Temps de segrestos

Com que darrerament i malauradament semla que s’estan posant de moda els segrestos tant a l’Iraq com a forçes llocs del món, avui en parlaré, abans de tot vull deixar clar que estic absolutament en contra de tot tipus de violència.

Però degut als darrers segrestos de dos periodistes francesos la veritat és que la hipocresia que existeix en aquest món apart de fotrem ràbia ja em fot gràcia i tot.

Em refereixo al fet que pels dos segrestats periodistes francesos s’ha mogut cel i terra per tal que els alliberéssin, en canvi anteriorment també a l’Iraq varen segrestar a quinze nepalesos, els quals per quantitat noombrosa els superaven en escreix 15 a 2, doncs bé ni piu s’en va  dir. Els periodistes, almenys els d’aquí no en van dir res, en canvi pels dos francesos tots a posar el crit al cel.

Hipòcrites, què hem de pensar, que per anar a l’Iraq i que et facin cas per a poder salvar la vida has de ser periodista i a més a més d’un país occidental? Si no ja has begut oli i segurement si ets segrestat correràs la mateixa "sort" que els quinze del Nepal, que varen morir tots a mans dels segrestadors, ara un pic morts ja si que van sortir als diaris.

Anem apanyats. 

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

3 Responses to Temps de segrestos

  1. Frik says:

    Jo estic amb tú, però no sé que prefereixo…que em pelin els cabrons que m’han segrestat o el cabrons del meu govern, tots sabem de qui parlo, oi?

  2. Frik says:

    És que és molt “jevi”, aquest d’en Putin …és un animal tiu…primer allò d’el teatre i ara això de l’escola…i les coses que no debem saber.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *