Aquest diumenge va tornar a ser un diumenge fantastic. Com canvia, Irlanda amb el sol quan decideix sortir i fer-nos companyia. En un principi havia de ser diumenge de cinema, pero en llevar-me, obrir la cortina i veure el cel sense ni un sol nuvol, va ser força oportu per un canvi de plans.
Finalment, decisio: anar cap a la platja. Sense banyador (fa tres anys si que em vaig banyar per les fresques aigues d’aqui dalt,pero ara ni tant sols vaig endur-me el banyador. Tot i aixo els plans eren anar a la platja. Trobar la parada del bus (en aquest cas el 38) i direccio a HOWTH. En veure altre cop la mar, bons records van tornar-me a la ment. En arrivar-hi, en primer lloc una volta pel port, observant les barques que el paisatge endolcien. Sense perdre de vista el petit mercat de diumenge de productes artesanals. En una de les parades venien peix, visc en una illa des de fa 4 mesos i tot just es la segona peixeteria que veig. Aqui, el peix a l’aigua, ningu diria que vivim en una illa.
Tot seguit a fer un cop d’ull als pescadors, en aquest cas de canya, a veure qui era el mes afortunat. Poca fortuna i poca paciencia, a seguir provant. Era hora de fer cap a la platja, el sol, estranyament, seguia imponent acariciant les mirades dels presents. Pel cami, parada i conversa amb un bon home irlandes. Parlant del passat, mirant el futur. Converses de carrer amb un paisatge al davant fantastic.
Finalment, res de platja. Ruta pels penyasegats que envolten la zona. Amb vistes de mar, exercits de gavines, muntanya, verd, calma,camins i natura enlla. Caminar, caminar, caminar sense ruta. Sense mapa, sense bruixola, n’hi ha prou observant. De retorn, ni tant sols bus, caminar, caminar, rodejant la peninsula fins a Dublin.
Fantastic, diumenge d’enamorament a la mar.
[@more@]
[@more@]
