Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

30 hores en tren (4 trens diferents), 6 en avió, 1 hora en vaixell, 1 hora en autobús, 40 minuts en en taxi (al anar i tornar a Dublín aeroport), un bon fart d'agafar el metro i moltes, moltes caminades a peu. Finlàndia, Rússia i Letònia han estat el darrer destí.

(tren Moscou – Riga)

Tot just fa un dia i escaig (diumenge a la nit) aterràvem a Dublín venint de Riga. Unes hores abans preníem el sol en una de les places del centre de Riga tot fent una cervesa i gaudint el concert d'un grup local. El dia anterior, arribàvem a Letònia després de 16 hores de tren des de Moscou. Els trens a Rússia són tota una experiència, des que compres el bitllet fins que arribes al destí.  A Moscou, vam passejar per la Plaça Roja tot gaudint de més de 30 graus de temperatura, vam recórrer per les entranyes del Kremlin (les que es poden visitar, esclar), vam beure xampany al descans de l'opera Madam Butterfly en un dels teatres més importants de Moscou (l'entrada per l'opera ens va costar 123 rubles, 3 Euros i escaig; segells per a 8 postals a enviar a Europa em van costar 180 rubles) i vam passejar amunt i avall per la ciutat que ha estat protagonista en unes quantes pàgines de la Història.

(Una imatge de Riga)

(La foto per excel.lencia de Moscou)

(Una altra foto a Moscou)

De Moscou hi vam arribar des de Sant Petersburg (6 hores més en tren), una de les ciutats més boniques que he estat mai. Definitivament l'aconsello a tothom. És tot un plaer deixar-se perdre entre carrerons i palaus, passejar entre canals i esglésies exòtiques a la nostra vista, contemplar els tresors acumulats a l'"hermitage" (no en sé la traducció al català), recórrer estacions de tren i metro (tant aquí com a Moscou), contemplar el mixte perfecte entre la història i el segle XXI o per exemple també, palauejar entre la meravella de fonts i palaus a Petrodvorets (Peterhof www.peterhof.org La Versalles Russa).

  (Peterhof)

Sant Petersburg és bellesa permanent, altament recomenable per fer un tast de l'experiència russa, si podeu feu-hi via al voltant d'aquestes dates, just quan el sol quasi no es pon mai i podeu gaudir de l'eternitat dels dies.

(St. Petersburg) 

[@more@]

Vam entrar a Rússia venint de Finlàndia, Tampere, Helsinki i la fortalesa marina i Patrimoni de la UNESCO a Suomenlinna, varen ser les nostres tres destinacions al país dels mil llacs.  Segons el meu parer és un país en molts aspectes a seguir. Acollidor, transmet civisme i netedat, més nòrdics ens hauríem de tornar.

El pitjor: La burocràcia russa (lentitud en els serveis públics com ara les guixetes per aconseguir bitllets, tota la mandanga per aconseguir el visat d'entrada al país,…), que a Rússia només existeix una llengua (per sort la gent jove, infinitament pocs, comencen a xerrar anglès). Un país, no és pas l'únic, on al primer que has de témer és a tothom qui dugui uniforme (i no n'hi ha pas pocs, talment semblava que Rússia estigues en estat d'excepció segons quant). Per sort a nosaltres dos només ens van demanar els passaports a les fronteres i no pas en cap ocasió pel carrer. 

Tweet

30 hores en tren (4 trens diferents), 6 en avió, 1 hora en vaixell, 1 hora en autobús, 40 minuts en en taxi (al anar i tornar a Dublín aeroport), un bon fart d'agafar el metro i moltes, moltes caminades a peu. Finlàndia, Rússia i Letònia han estat el darrer destí.

(tren Moscou – Riga)

Tot just fa un dia i escaig (diumenge a la nit) aterràvem a Dublín venint de Riga. Unes hores abans preníem el sol en una de les places del centre de Riga tot fent una cervesa i gaudint el concert d'un grup local. El dia anterior, arribàvem a Letònia després de 16 hores de tren des de Moscou. Els trens a Rússia són tota una experiència, des que compres el bitllet fins que arribes al destí.  A Moscou, vam passejar per la Plaça Roja tot gaudint de més de 30 graus de temperatura, vam recórrer per les entranyes del Kremlin (les que es poden visitar, esclar), vam beure xampany al descans de l'opera Madam Butterfly en un dels teatres més importants de Moscou (l'entrada per l'opera ens va costar 123 rubles, 3 Euros i escaig; segells per a 8 postals a enviar a Europa em van costar 180 rubles) i vam passejar amunt i avall per la ciutat que ha estat protagonista en unes quantes pàgines de la Història.

(Una imatge de Riga)

(La foto per excel.lencia de Moscou)

(Una altra foto a Moscou)

De Moscou hi vam arribar des de Sant Petersburg (6 hores més en tren), una de les ciutats més boniques que he estat mai. Definitivament l'aconsello a tothom. És tot un plaer deixar-se perdre entre carrerons i palaus, passejar entre canals i esglésies exòtiques a la nostra vista, contemplar els tresors acumulats a l'"hermitage" (no en sé la traducció al català), recórrer estacions de tren i metro (tant aquí com a Moscou), contemplar el mixte perfecte entre la història i el segle XXI o per exemple també, palauejar entre la meravella de fonts i palaus a Petrodvorets (Peterhof www.peterhof.org La Versalles Russa).

  (Peterhof)

Sant Petersburg és bellesa permanent, altament recomenable per fer un tast de l'experiència russa, si podeu feu-hi via al voltant d'aquestes dates, just quan el sol quasi no es pon mai i podeu gaudir de l'eternitat dels dies.

(St. Petersburg) 

[@more@]

Vam entrar a Rússia venint de Finlàndia, Tampere, Helsinki i la fortalesa marina i Patrimoni de la UNESCO a Suomenlinna, varen ser les nostres tres destinacions al país dels mil llacs.  Segons el meu parer és un país en molts aspectes a seguir. Acollidor, transmet civisme i netedat, més nòrdics ens hauríem de tornar.

El pitjor: La burocràcia russa (lentitud en els serveis públics com ara les guixetes per aconseguir bitllets, tota la mandanga per aconseguir el visat d'entrada al país,…), que a Rússia només existeix una llengua (per sort la gent jove, infinitament pocs, comencen a xerrar anglès). Un país, no és pas l'únic, on al primer que has de témer és a tothom qui dugui uniforme (i no n'hi ha pas pocs, talment semblava que Rússia estigues en estat d'excepció segons quant). Per sort a nosaltres dos només ens van demanar els passaports a les fronteres i no pas en cap ocasió pel carrer. 

Tweet

30 hores en tren (4 trens diferents), 6 en avió, 1 hora en vaixell, 1 hora en autobús, 40 minuts en en taxi (al anar i tornar a Dublín aeroport), un bon fart d'agafar el metro i moltes, moltes caminades a peu. Finlàndia, Rússia i Letònia han estat el darrer destí.

[@more@]

Tweet

En unes hores, enfilo camí cap a Rússia. Bé, de fet, primer farem via Finlàndia un parell de dies. Tot seguit cap a Sant Petersburg i d'allà cap a Moscou. L'altre cap de setmana el passarem a Letònia, concretament a Riga des d'on hem de fer via cap a Dublín de nou. L'endemà dia 28 cap a treballar…

Bé miraré de connectar-me i escriure algun dels dies, ja sigui des de Finlàndia, Rússia o bé Letònia. En tornant procuraré penjar unes quantes fotos.

Per acabar dir que, en cas que el Barça guanyi contra l'Atlètic de Madrid, el Barça guanya la lliga.

Salut! 

[@more@]

Tweet

La flama al País Valencià no està apagada sinó que segueix ben viva. La commemoració del 300 aniversari de la la pèrdua de llibertats del País Valencià, va arribar fins a Irlanda.
Altre cop, la comunitat catalana que viu a l'illa esmeralda, cal recordar que és la comunitat catalana a l'exterior més activa del món, va sortir al carrer per reclamar les llibertats de les terres de parla catalana.

[@more@]

Amb el lema "Països Catalans, independència!", un grup de valencians/catalans, tant del sud de l' Ebre com del nord, es van reunir davant l'edifici més emblemàtic del centre de la capital irlandesa. Es tracta de la GPO (General Post Office – Oficina de Correus) i és emblemàtica perquè fou el lloc on s'inicià l'aixecament de pasqua de 1916 que, un temps més enllà, dugué el país a la independència pel que fa al sud de l'illa.
Durant força estona van estar repartint fulles informatives explicant la data en concret, la Història de les terres de parla catalana i mostrant l'anhel constant de recuperar la llibertat que distingeix al poble català.

Tweet

Si tot va bé, d’aquí a un mes aniré 10 dies a Finlandia, Rússia i Letonia. La veritat és que la situació de Rússia fa temps que m’interessa. En sentit polític surten notícies preocupants cada dos per tres. Avui en una manifestació de protesta contra el govern de Putin, a banda de no permetre-la, han detingut momentàniament, a un dels pocs líders de la oposició a Putin, el famós jugador d’escacs Kasparov. Ahir, un dels mega milionaris russos, en aquest cas des de l’exilia a Londres, comunicava que s’acosta una revolució a Rússia. No pas comunista, sinó per enderrocar el règim de Putin. Berezovsky té una fortuna estimada de £800m ($1.4bn) i assegura estar donant suport financer a l’èlit Rússia per a que forcin la sortida del líder rús del poder. Una sortida, que si cal (sic) “Llavors, desafortunadament, no puc pas dir que aquesta revolució es farà sense sang. Però us diré –passarà 100% segur,”(…), portarà encara més sang a Rússia i rodalies (Txetxènia,…).

Això tant sols és ahir i avui, cada dia les notícies són de por. Recordar, per exemple, l’enverinament d’Alexander Litvinenko fa tant sols uns mesos, per la perillositat del que pogués dir. O bé el continu assassinament de periodistes russos que tant sols intenten fer la seva feina, narrar el que els seus ulls veuen.Com és el cas de la famosa periodista Anna Politkovskaya assassinada fa ben poc. O de les monstruoses atrocitats dutes a terme per l’exercit rus a Txetxènia, entre d’altres vaja. El panoramoa rus no pinta pas bé, tal i com avui ha estat, pinta la cosa ben moguda. Putin prepara la successió i el que té més papers d’assolir-la, en qüestió de no massa temps, és el minstre de defensa, un bon element també. [@more@]

Estic llegint uns quants llibres sobre Rússia ben interessants. El de la periodista  Politkovskaya sobre Putin i el seu règim, també “Blowing up Russia. The secret plot to bring back kgb terror”, escrit per Livinenko i l’historiador Yuri Felshtinsky i encara per estrenar tinc, “Black earth. Russia after the fall” d’Andrew Meier, el qual ha de donar una visió de l’actual Russia en els entit més social i no tant polític.

Bé, ja faré algun post més sobre Rússia abans de marxar. Encara he d’aconseguir el visat, però estaré pel país dels mil llacs, per Rússia (el que més, amb St Petersburg i Moscou) i la tornada cap a Dublín des de Riga.

Tweet

Sé que fa temps, molt temps, que no escric al bloc. No és que m’hagi agafat un temps sabàtic, ni que no sàpiga ja que escriure, el problema és el temps. Darrerament em puc connectar molt poc a internet. M’he canviat de departament a la feina i ara penco com un tòtil i em connecto a internet qüestió de 10 minuts per treure el cap i encara gràcies.

Per acabar-ho d’adobar a casa internet em va fatal, he estat uns dies amb problemes amb el Firewall activat que no em deixava ni connectar,… punyetes vaja.

Bé, per aquí a Dublín tot anar fent. Ja no plou tant i fa més sol, la primavera sembla que ens acompanya del tot (I que duri!). Us deixo amb una foto que vaig fer divendres, sol i unes floretes, que es primavera a Dublín.

[@more@]P.S: Excuses per no haver pogut anar contestant els comentaris ni els blocs, miraré de posar-m’hi de nou.

Tweet

Cada cop n’estic més fins als collons dels polítics del nostre país.
Vist des de fora de Catalunya, sembla que anem a marxes forçades a la
desaparició: Anem de mal en pitjor. Els sociates i peperos, estan fent
més mal a la llengua que no pas s’ha fet en molts anys. El que no van
poder fer durant la dictadura, ara ho fan recolzant-se en les seva
repugnància.

És vergonyós l’assumpte de TVE3 al País Valencià, en un món
globalitzat on podem veure televisions de tot el món els pocavergonya
prohibeixen la televisió en català; és vergonyós que encara vinguin
amb exigències per tornar-nos el nostre Castell de Montjuïch, és que
el volen mantenir per tornar a bombardejar colla d’indecents? És
deplorable que encara no ens hagin tornat TOTS els NOSTRES papers
robats a cop de fusell i duts a Salamanca com a botí de guerra; és
vergonyós que la nostra llengua encara no tingui el mateix estatus que
totes les llengües a Europa i haguem d’estar més avall que els demés,
és que no tenim els mateixos drets que la resta d’Europeus? És
vergonyós que se’ns rifin i enriguin amb el nostre aeroport en comptes
d’escoltar el poble i convertir-lo d’una punyetera vegada en aeroport
com cal de primera i connectat a nivell internacional; és absolutament
deplorable que seguim permetent el robatori o també anomenat espoli
fiscal de milions d’Euros cap al país veí. I que me’n dieu de
l’Estatut-fotudíssim-megaaigualit-pressa-de-pèl-immensa? Així podria
seguir fins l’any que ve. Em demano, tant curt de gambals som
catalans??? Però si debem ser la riota de tot Europa amb tants anys de
presa de pèl![@more@]Catalans, mani qui mani a Ponent, tots són igual de gossos en contra
Catalunya. Despertem abans de morir per autenàsia, abans no sigui
massa tard! Sobretot, espavilem la colla de polítics de pa sucarrimat
amb oli que tenim actualment al Principat d’una punyetera vegada.
Atenció als nostres polítics i compte amb en bambi, que sembla que és
més aviat el llop.

Com diu la cançó d’en Bob Marley:

Get up, stand up: stand up for your rights!

Tweet

Aquest cap de setmana celebrarem el 50è aniversari de la creació de la Unió Europea amb el Tractat de Roma. La Comunitat Econòmica Europea d'aleshores, s'ha convertit en la unió de 27 Estats europeus i 500 milions de persones. Podem viatjar i viure arreu del continent sense visats i fins i tot en 13 d'ells compartim la mateixa moneda: l'Euro.

Com ja he deixat clar vaies vegades en aquest bloc, sóc un entusiasta d'Europa. ,plenament conscient de les mancances (i més com a català) però n'estic ben orgullós de ser europeu.

[@more@]

Canvio de tema, ahir va ser el primer dia de primavera i fou força fred, aquí a Dublín, dilluns passat (St. Josep), nevava i tot. També coincideix que va ser el dia Mundial de la Poesia, miraré de posar un poema d'aquests tant divertits d'en Joan Brossa:

*

Sóc a casa meva
La casa és al carrer de Balmes
El carrer de Balmes és a Sant Gervasi
Sant Gervasi és a Barcelona
Barcelona és al Principat
El Principat és als Països Catalans
Els Països Catalans són a Europa
Europa és una de les cinc parts del món
El món és un astre
i l’astre ens transporta sense treva
espais enllà.

Tweet