No em refereixo al poble català, ja que evidentment la resposta és no, ja que vivim en un Estat que no és el nostre, ja sigui l’espanyol o el francès. Espero que ben aviat aconseguim la independència.
Em vinc a referir a la llibertat individual. És a dir, si ens pregunten a cadascú de nosaltres: Ets lliure? Crec que quasi tothom respondria que sí, però…
Si ens parem a pensar en el nostre dia a dia, ens n’adonarem que potser la resposta ja no és tant clara.
Done’m un cop d’ull al que diu el Gran diccionari de la llengua catalana. en la seva primera definició:
Lliure
[s. XIV; del ll. liber, -era, -erum, íd.]
adj 1 No subjecte al domini d’altri. S’oposa a serf i a esclau.
Potser no és la definició que hagués pogut trobar més adequada però va de conya per al tema de l’article: "No subjecte al domini d’altri".
Si observem què fem durant el dia, veurem que NO som lliures, us en poso uns quants exemples: Si jo fos lliure podria fer absolutament el que em plagui en qualsevol moment del dia, però evidentment no puc. Si volgués anar ara mateix a la Xina probablement em seria impossible, ja sigui perquè demà sinó vaig a treballar em podria caure el pèl o bé per mil altres raons: no disponibilitat de vols, econòmiques, passaport, i tantes d’altres com es vulgui.
Crec que part de la filosofia s’ha plantejat també aquest tema, si l’home és lliure o no, he estat cercant-ho però no he trobat quins filòsofs ni quan ho feren.
Per tant m’he limitat a narrar la meva opinió, que per molt que creiem que l’ésser humà és lliure, segons la meva opinió no ho som pas.
Aquest article el vaig escriure per al web de filososfia La Stoa
Portal de filosofia
i cultura
Què en penseu, som lliures o no?
[@more@]
Home, jo esclau no crec que ho sigui… xD Si parlem de la nostre estimada Catalunya.. la meva resposta és no…. que no som lliures desgraciadament com tots sabem 😉
Jo penso que no, però per altres motius als que tú al·leges. Ser lliure no vol dir fer el que et roti, si nó poder decidir què vols fer lliurement.
Un és lliure de decidir lliurement, valgui la redundància, quan tens tota la informació disponible, i quan dic tota, vull dir tota.
A veure en l’exemple que poses d’anara a la Xina. Pimer hauries de recollir tota la informació.
Com molt bé dius tú:
«…demà sinó vaig a treballar em podria caure el pèl o bé per mil altres raons: no disponibilitat de vols, econòmiques, passaport, i tantes d’altres com es vulgui.»
Un cop hagés reunit tota la informació, i totes les possibles repercusions i contratemps que podria provocar la teva acció llavors series lliure d’escollir: Ho faig o no faig.
El problema, crec jo, rau en el fet en que mai podràs reunir tota la informació, ni tan sols pensar en totes les conseqüències…m’he explicat?!
Ara jo crec que abans d’això, els humans patim una submisió molt major encara: La submissió als diners…
Però desenvolupar aquest argument es mereix una extensió encara major que l’anterior.
En fi, això és el que penso.
Frik,
Bé, potser amb l’exemple que vaig posar sobre la Xina no es veu prou clar.
Estic d’acord amb tu en què depenem molt, segurement massa dels diners, però si els deixem de banda i tot i que hi ha qui pugui pensar que un és lliure si se’n sent. Crec que es veu prou clar en el dia a dia i amb els exemples que ha posat el darrer post, que hi han molts factors en la vida diària que ens priven de la llibertat total.