Ahir volia felicitar Londres pel fet d’aconseguir les olimpiades, sobretot pel fet de treure’ls-les als nostres veins espanyols, no vaig poder. Avui ho faig pero amb la tristesa d’haver vist aquest mati l’atac que ha patit la ciutat i els seus ciutadans.
Londres es una ciutat que aprecio molt. Els mercats, carrerons, avingudes, monuments, places, museus i el record de Wembley en els darrers dies. De fet, sino hagues estat a Dublin estaria en aquesta ciutat, la qual no crec que tardi molt en tornar.
Em vist com una ciutat pot passar de l’alegria a la tristesa en ben pocs moments. No es bon dia per a felicitar Londres, pero millor superar l’atac d’avui tant aviat com sigui, no com els terroristes voldrien.
Per acabar, demanar (per demanar que no quedi i per molt complicat que sigui), la fi del terrorisme a tot arreu del mon i de tots els tipus , aixi com la fi de totes les causes que fan que el terrorisme existeixi.
[@more@]
Gracies Perejoan, m’has toca’t la fibra i tot. Ho intentare.
Sento no visitar-te (a tu i als demes bitacolaires) mes sovint. Cuida’t igualment!
de tot el que he llegit hui, aquest és sense dubte un dels millors articles. excel·lent l’últim paràgraf!
Gracies Cyric.
Tant de bo el que he escrit en l’ultim paragraf es complis, aixi com totes les altres violencies i guerres tambe en poguessim veure la seva fi algun dia, fins i tot, perque no, poder esborrar dels diccionaris aquestes paraules: guerra, terrorisme, violencia,…
Salutacions.
El primer que he fet quan ho he sabut ha estat pensar en tu… Jo també. I sí: hem de demanar per la fi de les causes, totes les causes. Si només demanem per la fi del terrorisme, em penso que no anirem a enlloc. Una abraçada.
És molt fort el que ha passat avui a Londres… Sabeu que avui és Corpus de Sang??? (Quina mala casualitat també…) Surt a lamalla.net
No hi ha paraules, ni comentaris a fer. Bé, només un: cuida’t molt.