

La Diada Nacional no és una celebració sinó una Commemoració.

La Commemoració de l’onze de setembre és l’agraïment del Poble Català als resistents del setge de prop de catorze mesos de durada a què fou sotmesa Barcelona sota la direcció del general Villarroel i el conseller Rafael Casanova. La capital del Principat va ser assetjada per uns 40.000 homes, castellans i francesos, la milícia urbana, es va encarregar d’organitzar la resistència, sota les ordres del Consell de Cent; i els gremis es feren càrrec d’una part de la muralla cadascun. D’altra banda, en diverses comarques es van emprendre accions de guerrilla. En total, les tropes defensores de la ciutat eren formades per 5.300 homes. La resistència de Barcelona va durar mes de tretze mesos i va provocar l’admiració de l’opinió pública europea.
Tal i com ara provoca l’admiració del Poble Català actual traduïda en la dita Commemoració.

FONT(Editorial de www.tribunacatalana.org ) [@more@]

Tweet

Ho confesso estem a 1 de Setembre i encara no hi he anat, ja sigui per mandra o segurement per les peles que costa, que no són poques. Clar que si és com els vailets, quasi uns 150 de diferents centres penitenciàris de Catalunya que hi vàren anar, als quals els va sortir de franc. 

Potser a alguns d’ells els devia agradar ben poc, ja que tres dels presos van aprofitar per a fugar-se durant la visita al fòrum de les cultures. Encara no se sap si és que en van quedar tant meravellats que van decidir fugar-se o bé ans al contrari, a mig dia de la "fantàstica" visita al Fòrum en van quedar farts i van preferir anar a fer un fòrum entre ells tres tot xerrant de les seves coses a fora del recinte i en no trobar el camí van fotre el camp.

Ja que tenen entrada lliure els presos i ja s’està acabant l’esdeveniment, proposo des d’aquestes línies que en aquests darrers dies podrien deixar entrar a la gent que paguem els nostres impostos i que amb aquests l’han pogut construir, que ens deixéssin entrar. Jo deixo aquí la idea.

-Per cert, als que hi hagueu anat, val la pena anar-hi o què al Fòrum de les Cultures?

[@more@]

Tweet

Suposo que més d’un haureu vist a  VILAWEB la notícia que us adjunto al final del meu escrit.

– Segons ells poden filtrar informació reservada i no tant sols han prohibit els blocs entre els soldats americans a l’irac sinó que a més a més no se’ls permet fer fotografies ni usar telèfons mòbil que tinguin càmera.

-No creieu que si no tinguéssin por que sortís quelcom obscur a la llum, no farien totes aquestes prohibicions? Des d’un bon principi es va poder veure que els periodistes a l’iraq els molestaven, a no ser evidentment que fóssin pro-Bush. Per tant calia que totes les informacions sortíssin filtrades, sobretot les que sortien a la llum a Amèrica.

Ara s’acosten les eleccions a aquell país i pel que veig s’ha de fer el que sigui per a què no surtin a la llum possibles imatges com la de les tortures indiscriminades a les presons iraquianes.

Com podem veure cada cop es retallen més les llibertats en aquell país, on anirem a parar?

———————————————————————————————————————————————— 

  L’exèrcit nord-americà prohibeix els blocs als soldats destinats a l’Irac 

La cúpula militar dels EUA ja no només impedeix que els soldats que són a l’Irac puguin fer fotografies, sinó que també ha prohibit que puguin mantenir el blocs en què explicaven les seves experiències a la guerra. Segons NPR, la prohibició és per evitar filtracions d’informació reservada. Es tracta de la mateixa explicació que es va fer servir per prohibir l’ús de càmeres digitals i de telèfons mòbils als soldats. Els diaris interactius personals que continuïn funcionant, només ho podran fer amb el permís i la revisió constant dels continguts per part dels seus superiors. Deixar entreveure la moral de la tropa o explicar algunes experiències personals poden ser considerades violacions de la confidencialitat militar. Per això ja han tancat alguns blocs com My War, un dels més populars, o d’altres han passat a explicar experiències passades o sense relació amb l’Irac.
———-
+ Webs relacionades dins Nosaltres.Com: Weblogs

[@more@]

Tweet

Cada dilluns després d’una jornada de lliga i potser també després de la Copa d’Europa entre setmana faré una petita crònica del que m’ha semblat i de com veig el desenllaç de la lliga.

Doncs bé, el títol d’avui com es pot veure és: Bona estrena 0-2

 En la imatge podem veure en Giuly, un dels millors del partit. Un partit que ha estat més o menys com s’esperava, malgrat que la oposició del rival ha estat molt menuda i en prou feines ha fet algun xut a porteria. Un Racing tancat totalment a darrera amb pany i forrellat, tot desitjant que s’acabes tant aviat com fos possible un partit que treien un punt els deixava un regust a glòria.

S’han tingut oportunitats, s’ha sabut tenir paciència i per sort al final en Giuly ha marcat el gol que ha permès obrir la llauna, al cap de poc un penalti que no era (ja és estrany que ens en xiulin un!) tot i que després no ens n’han assenyalat un que si que ho era, ha servit per a què l’Eto’o inaugurés el seu compte golejador marcant des de la línia d’11 metres.

LES DADES DEL PARTIT RACING, 0 FC BARCELONA, 2 Rácing: Aouate; Cristian, P. Casar, Moratón, Ayoze, Nafti, Anderson (Morán, 53′), Mateo (Parri, 71′), Benayoun, Regueiro i Javi Guerrero (Aganzo, 68′) FC Barcelona: Valdés; Belletti, Puyol, Márquez, Gio (Oleguer, 45′); Xavi, Motta, Deco; Giuly, Eto’o i Larsson (Iniesta, 62′). Àrbitre: Alberto Undiano Mallenco. Tarjetas amarillas a Pablo Casar (72′); Aganzo (83′) Gols: 0-1, Giuly (57′) 0-2, Eto’o (73′)

Al final victòria i 3 punts, bona manera de començar la lliga si senyor. Pel que fa al Madrid amb molts patiments ha pogut vèncer al Mallorca per un a zero.

[@more@]

Tweet

Abans que comencéssin els esperava quasi en candeletes ja que coincidien en una part de les meves vacances i així estaria un xic més entretingut després de tornar de viatje.

Però he de dir que n’he quedat fart i quasi no les he mirat tant com volia.

Posaves TVEspanyola a Catalunya ( TV3) i quasi només et deien què havien fet els ecspanyols, que si la Maria fulanito ha quedat la 43 que si en Paco menganito 128è,…(i a mi què m’importa!!!) i en canvi no deien ni tant sols qui havia guanyat les medalles!!!
Exactament igual que a Catalunya Ràdio (quin fàstig feien aquests dies!) amb la quantitat de vegades que deien "La selecció" "Ecspanya" o "ecspanyols"!

Per no parlar de El mundo deportivo, el diario Sport, (dient: todos con la selección",…) (LA MEVA SELECCIÓ ÉS LA CATALANA, JA N’HI HA PROU DE QUE ELS CATALANS GUANYEM LES MEDALLES I ELLS I POSIN EL SEU NOM) TVE1 i 2 han estat patètics només ensenyant les competicions dels espanyols i amb una qualitat periodística deplorable. senyor Pedro (Pere abans) Bartre déu n’hi do eh amb apaña.

Vaig llegir al 9 que un català va entrar a un partit de bàsquet que jugaba Ecspanya i anava amb una senyera, doncs bé en veure que la portava li van retirar els agents de seguretat ja que deien que no hi estaven permeses banderes de països sense Estat. En canvi deia que de banderes d’Astúries, gallegues i alguna andalusa s’en veien forçes, però no les van retirar pas.

Per cert no s’ha vist en Jimmy Jump, ara que pel tocat de l’ala que ha sortit a la marató més val que no surti ningú.

–Per curiositat:

Algú pot fer el recompte de medalles que l’hi queden a Espanya si li restem les que hi han participat ciutadans dels Països Catalans, Gallecs, Bascos i fins i tot un Cubà nacionalitzat fa 6 setmanes.

Ben poques oi??Quin ridícul haguéssin fet!

[@more@]

Tweet

Navegant per la xarxa, ostres ja no sé ni si és correcte aquesta expressió ja que jo tenia entés que es navegava per l’aigua (mars, rius,…) però per xarxes??. Al que anava, he trobat aquest WEB que principalment tracta el tema dels jueus, en l’enllaç que he posat surten els 100 més destacats del segle XX. He de dir que entre d’altres desconeixia que ho fossin Allen, Woody (realment es diu Stewart Kenisberg) o l’ Spielberg, Steven   o bé per exemple entre d’altres en Jomsky, Noam.

Deixant de banda la gran quantitat de jueus que han estat importants i/o famosos al llarg de la història, paticularment viatjant he tingut la oportunitat de coneixent alguns i orgullosos que n’estaven, però jo volia posar el dit a la nafra, si em refereixo al conflicte que pateix Palestina des de fa tant de temps i que darrerament s’està veient augmentat per la construcció d’un mur immens i destructor de families i vides, anomenat per ells tanqueta.

Tant de bo el conflicte se solucioni ben aviat, que els EEUU deixin de fer costat a Israel, tot i l’impressionant lobby jueu a Nordamèrica i els dos països puguin viure en pau i llibertat cadascú amb el que li pertoca, esperem que la ONU algun dia serveixi per alguna cosa de profit i no com ara que és talment un estaquirot de guarnició. 

[@more@]

Tweet

En català tenim aquesta frase feta prou bonica, el llegir treu l’escriure, que tot i que se sol  usar per a indicar que sovint quan fas quelcom et treu el temps per a fer una altra cosa que pot ser tant o més important.

Ara si ens cenyim al peu de la lletra amb el que diu la frase feta, veiem que realment és ben cert i a mi personalment m’ha passat bastant darrerament. Ja se sap que quan un té temps lliure el mira de dedicar a quelcom que normalment no fa tant ja que no pot, doncs jo en aquestes vacances he mirat de llegir. Ara fa temps que no n’acabo cap, no sé que em passa però abans en començava un i deseguida l’acabava però ara en tinc uns quants de començats però no n’acabo cap!

Tinc uns 15 llibres comprats i pendents per a llegir però la muntanyeta de llibres no baixa, falta temps. 

[@more@]

Tweet