Joan Llacuna, el poeta igualadi.

L’any 1905, es a dir fa 100 anys, a Igualada (ciutat on soc nat jo tambe) va neixer en Joan Llacuna. Fou un bon poeta, el poeta igualadi. Degut a la guerra civil (com tants altres catalans) va haver de aturar la seva produccio literaria. Llacuna és, doncs, un dels poetes catalans a qui la guerra civil (i altres circumstàncies personals) va tallar sobtadament la seva trajectòria vital i creativa, com els va succeir a molts d’altres. Alguns van morir joves (Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres…) d’altres van emprendre el camí forçós de l’exili (Agustí Bartra, Pere Quart, Josep Carner…) i els que van restar al país (Salvador Espriu, Joan Teixidor, Carles Riba i el propi Llacuna…) van haver d’emprendre una llarga i dolorosa travessia del desert.

Va ser un dels fundadors de la Revista d’Igualada el Maig de 1929, revista que encara segueix en actiu. He llegit alguns dels seus poemes, carregats de simbologia, molts d’ells sobretot de la meva ciutat, Igualada.

Des d’aqui nomes retre-li un petit homenatje en l’any del seu centenari.

INSTANTÀNIA

Llum, campanes i xivarri,
fires, calor, forasters;
el sol és d’un groc canari
a les places i als carrers.

5 Gralles, gegants i diables,
balls, banderes, envelat.
Tots els rostres són afables;
bona taula i coll planxat.

Plors de violí pels aires,
10 set, xerrameca, soroll,
cirabotes i captaires,
vermut concert i ulls de poll.

Crits, venedors i quincalla,
neules, bastons, "Carrousel",
15 dones, soldats i quitxalla,

traca, castells i ulls al cel.

[@more@]AMICS, VOLDREU ACOMPANYAR-ME?

Però, a on moriré, Senyor?
A on seré enterrat?
I com m’agradaria
-a l’hora dels silencia i els adéus,

5 quan la daurada llum del sol,

cansada d’abraçar
les places i els carrers,
ja besa dolçament
teulades i muntanyes-

10 ser enterrat a Igualada!

Amics, voldreu acompanyar-me?
Que tot sigui senzill.
Entrem a veure el Sant Crist
(la sang que va suar al Roser

15 redimirà les meves culpes),

aturem-nos a la Plaça del Rei
("Neptú, Neptú,
Príncep de la Placeta!"),
Passem per l’Aragall

20 (mireu, vaig néixer a aquesta casa!

que és trist:
ja no hi ha el lleonet
del picaporta!
Déu meu, Déu meu,

25 com van perdent-se

les nostres coses!).
Aquí, a la Soledat,
em batejà Mossèn Ambròs,
i el Bisbe Torras
30 em confirmà en la Fe.

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

One Response to Joan Llacuna, el poeta igualadi.

  1. isnel says:

    Ho trobo molt maco, que et recordis del poeta de la teva Igualada. Has escrit un text fantàstic. Ell segur que estaria content si et llegís (que potser ho fa, ep!)
    Cada dia m’agrada més i més la poesia.
    Abraçades a Dublin, JosepArnau!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *