Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

Crisi a Can Barça? Em va treure de polleguera veure la portada del diari Sport d’abans d’ahir.

El Barça actualment és líder de la lliga a 4 punts del segon, ben apunt aquesta nit de fer el pas a la FINAL de la Copa del Rei (11 anys després d’haver arribat a l’última vegada!!!) i amb un bon resultat per poder passar, al Camp Nou, la seguent ronda de la Champions League. 

Els Catalans de per se solem tenim l’autotesima molt baixa, pero a vegades i sobretot a nivell de llengua, cultura, pais i Barça som molt autodestructius. Es ben cert que hem passat de 12 punts a 4 al Madrid a la lliga i que el joc darrerament no és pas el mateix.

[@more@]

Qualsevol equip voldria estar a la posició del Barça. El Madrid a guanyat 10 partits seguits i no és el líder. A mes, té més possibilitats de guanyar la lliga el 2on que no pas el primer? Estavem massa ben acostumats i és normal que l’equip hagi tingut una devallada. La defensa no rutlla massa i el joc ja no es tant brillant pero d’aqui a titular el dilluns amb la paraula CRISI?! La diferencia entre la premsa d’aqui a la premsa d’Espanya, es que aquí la premsa provoca la crisi i enfonsa encara més l’equip i a Espanya han revifat el Madrid com si res.  

La recuperació a la lliga arribara deseguida. Personalment confio plenament amb en Pep Guardiola. Aquests jugadors ho han fet i ho tornaran a fer a més, tenim el millor jugador del món. Senyors i senyores culers, paciencia i optimisme i sobretot, quan anem al Camp: Cal animar!!!! P.S: Mentrestant, us recomano el rugby, la trempera me la fa venir Irlanda en rugby. Quins partits i cada cop m’agrada més el rugby!

Tweet

Es prou sabut que
U2 acaba de treure un nou album (No line on the horizon) el dissabte el tenia a
les mans  i avui arribava a les botigues
de Catalunya. El que no és tant sabut entre els catalans és que l’arxi-famós
Bono dels U2, el mega activista que te es passeja entre els G7, demanant diners
pel developement d’Africa i el perdó del seu deute, el que lluita contra la
pobresa, contra la sida, etc, el Bono que ja ha estat nominat fins a  3 vegades al Premi Nobel de la Pau, aquest
mateix Bono, a Irlanda és conegut com a un expert en evadir impostos.

[@more@] 

Al 2006, mentre
demanava als governs (entre ells el seu l’irlandes) que augmentessin els seus
presupostos en ajudes al tercer món i a ONG’s, U2 va canviar de seu en comptes
de a Irlanda a Holanda, per tal de no pagar impostos a Irlanda, ja que aquell
2006 el govern irlandes va canviar la llei indicant que quan un arista
ingresses més de 250.000 Eur, hauria de pagar impostos. A Holanda, no ho han de
fer, o en paguen menys. I mentrestant, el govern iralndes ha hagut de retallar
bestialment les ajudes a les ONG, car no hi ha ni un duro al calaix.

El dijous passat,
inclús hi va haver una petita concentració criticant el seu doble joc i l’expertisme
en evadir impostos.

“I know avoiding tax ain’t fair

It’s just because I’m a millionaire

I don’t need to pay like you

No, I won’t pay like you

Because I still haven’t learned about democracy

No I still haven’t learned about democracy”.

Quanta hipocresia!

Tweet

Avui volia parlar de que sembla que finalment ens hem adonat de la Google dependencia, ahir que no va funcionar durant quasi 3 hores el Gmail, milions d’usuaris afectats. Cal aprendre’n.

O bé de l’alegria que hagin tombat de nou l’ultim toro d’Osborne que quedava a Catalunya, el del Bruc

Des d’aqui felicitar els compatriotes catalans que han tombat de nou el símbol dels veins espanyols. Quin mal als ulls que feia!

 Tanmateix, llegint la BBC, m’ha fet repensar-hi. He vist el vergonyós desenllaç del « judici » per l’assessinat a la periodista russa Anna Politkovskaya. Una periodista que va ser assessinada per haver denunciat atroçitats, exposant crims comesos pels russos i els txetxens allí, , atrocitats contra els drets humans que necessiten una veu o una ploma que les denuncii.  

Els tres acusats, ni tant sols van ser mai acusats d’assessinat. Ni acusats, ni culpats, ni tant sols s’ha intentat treure l’entrellat de qui realment va encarregar la seva mort. Incompetencia russa o conspiració? Un judici que ha fet riure, alliberant els acusats i demostrant, un cop més, la vergonya i complicitat contra els drets humans que es viu a Rússia. [@more@] 

Sempre he pensat que el periodista, ha de fer periodisme d’investigació, no com avui en dia que fa la sensació que tant sols (molts dels periodistes) es dediquen a copiar i enganxar les notícies rebudes a traves de les agencies. Suposo que les mitjans pels quals treballen no hi ajuden pas. 

Anna Politkovskaya va ser tot un exemple de periodisme, dut fins a les últimes consequencies. Acabo amb una pregunta i resposta d’una de les seves entrevistes. Senyors periodistas (els del nostre país també), siusplau aprenguin-ne!

Q: Since then, you’ve been to Chechnya more than 40 times. You were arrested last year, you were threaten with death, Gazeta had had sent you to the West. Your son, before he gets into a car, checks it out very carefully to find if a bomb is not planted on it. Are you afraid? A: I’m afraid a lot. During every trip. But, if I wanted to live without fear and risk, I would became a teacher or a housewife. There’s a risk written in the profession of journalist, so this talk about my fear doesn’t have any sense. The editor-in-chief asked me to take this subject and that’s enough. 

La seva darrera entrevista parlant sobre el líder Txetxe. 

Dues entrevistes molt interessants

Tweet

2 curiositats:

En epoca de crisi i rebutja una feina.  Ara que despres de les que n’ha arribat a fer i dir…

Bush dixit: 

"I want to thank my friend, Senator Bill Frist, for joining us today. He married a Texas girl, I want you to know. Karyn is with us. A West Texas girl, just like me."
Nashville, Tennessee, 27 May, 2004

"I think war is a dangerous place." Washington DC, 7 May, 2003

 "Our enemies are innovative and resourceful, and so are we. They never stop thinking about new ways to harm our country and our people, and neither do we." Washington DC, 5 August, 2004

"You teach a child to read, and he or her will be able to pass a literacy test.»
Townsend, Tennessee, 21 February, 2001

"That’s George Washington, the first president, of course. The interesting thing about him is that I read three – three or four books about him last year. Isn’t that interesting?"
Speaking to reporter Kai Diekmann, Washington DC, 5 May, 2006

"And truth of the matter is, a lot of reports in Washington are never read by anybody. To show you how important this one is, I read it, and [Tony Blair] read it."
On the publication of the Baker-Hamilton Report, Washington DC, 7 December, 2006

—————————————————————–

Negoci o vendre’s la mort per a salvar els fills?

La segona segurament no la coneixeu pero és força impactant.

Tweet

En Michael Jackson sembla que va una mica faltat de diners i s’ha decidit a vendre alguns dels seus objectes personals i memorabilia Jackson.  Aquí en teniu alguns de curiosos. No sé si riure o plorar…

Cuadre del Michael Jackson se’n poden arribar a pagar uns  $6,000 (£4,234).

Michael Jackson, un altre quadre.[@more@]

La famosa porta! 

Els guants!

Tweet

Llegeixo a Sky News, que una nova investigació, en aquest cas d’aquest mitja de communicació i Greenpeace, ha detectat que les deixalles electroniques (TVs, ordinadors, etc…) que duen els britanics a reciclar, en comptes de ser tractades consequentment, són enviades a l’Africa.

Pel que sembla, cada dia arriben als ports d’Africa milers d’ordinadors i electronics descartats pels europeus i americans. Aquests materials electronics acaben en inmensos abocadors on criatures d’aquests paisos africans cremen els components (comportant un altissim risc per a la salut, car la crema desprén una contaminació elevadissima en toxics, tot patint nauseas, problemes respiratoris i migranyes) i separant-ne les parts. Ghana, Lagos, Nigeria entre d’altres són els paisos mes afectats.

Aixi estem, que no tant sols en tenim prou en apropiar-nos de les riqueses, destroçar el continent i ara hem convertit Africa en el nostre abocador. Quina vergonya!

 [@more@]

A banda de la reflexió, per si de cas, aquí deixo la pregunta: Tenim clar que se’n fan de les deixalles (incloent e-waste) al nostre país (Catalunya)? 

Tweet

Avui és el primer aniversari  de la declaració de la independencia de Kosovo.

22 Estats dels 27 de la UE i 55 de la ONU com ara els EEUU ja han reconegut per escrit oficialment Kosovo com a nou Estat i 12 mes com ara Nova Zelanda han anunciat el reconeixement proper. Encara que països com Sèrbia, Espanya i Rússia s’abstenen de reconèixer-la i àdhuc s’hi oposen amenaçadorament.

Malgrat les divisions etniques i problemes economics, ja han fet el primer aniversari. En canvi aquí, a Catalunya, l’objectiu era la independencia el 2014. Pel que veig, seguim fent el pasarell.

Que n’arribem a ser de rucs els catalans! 

Tweet

Tal dia com avui, ara fa 100 anys, va neixer un dels 2 fundadors de McDonald’s (Richard "Dick" J. McDonald). Van ser 2 germans els prioners del que ara coneixem per aquest menjar rapid america el 1940 .  La historia de la creació i posterior repartiment de les franquicies es ben interessant.

Un menjar rapid que justament es de les pocs sectors (segurament que amb els de cobrador del frac), que actualment, no es que no destrossin llocs de treball, sino que en creen:

KFC 9,000 nous llocs de treball al UK

Subway 7,000 nous llocs de treball entre el UK i Irlanda.

McDonald’s obrira 1,000 nous fast food arreu.

Aquesta darrera empresa es de les poques en que les seves accions de borsa al 2008 no van baixar.

 Havent comentat el cantó positiu, no volia pas parlar massa d’aixo. Sinó, per altra banda, tot i que la crisi   recessió ens aboqui a mal-menjar molt més (jo crec que en la darrera cosa que hauriem de retallar costos es en teca). la crisi  recessió afecta a tothom, tot i que hi hagi crisi recesssió, no ens oblidem que hi ha gent que si aqui sotreguem alla encara els afecta molt mes.

 Com es el cas d’Africa i el molt trist cas de les criatures que, tot fugint de la fam, han perdut la vida en una pastera. Aqui encara podem menjar, alla, ni aixo.

No ho oblidem. Siusplau.

Tweet

Talment ho és, almenys ho ha estat per mi, molt mes que un club. El Club Natació Igualada ha estat tot una familia per a mi. A Igualada, he passat gran part de la meva vida cabussat en una piscina, nedant i nedant i despres amunt i avall amb una pilota tot jugant a Waterpolo. Des que estic a Irlanda que he deixat de banda les piscines, pero  de ben segur puc dir que me’n vaig endur uns records absolutament fantastics. L’entitat, inaugurada l’any 1934, esta apunt de celebrar el seu 75e anniversari. El CNI és un dels Clubs degans de la natació a Catalunya i una entitat amb pes especific a la ciutat.

Actualment amb uns 400 socis, mante diferentes seccions actives com ara les de natació, waterpolo, masters (els  veterans), pilota basca i excursionisme. Aquest 2009, a més, el club estrenera noves instalacions amb un complex esportiu que fara goig a la ciutat.

Des d’aquestes breus linies, el meu petit homenatge al Club Natació Igualada, moltes felicitats pels 75 anys i endavant a fer-ne 75 mes.

Web del CNI : http://www.cnigualada.cat/  

P.S : Caldria valorar moltissim mes la grandissima feina que petites entitats (i no tant petites), ja sigui esportives o d’altre caire, l’enorme feina i ben feta que fan pel país.

La piscina del Molí Nou, quasi, la meva segona casa…

Tweet

Recordeu els temps en que la gent anava a Andorra a comprar sucre, llet , perfums o electronics i omplir el cotxe de benzina entre d’altres xorradetes? Doncs ara Irlanda del Nord s’ha convertit en l’Andorra irlandesa i a l’engros. No pas per raons politiques, sino en sentit economic en aquest cas.  

Degut a la forta devaluació de la lliura esterlina, tot just abans de Nadal rondant la paritat entre la lliure esterlina i la moneda europea 1:1. Ara mateix esta 1 Euro = 0.90460 GBP.

Si a mes a mes hi afegim una diferencia de 6,5% en VAT o IVA en els productes , siguent mes car al sud de l’illa que al nord. Si hi acabem d’afegir el cost ja de per si molt mes car dels produces a Irlanda que a Irlanda del Nord (fer negocis a Irlanda del sud es molt mes car ja que la propietat comercial i privada i la ma d’obra es molt mes cara (entre d’altres coses), us podeu imaginar la gran diferencia en els preus.

  Una diferencia de preus en certs casos, abusiva i brutal. Car, pels mateixos productes, fins i tot en les mateixes botiques o gran supermercats, en certs casos hi ha una diferencia en preus descomunal. Com podeu veure en la web www.dualprcicing.ie en alguns casos el “Ripp off Ireland” arriba a casos exageradissims de fins a 80% de diferencia.  

Aixo fa molt mal a l’economia irlandesa, a una hora i mitja en cotxe i ja hi ets, pero personalment ja he anat 2 cops a Irlanda del nord en el que va d’any. En la segona ocasio comprant un laptop estalviant uns 200 euros del que hagues passat al sud. Conec gent que 1 cop al mes fan una escapada a Irlanda del nord per fer les compres. En quesito de crisi, cal estalviar com sigui. En aquest cas, sense fronteras… 

(Per cert, avui ens hem llevat amb neu a Dublin, i se’n espera mes durant el dia, la nit i dema).

Tweet