No badem.

Aquesta és una història gens coneguda, per tant no la digueu a ningú.

Coneixeu en Pere? És un home de tradicions, visqué la guerra, la guerra dels catalans contra Felip V, el borbó que intentà aniquilar Catalunya i els seus habitants i que ens arrabassà les llibertats com a poble ara farà tres segles. En Pere s’estima la seva terra on viu, no la treballa però avui com cada dia, igual que l’endemà de la gran derrota hagué d’obrir la botiga de queviures, fruites i verdures d’aquesta terra.

Com cada dia en obrir la paradeta, diu el corresponent “Bon dia” a tots els clients. Un “Bon dia”, en un català d’allò més bonic, és de Barcelona i no parla pas altra llengua, com tots els seus clients. A casa sempre ha sentit català, així com a tots els carrers del Cap i Casal; a excepció d’un dia, que sentí una llengua molt estranya en un carreró de mala mort, la qual ni tant sols pogué entendre. Segurament la llengua de Ponent, ja ho diuen, de Ponent ni gent ni vent!

Un bon dia es despertà suant, amarat de cap a peus, quelcom havia succeït aquella nit, un malson terrible. Obrí els ulls a poc a poc i de debò que s’endugué un bon esglai. Res comparat amb el que l’esperava.

Es vestí a corre cuita i de seguida va fer un cop d’ull a l’eixida. En no veure-hi els animals ni la muller, sortí esvalotat cap a fora al carrer. Observà una munió de gent aplegada en una Plaça que mai havia vist. La gent vestien estranyament, la Plaça era raríssima , desconeixia totalment el lloc.

Alçà els ulls i llegir el cartell que penjava de les parets principals de l’edifici majestuós: Festa Major 2014. Què? Com? Què coi passa aquí? No és dia de bromes. De cop i volta, tothom callà i un home en bigoti tot encorbatat començà a dir unes paraules:

Queridos ciudadanos Barceloneses,os habla el alcalde, otro año mas os doy la bienvenida a la Fiesta Mayor de nuestra ciudad….A disfrutar de los actos que tenemos preparados para todos los barceloneses… Voy a decir unas palabras en la lengua local:

[@more@]

Vijjca la Feesta Mayor y Vijjjjca el alcalde de los barceloneses !”

En Pere es quedà corprès, no havia entés absolutament res del que aquell home havia dit. Això sí havia recordat que era la mateixa llengua que havia escoltat en aquell carreró de mala mort a Barcelona. En Pere, de mica en mica anà aturant a diferent gent pel carrer tot intentant aconseguir quelcom impossible:

  • Hola Bon dia, em podria dir on sóc? És cert que estem a l’any 2015? Ajut si us plau!

  • Como?

  • Que dice?

  • No le entiendo. Aqui no hablamos frances.”

Així en Pere va veure que, en despertar d’un malson, s’havia traslladat a un altre de pitjor. A la ciutat que tant havia estimat i lluitat, en la terra que tant volia, ningú l’entenia en la llengua pròpia del país. Tot just tres-cents anys més tard,…

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

4 Responses to No badem.

  1. frederic says:

    un post molt i molt bo, però a la vegada molt trist per lo de veritat que pot tenir.

  2. JosepArnau says:

    Si, es a les nostres mans que aixo no succeeixi.

  3. isnel says:

    La veritat és que jo, en aquest tema, sempre sóc molt escèptica, potser perquè tinc la sort de viure en un lloc on el català és al carrer d’una manera molt i molt natural. De totes maneres, tens raó, no podem baixar la guàrdia.

  4. jcr says:

    De fet, fa tres segles -quasi- del 1707, i veient com van els aires per la ciutat de València …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *