La guerra, una de les vergonyes humanes.

De vegades m’avergonyeixo en pensar que sóc humà, humà i habitant del primer món. Un món on hi regna la hipocresia i l’egoisme, tanmateix, això no succeeix en la seva àmplia majoria d’habitants i la solidaritat no és tan sols un mot per algunss sinó un fet real. la realitat segueix sent una: moltes persones d’arreu del món, continuen sent víctimes de reiterades agressions als seus drets fonamentals.

 

Ja fa més de 50 anys de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans i un dels elements que enterboleixen greument l’ésser humà, és l’ús de la violència i més concretament, les matances en massa contra éssers de la mateixa espècie, altrament anomenades guerres.

 

 

 

 

 

 

 

Tot i que ens els darrers temps només s’ha parlat d’un conflicte armat, el de l’Iraq, les armes també porten la veu cantant en un munt de països del món. Actualment hi ha almenys 24 guerres en marxa. Quasi la meitat tenen lloc al continent africà, que s’emporta la palma. La majoria d’aquests conflictes, però, estan silenciats i no arriben a la primera plana de l’actualitat, deutora dels interessos occidentals.

Tota guerra només comporta estralls irreversibles tant materials- amb pèrdua de moltíssimes vides , que en els conflictes actuals acostumen a ser en un 90%, població civil- com psicològics en la població que les pateix. Pel que es veu, des del 1990, s’han produït més de 90 guerres a 70 països. Aquestes guerres han posat fi a la vida de gairebé 6 milions de persones.

Un altre aspecte terrible dels conflictes actuals és la participació de nens i nenes com a soldats. Es calcula que hi ha uns 200.000 nens soldats participant en els conflictes actuals. La infància també és la que més durament pateix les conseqüències dels conflictes.

Les causes dels conflictes solen ser complexes i variades. N’assenyalem aquí algunes que s’acostumen a trobar a la base dels conflictes. La majoria de les vegades en cada conflicte se n’hi troben moltes.

[@more@]

-La pobresa : en societats on la riquesa es concentra injustament en poques mans, i on hi ha una majoria exclosa de la satisfacció de les necessitats bàsiques, és molt probable l’existència de conflictes

-La falta de democràcia : en societats amb sistemes democràtics i amb garanties per als drets humans és més fàcil arribar a solucions no violentes per als conflictes.

-Les qüestions ètniques: quan uns grups dominen a uns altres dins d’un país

-Les qüestions mediambientals i/o territorials: existeixen guerres per accedir a determinats territoris perquè compten amb recursos naturals com, per exemple, les fonts d’aigua. ..

Una altra de les claus explicatives dels conflictes és el gran mercat d’armes existent i les elevades despeses militars que fan els estats.

Curiosament, entre els països que més armes venen es troben els EUA, el Regne Unit i França. Curiosament, perquè aquests països són membres del Consell de Seguretat de l’ONU, la missió del qual és garantir la pau i l’estabilitat entre els països de món.

La despesa militar torna a créixer, després d’uns quants anys d’haver-se reduït. Es calcula que la despesa militar en el món és de 780.000 milions de dòlars, l’any. Més o menys 26 vegades més del que es necessitaria perquè els serveis bàsics arribessin a tot el món.

Una de les greus conseqüències dels conflictes actuals és que la gent ha de sortir corrents, deixant família, casa i possessions, una comunitat…, a la recerca d’un lloc segur i lliure de bombes, on resoldre les seves necessitats bàsiques.

Però no solament els conflictes són els causants de la fugida de la gent. També les qüestions econòmiques, els desastres naturals, les grans fams o alguns grans projectes d’infraestructures són els causants d’aquesta situació.

Es calcula que hi ha 100 milions de persones desarrelades en el món, que han hagut de sortir de casa seva a la recerca d’una oportunitat per sobreviure. D’aquests 100 milions, gairebé la meitat són refugiats o desplaçats fugint de la persecució, de la violència, de la guerra i de la mort. Els refugiats són els qui arriben a un altre país diferent del seu. Els desplaçats fugen, però romanen dins de les fronteres dels seus països. L’altra meitat de les persones desarrelades són immigrants que fugen de la pobresa o de la degradació mediambiental.

Espero algun dia deixar d’avergonyir-me de pertanyer a aquesta especie anomenada, ésser humà.

———————————————–

Molta de la informació la he trobat i copiat integrament, sobretot els darrers paragrafs, del web www.elformiguer.org la qual ja és entre les meves preferides, i penseu-hi: deixe’m el nostre egoisme fastigós tot obrint els ulls més enllà de la nostra vida.

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

8 Responses to La guerra, una de les vergonyes humanes.

  1. jo mateix says:

    Ja va bé que se’ns recordi de tant en tant que fora dels límits dels nostres ulls succeeixen coses tant llastimoses com ho són les guerres, la fam…Jo del que hem queixo és de que la majoria de gent no s’entera del que realment ocorre, vull dir amb això que la comunicació no tindria que reduir-se només als confilctes on es troben involucrats els EUA.
    L’ONU no és més que un escut de defensa que no té en compte per res els altres paisos.
    Realment fa por que aquest món sigui el que els éssers humans hem construit.

  2. joanm says:

    Com diu Tagomago és + q interessant q es publiquin articles com el teu. És inhumà que siguem insensibles a tot això. I l’abundància de comunicació, paradoxalment, ens fa + insensibles!
    Els nostres avis, q no sabien q passava + enllà del seu poble, eren + «humans» q nosaltres. Ens estan deshumanitzant.

  3. JosepArnau says:

    Estic totalment d’acord amb els tres comentaris que heu contestat fins ara.

    Realment és molt preocupant, com diu en Joanm, cada vegada estem més i més deshumanitzats.

    També ho és el fet que, amb la gran quantitat d’informació que rebem: només rebem informació dels llocs que afecten al primer món i en molts casos el tant se me’n futisme és bestial.

    Vergonyosa la inmunitat que sofrim els «humans» del primer món envers les injustícies que nosaltres mateixos hem provocat.

  4. pere says:

    Molta raó en els tres comentaris i la síntesi final.
    I afegeixo:
    Saber què passa i avergonyir-se’n és el primer pas, el següent és involucrar-se d’alguna menera perquè no passi. Com? Cadascú ho ha de descobrir.
    Penso que en la major part dels conflictes, a banda de les raons més immediates, en té molta culpa el deplorable estat en què han quedat els territoris del món «menys desenvolupat» quan els occidentals després de canviar-los costums i de prendre’ls els seus recursos els han deixat en la misèria.
    Quant als USA, no crec que no hagin intervingut en tots els conflictes que han tingut i tenen lloc en els darrers anys, sigui per acció o per omissió, pensant que no val la pena fer res per aturar unes lluites en territoris que no els poden aportar cap benefici polític o material.

  5. El Formiguer says:

    Cal que tots ens fem els pesats amb aquest temes.
    La única forma que veig de inculcar consciència es que cadascun de nosaltres, tinguem la capacitat i la valentia de trametre als que ens envolten quin es el veritable sentit de la vida i repetir-ho i repetir-ho i repetir-ho i així fins que ens cansem de fer-ho.
    Crec que la nostra societat necessita un canvi però també crec que fins que no arribi una veritable revolució social i la gent sorti al carrer dient PROU no s’iniciarà el procés de canvi.
    Moltes felicitats pel teu WEB, m’agradat molt.
    Salut a tots

  6. Arthur says:

    Very nice site with a lot of great content.
    http://topkdsbbs.100free.com/HomePage/ topkds bbs

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *