No vull ni imaginar-me què passarà quan el Barça guanyi un títol. Potser és el temps que portem de sequera i el munt de desil-lusions que hem anat acumulant al llarg dels darrers.
Si la victòria al camp del Madrid l’any passat ja va despertar una gran expectació entre els aficionats culers, la d’ahir no es va quedar pas curta i el 3 a 0 va fer enbogir a més d’un barcelonista.
A la meva ciutat feia molt de temps que no veia tanta gent en una celebració, això que només eren 3 punts,…cotxes que els anaven fent la barca, balancejant-se de cantó a cantó, càntics, banderes,…una gran festa per només 3 punts.
Pel que fa al partit el Barça va dominar de cap a peus tot l’encontre, mostrant un autèntic espectacle davant de tot el món amb tota una lliçó de futbol. No cal destacar cap jugador ja que TOTS van fer-ho excel-lentment. La única cosa negativa va ser una altra lesió, en aquest cas la del suec Larsson.
Els gols els van fer, en primer lloc l’Eto’o 
avançant-se hàbilment als contraris i podent marcar a porta buida. Després en una de les moltes jugades col-lectives fantàstiques Gio Van Bronckorst 
va marcar el segon gol. I el tercer va ser per part de Ronaldhino 
marcant de penalti comès sobre l’Eto’o en una jugada de velocitat.
Si que va succeïr quelcom vergonyós: La polícia espanyola va incautar la pancarta "CATALONIA IS NOT SPAIN" segons informa l’SPORT. 
Jo vaig acabar brindant amb cava i ja m’esperava un 5 a 0. Espero que la crisi del Mierdid segueixi, ja que ara no és blanca ni la pilota.
Els gols
1-0, Eto’o (29′)
2-0, Gio (43′)
3-0, Ronaldinho (p.)(76′)
