Com que demà segurement no podré connectar-me i ja porto uns dies per culpa de la feina, fent campana del bloq, he decidit fer-ho abans d’hora tot deixant ben clar on seré demà per la tarda-nit:
Per a més informació: Aquest enllaç 
[@more@]
Una persona normal i corrent segurement diria, ostres ja s’ha acabat la festa major, quina pena i que curta ha sigut!. Doncs bé, jo que també m’autoqualifico com a persona normal i corrent dic: Ostres que bé ja s’ha acabat la Festa Major!!!
Encara que sembli una mica tocat del bolet deseguida s’entendrà el perquè d’aquesta exuberant afirmació. Senzillament, és deagut a que m’ha tocat pencar, com cada dia però evidentment multiplicant-ho per bastant, és a dir la feina s’ha amplificat molt ja que treballar al sector de la hosteleria pot portar aquests mals trangols, de sobte et venen a sobre quatre dies de feina sense parar.
Per això exclamo als quatre vents: Ja s’ha acabat la Festa Major!!! (per la pròxima si no treballo ja miraré de gaudir-ne tant com pugui)
[@more@]
Suposo que heu vist la sorprenent notícia de les misses de Cambrils, ja que el RACÓ CATALÀ en va informar molt bé.
Enrenou a missa, a Cambrils
• Un grup de castellanoparlants van protestar perquè no es feien celebracions eucarístiques en el seu idioma (??????? aquest periódico no informa bé! si que se’n feia en castellà, una de setmanal)
• El col.lectiu ha aconseguit el seu objectiu perquè el rector se n’ha anat de vacances (Totes les misses les fan en castellà ara els cabrons!!! )
ESTHER CELMA
CAMBRILS
El rector de la parròquia de Sant Pere de Cambrils, mossèn Ramon Blas Batet, és a Suïssa i els capellans que el supleixen, dos navarresos i un aragonès, diuen les 10 misses setmanals en castellà. Aquest és el resultat de la protesta que un grup d’estiuejants aragonesos, navarresos i argentins, van organitzar perquè només la missa del dissabte al vespre era en castellà.
Els fets van començar el mes de juliol, segons té registrat l’ajuntament. Es van originar amb la queixa dels aragonesos al rector, va seguir l’endemà amb murmuris durant la missa i responent en castellà els cants que s’iniciaven en català. I s’explica per Cambrils que hi va haver fins i tot alguna amenaça al rector.
Cartells i policies
Mossèn Blas, amb paciència de Job, va penjar cada dia una nota a la porta de l’església raonant que el més natural i recomanat era dir la missa en la llengua pròpia del país. Però cada dia mans anònimes arrencaven el cartellet. També s’informa a la porta de l’església que hi ha textos per seguir les lectures que es fan en català.
Per saber el que passava, el regidor de Governació, Jordi Savall (ERC), hi va enviar un policia local camuflat a observar i escoltar. "Teníem por perquè s’acostaven festes. En tres dies vam identificar els que protestaven. Era un grup de jubilats". Va arribar la festa de la Verge del Carme (16 de juliol) i els ànims es van calmar. ¿Miracle?
Mossèn Blas es troba en un congrés. Alguns diuen que fart de lidiar. "Algú acabarà dient que són coses dels comunistes", deia una velleta assenyalant la seu d’ICV, pràcticament tocant a la parròquia. A la taverna basca, davant l’església, hi ha tema per a la tertúlia. "Tant és si amén i al.leluia sonen igual en castellà que en català", diu un assidu. "El quid de la qüestió és que el rector anterior era més del gust dels aragonesos, amb sermons més conservadors", remarca un altre que n’està més assabentat. A la majoria tant els fa la polèmica, perquè expliquen sense rubor que no van a missa.
Davant la Pilarica
Ramiro Ordanza, aragonès de casta, sí que va a missa i li agrada que siguin en català. Però, aclareix: "Sóc de la Franja". No obstant, l’enrenou ha sorprès la major part d’aragonesos de Cambrils. "Si és que no podem sortir de casa", afirma una aragonesa que es diu Pilar. I afegeix: "Si vinguessin catalans a muntar-nos el Crist davant la Pilarica, s’armaria la de Sant Quintí".
Però, per ara, amb els capellans suplents, el conflicte ha minvat.
FONT: El periódico.
——————————-
-Doncs bé finalment TOTES LES MISSES són en castellà!
Concentració de protesta
L’impacte de la notícia ha creat prou impacte com perque certs moviments ciutadans hagin començat a organitzar viatges per aquest diumenge a Cambrils amb la intenció de de realitzar una concentració de protesta i boicotejar la missa de les dotze del migdia si aquesta no és en català com ho havia estat fins fa uns dies.
Mantindrem informats els nostres lectors en el cas que es confirmi el desplaçament. Mentrestant, podeu trucar al telèfon 93 530 96 35 o bé escriure un correu a assowebs@correu.vilaweb.com.
De mentres, si voleu encoratjar els capellans de la parròquia de Sant Pere de Cambrils per tal que es mantinguin fidels a la nostra llengua podeu trucar al 977 360 180.
[@more@]
|
|||
|
De tot i més 2002- 2004 www.detotimes.net |
[@more@]
Doncs si avui ha tocat tornar a la feina. Després de 17 curts dies ha tocat altre cop diana i a la feina que no ha passat res.
La veritat és que de tant rumiar-hi els darrers dies, més concretament des que vaig tornar del viatge, que s’em feia molt i molt dur haver de tornar-hi. Suposo que més o menys a tothom li deu succeïr el mateix, però jo que porto un temps volent deixar-la doncs encara més. Quan veus que la ciutat està mig buida, per no dir buida quasi del tot i a tu et toca tornar a posr-te les piles, penses cara’m quina mandra no? A més a més ara s’apropa la festa major i alava’t sia Déu: quina feinada ens espera!
Sé que hi ha gent que possiblament n’ha tingut menys o ni tant sols n’ha tingut o fins i tot que no en vol pas tenir per adicció al treball. Doncs jo, ho sento molt però no sóc d’aquest darrer exemple en vull tenir i tantes com pugues.
Probablement ben aviat acabaré deixant la feina, sincerament és qüestió de temps. Vull tornar a Irlanda on vaig estar-hi ja un estiu o bé anar cap a Escòcia o Anglaterra, o qui sap si als EEUU.
La rutina m’avorreix i necessito fer un gir en la meva vida. Ara cal anar planejant cap on serà aquest proper futur.
[@more@]
Demanen signatures per a la defensa de les llengües minoritàries d’Europa que duràn al Parlament Europeu.
We, European citizens, ask the European Institutions:
– a statute for the minority and regional languages (recognized or not by the States) (see list attached),
– a translation of the future European Constitution in those languages,
– so that the citizens can address themselves to the institutions and receive information in those languages,
We, European citizens, request the Member States of the European Union:
– to support this request near the European bodies,
because the minority and regional languages of Europe are a
fundamental element of the inheritance of our continant. They take part in the richness and cultural diversity and are the languages used daily by million European citizens.
[@more@]
He trobat aquest text per la xarxa, val la pena reflexionar-hi:
Things you have to believe to be a Republican today:
Understand that Saddam was a good guy when Reagan armed him, a bad guy when Bush’s daddy made war on him, a good guy when Cheney did business with him and a bad guy when Bush needed a "we can’t find Bin Laden"diversion.
Trade with Cuba is wrong because the country is communist, but trade
with China and Vietnam is vital to a spirit of international harmony.
The United States should get out of the United Nations, and our highest
national priority was enforcing U.N. resolutions against Iraq.
A woman can’t be trusted with decisions about her own body, but
multi-national corporations can make decisions affecting all mankind
without regulation.
Jesus loves you, and shares your hatred of homosexuals and Hillary
Clinton.
The best way to improve military morale is to praise the troops in
speeches while slashing veterans’ benefits and combat pay.
If condoms are kept out of schools, adolescents won’t have sex.
A good way to fight terrorism is to belittle our long-time allies, then
demand their cooperation and money.
Providing health care to all Iraqis is sound policy. Providing health
care to all Americans is socialism.
HMOs and insurance companies have the best interests of the public at
heart.
Global warming and tobacco’s link to cancer are junk science, but
creationism should be taught in schools.
A president lying about an extramarital affair is an impeachable
offense. A president lying to enlist support for a war in which
thousands die is solid defense policy.
Government should limit itself to the powers named in the Constitution,
which include banning gay marriages and censoring the Internet.
The public has a right to know about Hillary’s cattle trades, but
George Bush’s driving record is none of our business.
Being a drug addict is a moral failing and a crime, unless you’re a
conservative radio host. Then it’s an illness, and you need our prayers
for your recovery.
You support states’ rights, which means Attorney General John Ashcroft
can tell states what local voter initiatives they have the right to
adopt.
What Bill Clinton did in the 1960s is of vital national interest, but
what Bush did in the ’80s is irrelevant.
[@more@]
Nosaltres formem part del conjunt de Nacions que encara no tenen Estat, en aquest mapa també hi hagin regions com Andaulcia, esperem que nosaltres aconseguim ben aviat la independència i poguem ser un nou Estat europeu, per raons econòmiques, culturals i històriques ens ho mereixem. Siusplau catalans NO BADEM i anem per feina!
Si voleu conèixer més informació visiteu www.eurominority.org o www.euronations.net i per a Catalunya www.freecatalonia.com o www.catalunyalliureja.tk
Ànims i endavant cap a la independència!
[@more@]
Aquest any fa 80 anys de la seva mort.
Joan Salvar-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894 i hi mor el 1924.
És el màxim representant dels moviments avantguardistes que es desenvoluparen a Catalunya entre els anys 1917 i 1924. D’origen molt humil, de bona hora manifestà unes idees completament diferents de les del Noucentisme oficialesc. La seva obra respon a la seva mentalitat d’anarquista idealista i sentimental. La revolta de Salvat -revolta que és tant político-social com literària- el duu a publicar una sèrie de manifestos: Mots propis, Concepte del poeta, i Contra els poetes en minúscula, on exposa tesis revolucionàries.
Més endavant, però, evoluciona vers un estil més personal, més pausat; es manifesta, aleshores, ple de tendresa, d’amor i de sensualitat. Tot i que la salut del poeta va essent minada per la tuberculosi, el seu esperit mostra cada vegada més desigs de la vida.
La fatal malaltia estroncà la ja madura producció poètica quan Salvat tenia justos els trenta anys.
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) Conegut sobretot com a poeta, és autor també d’articles, de manifestos, i d’altres proses de caire polític i social. La seva obra és marcada per l’inconformisme, l’idealisme i l’ombra d’una mort precoç. Els seus poemes amb influències avantguardistes però també tradicionals evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919) passant per La gesta dels Estels (1922) i culminant amb l’entusiasme vital del poeta a El poema de la rosa als llavis (1923). Va morir de tuberculosi. La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema Nocturn per a acordió que fa referència a l’època en què l’autor va fer-hi de vigilant nocturn. La seva obra poètica ha estat profusament difosa al gran públic, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d’altres.
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 – 1924)
LES GORGES
A Sant Martí del Canigó
la veu ressona que us esglaia.
Diu: Catalunya!
i la remor
sempre contesta: Esclava a Espanya.
Si prens coratge
els ulls al cel
i alces el braç -gest de venjança,
a Sant Martí sents una veu
i a cau d’orella:
També a França.
[@more@]
Encara no he tornat a la vida normal i corrent, és a dir a la vida del treball i ja m’està mig agafant la "depressió" . El cert és que no tinc gens de ganes de tornar a treballar, em queden concretament 3 dies per a dir prou a les vacances i la veritat és que ja se’m cau el món a sobre pel fet d’haver de tornar. Això segurement deu ser perquè no m’agrada la feina que faig i únicament la faig per a guanyar uns calerons, això si, a la que pugui la deixo.
Des que vaig tornar del viatge a Istambul que no faig més que pensar en el retorn al treball i a la vida quotidiana, les vacances, tot i haver tingut quasi el doble de temps que l’any passat se’m han fet MOLT i MOLT curtes, vaja que han passat volant. 17 dies que ja quasi s’han esfumat,…que trist!
[@more@]
Mosaic de paraules al mes – RSS