Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

Avui escric des de l'estació d'autobusos d'Hamburg, encara a Alemanya, a punt per tres hores més de viatge retornant cap a Berlín.

Estic literalment baldat de tant i tant caminar. Una de les coses que m'he de replentejar en la propera sortida serà no caminar tant. Quan vaig de vacances, en comptes de ser-ho, sovint acabo cansadisim de tant caminar. Ahir, per exemple, vaig acabar rebentadisim de visitar museus, catedrals, mercats nadalencs,…. a més a més, per acabar-ho d'adobar a les 19.00 vaig anar a veure el Barça al pub. Concretament a un pub irlandès d'aquí a Berlín. Vam estar fent petar la xerrada, amb un parell d'alemanys, un finlandès i un italià. Curiosament, un dels alemanys devia xerrar millor català que el meu. De menut va anar a viure a Felanitx, Mallorca, i parlava un català perfecte. A més a més, amb l'accent deliciós de la bona gent de les illes. En acabar el partit, ens vam quedar l'altre alemany, el finlandès i jo fent unes cervesetes al pub, fent petar la xerrada i després fins les tantes a un parell més de llocs,….

Aquest matí d'hora cap a Hamburg, i un altre cop caminar, visitar, caminar,…. buf…. Demà, una mica de relax, acabar d'enllestir el que queda de Berlín i el dimecres cap a Polònia.

(Per cert, si algu vol anar a Hamburgh, la seva pàgina web de turisme és en català, pel que fa a mi, a banda de que força gent m'he n'havia parlat molt bé, ha estat un á de les coses que m'ha fet decantar per anar-hi:

http://internationales.hamburg.de/hamburg-tourismus/other_languages.htm

http://internationales.hamburg.de/hamburg-tourismus/katalanisch/index.htm

[@more@]

Tweet

Guten Tag família !, ja estic a Berlín. Vaig arribar ahir, ben d'hora al matí, rodolí! Bé, dir que estic ben rebentat de tant caminar, aquesta és una ciutat ben grossa, on et fas uns bons farts d'anar amunt i avall. Del temps, no en diré gran cosa, evidentment fa fresca, força vaja, tot i que no neva; momés afegir que de les primeres coses que vaig comprar van ser un gorret i uns guants, la bufanda ja la duia de Dublín.

Per acabar, una petita desepció. Ahir, en una de les llibreries que vaig anar; sempre que puc faig bones estades a les llibreries, estigui on estigui, vaig veure el llibre "La Pell freda" de l'Albert Sánchez Pinol. Em va decebre la cosa, ja que, tot i no entendre ni un borrall d'alemany, encara puc reconèixer on hi diu català i on hi diu espanyol. En la portada i acompanyat d'una de les tires de publicitat que posen de propaganda, ja hi deia dues vegades "espanyol"; a la contracoberta del llibre, dues o tres vegades més; en la descripció del llibre i de l'autor també; ni un sol mot fent pal.lès que el llibre fou escrit en llengua catalana. Déu n'hi doret….

Bé, per acabar, dir que m'ha fet gràcia veure com puc tornar a posar accents ´´´´´´´´««««`jejejeje, tot i que algunes tecles estan canviades de lloc.

Fins la pròxima.

Estic a la vora de la Brandenburger Tor:

[@more@]

Tweet

Com sabeu, la informacio del que succeeix als Paisos Catalans, quasi nomes la puc rebre per internet. Avui parlare del web telenoticies.com . Fa molt de temps que em treu de polleguera.

Quan parlen del Parlament (jo sempre crec que parlen del nostre), resulta que es refereixen al Parlament dels nostres veins, els espanyols. En canvi del nostre en diuen el Parlament catala.

El Parlament català descarta querellar-se contra el PP per haver vinculat Estatut i ETA
(el nostre Parlament es el catala, per que coi han de posar el Parlament catala? )

Quan parlen de "la seleccio", es refereixen a la dels nostres veins. Fa unes setmanes llegia el titular "La seleccio classificada pel Mundial 06". Jo que soc de cor fluix, vaig fotre un crit d’alegria enmig del cybercafe tot fent un bon vot de la cadira, resulta que es referia a la seleccio dels veins, la dels espanyols!

El Paraguai serà el rival de la selecció catalana en l’amistós de Nadal (Per quin set sous han de dir seleccio catalana? cadria dir: El Paraguai sera el rival de la seleccio en l’amistos de Nadal. En canvi per a la seleccio espanyola en diuen , "la seleccio").

Fixeu-vos amb les dues noticies seguents:

Vint-i-quatre detinguts al Riviera per presumpta explotació sexual d’immigrants indocumentades

Podem veure tambe, per exemple, com per anomenar la Catalunya Nord o el Nord de Catalunya en territori frances se les han d’empescar per no dir el nom:

Llanguedoc-Rossello i Migdia Pirineus.

En el mapa del temps del web, nomes surt el principat, a no ser que entris al web del servei metereologic..

Seguria pero no em puc entretenir mes. No anem pas be amb la TVE3

[@more@]

Tweet

Darrerament quasi no escric al bloc. Estic una mica enfeinat preparant el proper viatje. Marxo dissabte i he hagut d'ultimar els darrers preparatius aquets dies. A corre cuita com de costum. Allotjaments, transports, coneixer un xic alla on vaig,…

En primer lloc enfilare cap a Berlin dissabte al mati, ben d'hora , amb el que m'agrada a mi matinar… Alla, el planning encara no esta molt clar, simplement ja es veura. Us en fare cinc centims.

Tot seguit, el dimecres, un altre vol cap a Cracovia. Alla he quedat amb uns amics polonesos. La intencio es coneixer Cracovia el dimecres, el dia seguent anar cap a Auschwitz i el divendres agafar el tren direccio Wroklaw (en catala no se com s'escriu, suposo amb C's). Fer nit alla, on hi ha preparada una festeta i l'endema tornar amb dos cotxes i uns anglesos, tot fent paradetes, i cap a les 20.00 pm, vol de tornada a Dublin.

En tot cas, ja mirare d'escriure algun cop, des de terres nevadetes.

Salutacions.

[@more@]

Tweet

La comunitat catalana d’Irlanda mostra signes de vitalitat i la ferma voluntat d’organitzar-se per contribuir a la projecció internacional de Catalunya i dels Països Catalans a Irlanda. Fa cosa d’un parell de mesos, per l’11 de Setembre, iniciàvem el procés que de mica en mica anem avançant. Era la nostra Diada nacional, i un grup de catalans quedàrem per a posar la primera pedra a la nostra fita: la creació d’un Casal Català de Dublín (Irlanda).

De moment seguim en el bon camí marcat, el procés segueix avançant a passos de gegant. Vam organitzar una botifarrada contra la Hispanitat, érem un bon grapat i vam xalar d’allò més. Paral·lelament estem creant la Penya Blaugrana de Dublín, la qual està tenint tanta acceptació com el Casal Català. Fa ben pocs dies hem inaugurat la pàgina web de l’associació, la qual serà el nostre principal pilar d’interacció. Val a dir-ho també, que aquesta web en ben pocs dies a rebut vora un miler de visites, superant les nostres expectatives. Esperem que pugui ser útil tant per als catalans que vivim a Irlanda, com per als que viviu als Països Catalans i teniu pensat pujar cap aquí dalt.

Només ens resta seguir amb els tràmits per al reconeixement legal per part dels governs catalans i irlandesos de la nostra entitat que ja funciona tot i no ser reconeguda. I seguir amb les activitats que ens havíem proposat, aquí en teniu una petita mostra:

– Promoure la llengua, la història i la cultura dels Països Catalans.

– Fomentar l’intercanvi de la cultura dels Països Catalans amb les altres cultures del país on vivim.

– Promoure l’aplec i la germanor entre les persones de parla catalana, sense distinció d’ideologies o creences.

Amb tot això us animem a ajuntar-nos a la nostra associació, mitjançant la nostra pàgina web, les activitats i trobades que anirem fent. Pretenem ser l’ambaixada de Catalunya i els Països Catalans: un punt d’acollida per als catalans, les catalanes i els catalanòfils que resideixen o visiten la nostra illa.

A banda també animem a tots els ciutadans dels Països Catalans a visitar-nos en aquesta terra, que com la nostra, és terra de llibertat i acolliment.

[@more@]

Tweet

Canviar el món?

I tant que sí! El món és comença a canviar per la teva petita enorme ajuda. El món és comença a millorar a partir dels grans de sorra de cadascú de nosaltres. A partir del nostre petit gran pas endavant avancem tots cap a un món millor. Des del teu barri s’inicia l’espurna, que juntament amb les altres espurnes fem créixer més i més la flama de l’esperança. L’esperança per a un millor que entre tots, si no estem de braços creuats, anem aconseguint.

[@more@]

Tweet

La majoria de ciutadans europeus vivim permanentment en la suit d’un Hotel de cinc estrelles i ens passem el dia queixant-nos per foteses. Ens queixem de què al nostre il·lustre llogaret no rebem bé el senyal de l’antena parabòlica, que no tenim cobertura al telèfon mòbil, pensant en quin cotxe comprarem demà passat; i fins i tot ens preocupa, de quin color serà el proper paper de wàter. Foteses del dia a dia que diuen molt de la nostre moralitat, situada en un nivell absolutament roí.

No cal pas sortir del luxós Hotel per a veure el que ens envolta, ja sigui ben a prop nostre, o un pèl més enllà. Només cal pitjar el botó que encén la pantalla plana gegant de la televisió o bé obrir algun dels diaris que no volem ni llegir per no descobrir què hi ha a fora.

Fins i tot, per les dates que s’acosten, Nadal, hi ha qui entristit pel moment se n’adona que fora l’Hotel, hi ha qui no té casa, hi ha qui mor de fam. Se’n adona, encara que sigui momentàniament, que vivim en un Hotel de súper luxe imprescindible.

Senyores i senyors, hi ha vida fora l’Hotel. Actuem?

[@more@]

Tweet

Aquesta és una història gens coneguda, per tant no la digueu a ningú.

Coneixeu en Pere? És un home de tradicions, visqué la guerra, la guerra dels catalans contra Felip V, el borbó que intentà aniquilar Catalunya i els seus habitants i que ens arrabassà les llibertats com a poble ara farà tres segles. En Pere s’estima la seva terra on viu, no la treballa però avui com cada dia, igual que l’endemà de la gran derrota hagué d’obrir la botiga de queviures, fruites i verdures d’aquesta terra.

Com cada dia en obrir la paradeta, diu el corresponent “Bon dia” a tots els clients. Un “Bon dia”, en un català d’allò més bonic, és de Barcelona i no parla pas altra llengua, com tots els seus clients. A casa sempre ha sentit català, així com a tots els carrers del Cap i Casal; a excepció d’un dia, que sentí una llengua molt estranya en un carreró de mala mort, la qual ni tant sols pogué entendre. Segurament la llengua de Ponent, ja ho diuen, de Ponent ni gent ni vent!

Un bon dia es despertà suant, amarat de cap a peus, quelcom havia succeït aquella nit, un malson terrible. Obrí els ulls a poc a poc i de debò que s’endugué un bon esglai. Res comparat amb el que l’esperava.

Es vestí a corre cuita i de seguida va fer un cop d’ull a l’eixida. En no veure-hi els animals ni la muller, sortí esvalotat cap a fora al carrer. Observà una munió de gent aplegada en una Plaça que mai havia vist. La gent vestien estranyament, la Plaça era raríssima , desconeixia totalment el lloc.

Alçà els ulls i llegir el cartell que penjava de les parets principals de l’edifici majestuós: Festa Major 2014. Què? Com? Què coi passa aquí? No és dia de bromes. De cop i volta, tothom callà i un home en bigoti tot encorbatat començà a dir unes paraules:

“Queridos ciudadanos Barceloneses,os habla el alcalde, otro año mas os doy la bienvenida a la Fiesta Mayor de nuestra ciudad….A disfrutar de los actos que tenemos preparados para todos los barceloneses… Voy a decir unas palabras en la lengua local:

[@more@]

Vijjca la Feesta Mayor y Vijjjjca el alcalde de los barceloneses !”

En Pere es quedà corprès, no havia entés absolutament res del que aquell home havia dit. Això sí havia recordat que era la mateixa llengua que havia escoltat en aquell carreró de mala mort a Barcelona. En Pere, de mica en mica anà aturant a diferent gent pel carrer tot intentant aconseguir quelcom impossible:

• Hola Bon dia, em podria dir on sóc? És cert que estem a l’any 2015? Ajut si us plau!

• “Como?

• Que dice?

• No le entiendo. Aqui no hablamos frances.”

Així en Pere va veure que, en despertar d’un malson, s’havia traslladat a un altre de pitjor. A la ciutat que tant havia estimat i lluitat, en la terra que tant volia, ningú l’entenia en la llengua pròpia del país. Tot just tres-cents anys més tard,…

Tweet

.[@more@]

Tweet