Anna Politkovskaya, sense justícia.

Avui volia parlar de que sembla que finalment ens hem adonat de la Google dependencia, ahir que no va funcionar durant quasi 3 hores el Gmail, milions d’usuaris afectats. Cal aprendre’n.

O bé de l’alegria que hagin tombat de nou l’ultim toro d’Osborne que quedava a Catalunya, el del Bruc

Toro del Bruc tombat

Des d’aqui felicitar els compatriotes catalans que han tombat de nou el símbol dels veins espanyols. Quin mal als ulls que feia!

 Tanmateix, llegint la BBC, m’ha fet repensar-hi. He vist el vergonyós desenllaç del « judici » per l’assessinat a la periodista russa Anna Politkovskaya. Una periodista que va ser assessinada per haver denunciat atroçitats, exposant crims comesos pels russos i els txetxens allí, , atrocitats contra els drets humans que necessiten una veu o una ploma que les denuncii.  Anna Politkovskaya

Els tres acusats, ni tant sols van ser mai acusats d’assessinat. Ni acusats, ni culpats, ni tant sols s’ha intentat treure l’entrellat de qui realment va encarregar la seva mort. Incompetencia russa o conspiració? Un judici que ha fet riure, alliberant els acusats i demostrant, un cop més, la vergonya i complicitat contra els drets humans que es viu a Rússia. [@more@] 

Sempre he pensat que el periodista, ha de fer periodisme d’investigació, no com avui en dia que fa la sensació que tant sols (molts dels periodistes) es dediquen a copiar i enganxar les notícies rebudes a traves de les agencies. Suposo que les mitjans pels quals treballen no hi ajuden pas. 

Anna Politkovskaya va ser tot un exemple de periodisme, dut fins a les últimes consequencies. Acabo amb una pregunta i resposta d’una de les seves entrevistes. Senyors periodistas (els del nostre país també), siusplau aprenguin-ne!

Q: Since then, you’ve been to Chechnya more than 40 times. You were arrested last year, you were threaten with death, Gazeta had had sent you to the West. Your son, before he gets into a car, checks it out very carefully to find if a bomb is not planted on it. Are you afraid? A: I’m afraid a lot. During every trip. But, if I wanted to live without fear and risk, I would became a teacher or a housewife. There’s a risk written in the profession of journalist, so this talk about my fear doesn’t have any sense. The editor-in-chief asked me to take this subject and that’s enough. 


 

La seva darrera entrevista parlant sobre el líder Txetxe. 

Dues entrevistes molt interessants

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *