Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

Si en el primer partit el Barça es va endur la victòria moral però els tres punts es van quedar a l’estadi milanès, ja que va superar àmpliament al rival però no el va poder superar al marcador, avui ha estat així tant al marcador, com d’espectacle i bon joc. El Barça l’hi ha fomut un bon repàs al Milàn un dels millors equips del món en la actualitat.

Tot i que s’ha avançat el Milàn en el marcador mitjançant un gol de Xevtxenko força d’hora i en un dels únics xuts a porta de l’equip italià, posteriorment el Barça ha superat les adversitats i ha pogut remuntar el marcador acabant amb un 2 a 1 favorable al Barça.

El primer gol Blaugrana la marcat l’Eto’o  i el segon, un golàs d’en Ronaldinho  

Els gols 0-1, Xevtxenko (17′) 1-1, Eto’o (37′) 2-1, Ronaldinho (88′)

[@more@]

Tweet

– Isabel-Clara Simó escriu a un nét hipotètic per explicar-li com, en un context absolutament advers, va començar a adquirir consciència de la seva identitat catalana, i com ha viscut posterirment el fet de ser una ciutadana -i més concretament una escriptora- compromesa i coherent amb la realitat del seu país.

[@more@]

Tweet

Va ser un partit vibrant, en el qual haguéssin pogut guanyar qualsevol dels dos, o el Barça (amb 2 travessers) o l’Atletic. Al final un punt per a cadascú, al Atletic de Bilbao li va semblar més aviat bé i en canvi al Barça no gaire.

Es va avançar en el marcador el Barça amb un gol de l’Eto’o  ben d’hora, tot i que posteriorment i ben aviat també l’Atletic Club de Bilbao va aconseguir empatar.

-Vala dir que aquesta setmana el Barça va quedar fora de la Copa del Rei tot jugant contra la Grmanet, esperem que la cosa millori ja que ve un calendari que fa por. 

[@more@]

Tweet

Avui, em limito a copiar aquesta notícia de fa un parell de dies, del web www.racocatala.com sobre la greu situació de la llengua catalana:

Si féssim una comparació amb la salut d’una persona, les notícies no serien massa tranquil·litzadores. Segons l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la situació del català és, avui per avui, "summament greu". El seu president, Josep Laporte, és de l’opinió que la nostra llengua "corre el perill d’anar a l’UVI, però encara no hi està". Per la seva banda, el president de la secció filològica d’aquesta institució, Joan Martí, creu que el català "té una mala salut de ferro després de viure durant segles en la anormalitat". No es queden només en el diagnòstic i proposen solucions. El primer remei que s’hauria d’usar seria que el Govern apliqui "de manera estricta" la Llei de Política Lingüística. I és que mantenen que el canvi de molts catalanoparlants al castellà "podria constituir, si no hi ha remei, una sentència de mort per al català".  Els experts de l’IEC que han elaborat l’informe demanen la implicació de tothom per evitar el deteriorament del català. Des de la ciutadania a la universitat passant pel món laboral. Laporte, en aquest sentit, ha dit que es pot parlar en castellà vint-i-quatre hores al dia sense que passi res i que, quan es parla vint-i-quatre hores el català, "solen haver-hi problemes". És per això que l’IEC reclama que totes les institucions públiques de tots els territoris de parla catalana "prenguin consciència de la gravetat dels desafiaments a què ens enfrontem a propòsit de la supervivència del català". Laporte ha afegit que aquests organismes "han d’assumir el lideratge que els correspon a l’hora d’avançar en la recuperació i l’impuls de l’idioma". En el manifest es fa una crida la societat civil perquè "promoguin" la llengua i convida la ciutadania "a prendre consciència de la dimensió del problema" ja que "la implicació personal de cada un podrà ajudar a superar aquest perill". Universitats i polítics Per l’IEC, les universitats han de jugar un paper cabdal en aquesta recuperació del català que defensen. Valoren que aquests centres d’ensenyament tenen "una gran responsabilitat" en la formació i els animen a "defensar" el català. El col·lectiu dels polítics també té feina a fer. Se’ls recomana que "projectin la nostra cultura i la nostra llengua per tot el món" i que han d’exigir al Govern espanyol que vetlli per "protegir totes les llengües del seu territori" tal i com resa la Constitució. En aquest apartat, es recorda que hi ha "requisits legals" per aconseguir que tots els funcionaris que exerceixin als territoris de parla catalana "coneguin aquesta llengua". Des de l’Institut d’Estudis Catalans també es demana que totes les empreses de Catalunya mostrin "activament" un comportament "favorable" a l’ús del català (sigui parlat o escrit) en totes les actuacions.

[@more@]

Tweet

S’acosten les eleccions al país que ell solet, controla la resta del món. Podríem dir que són una espècie d’eleccions mundials, però només hi tenen dret a vot els americans. Tot i que si pogués votar la resta del món els resultats serien de ben segur ben diferents. De fet sóc de la opinió que tot el món hauríem de poder-hi votar, ja que moltes de les decisions que pren el president d’aquell país ens afecten a tots. Volíem globalització doncs això si que ho és.

Qui més qui menys, ha seguit, està seguint el transcurs d’aquestes eleccions o en seguirà els resultats. Jo l’estic seguint bastant fil per randa, sobretot els tres debats que van protagonitzar Bush i Kerry, els quals hem van fer adonar que no és gaire la diferència entre els dos. Tot i que espero que si surt en Kerry, no faci la mateixa política internacional, amb la caça de bruixes i la caça de l’"or negre", altrament anomenat petroli. 

Actualment i encara que sembli mentida, hi ha tres candidats per disputar-se les regnes del país i un lloc a la Casa Blanca: George W. Bush, John Kerry i Ralph Nader.
Encara que la gent d’Amèrica estigui dividida entre els seguidors de Bush i els de Kerry, i existeixi aquest bipartidisme que a mi tant poc m’agrada.

Amèrica està ben bé subdividida entre Kerry i Bush. Desgraciadament, el paper de “president protector del terrorisme” li fa guanyar (o conservar) molts punts a Bush i li podria donar serioses possibilitats de victòria. De fet, és necessari (o força útil) que Kerry torni als americans la sensació de seguretat de la qual, Bush, amb sàdiques maniobres, va assegurar als americans: “l’únic garant de la seguretat a Amèrica sóc jo: no oblideu mai de tenir por del terrorisme, l’amenaça global!”.

El resultat és ben incert, tot i que sembla que ho té més a la vora en Bush ja que així ho indiquen les enquestes.

Les eleccions són el proper 2 de Novembre, veurem què hi apareix de l’interior de les nines russes com les que poso a la imatge. Durant els propers anys comprovarem si els americans han decidit bé o no, jo tot i que si fa no fa, no hi veig gran diferència (en moltes qüestions pensen exactament el mateix), ja que ja hem vist de què és capaç en Bush, ara prefereixo veure què pot fer en Kerry. I si guanyés el tercer en discòrdia tampoc no em semblaria pas malament.

[@more@]

Tweet

Aquest matí xerrant amb un company de feina, m’ha comentat que al seu carrer volien inatal-lar una Mesquita. Vaja de moment era un rumor però els veïns ja fan mans i mànigues per a què no puguin obrir aquesta mesquita. Ell afirmava ser un dels signants del manifest per tal que aquella mesquita no pogués ser instal-lada en aquell lloc.

És curiós que aquest home digui que ell no és pas racista i que és tant obert i tolerant, això si demana que els immigrants nouvinguts del Marroc o qualsevol altre país s’integrin, quan ell en 40 anys ni tan sols entén el català! Tolerant i gens racista, però ell és un dels que pretén impedir que uns senyors es paguin amb els calers de la seva butxaca un lloc per reunir-se, i, si els ve de gust, resar.Com l’únic que diferencia les persones que anirien a aquest lloc de culte dels qui van a la missa catòlica o a les cerimònies evangelistes els diumenges, o a la sinagoga els dissabtes, és que aquests són blancs i els altres són magribins, segurement caldria malpensar del seu no al racisme, per molt que afirmi i reafirmi que es tolerant i antiracista, deu ser que ara és moda dir que un ho és.

Segons la llei, vivim en un Estat laic, on existeix la llibertat de culte i teòricament tots som iguals davant la llei. Per tant tots els musulmans que viuen entre nosaltres tenen tot el dret a exercir lliurement el seu culte com qualsevol altra persona que tingui una creença diferent. Ja siguin cristians, budistes o qualsevol altre.

El que és incomprensible és que s’exigeixi als musulmans més del que s’exigeix a la resta, si els seus locals són adequats i tenen tots els permisos d’obertura necessaris, ningú no s’hi pot oposar. Si la obertura d’aquesta mesquita compleix tots els requeriments i condicions que estableix la llei, per quins set sous se’ls ha d’impedir que puguin fer-ho en aquell lloc? Algú s’imagina si els veïns farien el mateix amb un temple budista? Oi, que no?

És preocupant perquè això ho podem observar cada dos per tres en diferents viles dels Països Catalans, caldria tractar-los com el que són,com a ciutadans i  concedir el mateix tracte a totes les confessions religioses.

[@more@]

Tweet

Falten 2 mesos per Nadal i ja hi han forçes carrers amb la guarnició de Nadal. Llums que guarneixen els carrers per transportar-nos 2 mesos més enllà al calendari. L’altre motiu pel qual m’he quedat parat, ha estat el fet de veure que a la bústia de casa ja rebiem propaganda de Nadal, anunciant-nos les joguines per les properes festes, tot animant-nos a comprar-les amb antel-lació.

Però què coi és això? Sabia que estàvem en una societat consumista, però arrivar a aquests extrems d’intentar allargar el Nadal 2 mesos abans… em sembla desmesurat. És cert que els llums no els obren encara però col-locar-los tant aviat em sembla una exageració.

Ja ho sabeu tothom a comprar.

[@more@]

Tweet

Aquest és el crit que ha cridat unànimament el poble de Catalunya aquesta tarda en la rebuda a la nostra selecció: Tota Nació, la seva selecció!

[@more@]

Tweet

Tot i que amb un partit força aborrit, el Barça ha guanyat 3 a 0 gràcies a la eficàcia golejadora, cosa que no vatenir enfront el Milan.

Han estat un primer gol d’Eto’o,  seguit d’un del Ronaldinho  i un darrer de l’Eto’o   el qual ja és pitxitxi en solitari, amb 7 gols, un més que tot el mierdid.

De moment a 5 punts del segon, a 8 del València i a 9 del Mierdid, amb només 8 jornades. Si les lesions respecten més l’equip i es fitxa quelcom més per a ampliar el planter, aquest equip pot guanyar més d’un títol.

————————————-

Pel que fa al Mierdid, tot i que va jugar millor va guanyar per la mínima contra un València en plena crisi. A veure si els tenim tots dos en crisi ara.   

[@more@]

Tweet

Si diuen que a la tercera va la vençuda, demà ho deixo definitivament. Més concretament d’aquí a 3 hores ja no fumaré més. El primer cop vaig aguantar 1 mes, el segon 4, degut als nervis en treure’m el carnet de conduir vaig tornar-hi. 

No m’he llegit cap llibre d’aquests de: Com deixar de fumar només picant de mans a terra? o llibres similiars,… Tampoc és qüestió de mirar els calers que ens costa el tabac, ja que ni tant sols ho mirem, fumem i fumem i anem comprant tabac. És qüestió de mirar pel benestar de cadascú, de treure’s del damunt una cosa que no ens fa pas cap bé. Ben al contrari, tal i com hi diu als paquets de cigarretes: Fumar pot matar.

Ja tinc apunt, tot un seguit de xiclets i llaminadures per tal d’anar reduïnt l’addicció que provoca aquesta droga. M’he buscat un dia assenyalat i endavant a ser un ex-fumador.

[@more@]

Tweet