La covardia dels nostres polítics.
No fa pas molt tenia pensat fer un escrit sobre la covardia dels nostres polítics. Aquest cap de setmana han trobat el cos mort en suicidi d’en Lluís Maria Xirinacs, el qual, en una nota, ha volgut deixar-nos tot denunciant la immensa covardia dels nostres polítics i reivindicant, de nou, la llibertat dels Països Catalans.
Dignitat nacional, tot un símbol incansable contra el feixisme i per la llibertat, ens ha deixat, esperem que sapiguem agafar el relleu en la flama que tant bé va saber dur.
En aquestes breus línies, tant sols mostrar el meu total suport i admiració a Xirinacs, a banda de d’estar absolutament d’acord pel que fa a la desgràcia del nostre país: LA COVARDIA DELS NOSTRES POLÍTICS. (és absolutament vergonyós!!!! i ens està duent a la desaparició com a poble!)
Acabo el post amb el text trobat al seu despatx:
[@more@]
"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"
Totalment d’acord amb tu. Però no defallim perquè podem fer créixer una generació de gent amb dignitat i valentia. Formació del caràcter, fermesa en els convenciments: l’esforç del dia a dia. Podrem!
-el que no pogueren fotre els botxins, ho han fet els botiflers.
-em sap tant de greu que el nostre heroi hagi desaparegut; però era un pacífic, i pacíficament hem desaparegut.
-no despareixeran mai els irlandesos, ni els bascs, perquè lluitaren, perquè no votaren botiflers.
Seguirem el teu exemple i la nació esdevindrà lliure…. de tots nosaltres
T’has convertit en un màrtir.
Persones com ell no moriran mai, mentre hagin catalans a la terra.
Gràcies per haver existit.