Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

[@more@]

Tweet

Un company bitacolaire, en Jordi d’Itaca 2000, em comenta en el darrer missatge que no el visito. Per a deixar constancia que l’he visitat respondre en aquest bloc un dels seus darrers posts, concretament el titolat: Solucions al catala? (es que m’ha tocat un xic el voraviu).

En primer lloc l’afirmacio: – Que Catalunya es constitueixi en Nació o Estat. De nacio fa uns quants anys i panys que ho som, malauradament, el que encara no som es un Estat, pero nacio sense Estat en fa molt de temps que ho som.

Per altra banda, amb la frase del final: Per al "problema català" sempre queda un recurs ben fàcil: la imposició de la llengua.

Si segons la teva opinio la llengua catalana s’imposaria a Catalunya, l’espanyola tambe es deu imposar a Espanya, com la portuguesa a Portugal oi? No es una mica inconguent dir que s’esta imposant la llengua al seu propi territori? O be la llengua que s’imposa i s’ha imposat amb sang i lletra al llarg dels segles es la dels veins espanyols a casa nostra? No fotem coi!

-En un dels punts ens posa l’exemple d’Andorra, ja que es un Estat i la llengua catalana no es que estigui en gaire bona salut alli, per tal de mostrar-nos que per a salvar la llengua no ens fa falta l’Estat. Creus sincerament que el govern andorra fa prou per a la llengua del pais?? Creus que la llengua d’un pais pot tenir gaire bona salut quan el 70% dels habitants en son immigrants???? Jo sincerament prefereixo que Catalunya pugui ser un Estat normal i corrent com tots els del mon, per a poder ocupar-nos dels nostres afers sense interferencies veines. El que es evident es que per a salvar una llengua fa falta molt mes que un Estat al darrera: l’actitud militant d’un poble (no un poble amb tant d’autoodi com el catala). Pero tambe et puc dir que l’Estat prou instruments te per a salvar una llengua. Fixa’t amb alguns dels darrers paisos que s’han independitzat, els paisos exsovietics: En molts d’ells la llengua estava quasi desapareguda degut a l’opressio del rus, des de la independencia en 10 anys la llengua ha fet un giravolt extraordinari. I d’aqui a 5, 10 seran les futures economies europees.

-Pel tema de la llengua catalana com a unica llengua oficial a Catalunya. Jo evidentment penso que si ha de ser-ho. A Catalunya en catala, com a Portugal en portugues. El problema dels Estats Units amb els hispans, es el mateix que el nostre aqui, venen a una altra terra i no els dona la gana d’aprendre l’idioma de la terra que els acull. Et sona de quelcom? Els hispans solen ser aixi. (No vull pas que se’m titlli de racista, ans al contrari, a mes a mes se que no es pas en general, pero aixi es perque conec prou gent dels Estats.

-Per acabar, amb el tema del doblatge de pel-licules. Evidentment jo tambe estic a favor de veure les pel-licules, siguin en l’idioma que siguin, en versio original i subtitols en catala. Ara, el que no podem fer pas la mona i deixar que mentrestant que sigui impossible poder anar a veure cinema en catala a no ser que es faci 1 hora de vehicle baixant a Barcelona i anant a cercar la sala de cinema mes petita que hi hagi en tota la ciutat, que sera alli on, amb una mica de sort, potser podras trobar la unica copia de la pelicula que vols veure en l’unica llengua propia i natural del territori on vius. Com a minim, si es fa el doblatge de les pel-licules, el 50% de les copies en catala. (o es que no tenim dret a anar al cinema els catalans? , perque el nen que encara no ha apres l’espanyol a l’escola no deu poder anar mai al cinema oi? )

Be, per avui ja paro que no tinc mes temps. Jordi, et queixaves que no et visitava pero avui ja veus que te fet prou publicitat.

[@more@]

Tweet

En els propers dies escriure alguns posts sobre Catalunya, els catalans i els Paisos Catalans. El primer i ja que escric des de la feina, i sense temps, copio les ultimes paraules que va deixar escrites per a fer arrivar com a carta als diaris Josep Baranera, espero que mes d’un hi reflexioni. Divendres va morir a Gurb Josep Baranera Soler a l’edat de 74 anys. Baranera fou un dels fundadors d’Unió de Pagesos, ex-regidor de Gurb i activista en diferents sectors de la població.
El mateix dia que va morir arribava a El 9 Nou (segons publica avui el setmanari) una carta de Josep Baranera als lectors, fou l’última de les moltes que enviava als diaris i la comparteixo amb vosaltres perquè m’ha emocionat el fet que l’última carta d’una persona sigui tant clara i contundent. Descansi en pau.

Prec als qui heu vingut

"Per si ningú us ho ha dit, sapigueu que Catalunya, el país que us ha acollit i que us dóna la benvinguda, és tan antic com el regne d’Espanya, però, entre altres fets històrics, envaït per un rei Borbó el 1714, ja que, aquí, a part de no ser homes i dones de guerra, sempre hi ha hagut traïdors que s’han venut per quatre peles. Ara que ja sou aquí, doncs, feu-nos el favor d’aprendre la nostra parla, que és el català, i no el castellà com alguns us volen fer entendre. De moment, a part de donar-vos la benvinguda, només vull demanar-vos un favor que a la llarga Catalunya us sabrà agrair: parleu en català. No us fixeu en els que, tot i vivint a Catalunya, no el volen parlar. No ens han respectat mai com a poble, tot i haver trobat a casa nostra la seva llibertat. Gràcies per la vostra atenció."

Josep Baranera Soler Gurb

[@more@]

Tweet

De futbol tinc 3 samarretes: La del Barça (evidentment), la de la seleccio catalana (evidentment tambe, no sera pas la dels veins espanyols o francesos) i la del Celtic de Glasgow (comprada fa un mes a Dublin per 10 Euros, com la del Barça fa 3 anys tambe a Dublin). Doncs be, si fa una setmana escrivia feliç com a recent campio de lliga pel Barça, avui el meu segon equip a perdut la lliga. A les 2 del migdia havia quedat per anar al pub a veure el partit del Celtic de Glasgow. Duia posada la samarreta del Celtic i l’ambient era impressionant. Tothom cantava, tothom duia la samarreta, la pell de gallina.

El Celtic havia de fer el mateix resultat que el Glasgow Rangers (per qui no sapiga de que va el tema, son enemics totals, com el Barça i el Madrid), o be millor resultat i hagues quedat campio. Tot anava sobre la marxa ja que tot el partit el Celtic anava guanyant, pero he vist com en nomes 3 minuts un equip perdia tota una lliga que tenia guanyada. Primer l’hi han empatat el partit i despres ha acabat perdent, aixo quan tant sols quedaven tres minuts per acabar el partit. Al final, llagrimes i molta, molta decepecio. A veure si la setmana que ve el Barça escoces, guanya la Cup escocesa i fotem el Rangers. En tot cas encara queda el Liverpool dimecres. Si el Barça es mes que un club, el Celtic no es queda pas curt.

[@more@]

Tweet

L’any 1905, es a dir fa 100 anys, a Igualada (ciutat on soc nat jo tambe) va neixer en Joan Llacuna. Fou un bon poeta, el poeta igualadi. Degut a la guerra civil (com tants altres catalans) va haver de aturar la seva produccio literaria. Llacuna és, doncs, un dels poetes catalans a qui la guerra civil (i altres circumstàncies personals) va tallar sobtadament la seva trajectòria vital i creativa, com els va succeir a molts d’altres. Alguns van morir joves (Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres…) d’altres van emprendre el camí forçós de l’exili (Agustí Bartra, Pere Quart, Josep Carner…) i els que van restar al país (Salvador Espriu, Joan Teixidor, Carles Riba i el propi Llacuna…) van haver d’emprendre una llarga i dolorosa travessia del desert.

Va ser un dels fundadors de la Revista d’Igualada el Maig de 1929, revista que encara segueix en actiu. He llegit alguns dels seus poemes, carregats de simbologia, molts d’ells sobretot de la meva ciutat, Igualada.

Des d’aqui nomes retre-li un petit homenatje en l’any del seu centenari.

INSTANTÀNIA

Llum, campanes i xivarri,
fires, calor, forasters;
el sol és d’un groc canari
a les places i als carrers.

5 Gralles, gegants i diables,
balls, banderes, envelat.
Tots els rostres són afables;
bona taula i coll planxat.

Plors de violí pels aires,
10 set, xerrameca, soroll,
cirabotes i captaires,
vermut concert i ulls de poll.

Crits, venedors i quincalla,
neules, bastons, "Carrousel",
15 dones, soldats i quitxalla,
traca, castells i ulls al cel.

[@more@]AMICS, VOLDREU ACOMPANYAR-ME?

Però, a on moriré, Senyor?
A on seré enterrat?
I com m’agradaria
-a l’hora dels silencia i els adéus,
5 quan la daurada llum del sol,
cansada d’abraçar
les places i els carrers,
ja besa dolçament
teulades i muntanyes-
10 ser enterrat a Igualada!
Amics, voldreu acompanyar-me?
Que tot sigui senzill.
Entrem a veure el Sant Crist
(la sang que va suar al Roser
15 redimirà les meves culpes),
aturem-nos a la Plaça del Rei
("Neptú, Neptú,
Príncep de la Placeta!"),
Passem per l’Aragall
20 (mireu, vaig néixer a aquesta casa!
que és trist:
ja no hi ha el lleonet
del picaporta!
Déu meu, Déu meu,
25 com van perdent-se
les nostres coses!).
Aquí, a la Soledat,
em batejà Mossèn Ambròs,
i el Bisbe Torras
30 em confirmà en la Fe.

Tweet

[@more@]

Tweet

Els que no coneixeu la historia del Piano Man, pareu atencio que es interessant. Vaig llegir-ho dilluns al diari, potser vau veure-ho a les noticies. Fa cosa de un mes a la localitat anglesa de Sheerness, Kent, la policia va recollir un home pel carrer que anava vestit amb un tratje. L’home, entre 20 i 30 anys, encara no ha dit cap paraula, se’l van endur a un hospital mental i alli li van donar un llapis per a que escrivis el seu nom. Enlloc d’escriure el seu nom va dibuixar un piano amb tota serie de detalls.

Posteriorment, a l’hospital on se’l havien endut, en veure un piano l’home es va transformar tot canviant d’actitud, va començar a tocar el paino tot meravellant a tothom. Va tocar el piano mes de quatre hores seguides i els experts diuen que te moltissim talent. D’aleshores ença, han provat de contactar amb les orquestres de tot Europa per a mirar d’identificar a la persona. Fins i tot ho estan intentant mitjançant les etiquetes que duu a la roba, pel que sembla podria ser de l’Europa de l’Est, pero de moment no han aconseguit averiguar qui es el Piano Man. Ben curiosa la cosa.

[@more@]

Ja que hi soc us posare una cançoneta d’en Billy Joel:

Piano ManPiano Man Released: 1973

It’s nine o’clock on a Saturday
The regular crowd shuffles in
There’s an old man sitting next to me
Making love to his tonic and gin

Sing us a song you’re the piano man
Sing us a song tonight
Well we’re all in the mood for a melody
And you’ve got us feeling alright

Tweet

Si us hi fixeu, quasi sempre que hagueu viatjat pel mon, fins i tot amb les circumstancies mes estranyes, us haureu trobat amb catalans arreu. Anecdotes amb catalans a l’estranger n’hi han moltes. Sense anar mes lluny, divendres de cami cap a casa, passant per Talbot Street veig tota una serie de punts vermells. Guipo be i travesso el carrer, eren 30 catalans que estaven a dins i a fora d’un pub fer el traguinyol. Tots duien barretines i eren de Sant Cugat, van venir a Dublin a jugar a rugbi i avui marxaven. Si voleu mes anecdotes de catalans a l’estranger llegiu aquest interessant forum:

Hi ha un web que porta per nom Catalans al mon, ara des del Raco Catala se’n vol fer un altre que es dira ARREU, batecs catalans al mon, on tothom des de catalans que viuen a l’estranger fins als que no hi viuen, poden ajudar a fer-la. Es tracta d’aportar cadascu el seu gra de sorra per a fer un web on els catalans (tots els ciutadans dels Paisos Catalans) podem trobar informacio dels catalans que hi han vivint a l’estranger (Espanya inclosa com a estranger evdientment) i informacio d’aquests territoris.

[@more@]

Tweet

PER FI CAMPIOOOONS!!!!!!!!!

Anit va ser una nit de festa, festa grossa que encara dura la ressaca. Vam anar a veure el partit al pub de sempre, al Frazers d’O’Connell Street (si mai aneu a Dublin i voleu veure el Barça aneu a aquest pub), alli tot patint pel resultat fins al gol de l’empat, on la cosa ja es va començar a animar mes. Es va animar sobretot perque hi havia tota una colla de Navas i van començar a cantar cançons com ara:

[@more@]

Tweet

Acabo de veure al web de la BBC, que els oients de la Radio 4 de la BBC van votar com a invent mes important des del 1800 la bicicleta. La veritat, m’he quedat força de pedra al llegir-ho. Pel que sembla podien escollir mitjançant una votacio online, tot un munt d’altres invents pero va guanyar la bicicleta.

Va guanyar aquest mitja de transport i amb molta diferencia, ja que en segona posicio va quedar el transistor amb tant sols un 8% dels vots. Aqui teniu els resultats:

Bicycle – 59%

Transistor – 8%

Electro-magnetic induction ring – 8%

Computer – 6%

Germ theory of infection – 5%

Radio – 5%

Internet – 4%

Internal combustion engine – 3%

Nuclear power – 1%

Communications satellite – 1%

Pel que diu al web, la gent va votar la bicileta pel seu us universal, la seva senzillesa i per ser un mitja de transport ecologic. Aquests britanics estan ben sonats, ja em perdonareu pero pensar que la bicicleta es el millor invent dels darrers dos segles te pecat la cosa.

Tambe se’ls va preguntar quin invent desinventarien, en aquest cas va guanyar: Els aliments geneticament modificats amb un 26% i en segon lloc l’energia nuclear amb un 19% dels vots.

Ara, que per coses surrealistes, mireu aquest enllaç, pel que diu, l’Institut de Tecnologia de Massachusetts que entre algunes recerques treballa per la NASA, en una enquesta entre americans va sortir que el millor invent a parer seu, del darrer segle era el raspall de dents. Quin mon de tronats…

[@more@]

Tweet