El meu vei es bitacolaire.

Avui m’ha passat un fet curios. Estava al cibercafe on ara mateix estic i com el que no vol la cosa, he fet un cop d’ull a la pantalla de l’home que seia al meu costat i:

Estava escrivint al seu weblog o bitacola.

M’he anat fixant, tot dissimulant evidentment, com feia per a escriure el missatge. Com que l’home encara segueix al meu costat, no m’he atrevit a obrir el seu bloc. A vegades aixo es molt personal i les tafanaries no son molt prudents. Vaja, si que l’he obert, pero nomes un parell de segons tot vigilant que no em veges, ha estat la temptacio.

La seva adreça es la seguent: irishpoetry.blogspot.com

http://irishpoetry.blogspot.com/

I la bitacola promet bastant, almenys pel titol i pel proces de creacio del missatge que l’hi he vist jo. L’home, d’uns trenta i pico anys, els cabells blancs, jersei de maniga llarga de llana, texans clars i bote ha vingut amb una llibreta gruixida i gastada. La oberta per la meitat tot cercant la pagina que finalment ha trobat. Era escrita a ma, amb llapis i de tant en tant, plena de gargots. Quan jo m’he n’he adonat ja estava passant els apunts al web. De mica en mica a acabat de passar tot el full al web, se l’ha rellegit varis cops i s’ha decidit a publicar-lo.

Despres ha obert la pagina web del seu bloc, ha tornat a rellegir el post i ha fet un cop d’ull als missatges que havia publicat en dies anteriors. Despres n’ha contestat algun i ara mateix esta escrivint en una pagina web de poesia, un text molt i molt llarg.

De ben segur cadascu tenim el nostre estil en escriure el missatges. A vegades ens hi passem 1 hora i a vegades en 5 minuts en tenim prou. Jo, malauradament, per manca de temps, darrerament m’estic mal acostumant a ser dels dels cinc minuts. Haure de fer com el meu vei i fer els deures a casa. En tot cas m’ha fet gracia coneixer el meu vei blocaire, almenys m’ha inspirat a escriure. El proper cop l’hi haure de demanar consell.

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

3 Responses to El meu vei es bitacolaire.

  1. vell artista says:

    Si tothom té el seu estil en això de la creació, divertit això de conèixer a la persona en el mateix instant que coneixes la seva pàgina…
    A mi m’hagués agradat ser una d’aquelles persones que en cinc minuts ho enllesteixen tot, jo a tot li dono tantes voltes, faig i desfaig per tornar a fer que m’allunyo bastant dels cinc minuts, tendeixo a ser com el teu company del ciber.

  2. frederic says:

    És que de vegades la tafaneria ens pot!

  3. Altis says:

    Josep Arnau, m’ha fet molta gràcia el teu post. M’he imaginat a mi mateixa mirant el que feia el veí del costat! Jo també hagués obert el seu blog. De fet ara el mirare 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *