Llibres.

Quan fa que no parlo de llibres? Bastant, deu ser que darrerament no llegeixo tant. Coi si estem a l’any del llibre! Vaja, si que llegeixo, pero ho faig mes pel que fa a diaris.[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Llibres.

Aquesta tarda he estat a les Drassanes de Barcelona passejant entre llibres per la Setmana del llibre en català, ja us en vaig parlar no fa molt. Més que res cercava llibres de butxaca o de tamany reduit (i que m’agradéssin evidentment), per tal de poder-me’ls endur cap a Dubin, ja que per qüestió d’espai i sobretot de pes, no em puc emportar gaires totxos.

Per això he acabat decidint-me per comprar Tots els contes  de la Mercè Rodoreda (ja n’he llegit una bona part però serà un plaer tornar a froïr amb la seva lectura), també, Les històries naturals d’en Joan Perucho, Solitud  de Víctor Català, feia temps que el volia llegir, entre el recordatori d’en Pere de Saragatona  i l’any del centenari que va ser escrita, estava obligat a llegir-lo. També El món de Sofia, de Jostein Gaarder, que ja havia dit varies vegades a en Frik que el llegiria i un altre de l’Albert Camus també en format reduit. Aquests d’avui, més uns quants que ja tenia apunt per endur-me, seran l’arsenal que carregaré a l’equipatje, ja us en comentaré la resta.

Després he estat llegint el diari, l’AVUI evidentment, en una de les pàgines culturals es feia esment de la propera otorgació dels Premis Internacionals Terenci Moix  el dia de Sant Jordi. Un dels apartats és per al llibre de l’any i els nominats són els següents: "l’edició castellana de Pa negre, d’Emili Teixidor; Orígenes, d’Amin Maalauf; Buenas tardes a las cosas de aquí abajo, d’António Lobo Antunes; El hijo del acordeonista, de Bernardo Atxaga; i La noche del oráculo, de Paul Auster" (sic). Els guardonats rebran un premi amb més valor sentimental que material: un euro i una ploma estilogràfica Montegrappa. És ben curiós el premi, diuen que així s’asseguren la independència, és a dir, que no es dongui gat per llebra, cosa que fa dubtar bastant de la resta de premis literaris que tinguin certa dotació econòmica. Un darrer apunt, no trobo gaire encertat que posin els títols dels llibres en espanyol, tot i que el premi valori les obres en aquesta llengua. Ja que tots han estat traduits al català per diferentes editorials, a excepció crec, del llibre de Lobo Antunes, per tant hagués estat molt millor posar: Orígens, El fill de l’acordionista i La nit de l’oracle.  


[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

3 Responses to Llibres.

  1. Frederic says:

    Llibres, llibres, llibres, llibres… el nostre vici!

  2. isnel says:

    Hi ha premis literaris dotats econòmicament que són molt justos i molt rigorosos. És una llàstima que, per uns quants que no ho són, hi hagi aquesta opinió generalitzada.
    Solitud és una perla, JosepArnau.
    La nit de l’oracle no l’he llegit, però me l’han recomanat molt.
    Bon viatge i molt bona lectura!

  3. Frik says:

    Espero que t’agradi el Món de Sofia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *