Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

Varem veure com detenien i s’enduien cap a Madrid, un vailet de 14 anys (Eric, el fenix resorgeix de les cendres, tard o d’hora guanyarem) acusat de terrorista per haver reclamat en un correu electronic que 3 empreses espanyoles etiquetessin en catala, tal i com aixi indica la Llei de polictica linguistica del nostre govern. Vingueren de matinada ens explica l’Eric fa poc mes d’un any:

"(…)

Jo ja me n’estava anant a dormir quan piquen a la porta. Va baixar el meu germà i els meus pares, llavors em van cridar a mi.

Quan vaig sortir em vaig espantar molt, perquè hi havia molta gent a fora mirant tot el pati amb llanternes, i a l’entrada del pati hi havia molta gent amb els meus pares. Un home em va dir que era el capità de la brigada antiterrorista i que venien des de Madrid , em va ensenyar una ordre d’escorcoll, i una placa. El capità em va preguntar que si havia enviat amenaces a les tres empreses. Jo els vaig dir que amenaces no, però que els demanava que etiquetessin en català. (….)

Van pujar a casa i es van ficar a la meva habitació, el primer que van dir a l’entra va ser: "Mirar, una bandera de Cataluña".

A dins de la meva habitació (és una habitació mitjaneta), hi vaig comptar 10 guàrdies civils, al passadís 5 més. Al pati, més gent, als cotxes… (van venir 8 cotxes que estaven rodejant la casa, més els que hi havien a la carretera, que suposem que eren d’ells, per barrar-nos el pas si volíem fugir). (….)

Vam veure com detenien un grup de magrabins a Olot, acusats de terrorisme ja que a casa seva tenien productes perillosos: Sabo de rentavaixelles. Eren immigrants, no els vam fer gaire cas. Ens hauria de caure la cara de vergonya. Vam veure com jutjaven els 4 cuiners bascos, acusats de col-laboracio terrorista; avui podem llegir que tot eren fanfarronades espanyoles.

Ahir vam veure com detenien i empresonaven l’excapella Lluis Maria Xirinachs per apologia del terrorisme (on es senyores i senyors la llibertat d’expressio????), actualment te 74 anys conegut per la seva trajectòria antifranquista i de lluitador pels drets de les persones i dels pobles, ha estat detingut en aplicació de la llei antiterrotrista mentre tramitava la renovació del carnet d’identitat en una comissaria de Barcelona. El qual fins i tot va ser caniddat al Premi Nobel de la Pau!!!!

( A les vuit del vespre hi ha convocada una concentració davant la Model per a reclamar l’alliberament de l’ex-senador).

Hem vist tot aixo i moltes, moltes, moltes coses semblants o pitjors. SENYORES I SENYORS, NO ENS CAU LA CARA DE VERGONYA???? Seguirem de braços creuats? O algun dia direm ja n’hi ha prou Espanya, ja n’hi ha prou!! JA N’HI HA PROU, JA N’HI HA PROU.

Posem-nos

[@more@]

Tweet

Quan fa que no parlo de llibres? Bastant, deu ser que darrerament no llegeixo tant. Coi si estem a l’any del llibre! Vaja, si que llegeixo, pero ho faig mes pel que fa a diaris.[@more@]

Tweet

Ves per on, avui no sabia sobre que escriure, vinga donar voltes i mes voltes i finalment, fent un cop d’ull al calendari, he vist que estic d’aniversari.

1 any sense fumar.

La veritat es que estic en un dels millors paisos per a deixar de fumar. Primerament perque un paquet de cigarretes deu costar a la vora dels 8 Euros (perdoneu-me la ignorancia pero no ho se amb exactitud, ja que no en compro) i el segon motiu; arreu es prohibit fumar. Ni restaurants, ni pubs, ni a les empreses, enlloc es pot fumar.

1 any sense fumar i ja no recordo ni que havia estat fumador, aixo que ho havia estat per una bona pila d’anys.

Des d’aquestes modestes linies animo a tothom qui encara sigui fumador/a a deixar de ser-ho. Amb tota certesa puc afirmar que val molt la pena.

[@more@]

Tweet

Avui m’ha passat un fet curios. Estava al cibercafe on ara mateix estic i com el que no vol la cosa, he fet un cop d’ull a la pantalla de l’home que seia al meu costat i:

Estava escrivint al seu weblog o bitacola.

M’he anat fixant, tot dissimulant evidentment, com feia per a escriure el missatge. Com que l’home encara segueix al meu costat, no m’he atrevit a obrir el seu bloc. A vegades aixo es molt personal i les tafanaries no son molt prudents. Vaja, si que l’he obert, pero nomes un parell de segons tot vigilant que no em veges, ha estat la temptacio.

La seva adreça es la seguent: irishpoetry.blogspot.com

http://irishpoetry.blogspot.com/

I la bitacola promet bastant, almenys pel titol i pel proces de creacio del missatge que l’hi he vist jo. L’home, d’uns trenta i pico anys, els cabells blancs, jersei de maniga llarga de llana, texans clars i bote ha vingut amb una llibreta gruixida i gastada. La oberta per la meitat tot cercant la pagina que finalment ha trobat. Era escrita a ma, amb llapis i de tant en tant, plena de gargots. Quan jo m’he n’he adonat ja estava passant els apunts al web. De mica en mica a acabat de passar tot el full al web, se l’ha rellegit varis cops i s’ha decidit a publicar-lo.

Despres ha obert la pagina web del seu bloc, ha tornat a rellegir el post i ha fet un cop d’ull als missatges que havia publicat en dies anteriors. Despres n’ha contestat algun i ara mateix esta escrivint en una pagina web de poesia, un text molt i molt llarg.

De ben segur cadascu tenim el nostre estil en escriure el missatges. A vegades ens hi passem 1 hora i a vegades en 5 minuts en tenim prou. Jo, malauradament, per manca de temps, darrerament m’estic mal acostumant a ser dels dels cinc minuts. Haure de fer com el meu vei i fer els deures a casa. En tot cas m’ha fet gracia coneixer el meu vei blocaire, almenys m’ha inspirat a escriure. El proper cop l’hi haure de demanar consell.

[@more@]

Tweet

Avui parlare de la sardana. Pensant-hi he recordat aquest darrer setembre en passar uns dies a Catalunya, veient l’aplec de sardanes a la Plaça del Rei de Barcelona, les llagrimes se’m van caure dels ulls.

Malauradament nomes vaig poder veure la dansa repetint-se tres o quatre vegades. Pero van ser uns instants molt emocionants. Malauradament no la se dansar, sembla que als catalans ens fa vergonya mostrar qualsevol signe de catalanitat. Es la nostra dansa nacional

[@more@]

Tweet

Avui penjo la primera foto feta per mi a la bitacola:

Es tracta dels Cliffs of Moher – penyasegats de Moher a la zona Oest de la illa, per sota de Galway.

Aquesta altra es de Galway, fa una setmaneta i escaig:

Una abadia de la zona sud de la illa.

I per acabar, aquest soc jo, amb boina blava, l’estelada de penjoll al coll, la samarreta de Free Catalonia – www.freecatalonia.com – tot fent pais per Irlanda, en aquest cas a dalt dels Cliffs de Moher i des de Galway per la nit.

Fins la proxima.

[@more@]

Tweet

Una vegada mes els catalanoparlants hem de cedir, aquest cop gracies al suport de la consellera botiflera de cultura del Principat. Llegeixo de bon grat, que la: La Generalitat i la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt han signat avui el contracte que regula la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor de la Fira del 2007. El que em preocupa i de valent pero, son les declaracions de la botiflera i, sobretot, les NO declaracions d’alguns politics que formen part del govern.

La Fira internacional del Llibre de Frankfurt es la mes important d’aquest genere al mon. Teniem una enorme oportunitat per a mostrar al mon de la cultura el que som, catalans. El que es la nostra cultura; EVIDENMENT la cultura catalana ES la cultura EN catala. Com la cultura francesa es la que realitzada en frances, l’alemanya en alemany i la espanyola en espanyol. Sigui escrita en el pais que sigui.

En canvi, gracies a la pocavergonya de la consellera de cultura i els politics que estan al nostre Parlament, llegim aixo de la botiflera:

Ha dit que hi seran presents ‘els autors catalans, escriguin en la llengua que escriguin’. Espero que la donota sigui consequent amb les seves paraules i faci anar-hi els autors catalans que escriguin en alemany, angles, arab, rus,…. aixi com tantes llengues trobem escrites als Paisos Catalans. Malauradament nomes hi assistiran els autors que escriuen en llengua colonial espanyola, algunes escorrialles en catala per a quedar be i res mes.

De debo sap molt de greu tenir un nivell de politics tant baix, incapaç de defensar els nostres interessos. Quan per exemple, ens ser convidada la cultura espnayola, EVIDENTMENT nomes va anar-hi tot el que fos espanyol. Es a dir, ni res en catala, ni en basc, ni en gallec. Prou que saben ells que no en som pas d’espanyols nosaltres. Quan tardarem en reaccionar nosaltres? 300 anys mes? No, gracies.

No afluixem catalans. Sempre endavant.

[@more@]

Tweet

Fa temps que no parlo del Barça, avui ho fare, pero no pas d’esport, sino de quelcom força preocupant: de feixisme.

No parlo de futbol perque la veritat, darrerament veure el Barça es força aborrit. Com a soci del Barça crec que puc parlar, com qualsevol persona que no ho fos, d’un personatge feixista que hi ha dins la junta directiva del Club.

S’anomena Alejandro Echevarria, amb passat (i segurement present) a la fundacio feixista Francisco Franco i per a mes INRI, es el CAP de SEGURETAT del Barça. Per l’amor de Deu senyores i senyors, feixistes ni a Can Barça ni a Catalunya. Vaig votar en Laporta i dic publicament en aquest bloc, que si el cunyat franquista segueix ocupant un carrec a la junta directiva del Club, No penso tornar a votar en Laporta.

Cal recordar Josep Sunyol i Garriga
Membre d’ERC i President del FC Barcelona (1935-1936)

Afussellat a Madrid el 6 d’agost de 1936 pel feixisme. No oblidem.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Sunyol_i_Garriga

Aquest dissabte no anire al Camp Nou ja que estic per terres irlandeses, pero encoratjo a tothom qui hi vagi a dur en una ma la senyera estelada i en l’altra una pancarta dient:

FEIXISTES NI AL BARçA NI ENLLOC.

(De debo que si mirant el partit per la televisio, veig unes quantes senyeres i pancartes, i a mes a mes guanyem el partit, que tambe ja toca!!, seria un xic mes feliç). Us imagineu que els dirigents del Bayern de Munic fossin Nazis??? SOCIS ACTUEM. Fora feixistes del Camp Nou (tots els que ho siguin, de feixistes, espero que se’n sentin identificats).

[@more@]

Tweet

Avui volia parlar del Barça, repassant les noticies n’he trobat una d’ABSOLUTAMENT VERGONYOSA. En aquest post em limitare a copiar-la ja que no tinc temps per opimar, estic a la feina.. En quin mon vivim senyores i senyors? Quina vergonya!!!

Més de dos milions de persones moren de fam cada dia L’Àfrica és el continent més afectat per la fam, on tres de cada deu habitants tenen malnutrició. L’ONU ha donat a conèixer una xifra esfereïdora. Més de dos milions de persones moren de fam cada dia, més que per la malària, la sida i la tuberculosi juntes, segons el relator especial de l’ONU pel Dret a l’Alimentació, Jean Ziegler. Aquest anunci coincideix amb el Dia Mundial dels Aliments, que se celebra avui. En aquest sentit, el relator ha explicat que es calcula que el món pot produir menjar suficient per alimentar diàriament 12.000 milions de persones, el doble de la població mundial.

Des de les Nacions Unides, el secretari general de l’ONU, Kofi Annan, també ha recordat que més de 850 milions de persones pateixen fam al món, una xifra que la comunitat internacional s’ha proposat reduir a la meitat el 2015. La situació més preocupant respecte a la fam té lloc a l’Àfrica. En aquest continent, el nombre de persones amb malnutrició ha passat de 88 milions el 1999 a més de 200 milions el 2001. Així, més de tres de cada deu habitants d’Àfrica tenen malnutrició, cosa que suposa per al relator de l’ONU "una veritable crisi continental". Entre els exemples que ha citat Ziegler destaquen el de Burkina Faso, on "l’escassetat d’aliments arriba al 70%", Mali, on "més del 10% de la població no té res per menjar", el Sudan, on "3,5 milions de persones són víctimes de la fam", o Etiòpia, on "més de 3,8 milions d’habitants necessiten urgentment assistència alimentària". No obstant, el relator ha lamentat especialment la situació del Níger i de la "lenta" resposta internacional, que es va intensificar després que els mitjans de comunicació difonguessin imatges de la població nigeriana. La fam, estratègia militar Ziegler ha aprofitat per denunciar també la "flagrant violació dels drets humans que suposa l’estratègia utilitzada per les forces de la coalició a l’Iraq per aïllar els insurgents". "Les estratègies militars de les parts en conflicte, incloses les forces de la coalició i els grups insurgents, inclouen la interrupció del subministrament d’aliments i aigua a les ciutats atacades. Això obliga la població civil a abandonar la zona i els insurgents queden aïllats. "Puc entendre aquesta estratègia des del punt de vista militar, però constitueix una violació de la llei internacional", que prohibeix utilitzar la fam com a arma i reconeix el dret a tenir accés a aliments i aigua.

[@more@]

Tweet

Aquests dies haureu vist que no he escrit gaire, mes aviat gens. Aixo es degut a que he estat fent una volteta turistica per Irlanda. Fa una setmana vam fer a Dublin una butifarrada contra la hispanitat, vam disfrutar de valent tot menjant i bebent.

El mateix dissabte per la nit, van arrivar l'Eliseu i la Montse, dos amics de Mataro. L'endema diumenge els vaig mirar de fer una ruta turistica per Dublin, van veure força cosa i en poc temps. Vam caminar massa i tot. Durant la setmana, hem estat de ruta amb cotxe per l'illa, fins divendres que vaig tornar a la feina, lloc on estic ara mateix escrivint i d'on puc escriure ben poc mes.

Hem vist mar, muntanya, moltissimes restes arqueologiques i malauradament l'eliminacio de la seleccio, Irlanda, que no podra anar al Mundial. Per acabar una petita (o gran) foto dels Cliffs of Moher, penyasegats de Moher, a la costa Oest, Galway.

[@more@]

Tweet