Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

Dema sera el meu ultim dia, de moment, a Dublin. Tinc el bitllet d’avio d’anada cap a Catalunya pero no el de tornada. En cap moment tinc la sensacio d’un adeu, de fet ni m’ha passat pel cap, pero caldria que hi pensi, ja que, depen de com vagin les coses, potser si que sera un adeu.

Miro enrere i veig els inicis, diferents peripecies, aventures, retrobaments inesperats i d’altres de buscats; moltes, moltes, moltissimes noves coneixençes; projectes; alegries, moltes alegries; tristeses, poques pero tambe; viatges amunt i avall; autobus molt d’autobus; cervesa, sovint massa cervesa; amistat i tantes coses genials que no recordo.

Em quedo sobretot amb la gent. Ha estat una experiencia absolutament fantastica. Per mi, el que realment fa els llocs, on estas, no son tant sols els llocs, sino la gent, la gent es qui fa els llocs. En aquest cas, em trec el barret, ja que tothom qui he conegut; gent de quasi tots els paisos del mon, han estat i son, genials.

Be, espero que aquest post sigui nomes per fer un punt i seguit, un petit descans nadalenc i a la que sigui possible, si tot va be, tornar per les terres verdes del Nord.

Una salutacio a tothom qui llegeixi aquest post i hagi conegut durant els darrers 9 mesos, tot un plaer i fins ben aviat.

Mentrestant estare present a Dublin al web www.catalansadublin.com

[@more@]

Tweet

L?Alzheimer, el Parkinson, l?esclerosi múltiple, l?ictus, la distròfia muscular, l?epilèpsia… són algunes de les moltes malalties que afecten el cervell humà. Són malalties que ataquen el cervell i en provoquen un mal funcionament, i afecten la personalitat de les persones que les tenen. Molts malalts queden discapacitats i necessiten l?ajuda constant de la família o d?altres persones, i depenen d?elles. Tots, pacients, familiars i amics, pateixen per culpa de les malalties del cervell, que poden afectar a persones de totes les edats: infants, adolescents, joves, gent gran.

Fes servir el cervell per col·laborar

Actualment es desconeix la causa d?aquestes malalties i, ara per ara, no tenen cura. De moment, els tractaments ?farmacològics, quirúrgics, de rehabiltació…- ajuden a controlar-ne alguns dels símptomes o a alleujar-ne els efectes, però amb això no n?hi ha prou. Només investigant com funciona el cervell, què és el que falla i com podem prevenir-ho o curar-lo, aconseguirem plantar cara a aquestes malalties que ens ho prenen tot, fins i tot els records.

Animo a tothom, menuts i grans, a col-laborar amb la Marató de TV3.

[@more@]

Tweet

Veig que per fi els que manen en l’Estat on vaig neixer, restringiran els llocs on es podra fumar. Vagi per davant que soc un exfumador o antic fumador (rotllo Antic Testament i Nou Testament). Com a tal, estic absolutament en contra del tabac, cal reconeixer pero, que abans hi estava a favor.

El que em fot gracia del govern de la peninsula, es que per una banda vol retallar el llocs on es pot fumar, pero per l’altra segueix deixant el tabac a uns preus irrisoris. Es dels paisos d’Europa on el tabac es mes economic. Per que no hi fot una carregada d’impostos fins a 6 o 8 Euros? Es que te por que la gent deixi de fumar? Es que no se n’adona de les consequencies mediques que porta i del impacte brutal que tenen en els pressupostos?

Aqui a Irlanda ja fa anys que no es pot fumar enlloc. De debo us ho dic, sense fum es viu MOLT i MOLT be. Com a anecdota, recordo anar a una discoteca a Igualada aquest darrer setembre, on, evidentment, tothom fumava. Acostumat a Irlanda que no es pot fumar enlloc, ja us podeu imaginar, jo mateix i amb llagrimes als ulls.

El que fot pena es aquest doble joc de pa sucat amb oli. Creieu que de debo volen que la gent deixi la merda que es foten diariament al cos? Potser es que les companyies tabaqueres tenen massa poder….

Tot un plaer no poder veure aquesta imatge actualment, o mes ben dit, veure-la sense fums.

[@more@]

Tweet

www.catalansadublin.com

[@more@]

Tweet

Es el segon cop que l’he vist somriure. Es en George, un xicot jove que quasi cada dia em trobo de cami cap a casa. Jeu sempre a les escales d’una escola a Talbot Street, quan aquesta sempre es tancada, no hi ha canalla que crida, ni professors ensenyant, quan el carrer es fosc nomes acompanyat per una vella farola. Duu els cabells llargs fins a les espatlles i una jeca estripellada, que el cobreix de cap a peus. Tot i que de ben segur que no es pas prou, ja que ben sovint tremola, tremola tot ell encapçalat pel moviment de la ma que subjecta un got buit, ni cafe ni monedes, ni esperança conte.

Es un noi jove, al voltant dels vint anys, sempre amb el cap cot, pero amb els ulls blaus obervant el vespre-nit. Avui somreia en estar rodejat d’un grup que l’hi duien cinc minuts de companyia i quelcom de menjar per a passar les proximes hores. El primer cop que el vaig veure somriure va ser en aturar-m’hi per primer cop

[@more@]

Tweet

http://www.irlandaonline.com/

http://www.irlandaenred.com/

[@more@]

Tweet

Ahir va ser un dia de despedides. Ultim dia de feina i adeu a als companys de pis. Des que estic aqui a Irlanda no he parlat gaire de la feina, ara que ja no hi treballo en fare cinc centims.

La veritat es que durant els darrers 8 mesos m’he quedat bastant parat pel munt de rareses que tenen aquestes mega multinacionals americanes. Per exemple, al poc d’entrar a treballar-hi, vam fer el "Big breakfast", una trobada amb els peixos grossos de la empresa que estan a la central europea, tot fent un esmorzar, escoltant els parlaments d’algun d’ells i molt d’aplaudiment tot introduint-he l’empresa.

Una altra d’elles es per exemple, el fet que quan algu deixa l’empresa, el darrer dia, en anar-se’n, tothom (qui vol, vaja), aplaudeix a la persona que se’n va. Ahir, despres de despedir-me de tothom, em va tocar a mi. La veritat es que em va saber greu deixar-la, ha estat una bona experiencia, coneguent a gent genial.

Per altra banda, anit vam fer festa de despedida dels companys de pis. L’Allard (Al) i en Rory, el primer de Sud Africa i el segon d’Australia. Molt bona gent tots dos. Els quals se’n van a passar el Nadal a Londres, espero tornar a veure’ls aviat.

Vam quedar amb l’Emon, en Richard i ells dos despres de pencar. Vam anar al mercat alemany que hi ha als Quays, i despres d’unes quantes cervesetes, vam anar al pub The Celt. Envio una salutacio a la Ruth i a la seva companya, ambdues irlandeses i ben parides. La Ruth va estar vivint a Catalunya durant un any i em va deixar parat amb la quantitat de catala que sabia (a mes a mes amb molt bon accent!), tot un exemple pels espanyols colons que viuen entre nosaltres des de fa mes de 40 anys i ni tant sols saben dir "Bon dia".

Be, dir que les despedides no m’agraden i espero que sigui un a reveure i fins aviat.

[@more@]

Tweet

Fa temps que no parlo de cinema oi? Des que estic a Irlanda tinc una nova passio, el cinema.Haure anat a veure unes 70 o 80 pel.licules. Hi ha truc. En els cinemes www.ugc.ie (actualment Cineworld Cinemas), els quals em queden a 10 minuts de casa i tenen 17 sales, tenen una opcio en la que pagues 17 Euros i pico i pots anar a veure tants films i tantes vegades com vulguis en un mes. A mes a mes, si no m’erro (i no ho digueu a ningu), en el succesius abstactes bancaris que m’han anat arribant ni tant sols em cobren la quota mensual.

Be, volia parlar de cinema. De totes les pelicules que he vist en els darrers 9 mesos, no pas gaires en salvaria. Crec que pel fet d’haver-ne vistes tantes i sobretot perque moltes son "americanades" (sense corbata pero), m’ha fet alçar massa el llisto pel que fa a qualitat.

El que si que he vist bastant, afortunadament, son documentals. De les ultimes 7 vegades que hi he anat, 4 ho son (potser ha estat coincidencia), a banda que segurement competiran pels oscars, almenys un parell d’ells.

Ahir al mati (abans d’anar a treballar!!!), vaig anar a veure "The march of the penguins", un documental extraordinari sobre el mon dels pinguins i les seves paripecies per a salvar la especie. De debo que val la pena de veure, afegir que la veu en off es la d’en Morgan Freeman, excel-lent.

Tambe no fa molt vaig veure (tot i que fa dies que estaven al cinema, n’he estat 10 fora de vacances), "Mad Hot Ballroom". Tambe em va agradar bastant. Es situa a Nova York, en les zones mes marginals Queen, Brooklyn,…. els alumnes de tot un seguit d’escoles, moltes d’elles amb alumnes que segurement poden acabar al carrer i amb problemes, competeixen per tal de guanyar el concurs de ball contra la resta d’escoles. Sembla una historia senzilla, pero l’entrellat no es pas tant senzill. Us agradara.

Aquesta tercera es irlandesa i s’anomena "PAVEE LACKEEN", probablement ni tindreu la oportunitat de veure-la als cinemes d’alla. A Irlanda els gitanos s’anomenen "travellers", viatjans. Aquesta es la historia, d’una noia que n’es, durant unes setmanes les cameres la segueixen, tant a ella com a la seva familia. Podem veure com la pobresa es ben igual a tots els llocs, fins i tot aqui, actualment un dels paisos mes rics d’Europa.

[@more@]

Tweet

Despres de quasi 10 dies per terres alemanyes i poloneses, ahir vaig torna a Dublin i avui torno al bloc. Explicare un xic el viatjet, en aquest cas la darrera part a Polonia. En resum, GENIAL.

Per mi te una gran importancia tant el lloc, com la gent amb qui has estat en aquest lloc. A Polonia, per exemple, he estat amb gent genial. M’havia de trobar amb un amic, en Jurek (Jordi) a la seva ciutat Wroclaw. Ens vam coneixer d’anada al tren entre Budapest i Praga, l’agost passat. Coneixia perfectament Praga i em va estar ensenyant alguns dels seus racons. Vam seguir en contacte i finalment em vaig presentar a la seva ciutat.

Vaig coneixer bona part de la seva colla, molt bona gent i vam passar la nit del divendres genial.Abans ja m’havia ensenyat les belleses de la seva ciutat. La veritat es que val molt la pena anar-hi, encara no entenc com no es gaire coneguda a nivell turistic.

Wroclaw, te una plaça central fantastica, de les millors i mes grans d’Europa. Vam poder veure, per exemple, com encara, al segle XXI, un home anava encenent les faroles de gas en una de les zones de la ciutat i no pas com a atraccio turistica, sino coma simple fet natural de rutina diaria. Esglesies que no tenen res a envejar a moltes d’altres d’Europa atapeides de turistes. Parcs, una de les uniques pintures panoramiques que existeixen , a banda de molt bona gent i uns preus sota zero.

A banda d’aixo, esta situada ben aprop de Berlin i de Praga, que per exemple son dues bones ciutats per a fer en ruta una rere l’altra. Pel que fa a Polonia, es la segona, sino la primera ciutat que val la pena visitar. Oblideu Varsovia, ja que tot i ser la "nova" capital, no te quasi res a veure. Aconsello plenament fer la ruta que vaig fer jo. Cracovia uns quants dies per a gaudir la ciutat, visita OBLIGATORIA a Auschwitz (Oswiecim n’es el nom en polones, el que ha passat a la Historia es en alemany, pels fills de puta que en foren protagonistes principals, procurare escriure un article sobre aquesta visita al Camp de concentracio), i despres cap a Wroclaw, de debo que val la pena anar-hi.

A l’estacio de tren de Oswiecim vaig coneixer un australia, amb el qual vam estar fent tota la visita al camp de concentracio i acabant a Cracovia fent unes cerveses fins a les tantes. Per altra banda, tambe vaig fer coneixença d’un grup de gent d’Irlanda aquell mateix dijous. Com que ahir agafaven el mateix vol cap a Dublin, tambe vam acabar fent petar la xerrada i rient d’allo mes.

Be, ja paro que sembla que m’hagin fitxat els del patronat de Turisme de Polonia i, que jo sapiga, de moment encara no.

[@more@]

Tweet

Si abans d'ahir escrivia des d'Hamburg, avui ja ho faig des de Polonia. Aquest mati he arrivat a Cracovia acompanyat de neu que va caient de mica en mica, des que l'avio a aterrat. Cracovia pel que he anat veient es una ciutat fantastica, malauradament, marcada massa pel passat.

Mes endavant, si puc, ja fare cinc centims de resum del viatje. De moment cinc centims, dels propers plans. Ja tinc bitllet de tren per anar dema al mati cap a Auzwitchz, un pic enllestit el dia, sera tornar cap a Cracovia. L'endema ben d'hora, direccio Wroclaw, alli m'he de trobar amb uns amics polonesos, farem nit alla i l'endema amb cotxes, tornada cap a passar el darrer dia a Cracovia i avio cap a Dublin altre cop.

Aquesta foto que penjo no es pas meva, ni tampoc les ultimes que he anat penjant dels llocs on he estat. Es per a ambientar una mica, jejeje. Aquesta es una vista parcial de la Rynek Glowny, la Plaça medieval mes gran d'Europa.

Fins la proxima…

P.S: No he recordat d'anar canviant la part que tinc entre parentesis que no estic a Irlanda.

[@more@]

Tweet