Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

Crec que un va a la barberia, a la perruqueria on se sent comode, on hi te part de casa seva. Llegint la Veu de l’Anoia online, he vist una entrevista al meu barber. En Lloveras, el meu barber, en surt ben retretat (no us perdeu el reportatge). La barberia Lloveras és tota una instituació a Igualada. Des de menut que hi havia anat sempre que m’havia fet falta. Ara, crec que fa ben bé 2 anys que no em veu pas el pel (mai més ben dit Xd.), ja que ara la tinc a Irlanda la barberia. Recordo de ben petit que el seu pare em feia fins i tot por, veure aquell home amb les estisores, fer una bona plorarera i pensar: A mi no m’afeitaras! (pas que tenia bigoti pero jo…  ). 

La veritat es que les barberies són ben bé temples de la xaferderia, més encara les de ciutats petites o pobles. Tot el que passi a la ciutat se sap en aquests petits locals. Entre tallada i tallada, les preguntes i respostes venen i van; les rentades de cabells fan que el safareig de parlaries segueixi el ritme incesant. Les tertúlies de barri, tal i com diu el barber, són la salsa de la barberia.

 La barberia.  

Bé, us presento el que sempre ha estat el meu barber, tot i que mai m’ha afeitat!.

[@more@]

El meu barber, en Lloveras.

Tweet

La covardia dels nostres polítics.

No fa pas molt tenia pensat fer un escrit sobre la covardia dels nostres polítics. Aquest cap de setmana han trobat el cos mort en suicidi d’en Lluís Maria Xirinacs, el qual, en una nota, ha volgut deixar-nos tot denunciant la immensa covardia dels nostres polítics i reivindicant, de nou, la llibertat dels Països Catalans.

Dignitat nacional, tot un símbol incansable contra el feixisme i per la llibertat, ens ha deixat, esperem que sapiguem agafar el relleu en la flama que tant bé va saber dur.

En aquestes breus línies, tant sols mostrar el meu total suport i admiració a Xirinacs, a banda de d’estar absolutament d’acord pel que fa a la desgràcia del nostre país: LA COVARDIA DELS NOSTRES POLÍTICS.  (és absolutament vergonyós!!!! i ens està duent a la desaparició com a poble!)

Acabo el post amb el text trobat al seu despatx:

[@more@]

"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies! 

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

Tweet

Fa pocs dies que hem acabat el 7è mes del calendari, fent comptes m’he adonat que ja he estat a 12 països, 45 dies en total he estat en viatges fora d’Irlanda de 217 que en van d’any: Noruega i Suecia, Estats Units (Nova York + Washington), Croàcia, Eslovènia i Italia, Polònia, Finlàndia, Rússia i Letonia i el darrer a Grècia, més Irlanda que és on visc (pel que va d’any encara no he estat a Catalunya, em temo que quan hi torni ja hagi desaparegut –ja m’enteneu-). Podeu trobar fotos i escrits dels viatges al nou arxiu anomenat “viatges”.

Ja van 12 vols agafats des de l’inici d’any.  El xocant és que si tiro un any enrere (fins a l’agost pasta), el nombre d’avions agafats puja a la trentena!! Afegint-hi de paisos, Monaco, França, Israel, Palestina, Anglaterra, Lituània, Estonia (+ Letonia) i Portugal el novembre passat. De tots els viatges hen aquest darrer any, el millor fou el d’Israel i Palestina aviat farà un any. La veritat és que hi tornaria ben a gust.      [@more@]

Com deia, ja estem al mes d'agost, a Irlanda (almenys així ho indica el calendari que tinc davant), encara que no ho sembli, també.

Aquest any, una de les coses curioses de viure a Irlanda, és que no t'adones de les estacions. Ni estiu, ni primavera, ni un mega hivern intens, vivim en una tardor constant. Sense estadístiques a la mà, diria que la temperatura mitjana anual per aquestes terres deu ser al voltant de 15 graus als 20 graus, i el cel més comú a l'illa esmeralda és ben ple de núvols. 

Estem a agost, però no ho sembla pas aquí dalt. Tot i que la ciutat sembli una mica més buida. Veurem si millora la cosa de cara a l’agost… 

Tweet

Per aquí a Dublín el darrer cap de setmana va ser prou entretingut. Aquest dilluns per exemple va venir el cantatutor Feliu Ventura i vam estar ecoltant les seves cançons, un concert fantastic en un dels pubs de Dublín (he de penjar fotos i un videoque vaig fer). Per altra banda dissabte vam anar a l'espectacle Riverdance amb la xicota, és un espectacle brutal de dansa irlandesa, absolutament aconsellable, ens vam quedar sorpresos. Fins i tot em va agradar més que haver vist Chicago a Brodway al febrer passat. Per acabar-ho d'arrodonir, un amic irlandes em va comentar si volia anar a un partit (de fet eren 2) de Hurling (es un esport irlandes, que es juga amb un estic, com a deures, els que no ho sabeu, cerqueu la paraula al google i entendreu millor el que és) aqui viuen aquest esport amb passió i eren quarts de final.  Com no, vam anar primer al pub, va ser genial veure els aficionats dels quatre equips, d'arreu d'Irlanda, fent pintes junts als mateixos pubs. Una atmosfera fantàstica. El segon partit (l'interessant) va ser apassionant i fins i tot a les acaballes van acabar amb empat, el quid de la questió és que per tal de fer el desempat, cal repetir-lo (així fan pasta gansa els organitzadors).

Estem a divendres i jo parlant del darrer cap de setmana, veurem aquest com es presenta! 

[@more@]

Tweet

Tal i com vaig dir ahir, avui penjo les fotos del viatge per terres geregues.

Evidentment Atenes.

La casa que vull…

Quietud vora la mar.

Un toc de color entre blancs.

La cadira i la mar.

Vaixell per les illes volcaniques, vora Santorini.

[@more@]

Santorini des de la mar.

Des de tocar al crater, illes volcaniques.

Un servidor.

Posta de sol a Oia (Santorini).

Un servidor de nou en aquest cop a Oia.

Jo mateix, direcció cap a Pireus de nou. El missatge esta ben clar:

"Make no mistake:

I'M CATALAN

AND SO I'M NOT SPANISH!"

Tweet

 Dissabte vaig tornar del viatge per Grecia, quina meravella de pais… Sol, excel-lents platges i bona teca, si hi sumem hores i hores de piscina i relax, aquestes han estat les paraules dels darrers 15 dies. Unes vacances a la irlandesa: En la recerca del sol perdut. Si a l’illa esmeralda (Irlanda) no fa sol, a les illes gregues en fa i molt.Tot just abans d’ahir encara estava a la platja de Santorini tot prenent el sol, en canvi avui a Irlanda gairebé altra cop amb anorac.   

Vam començar el viatge per Atenes, ciutat de Déus i mites, on vam fer la ronda pels tipics monuments mega visitats, incloent el barri de Plaka (el qual em va encantar). Des de Pireus vam agafar un ferry nocturn cap a Creta. Illa on vam fer-hi estada uns quants dies, entre sol, bon menjar, platges i alguna que altra excursió, vam passar-hi uns dies genials.

D’Heraklio vam anar en un altre ferry fins a Thira a l’illa de Santorini. Alla vam passar-hi uns quants dies més, tot fent una ruta per les illes volcaniques que la voltejen i per l’interior de l’illa (Amb una posta de sol a Oia, impressionant).De Fira, tornavem amb un altre ferry (highspeed) cap a Atenes, on hi passavem les ultimes hores del tast grec.

En resum, unes vacances fantasiques i la impressió que he de tornar a Grecia. 

Dema penjo fotos (avui m’ha estat impossible 😉 ) 

3 Anys de bloc    

Doncs sí, ahir va fer 3 anys fent mosaics amb les paraules. Mosaics de tots colors i de totes les formes, tres anys que venen sent una experiencia fantastica (tant a nivell del bloc com personal), la qual intento reflexar com puc en aquest bloc.

Semblava que no arribaria enlloc i ja són 3 anys fent camí, un camí irregular, amb alts i baixos pero al peu del canó. Darrerament no escric tant sovint, d’escriure un post diari, a fer-ho setmanalment o cada 10 dies i tot. Procuraré tornar als inicis i escriure més sovint. Sóc conscient que darrerament el bloc s’ha convertit en una mena de bloc de viatges, sigui com sigui aquesta no era pas la intenció.

Per acabar, agrair a tots i totes els que hem anat fent camí durant aquests tres anys,  des dels que ens coneixem en persona, fins als que ho fem a través de la xarxa. Mercés a tots i totes els que heu anat visitant el Mosaic durant els 3 anys i endavant a seguir visitant-lo.

[@more@]

Tweet

Xiquets, quye torno a marxar de vacances…. Aquest cop me’n vaig cap a Grecia. Dema aterrem a Atenes on hi estarem el primer dia i l’ultim, tot seguit ens n’anem cap a Creta i al cap de 5 dies un altre Ferry cap a Santorini, tot retornant via Ferry cap a Atenes de nou. El 22 torno a estar per Dublin ( tot just el dia abans de fer 3 anys de bloc!!). El banyador i la crema solar ja estan apunt. Fins la tornada! [@more@]

Tweet

Tot just diumenge a la nit arribava de Polònia. Alguns que llegiu el bloc sabeu que la xicota és de Polònia.  Aquest és un país que com més coneixes, més t'atreu (jo tot just és el primer cop que hi vaig però). Doncs aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana intens: "Meet the parents" i boda polonesa (no pas la meva, Xd). Malgrat la barrera lingüística (la meva coneixença de la llengua polonesa arriba tant sols a la trentena de paraules i expressions), la experiència ha anat la mar de bé. Pel que fa al tema "meet the parents", la cosa va anar de la següent manera: Amb son pare hi xerrava en italià (creia que el tenia més rovellat…), tot i que de tant en tant em parlava en francès. Amb sa mare, l'idiome comú eren els somriures (ja que no parlem cap llengua comuna), acompanyats de la traducció simultània de la filla.

Els pares de la xicota tenen un petit Hotel en un poble força turístic ben a la vora d'Eslovàquia (de fet, des de la meva habitació veia Eslovàquia). Vam arribar divendres cap al tard. Temps de fer les presentacions oportunes, fer un mos i cap a fer nones, que l'endemà s'esperava intens. Dissabte, dia de boda, es casava la seva cosina. Vam anar cap a l'església; al cotxe: la xicota, el pare de la xicota, la germana de la xicota, el seu xicot i jo; la mare va anar a la boda d'un altre cosí, coincidia el mateix dia. La litúrgia se'm va fer prou llarga, sobretot em va sobtar l'entregada que està la gent en els cants a missa i la de vegades que un s'ha d'alçar i asseure, fins i tot agenollar!! Val a dir que, segons la meva impressió (confirmada pels locals), Polònia és un dels països on la religió està encara més ferma en la societat, segurament que el darrer Papa fos d'aquest país hi deu haver fet molt. D'allí vam anar en caravana cap a un altre poble, on hi teníem nit d'allotjament en un Hotel (una zona preciosa enmig de les muntanyes) i la festa començava…

[@more@]

He de dir que anava un xic espantat perquè m'havien advertit que en una boda polonesa el vodka corre com l'aigua. Així fou, uns quant vodkes van caure, des del primer plat ja es comença amb aquest líquid, quina afició! El que realment però em va deixar astorat fou la teca, si, si, el menjar. Des de les 3 fins a les tantes de la matinada (no exagero pas!) els cambrers no van parar de traginar menjar i més plats i més i més i més!!!!! Era un no parar de portar plats i platets de teca, em vaig quedar de pedra (val a dir que la parella que es casava tenen calerons i així ho volgueren mostrar…). A banda de la teca, tota la boda va ser molt tradicional. Amb musics vestits a la manera local de la regió, cançons, jocs (un xic més i em cau la corbata del nuvi!!!!!!!! hehehhehe). Va ser tota una experiència.

Diumenge vam anar de turisme per la regió, de visita a un parell de castells i en barca per un llac proper. La veritat és que la zona és preciosa. Cap al vespre… barbacoa amb molta més família. Un fart de teca increible i també vaig conèixer força més família seva. Oncles, tietes, cosins, avis,… en aquest cas ja vaig poder xerrar un xic més amb els que sabien anglès. El més curiós va ser un tiet seu que viu al Sudan, vam estar força estona fent petar la xerrada. Ahir dilluns el vam passar a Cracòvia, encara que ja hi havia estat, canvia molt de veure-la a l'estiu o a l'hivern amb neu. Si no hi heu estat, no us l'ha perdeu, bé de preu i una ciutat ben bonica.      

Tweet

Fa uns instants m’imaginava la vida sense les noves tecnologies i no m’hi veia. Pensava això després de llegir al diari Avui, que gairebé la meitat dels europeus són analfabets digitals. El cert és que la xifra d’aquest estudi la trobo molt alta, possiblement sigui degut a l’envelliment de la població europea. No volia pas parlar d’això sinó de les tecnologies. Com deia, no m’imagino la vida sense, per exemple, internet.

Qualsevol cosa la tens accessible a tant sol un click. La meva feina la vaig aconseguir a través d’internet i l’empresa on treballo tots els doblers els aconsegueix mercès a la web. A Dublín, fa vora dos anys vam crear una web fantàstica que ha permès que congui tants i tants inacabables bons amics i coneixençes, sense anomenar els grandíssims moments que hem passat gràcies a la web també. Una web www.catalansadublin.com , que l’altre culpable (i culpable amb majúscules) d’aquí a ben poc se’n torna cap a Catalunya. Et trobarem a faltar Sergi!

[@more@]

Com sabeu, m’encanta viatjar, puc afirmar que sense internet no hagués fet ni tant sols el 90% dels viatges que duc durant els darrers 3 anys (Per exemple avui mateix acabo de rebre els bitllets de Ferry per les illes gregues que fa menys de 5 dies vaig comprar a través de la xarxa). De fet, segurament ara mateix no estaria ni tant sols a Dublín. I el bloc? Porto gairebé 3 anys escrivint passant moments genials. Així seria un no acabar.

He parlat tant sols d’internet, però podria afegir-ne moltes més, com ara els mòbils (no recordo ni tant sols com ho feiem abans sense els mòbils),… Sóc conscient de que també hi ha factors negatius en quant a aquestes teconologies, però prefereixo quedar-me amb el que és positiu: Obre moltes portes. 

Tweet

Si jo fos en Laporta, aniria a la caixa forta del Barça (o bé amb targeta de crèdit que estem al segle XXI) i pagaria un bon pessic als jugadors del Mallorca per tal de que el Mierdid no guanyi contra el Mallorca: Els donaria entre 10 i 20 milions d’euros.

Que toquessin gairebé 1 milió per a cada jugador que jugui. De regal, evidentment tot en cas que el Barça guanyés la lliga, 1 milió més per cada gol que l’hi fotin al Mierdid. D’on trauríem els cales si la caixa està ben buida?

a)      Si paguem uns 15 milions d’euros, es fitxa un jugador menys a l’estiu. A l’hora de la veritat què preferim, un jugador nou o bé els títols? A més, per llençar els cales fitxant barreries com ara Gudjensens, Ezquerros i companyia (Bones compres eh Txiki!), millor pagar per guanyar un títol oi?

b)      Se’ls treu de les pagues dels jugadors. En les empreses, es cobra per assolir objectius, sinó tururut violes. Als dropos dels jugadors del Barça, que només saben que regalar la lliga, com que han perdut 6 títols, a rascar-se la butxaca. Tots els incentius i demés martingales cap a pagar al Mallorca i que no guanyi el Madrid.

Per si en Txiki llegeix aquest bloc (com cada matí deu fer a les 7 del de mati Xd.) L’hi anoto la llista dels que ja pot anar despatxant (si pot que també s’auto despatxi):[@more@]

Ezquerro, Eto’o, Mota, Sylvinho, Gudjonsen, Giuly, Gio i el recent renovat Belleti.

Esperem que aquest any ens porti quelcom de qualitat, no la merdeta d’aquest any.

Tornant a guanyar aquesta lliga. Si en Laporta l’hi fot calerada forta i amb moltíííííííííísima sort, el Barça guanya al cuer de la lliga, aquest cap de setmana campions de lliga.

Si existeix el Triangle de les Bermudes, tenim el Triangle de les Illes Blaugrana:

Tenerife – Mallorca – Irlanda (Des que visc a Irlanda que portem 2 lligues i 1 Champions)

P.S: Un s’aferra al que pot. Mentre hi ha vida hi ha esperança…

Tweet