Escoltar.

Si fa uns dies confessava la meva passió pels diaris, avui ho faig pel fet d’escoltar. M’agrada escoltar els demés, de fet si el que diu l’interlocutor m’agrada, m’hi puc passar estona parant l’orella. Sóc més aviat tímid (cada cop menys i menys amb les persones que ja conec), sóc persona de poques paraules i de paraules concises; sí puc dir quelcom en quatre no ho faré pas en cinc, sinó en tres i mitja. Això clarament em ve d’herència, el pare parla poc i l’àvia també ho feia quan calia. Parlava de la timidesa pel fet que, considero que m’ha provocat el plaer pel fet d’escoltar. Sempre he preferit escoltar, que no pas haver de dir segons quines ximpleries com he sentit.

Per mi és tot un plaer escoltar paraules ben dites. No oblidem amb això, que és més difícil saber escoltar, que no pas obrir la boca com un bocamoll. Sovint també forces paraules no superen ni el silenci.

Fa dos diumenges, a la Plaça que tant us he parlat de Temple Bar, vaig descobrir-hi que cada diumenge de dues a sis de la tarda fan una sèrie de parlaments tothom qui així ho vulgui. És una imitació en miniatura de Hyde Park, el corner speaker, no en recordo exactament el nom. Les vegades que hi he estat al de Londres, el feien servir principalment musulmans o bé altres certs personatges curiosos que pregonaven la fi del món. El de Dublín, era a les fosques, però de seguida m’hi vaig enganxar. Tot i el fred, vaig estar vora una hora parant l’orella i assentint més d’un cop el cap: Era dels primers cops que escoltava, per part d’un irlandès, defensar la seva llengua. Malauradament abans d’ahir ja no hi eren.

[@more@]

Parant atenció a un dels nostres sentits, descobrirem grates sorpreses. Aneu per exemple, ara que encara no fa tant de fred, al bosc, a la muntanya. Resteu en sense fer soroll i, a banda de contemplar-ne la immensa meravella que tindreu davant dels ulls; acluqueu-los i relaxeu-vos. Un ventijol sonarà de fons tot fent companyia, un ocell refilarà a cau d’orella, una branca que es trenca caient avall, i si respireu suaument, sentireu el silenci.

This entry was posted in Coses meves. Bookmark the permalink.

4 Responses to Escoltar.

  1. Perejoan says:

    Tu has sentit mai el silenci?

    (el meu pare sempre repetia “val mes callar que parlar bé”. Imagina’t doncs…)

  2. Luthien says:

    A mi m’agrada el silenci… i escoltar (ja sigui als demès, o sovint els meus pensaments)…
    Però, quan em poso nerviosa (espero que no m’ho retragueu) sento la necessitat de parlar i parlar… (es questió de nervis, i també de que de vegades el silenci amb persones que no conec m’incomoda…)
    Que rara soc… 😉

  3. isnel says:

    Em sembla que, malauradament, cada cop anirà més buscat, el silenci. Igual que les persones que saben escoltar… Un post molt maco, JosepArnau. Abraçades (silencioses 😉

  4. Rap says:

    A mi també m’agrada més observar el comportament de la gent i escoltar-los, tot i que també de tant en tant convé deixa anar alguna “parida” per trencar el gel.

    De totes maneres si ets capaç de desxifrar el llenguatge corporal del teu interlocutor les paraules passen a un segon terme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *