El passat dia 10 d’Octubre va ser el dia mundial contra la pena de mort. Ja que no vaig poder fer aquest article abans, aprofito que fa un mes i l’he escrit, ja que n’estic fart de sentir barbaritats a favor de la pena de mort quan hi ha hagut un atemptat terrorista.
L’article 3 de la Declaració universals dels Drets Humans, determina que tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona. La pena de mort és una violació dels drets humans que, a diferència d’altres violacions ( tortura, execucions extrajudicials, "desaparicions", etc.) no s’oculta ni es nega, al contrari, forma part de les lleis del país que l’aplica.
La pena de mort és la màxima negació dels drets humans perquè viola el dret fonamental a la vida proclamat a la Declaració Universal dels Drets Humans. És la pena cruel, inhumana i degradant per excel.lència.
En l’actualitat, la pena de mort es fa servir com a càstig en molts països. La majoria d’aquests països, tenen governs no legítims que han obtingut el seu poder per la força i que violen el dret a la vida, juntament amb molts d’altres drets. Malgrat tot, la pena de mort, també està implantada en Estats amb governs legítims en els que existeixen garanties jurídiques.
Amnistia Internacional (AI) defineix la pena de mort com "una violació dels drets humans que, a diferència d’altres com la tortura, les execucions extrajudicials o les desaparicions, no s’amaga, ni es nega, sinó que forma part de les lleis del país que l’aplica. I afegeix: "És la màxima negació dels drets humans perquè viola el dret fonamental a la vida, proclamat en la Declaració Universal dels Drets Humans. És la pena cruel, inhumana i degradant per excel-lència.
Vaig a provar de tombar els arguments a favor de la pena de mort:
[@more@]
– La pena de mort és dissuassòria pels criminals.
Mai hi ha hagut un estudi que mantingués com a afirmativa aquesta afirmació. Mai s’ha pogut demostrar que disminuís el nombre de delictes pel fet d’implantar-la.
En alguns casos dels EEUU fins i tot s’ha produït el contrari, com més s’augmentà el ritme d’ execucions al 1983, fou acompanyat per l’augment del nombre de homicidis.
A més a més, en els casos dels terroristes, no són víctimes de la por: ans el contrari, la por, la possibilitat de la mort els brinda l’oportunitat d’una acció veritablement heroica i la possibilitat de convertir-se en màrtirs davant dels seus seguidors i simpatitzants.
– Crims especialment horribles, mereixen la mateixa pena de mort.
En primer lloc caldria saber quins són els crims especialment horribles. A la Xina es va condemnar a mort a un home per “fer a casa seva festes immorals”, a Xile per pertànyer al Partit Comunista, en alguns països àrabs per cometre adulteri…
Per cada societat són diferents els fets horribles per tal de condemnar a la pena de mort, en una mateixa societat dues persones no es posarien d’acord en classificar els crims.
Després caldria pensar si es castiga per corregir o com a venjança?
– És una pena justa. S’aplica per igual a tots.
Segons la Declaració Universal, tots som iguals davant la llei. Malgrat tot sovint veiem com no sempre es compleix. Quantes condemnes a mort es porten a terme cap a les persones importants, riques, poderoses, cultes?
Als Estats Units hi ha molts més condemnats de raça negra o hispans que de raça blanca, podem veure clarament la suposada imparcialitat de la llei, ja que pel fet de no disposar de bons advocats, no poder presentar testimonis “respectables”…fan que aquests tot estar acusats d’un mateix delicte, uns se salvin i els altres no.
Gairebé tots els condemnats a mort dels Estats Units procedeixen de les classes més baixes de la societat. Però això no significa que els pobres cometin més delictes que els rics
És discriminatòria, perquè sovint es fa servir contra els més pobres, membres de minories ètniques o religioses. És un instrument de repressió política perquè els que tenen el poder la fan servir per eliminar els seus opositors. És arbitrària perquè els motius per ser aplicada són heterogenis segons els països. És un acte de violència que tendeix a generar més violència. I és irreversible.
– Només s’executa als que són realment culpables.
Ben sovint surten a la llum casos que al cap d’uns anys s’ha pogut comprovar amb proves reals i amb testimonis que clarifiquen que la persona que va ser executada era absolutament innocent i no hi ha qui li retorni la vida.
A més a més, no es pot considerar que la societat ha fracassat al considerar que és impossible la rehabilitació d’un home?
– L’execució és un mitjà net.
No existeix un mètode d’execució net, on no hi hagi un enorme sofriment. Això no és cert. Sense comptar amb el sofriment psicològic que suposa saber l’hora i el dia de la teva mort, per molt que es digui que certs mètodes són indolors no sempre és així: Al 1983 a Alabama un pres va haver de rebre tres descàrregues elèctriques, espaiades al llarg de 14 minuts, abans de morir; al mateix any a Missisipi, un altre condemnat va sofrir convulsions al llarg de 8 minuts a la cambra de gas; al 1984, un executat mitjançant injecció letal a Texas, va estar agonitzant durant deu minuts.
Segons dades d’AI, durant l’any 1998 es van executar 1625 persones en tot el món. Aquesta xifra, que es refereix als casos reportats a l’organització, podria ser encara més gran. Al voltant del 80% d’aquestes execucions van tenir lloc en només quatre països: la Xina (1067), la República Democràtica del Congo (100), els EEUU (68), i l’Iran (66). L’Aràbia Saudita va executar 100 persones l’any 1999. El sistema utilitzat va ser la decapitació a espasa, que es fa en públic. Ls sharia saudí castiga amb la pena capital els delictes d’assassinat, violació, tràfic de drogues i bruixeria.
Una cita i un poema per acabar l’article:
Tot i que sóc una persona el marit i la sogra de la qual han mort assassinades, estic fermament i inequívocament en contra de la pena de mort (…) Un mal no es repara amb un altre mal fet en represàlia. La justícia mai progressa prenent-li la vida a un ésser humà. L’assassinat legalitzat mai contribueix al reforçament dels valors morals.
Coretta Scott King, vídua de Martin Luter King Jr., EEUU
L’ajusticiat. Ramon Minoves
|
Lligat de mans, lligat de cor
ha deixat l’esperança a la llitera,
és l’hora de l’albada trista d’un nou dia
amb un sol sense força
bonic
sempre innocent,
dia sense dinar, dia sense migdia,
sense tarda, sense vespre,
sense grills o amor nocturn.
Lligat de mans, lligat de cor,
sent de debò el vent fred que el desempara,
sent el tronc de fusta i el trist seient d’esglai
i ell veu ben clarament
com el drap que amaga el rostre
del món i de la vida l’amaga sempre més
i escolta netament com el cargol es gira
i es sent ben viu i jove
com quan era un infant
La vida li grinyola i el cargol se Ii nua,
sent que el respir li plora com nau que deixa el moll,
uns homes massa justos a un infant que fred sua
ja Ii trenquen la culpa, ja li trenquen el coll.
|
va marcar el primer gol i l’Eto’o 
el segon.
