Les mesquites a les nostres viles.

Aquest matí xerrant amb un company de feina, m’ha comentat que al seu carrer volien inatal-lar una Mesquita. Vaja de moment era un rumor però els veïns ja fan mans i mànigues per a què no puguin obrir aquesta mesquita. Ell afirmava ser un dels signants del manifest per tal que aquella mesquita no pogués ser instal-lada en aquell lloc.

És curiós que aquest home digui que ell no és pas racista i que és tant obert i tolerant, això si demana que els immigrants nouvinguts del Marroc o qualsevol altre país s’integrin, quan ell en 40 anys ni tan sols entén el català! Tolerant i gens racista, però ell és un dels que pretén impedir que uns senyors es paguin amb els calers de la seva butxaca un lloc per reunir-se, i, si els ve de gust, resar.Com l’únic que diferencia les persones que anirien a aquest lloc de culte dels qui van a la missa catòlica o a les cerimònies evangelistes els diumenges, o a la sinagoga els dissabtes, és que aquests són blancs i els altres són magribins, segurement caldria malpensar del seu no al racisme, per molt que afirmi i reafirmi que es tolerant i antiracista, deu ser que ara és moda dir que un ho és.

Segons la llei, vivim en un Estat laic, on existeix la llibertat de culte i teòricament tots som iguals davant la llei. Per tant tots els musulmans que viuen entre nosaltres tenen tot el dret a exercir lliurement el seu culte com qualsevol altra persona que tingui una creença diferent. Ja siguin cristians, budistes o qualsevol altre.

El que és incomprensible és que s’exigeixi als musulmans més del que s’exigeix a la resta, si els seus locals són adequats i tenen tots els permisos d’obertura necessaris, ningú no s’hi pot oposar. Si la obertura d’aquesta mesquita compleix tots els requeriments i condicions que estableix la llei, per quins set sous se’ls ha d’impedir que puguin fer-ho en aquell lloc? Algú s’imagina si els veïns farien el mateix amb un temple budista? Oi, que no?

És preocupant perquè això ho podem observar cada dos per tres en diferents viles dels Països Catalans, caldria tractar-los com el que són,com a ciutadans i  concedir el mateix tracte a totes les confessions religioses.

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

2 Responses to Les mesquites a les nostres viles.

  1. Júlia says:

    Crec que hi ha molts prejudicis, no sé si dir-ne exactament racisme. Ara bé, també hi ha molts casos en els quals s’ha obert mesquites, existeix bona convivència i ‘no ha passat res’. Aquests casos positius no acostumen a sortir als diaris, com tampoc el fet que molts infants de tot arreu conviuen a la majoria d’escoles sense massa problemes. A banda de que a la gent li pugui agradar més o menys que s’obri una mesquita -o un bar dominicà o el que sigui- a prop de casa seva, em sembla que es amagar el cap sota l’ala no voler entendre que la societat ha canviat i que cal conviure amb tothom. Espero, pel bé de tots, que el seny pugui més que la virulència de determinades actuacions i que els prejudicis de tota mena que es mostren sovint.

  2. momo says:

    Jo no aconsegueixo entendre quins són els problemes que ocasiona una mesquita a prop de casa… No ho entenc, no ho entenc.
    Si és perquè s’hi reuneixen massa moros (dit vulgarment), no se com es pot tenir la cara per queixar-se’n públicament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *